ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b0161118 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 38/14·21 november 2014·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2014 - ROJ: STSJAD 253/2014
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI38/14
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:253) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2014 - ROJ: STSJAD 253/2014).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 novembre 2014 (n° 38/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 253/2014 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 novembre 2014)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 253/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 novembre 2014, ECLI:AD:TSJADAD:2014:253, rôle TSJP-38/14 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte de la décision.
Faits et procédure
Dans la nuit du 11 au 12 février 2011, le prévenu, M. Ricart, et son ami sortent ensemble. Vers 5 heures du matin, dans une rue d'Encamp, une discussion éclate entre eux. Ils s'empoignent et tombent tous deux au sol. M. Almansa subit la rupture du ligament croisé antérieur du genou gauche, une plaie au niveau de l'hélix de l'oreille gauche et une contusion au premier doigt de la main droite. Le genou nécessite une intervention chirurgicale et une rééducation. Le temps de guérison est fixé à 190 jours, avec un arrêt de travail du 13 février au 19 juillet 2011. Le préjudice esthétique est évalué à 2/7 et le préjudice douloureux à 3,5/7.
Par jugement du 16 juillet 2014, le Tribunal de Corts condamne M. Ricart, pour un délit majeur de lésions dolosives ayant requis un traitement médical postérieur à la première assistance, à dix mois de prison avec sursis pendant deux ans, ainsi qu'aux dépens. Au titre de la responsabilité civile, il est condamné à indemniser la Caixa Andorrana de Seguretat Social (9 863,62 EUR) et M. Almansa (9 904,80 EUR).
Le prévenu interjette appel. Il demande la relaxe, invoque l'absence de preuve de l'agression, soutient que M. Almansa l'a saisi par le cou et que la chute est survenue pendant qu'il tentait de se dégager. Il sollicite en outre l'audition de nouveaux témoins, une nouvelle déclaration, des pièces médicales complémentaires et la production de références professionnelles. À titre subsidiaire, il conteste les montants alloués. Le ministère public conclut au rejet, en soulignant que la preuve à charge a été suffisamment administrée à l'audience.
Question de droit
La Cour doit trancher plusieurs questions :
Recevabilité des preuves nouvelles en appel. Les mesures d'instruction sollicitées pour la première fois en appel peuvent-elles être admises ?
Qualification pénale. La chute consécutive à une altercation mutuellement acceptée peut-elle relever du fait fortuit, excluant toute responsabilité ?
Légitime défense. Le prévenu peut-il invoquer une agression de la victime pour écarter sa culpabilité ?
Responsabilité civile et quantum. Les indemnités allouées en première instance peuvent-elles être réduites en appel ?
Solution et dispositif
Sur la recevabilité des preuves, la Cour écarte les demandes. Elle se fonde sur l'article 201.2 du Code de procédure pénale, les éléments sollicités « podien haver estat proposades en primera instància », et le changement de conseil ne constitue pas un motif valable. Elle écarte également une écriture déposée le 13 octobre 2014 sans communication préalable au ministère public, en méconnaissance du principe du contradictoire.
Sur le fond, la Cour relève que les parties s'étaient empoignées sans qu'il soit possible de déterminer lequel avait pris l'initiative de l'agression. Le rapport médico-légal établit que la rupture du ligament résulte de la rixe de la nuit du 12 février 2011. Le fait fortuit est écarté : il suppose un événement « imprévisible et irrésistible », alors que la participation volontaire à une rixe implique d'« acceptar les conseqüències de la seva acció ». La légitime défense est rejetée faute de preuve d'une agression préalable de la victime. La peine, « molt inferior a la pena màxima de tres anys », est jugée adaptée à
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (38/14) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Causa: TC-001-2/13 Núm. de Rotlle: TSJP-38/14
SENTÈNCIA 24-2014
PARTS:
Recorrent: Sr. Ricart
Advocat: Sra. Pombo
Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-un de novembre del dos mil catorze.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 16 de juliol del 2014 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, tractament mèdic posterior a la seva primera assistència. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 38/14 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 16 de juliol del 2014 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem Ricart, com autor d'un delicte major de lesions doloses que han requerit per a la seva curació, de tractament mèdic posterior a la primera assistència tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de deu (10) mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos (2) anys, així com al pagament de les despeses processals causades.
I en concepte de responsabilitat civil, Ricart indemnitzarà a :
La Caixa Andorrana de Seguretat Social en l'import de nou mil vuit-cents seixanta-tres euros amb seixanta-dos cèntims (9.863,62 EUR).
Almansa en l'import de nou mil nou-cents quatre euros amb vuitanta cèntims (9.904,80 EUR)".
II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets provats: "Són fets provats i així es declara, que durant la nit/matinada del 11 al 12 de febrer del 2011, el processat Ricart sortí de festa amb el seu amic ENTITY_9; que essent vers les 05.00 hores i quan ja tornaven cap a casa després d'haver ingerit nombroses begudes alcohòliques, trobant-se en un carrer situat prop del telecabina d'Encamp, iniciaren una discussió arrel de la qual s'agafaren i forcejaren, caient ambdós al terra.
Arrel dels fets, Almansa patí el trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre, una ferida a nivell del punt mig de l'hèlix del pavelló articular esquerre i una contusió al primer dit de la mà dreta. Pel que fa a la lesió al genoll, requerí d'intervenció quirúrgica i de rehabilitació per a la seva curació i la lesió a l'orella de cura amb "steristrip".
El temps de curació de les lesions ha estat establert en 190 dies, romanent el perjudicat de baixa laboral durant el període comprès entre el dia 13 de febrer del 2011 i el dia 19 de juliol del 2011, sent el perjudici estètic lleu (2/7) i el perjudici dolorós moderat (3,5/7).
El perjudicat ha reclamat pels perjudicis sofert a l'igual que la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per les prestacions abonades al perjudicat".
III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Ricart, sol·licitant la revocació d'aquesta i l'absolució del seu defensat.
Demana en primer lloc que es practiquin les proves següents que proposa com a necessàries per acabar d'esbrinar la veritat en el cas d'autes:
prestació d'una nova declaració del Sr. Ricart
requeriment a la Caixa Andorrana de Seguretat Social per que certifiqui si existeix qualsevulla baixa mèdica del Sr. Almansa deguda a una lesió del seu genoll anterior a la data dels fets d'autes
requeriment al Dr. Sr. Pastor que va efectuar l'informe medico legal forense al Sr. Almansa per que especifiqui si de les dues cicatrius que localitza en el genoll esquerre del Sr. Almansa, alguna d'elles procedia d'una intervenció anterior, i de quina font d'informació obtingué la dada sobre la intervenció del genoll dret del Sr. Almansa.
citació per testificar al Sr. Anaya, disposat a manifestar sobre les lesions patides pel Sr. Almansa anteriorment a la baralla, al seu genoll esquerre.
comunicació per la defensa de vàries cartes acreditatives d'empreses sobre la brillant conducta laboral del Sr. Ricart.
Manifesta que no existeix cap prova del desenvolupament material de l'agressió; que en el curs d'una discussió el Sr. Almansa va agredir al recurrent agafant-lo pel coll, i que la caiguda al terra d'ambdós va tenir lloc mentre el Sr. Ricart intentava alliberar-se; No havent-hi, per tant, doncs cap conducta dolosa ni culposa per part d'aquest darrer, el qual també presenta ferides.
S'oposa, subsidiàriament, a les quantitats que la sentència ha fixat en concepte de responsabilitat civil.
IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. MINISTERI FISCAL s'oposa al recurs, observant que el dia de la vista oral es va practicar prova de càrrec suficient, valorada gràcies a la immediació conferida per la vista oral; i que no hi ha lloc a procedir a la pràctica de noves proves.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Pel que fa a la pràctica de noves proves proposades per a la defensa del Sr. Ricart, aquesta demanda ha de ser descartada, d'acord amb les disposicions de l'article 201.2 del Codi de Procediment Penal, donat que les noves proves que la defensa entén que han de ser practicades, podien haver estat proposades en primera instància, -les quals no ho van ser-, i que no són les indicades en l'escrit de recurs, les raons que haurien impedit a la petició d'aquelles proves en fase d'instrucció i de judici, havent-se d'observar que el canvi d'advocat defensor del processat no constitueix cap motiu vàlid.
De la mateixa manera s'ha d'apartar l'escrit presentat per la defensa en data 13 d'octubre del 2014, no comunicat anteriorment al Mgfc. MINISTERI FISCAL i contravenint el principi de contradicció.
II.-CONSIDERANT: Pel que fa la responsabilitat penal del recurrent, no és objecte de controvèrsia que la matinada del 12 de febrer del 2011, el Sr. Ricart i el Sr. Almansa van sortir de festa. Que, vers les 05.00 hores i trobant-se en un carrer d'Encamp van començar a discutir per després agafar-se i forcejar fins caure ambdós a terra, patint el Sr. Almansa el trencament de lligament creuat anterior del genoll esquerre, una ferida a nivell del punt mig de l'hèlix del pavelló auricular esquerra i una contusió al primer dit de la mà dreta.
Pel que fa a les conseqüències físiques de la caiguda a terra s'ha d'assenyalar que si el recurrent intenta provocar una confusió invocant una lesió anterior al genoll patida pel Sr. Almansa, en ressurt de l'informe medicoforense del dr. Pastor que la víctima certament havia patit una intervenció quirúrgica per accident de cotxe, però al genoll dret i que no presentava cap antecedent mèdic en relació al genoll esquerre.
El trencament del lligament creuat anterior del genoll esquerre, per contusió i moviment forçat arribant a provocar la ruptura lligamentosa, segons les precisions del perit, té el seu origen la baralla ocorreguda la matinada del 12 de febrer del 2011.
En quant a les circumstàncies de la baralla ocorreguda entre la víctima i el processat, si no ha estat establert , tal com ho subratlla el Tribunal de Corts, que Ricart agredí al Sr. Almansa, mitjançant un cop de peu i cops de puny,
Els elements del sumari i les declaracions efectuades al judici oral, no permeten tampoc imputar a Almansa l'origen de l'agressió, les erosions als genolls, colzes i cara que presentava el processat s'havien produït per acte propi a causa de la caiguda a terra.
Per tant, està provat, que els dos protagonistes es van empènyer sense que es pugui demostrar que un dels dos s'avancés per agredir a l'altre, i que ambdós van caure al terra. Almansa en la caiguda va patir al genoll esquerra la ruptura lligamentosa descrita pel metge forense.
El tribunal d'instància han retingut que els fets d'autes no són fortuïts i sense rellevància penal, des del moment en que un fet fortuït és imprevisible i irresistible i que, pel contrari, el fet de participar en una baralla, mutualment consentida, i per tant voluntària, implica acceptar les conseqüències de la seva acció: sigui les eventuals lesions ocasionades al seu adversari.
La legítima defensa demanada pel processat en apel·lació, ha de ser igualment rebutjada en la mesura de que no ha estat demostrat que ell hagués estat agredit per la víctima.
En conseqüència, la sentència que ha retingut la culpabilitat del Sr. Ricart ha de ser confirmada; la pena imposada -molt inferior a la pena màxima de tres anys- prevista per l'article 113.3 CP, està adaptada a la gravetat de les lesions ocasionades, a les circumstàncies dels fets i a la personalitat del condemnat, el qual no tenia antecedents judicials.
III.-CONSIDERANT: Pel que fa a la responsabilitat civil: el penalment responsable ho és també civilment. Per aquest motiu Ricart ha d'indemnitzar al Sr. Almansa del perjudici corporal que ha patit.
En el seu escrit de recurs (p.3 in fine) el recurrent es limita, a títol subsidiari, a contestar les quantitats atorgades pel Tribunal de Corts pel perjudici estètic i el pretium doloris, que pretén veure reduït a les sumes respectives de 1.000EUR i 3.500EUR. Observant-se que, per aquests capítols, va proposar en primera instància la suma de 5.000EUR.
La quantitat de 2000EUR atribuïda en reparació del perjudici estètic 2/7 resultant de diverses cicatrius al nivell del genoll i del pavelló de l'orella esquerra, correspon a les indemnitzacions habitualment atorgades, a l'igual que la quantitat de 5.000EUR corresponen a un pretium doloris valorat en 3,5/7, avaluació que no ha estat discutida per la defensa.
Tampoc s'ha protestat sobre les quantitats atorgades a la CASS, en concepte d'ITT i de despeses mèdiques no abonades per la CASS.
Les disposicions civils de la decisió s'han de confirmar íntegrament.
IV.-CONSIDERANT: Que procedeix desestimar el recurs interposat i confirmar íntegrament la sentència apel·lada, amb la imposició de les costes processals causades pel recurs al recurrent.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ricart.
2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16 de juliol del 2014 en la causa TC-001- 2/13.
3.- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
