ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.bd10f3ae · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 93/14·29 juillet 2014·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de juliol del 2014 - ROJ: STSJAD 281/2014
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle93/14
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2014:281) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de juliol del 2014 - ROJ: STSJAD 281/2014).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 juillet 2014 (n° 93/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 281/2014, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juillet 2014
Un couple marié fait l'objet d'une procédure de séparation. Par une sentence du 26 février 2014, le tribunal unipersonnel de la Batllia prononce la séparation, dispense les époux de l'obligation de cohabitation et dissout le régime matrimonial. Il attribue l'exercice conjoint de la puissance paternelle sur les filles mineures communes, confie la garde et la custodie à la mère, organise un droit de visite et fixe une pension alimentaire mensuelle de 600 euros pour les trois filles, actualisable chaque année selon l'IPC. Il écarte la prestation compensatoire et ne statue pas sur les dépens.
Le père interjette appel. Il ne conteste que le montant de la pension alimentaire. Il soutient que la valorisation de la preuve est erronée, en ce que le tribunal a retenu un surcoût de garde lié aux horaires de travail de la mère, alors que ces horaires n'avaient pas changé depuis 2005. Il fait valoir que, après paiement de la pension et du loyer (250 euros), il ne lui resterait que 361,57 euros, soit environ un tiers du salaire minimum. Le ministère public conclut à la confirmation intégrale. L'intimée demande le rejet de l'appel et la condamnation de l'appelant aux dépens.
Certaines données factuelles sont présentées de façon divergente dans le texte : le nom des parties varie d'un passage à l'autre, et le salaire du père est évalué à 1 261,57 euros (fiche de paie) ou à 1 335 euros (extrait de la CASS). La Sala retient toutefois une base de revenus d'environ 1 300 euros.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions. La première porte sur le contrôle de l'appréciation des faits par le juge de première instance : le montant de la pension alimentaire est-il entaché d'une erreur dans l'appréciation de la preuve, notamment au regard du surcoût de garde allégué ? La seconde concerne le principe de proportionnalité entre les ressources du débiteur et les besoins des enfants : une pension de 200 euros par fille peut-elle être maintenue alors que le débiteur invoque la nécessité de conserver un revenu proche du salaire minimum ?
Solution et dispositif
La Sala rejette l'appel. Elle relève d'abord que la sentence de première instance ne procède pas à une appréciation erronée de la preuve. Elle s'appuie sur les paramètres que sa jurisprudence retient pour fixer une pension alimentaire : les revenus et la fortune du débiteur, les besoins des créancières d'aliments et le principe de proportionnalité, appliqués aux circonstances de l'espèce, notamment la situation professionnelle des deux parents et le régime de vis
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (93/14) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juliol del 2014.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Villalba va interposar demanda de separació, de data 18-01-2013, envers el Sr. Ribes, segons la qual sol·licitava la separació dels consorts i l'adopció de la confirmació de les mesures adoptades en el procediment de l'article 63 LQM així com de les mesures definitives que interessava en el seu escrit.
El defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 21-02-2013, i va demanar que s'adoptés la separació del matrimoni, que es declarés la pàtria potestat compartida i s'atribuís a la mare la guarda i custòdia de les filles amb el règim de visites que interessava, que no procedia efectuar cap atribució del domicili familiar i que la pensió d'aliments es determini en un import màxim de 380 euros per les tres filles.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/14 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Ha intervingut en el present procediment el Ministeri Fiscal.
II.- L'Hble. Tribunal unipersonal va dictar sentència, de data 26-02-2014, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X :
Estimar parcialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data 18 de gener de 2013 per la Sra. Villalba a l'atenció del Sr. ENTITY_5; declarar la separació matrimonial dels referits esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim econòmic matrimonial. A l'ensems, escau declarar que:
La pàtria potestat sobre les filles menors comunes serà exercida de forma conjunta pels progenitors;
la guarda i custòdia s'atribueix a la mare, Sra. Villalba,
Les visites paterno-filials es distribueixen de la manera següent:
Caps de setmana alterns, sense pernoctació, de les 10 hores fins a les 20 hores i per mentre no disposi d'un habitatge adequat a les necessitats de les menors, en quin cas pernoctaran en aquest i per conseqüent el règim serà des del dissabte a les 10 hores fins el diumenge a les 20 hores;
La meitat de les vacances escolars, amb la precisió de que quan aquest període no coincideixi amb els dies de vacances o festius del Sr. M., l'horari de gaudí serà de les 18:30 hores a les 20:30 hores i això per mentre no disposi d'un domicili adequat a les necessitats de les menors, en quin cas les menors pernoctaran el domicili del seu pare;
El Sr. M. podrà mantenir contactes telefònics diaris amb les seves filles;
El Sr. M. ha de satisfer, a la bestreta i dins dels 5 primes dies de cada mes, la quantitat mensual de 600 EUR en concepte de pensió alimentosa, actualitzable cada mes de gener segons la variació de l'IPC, en el compte bancari que la Sra. B. indiqui. Les despeses extraordinàries seran sufragades per meitats;
Quedant ben entès que qualsevol incidència significativa sobre l'estat de les menors s'haurà de comunicar a aquesta Batllia; i que el règim avui fixat és en concepte de mínim, podent-se per tant ampliar si els pares hi accedeixen en benefici de l'infant.
No hi ha lloc a fixar pensió compensatòria entre consorts ni a efectuar especial pronunciament en costes judicials. "
III.- El defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 7-05-2014, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.
El Ministeri Fiscal va emetre informe, de data 28- 05-2014, en el que demana la íntegra confirmació de la sentència dictada a la instància.
La part agent ha presentat, en data 23-06-2014, el seu escrit de contesta a les conclusions, segons el qual demana la desestimació del recurs interposat de contrari amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs que ha formulat el Sr. M.M. contra la sentència d'instància es fonamenta en els següents greuges o motius. Impugna la part recurrent únicament l'import de la pensió d'aliments establerta pel Tribunal a quo. Així, manifesta que resta provat que la Sra. O. treballa a l'empresa X., SL de 19 a 24 hores de dilluns a divendres. Entén que la valoració de la prova és errònia ja que s'incrementa la pensió perquè es considera que aquest horari provoca un increment de despeses associades a la guarda i custòdia de les menors, quan l'horari no ha tingut cap variació des de l'any 2005. Afegeix que la seva nòmina és de 1.261,57 euros i que si detreu la pensió d'aliments i el lloguer de l'habitatge i subministres solament li resten per sobreviure 361,57 euros, la qual cosa el deixa amb un terç del salari mínim.
II.- El present recurs no pot prosperar degut als següents raonaments. En primer terme, la sentència no efectua cap valoració errònia de la prova practicada. Ans al contrari, parteix dels paràmetres que la jurisprudència d'aquesta Sala civil ha establert per a la determinació de la pensió d'aliments, com són els ingressos o la fortuna de l'obligat a prestar els aliments i les necessitats de les alimentistes, ponderats adequadament en funció del principi de proporcionalitat. I conforme a les circumstàncies del cas, en especials les laborals d'ambdós litigants i el règim de visites fixat, l'estableix en el quantum de 600 euros per les tres filles. I pel que fa a l'increment de despeses, el criteri del jutjador d'instància s'ha de mantenir per quant si bé la Sra. B. treballa fins a les 0 hores de la nit, això es porta a terme per raons de necessitat i econòmiques, de manera que sí ha de treballar en aquest horari per a obtenir més ingressos i poder amb els mateixos proporcionar a les seves filles unes millors condicions de vida, esdevé evident que mentre treballa i no pot atendre a les menors s'incrementen les despeses de guarda i cura de les menors. En efecte, si la mare no pot estar amb les menors mentre es troba a la feina i el pare, arrel de la separació, no pot tenir la cura de les menors en aquells espais temporals, ressurt que les despeses que ha de suportar la mare en relació a la guarda i la cura de les menors augmenta després de la separació. Per tant, la valoració d'aquests extrem fàctic per la sentència d'instància ha estat adequat perquè encara que l'horari sigui el mateix des de l'any 2005, una vegada produïda la crisi i ostentant la mare la guarda i custòdia de les menors, ha de cercar una persona que tingui cura de les menors mentre ella treballa i això, ineluctablement, li genera una despesa.
III.- Respecte del quantum de la pensió d'aliments consta acreditat (folis 39 a 40) que el Sr. M. percep una nòmina per import de 1.261,57 euros, encara que també apareix que, segons l'extracte de punt de la CASS, el seu salari mensual és de 1.335 euros, i que satisfà un lloguer per import de 250 euros mensuals (cfr. Foli 93). Amb aquests ingressos i en ares a possibilitar el compliment de les necessitats alimentàries de les menor que abasten no solament l'alimentació en sentit estricte sinó també habitatge i subministres, roba, assistència sanitària, educació, previsió, formació i despeses d'oci i lleure, i atès que es tracta de menors que no presenten cap necessitat especial, amb els ingressos del pare, entorn als 1.300 euros, s'ha d'entendre com a proporcionada la pensió establerta de 200 euros per filla, tota vegada que amb aquesta contribució i la de la mare es poden complir les esmentades necessitats.
Així mateix, el fet que el salari mínim es situï al voltant dels 900 euros no significa que aquest sigui el muntant que ha de restar lliure una volta detretes totes les despeses, sinó que s'entén que constitueix el mínim indispensable per tal que la persona pugui subvenir les seves necessitats. En aquest sentit, el recurrent no pot pretendre que el quantum del sou que vol que li resti lliure (900 euros) vagi en detriment de les seves filles, atès que com a progenitor de les mateixes té el deure de subvenir a les seves necessitats, fins i tot en detriment de les pròpies. Aquesta Sala ha posat de relleu, en moltes ocasions, que l'interès del menor és el paràmetre que han de seguir els tribunals sempre que existeixi un procediment que pugui afectar a un menor d'edat i, tota vegada que cal procurar el seu benestar físic i psíquic, així com l'adequat desenvolupament de la seva personalitat, el quantum de la pensió establerta s'ajusta al principi de proporcionalitat que s'ha de fixar entre les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de les menors.
IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en aquest cas i malgrat es tracti d'un procediment de família, en la imposició al recurrent de les costes processals d'aquesta alçada, tota vegada que solament es qüestionen pronunciaments de caire econòmic, com ho ha estat la impugnació del quantum de la pensió d'aliments.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMEM el recurs interposat pel Sr. Ribes contra la sentència, de data 26-02-2014, dictada pel Tribunal unipersonal i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
