ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e16104ce · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 70/14·29 janvier 2015·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2015 - ROJ: STSJAD 5/2015
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle70/14
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:5) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2015 - ROJ: STSJAD 5/2015).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 janvier 2015 (n° 70/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD Andorre, 29 janvier 2015 (ROJ STSJAD 5/2015)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD Andorre, 29 janvier 2015, ROJ STSJAD 5/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:5, recours n° 70/14 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, les identifiants ci-dessus sont repris du texte intégral de la décision.
Faits et procédure
La présente affaire porte sur la création, par un acte communal du 19 juillet 2013, d'une zone piétonne sur l'avenue Carlemany, dans le tronçon compris entre la rue de la Unió / rue del Valira et la rue del Picó / avenue de les Escoles, à Escaldes-Engordany.
Plusieurs administrés, dont Mme Pérez, ont formé une demande juridictionnelle contre le refus tacite du Gouvernement, à la suite d'un recours d'alçada visant à obtenir l'annulation de cet acte communal et le rétablissement de la circulation routière sur l'avenue. Le Tribunal de Batlles a rejeté la demande au fond par une sentence du 19 juin 2014 (sentence n° 2014-090, Section administrative). Il a en outre enjoint à la Table nationale de mobilité d'émettre le rapport prévu à l'article 6.2 de la loi de désignation des routes et de le communiquer à la Commune.
Les appelants ont soutenu, en substance, que : (i) l'avenue relevait de la propriété de l'Administration générale, dès lors qu'elle avait été réalisée et entretenue par le Conseil général ; (ii) l'avis favorable de la Table nationale ne suffisait pas, une modification du réseau de base devant être décidée par la loi ; (iii) la mesure entraînait une suppression totale et non une simple réduction de la circulation ; (iv) la Commune était incompétente pour retirer un tronçon du réseau de base.
Le Gouvernement et la Commune ont conclu au rejet de l'appel. Le Tribunal supérieur de justice, Chambre administrative, a été saisi en appel. Les exceptions soulevées par la Commune en première instance ne sont pas détaillées dans le texte, et le rejet de celles-ci n'est pas contesté (« no es combat »).
Question de droit
La Chambre administrative devait répondre à trois questions :
Compétence : la Commune pouvait-elle régler la circulation sur un tronçon dont la titularité était contestée, au regard de la répartition légale entre routes générales et routes secondaires ?
Procédure : les formalités imposées par la loi de désignation des routes (art. 6.2 et 7.c) avaient-elles été respectées ?
Effet : la mesure entraînait-elle la disparition du tronçon du réseau de base de voirie, au sens où l'entend le droit andorran ?
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur répond affirmativement à la première question et négativement, en substance, aux deux autres moyens. Il retient les motifs suivants.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (70/14) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0102-2/2013.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Pérez i altres persones van interposar demanda jurisdiccional contra la denegació tàcita del GOVERN, en relació amb el recurs d'alçada que perseguia la nul·litat de l'Edicte comunal del dia 19 de juliol de 2013 relatiu a la creació d'una zona destinada a vianants a l'avinguda Carlemany, en el tram comprés entre el carrer de la Unió /carrer del Valira i el carrer del Picó / avinguda de les Escoles.
2.- El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda subsegüent mitjançant sentència del dia 19 de juny del 2014, tot instant la Taula Nacional de Mobilitat a emetre l'informe de l'article 6.2 de la llei de designació de carreteres i a comunicar-lo al Comú.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Pérez i els demés recurrents manifesten principalment que:
no es podia afirmar que l'avinguda Carlemany era de titularitat comunal, doncs va ser executada i mantinguda, en el seu moment, pel Consell General;
no sols era necessari l'informe favorable de la Taula Nacional de Mobilitat, però també una proposta de modificació de la xarxa bàsica de vials, acord que calia tramitar amb el projecte de llei corresponent;
la peatonalització de la zona suposava una eliminació total del trànsit i no una senzilla reducció dràstica d'aquell;
el Comú d'Escaldes-Engordany no tenia competència per decidir sobre la desaparició d'un tram de la xarxa bàsica de vials.
4.- El GOVERN va contestar, dient que: l'avinguda Carlemany feia part de la xarxa bàsica de vials però de titularitat comunal segons la llei 7/2005 de designació de carreteres; el COMÚ només havia modificat les condicions de funcionalitat del carrer, de conformitat amb l'article 4.7 de la llei qualificada de competències dels Comuns; el GOVERN havia estat assabentat sobre el projecte de peatonalització i la Taula nacional de mobilitat havia informat favorablement al respecte el dia 16 de novembre del 2012 i, després, havia acceptat el tancament de l'avinguda per silenci positiu; s'havia donat compliment a la sentència ara apel·lada; la mesura era reversible i el vial continuava inclòs dins la xarxa bàsica de vials; l'accés als vehicles no quedava eliminat; calia imposar les costes judicials als recurrents per raó de temeritat.
5.- El COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY afegia que la Taula nacional de mobilitat havia fet seu l'estudi de mobilitat elaborat per l'Àrea de mobilitat del Govern i el va aprovar el 16 de novembre del 2012; calia imposar les costes judicials als recurrents per la regla del venciment.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Pérez i altres persones van formular demanda contra el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY i el GOVERN, tot sol·licitant la nul·litat de l'Edicte comunal del dia 19 de juliol de 2013, com també el retorn de l'avinguda Carlemany al trànsit rodat. Les Administracions demandades s'hi van oposar, tot formulant el COMÚ demandat diverses excepcions.
El Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda en el fons.
Els demandants s'alcen contra la sentència emesa pel Tribunal de Batlles.
Tercer.- El refús judicial de les excepcions no es combat, de manera que procedeix l'estudi del fons de l'assumpte, especialment perquè aquesta Sala no detecta cap qüestió d'ordre públic en joc.
L'acte impugnat consisteix en l'acord comunal de 19 de juliol del 2013, relatiu a la creació d'una zona destinada a vianants a l'avinguda Carlemany, en el tram comprés entre el carrer de la Unió /carrer del Valira i el carrer del Picó / avinguda de les Escoles.
Sobre la titularitat de la zona controvertida
Els demandants i ara recurrents entenen que l'esmentat acte és nul perquè el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY limitava molt severament el trànsit rodat en un vial de titularitat de l'Administració General. Per tant, cal analitzar si el Comú gaudeix o no de competència sobre el tram litigiós.
I cal respondre per l'afirmativa com ho fa encertadament la instància. La llei de designació de carreteres, de data 21 de febrer del 2005, distingeix les carreteres generals i les carreteres secundàries, les primeres essent de titularitat de l'Administració General, mentre que les segones pertanyen als Comuns. La llei només descriu les carreteres generals, de manera que totes les altres s'han de presumir de titularitat comunal. La carretera general 3, titularitat de l'Administració General, té el seu inici a Escaldes-Engordany a la rotonda d'Engolasters, segueix per l'av. Miquel Mateu, l'av. Carlemany, l'av. Copríncep de Gaulle, l'av. del Pessebre, el pont de Sant Antoni, la Massana, la Travessia d'Ordino i té el seu final al pont del Castellà (Arcalís). Es pot constatar fàcilment com el tram discutit no forma part de la carretera general 3 i, per conseqüent, s'ha de presumir secundari. La Disposició final primera de la llei esmentada disposa: "Es faculta al Govern per a modificar, per decret, la designació de carreteres secundàries aprovada pel Consell General en l'Ordinació núm. I de Serveis Públics de 13 de juliol de 1990, amb la finalitat d'adaptar-la a les modificacions de la xarxa de carreteres derivades d'aquesta Llei". Aquesta Disposició ha estat desplegada mitjançant Decret del 25 de juliol del 2007 (Bopa nº62) i si s'observa amb atenció el mapa inclòs, se'n desprèn que la zona disputada no és carretera general, sinó "xarxa bàsica", la qual aglutina trams de carrers (article 5.2 de la llei) i, entre ells, l'avinguda Carlemany. També resulta indiferent qui va construir i mantenir la via amb anterioritat, puix a comptar de l'any 2005, el legislador va determinar un nou repartiment del domini públic viari. Per aquests motius, els recurrents no poden sostenir que l'Administració General havia traspassat de facto al COMÚ la titularitat del tram urbà d'una carretera general, procediment que requereix, entre altres, la seva "ratificació" per llei.
Sobre els tràmits necessaris per peatonalitzar la zona controvertida
Per una banda, l'article 6 de la llei de designació de carreteres exigeix que el canvi de funcionalitat d'una via compresa dins la xarxa bàsica - ens trobem dins aquest supòsit- necessita l'informe favorable de la Taula nacional de mobilitat. La sol·licitud comunal va ser adreçada a l'Administració General el dia 5 de novembre del 2012 (foli 39) i l'acord es va obtenir el 16 de novembre del 2012 (foli 64) després d'examinar-se l'informe emès, aquell mateix mes, per l'Àrea de mobilitat del Govern d'Andorra (folis 41-63).
Per altra banda, l'article 7.c de la llei de designació de carreteres imposa als Comuns que pretenen tancar vies compreses dins la xarxa bàsica per un termini superior a 15 dies, la comunicació de la mesura amb una antelació mínima de 30 dies. L'Administració General disposa aleshores d'un termini de 15 dies per oposar-se o al·legar al respecte. La petició comunal va ser presentada a l'Administració General el dia 27 de maig del 2013 (foli 111) i no consta cap observació al respecte.
Sobre la desaparició de la zona de la xarxa bàsica de vials
En cap cas, el COMÚ D'ESCALDES-ENGORDANY ha adoptat una decisió al respecte i menys quan no es discuteix la reversibilitat del canvi de funcionalitat del tram de constant referència.
Per tot l'exposat, procedeix la desestimació del recurs d'apel·lació.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Pérez i altres contra la sentència 2014-090, de 19 de juny de 2014, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el què disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
