ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e7a6506a · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 288/14·9 April 2015·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 09 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 76/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket288/14
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:76) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 09 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 76/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 09 avril 2015 (n° 288/14) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 76/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 9 avril 2015)
Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'ECLI figurant dans le texte ont été retenues.
Faits et procédure
Un salarié, M. Salamanca, a été licencié pour causes objectives par la société « Nogués ». À l'issue de la relation de travail, la société lui a reconnu une créance salariale de 17 344,25 EUR (fol. 21). Elle proposait de la régler par des versements mensuels de 500 EUR, assortis des intérêts légaux, faute, selon elle, de pouvoir s'acquitter de la somme en une fois.
Saisi par le salarié, le Tribunal unipersonnel du Batlle, par jugement du 10 juillet 2014, a fait droit à la demande dans son intégralité. Il a condamné l'employeur au paiement de l'indemnité prévue à l'article 98 du Codi de relacions laborals, soit 43 446,35 EUR nets, ainsi que de 4 454,46 EUR nets au titre des salaires restant dus. Il a ordonné la déclaration et la cotisation des sommes brutes auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, opéré la déduction des consignations effectuées par la défenderesse et mis les dépens à sa charge.
La société « Nogués » a interjeté appel. Elle sollicitait la réformation du jugement et la condamnation de la partie adverse aux dépens de première instance, en invoquant la force majeure, la bonne foi, sa situation économique dégradée, un audit financier, une consignation de 14 000 EUR et la contestation de la date de début de la relation de travail. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a rejeté l'appel.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions, dont trois présentent une portée doctrinale particulière :
Le paiement fractionné de la compensation économique de fin de relation de travail peut-il être admis, ou la somme doit-elle être acquittée intégralement à l'échéance légale ?
La force majeure ou le cas fortuit (art. 43 du Codi de relacions laborals, invoqué par l'employeur) permet-il de justifier ce fractionnement ? Plus précisément, les conditions de l'exonération (extériorité, irrésistibilité) sont-elles réunies lorsque l'employeur allègue des difficultés de trésorerie ?
Accessoirement, la date de début de la relation de travail (incidence sur le plafond de l'indemnité de l'art. 98), le caractère obligatoire des primes de Noël et la charge de la preuve du paiement des congés sont également discutés.
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour rappelle une jurisprudence antérieure de la même Sala (sentence 341/13 du 28 février 2014). Elle reprend le passage suivant :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« la compensació econòmica s'ha de satisfer íntegrament el darrer dia de la relació laboral o com a màxim l'endemà (article 99 del Codi de relacions laborals), sense que la llei autoritzi el seu pagament fraccionat. Els manaments del Codi són irrenunciables (article 4)... »
(Traduction française fidèle : « la compensation économique doit être acquittée intégralement le dernier jour de la relation de travail ou au pl
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (288/14) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket288/14
Judgment Date9 April 2015
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000288/2014 ORIGEN: 6000908/2012
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 9 d'abril del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 6000908/2012, instades pel Sr. Salamanca contra la societat "Nogués", en data 10 de juliol del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal del Sr. Salamanca contra la societat Nogués i condemnar consegüentment a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat neta de 43.446,35.-euros en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, juntament amb els interessos legals devengats des de la fermesa de la present resolució judicial, endemés d'altre import net de 4.454,46.- euros en concepte d'havers laborals pendents de satisfer, juntament amb els interessos legals produïts des de la data del seu meritament a saber el dia 18 de maig del 2012. Segon.- Fer deducció a les sumes netes objecte de condemna de les quanties dipositades per la part defenent en el marc de l'expedient enregistrat amb el número D-0139- 2/2012. Tercer.- Condemnar a la societat Nogués a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les quantitats brutes que han estat objecte de la condemna, a saber les sumes de 45.974,97 i 4.713,72.-euros. Quart.- Fer imposició de les costes judicials ocasionades a la part defenent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocada i de procuradora de la part demandant, a acreditar en període d'execució de sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 288/14 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La societat "Nogués" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.
La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials de primera instància i sense efectuar especial condemna en seu d'apel·lació.
Els arguments revocatoris són els següents: no podia pagar la quitança d'un sol cop degut a la seva situació econòmica delicada, acreditada mitjançant informe d'auditor; havia consignat 14.000 EUR al 4 de setembre del 2014; no existia cap incompliment absolut de les obligacions contractuals per part de l'empresa; el pagament fraccionat contenia els interessos legals corresponents; havia actuat de bona fe, prioritzant els interessos dels restants treballadors; no havia obtingut finançament per poder eixugar el deute laboral; no tenia cap altre remei que liquidar la quitança de manera fraccionada; es tractava d'un cas fortuït o d'una força major de l'article 43 del Codi de relacions laborals; la notificació al SIT no tenia cap sentit, doncs el contracte laboral ja era extingit; no se li podia exigir arribar a una situació de fallida tècnica; no havia satisfet més primes a comptar de l'any 2009, degut a la reducció del volum de negoci; el treballador havia reconegut la percepció de primes, en signar els butlletins de salari; la relació laboral amb l'assalariat va començar l'1 de febrer de 1998 i no abans; "Nogués" i "La casa dels formatges" eren entitats totalment distintes; el criteri de la antiguitat resultava, de totes maneres, superflu; el finiquit contenia la indemnització de les vacances pendents.
FONAMENTS DE DRET
I.- El Sr. Salamanca va formular demanda laboral contra la societat "Nogués", sol·licitant la seva condemna al pagament de la indemnització de l'article 98 del Codi de relacions laborals, la paga extraordinària de Nadal del 2011 i part d'aquella del 2012, les vacances dels anys 2011 (15 dies) i 2012 (16,5 dies), interessos legals i costes judicials. La part defenent, és a dir la societat "Nogués", es va oposar a la demanda, argumentant, per una banda, que havia proposat al treballador un pagament fraccionat de la liquidació, tota vegada que no podia fer altrament. Per tant, invocava força major o cas fortuït. Per altra banda, "Nogués" feia valer que les primes s'abonaven només si s'assolien els objectius anyals marcats per l'empresa i, finalment, que no devia les vacances de l'any 2011. L'Hble. Batlle ha estimat la demanda íntegrament.
La recurrent reitera, substancialment, els arguments desenvolupats en la instància.
II.- És indiscutible que a resultes del comiat per causes objectives del Sr. Salamanca, la societat "Nogués" li va reconèixer un crèdit laboral per import de 17.344,25 EUR (foli 21). El conflicte es posa respecte del seu abonament, doncs la recurrent admet que pretenia satisfer l'esmentada quantitat mitjançant pagaments mensuals de 500 EUR, a més dels interessos legals corresponents.
El Tribunal a quo ha considerat que aquest modus operandi era constitutiu d'un acomiadament improcedent. Aquesta actuació ja ha estat declarada il·legal per aquesta Sala. En la sentència 341/13 del 28 de febrer del 2014, es va afirmar que "la compensació econòmica s'ha de satisfer íntegrament el darrer dia de la relació laboral o com a màxim l'endemà (article 99 del Codi de relacions laborals), sense que la llei autoritzi el seu pagament fraccionat. Els manaments del Codi són irrenunciables (article 4)...". El cas present és molt similar, de manera que no hi ha motiu d'apartar-se d'aquella doctrina.
"Nogués" addueix que havia fet tot el possible per evitar el pagament fraccionat, però que no tenia cap altra alternativa, produint-se així un supòsit de força major o cas fortuït. Malgrat l'important esforç al·legatori desplegat i la marcada voluntat d'un soci de "Nogués" per cercar solucions, fins i tot en detriment del patrimoni personal, aquestes greuges no poden ser acollits.
En primer lloc, perquè l'alliberament del deutor exigeix que l'esdeveniment sigui exterior a la seva esfera. Tot i que la crisis econòmica és notòria i ha perjudicat a moltes empreses del país, d'altres l'han superat. Amb això, volem dir que la manca de liquidesa experimentada per "Nogués" també pot ser deguda a la seva pròpia actuació. Només escau examinar, amb atenció, l'informe econòmic realitzat per "gmconsultors", per adonar-se que "Nogués" ostenta un crèdit per import de 403.762,13 EUR contra els seus clients (foli 35). El cobrament d'aquesta quantitat permetria abonar, sense dificultats, el crèdit laboral del Sr. Salamanca.
Tampoc concorre el requisit de la irresistibilitat, tota vegada que aquest factor extintiu de la responsabilitat apareix quan la inexecució resulta aliena al deutor, qui ha de fer el màxim per evitar les conseqüències nefastes del succés. En aquest sentit, ni tan sols ha estat provada a les actuacions la impossibilitat d'acudir a noves línies de crèdit. Però és que, fins i tot, el propi perit de "Nogués" desmenteix que "aconsellés a l'empresa l'acomiadament dels treballadors" (resposta 4, foli 254).
Tanmateix, l'incident esdevé irresistible quan l'obligació del deutor és d'impossible execució. Força és de constatar que l'execució pot tenir lloc, ni que sigui dins un procediment concursal.
Per acabar, l'evolució de la conjuntura econòmica fa part del risc mercantil i aquest ha de ser assumit per tota empresa.
La recurrent posa també de manifest que no existia cap incompliment absolut de les seves obligacions contractuals. Aquest greuge és inoperant car el pagament de la compensació econòmica no té naturalesa contractual, sinó legal.
Tampoc és invocable l'article 43 del Codi de relacions laborals, a defecte de concurrència d'un cas fortuït o de força major com s'ha exposat anteriorment. Endemés, l'esmentat article permet la suspensió del contracte de treball i, en cap cas, el fraccionament de la compensació econòmica.
III.- El debat sobre la data d'inici de la relació laboral (octubre del 1995 o febrer del 1998) no és indiferent com manté la recurrent, car la indemnització de l'article 98 estableix un màxim de 30 mensualitats que no es supera en autes. Aquesta Sala fa seus els raonaments de la instància, en el sentit que "Nogués" va subrogar-se, a partir del mes de febrer del 1998, en el lloc del negoci "Y.", tota vegada que no hi va haver cap extinció del contracte precedent, ni modificació de les condicions laborals, conservant-se, fins i tot, el mateix salari (foli 16).
IV.- Un segon greuge interessa el pagament de la paga doble per Nadal. L'oposició de "Nogués" només radica en afirmar, sense provar, que era funció dels objectius anyals de la societat. Per contra, fins a quatre treballadors (Sr. ENTITY_6: resposta 4, foli 246; Sr. ENTITY_7: resposta 16, foli 249; Sr. ENTITY_7: resposta 16, foli 256; Sr. ENTITY_8: resposta 4, foli 266), un d'ells actual, han confirmar el pagament reiterat de l'esmentada suma. La condemna era, per conseqüent, procedent.
V.- "Nogués" declara haver abonat les vacances de l'any 2011, de conformitat amb la quitança que figura als folis 86-87. Força és de constatar que l'esmentat document consisteix en un mer projecte de liquidació que no consta aprovat pel treballador. I és ben sabut que pertoca a l'empresa la prova sobre el gaudiment i pagament de les vacances. La manca de prova sobre el segon extrem ha de perjudicar a la part apel·lant.
VI.- La desestimació del recurs d'apel·lació de la societat "Nogués" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs de la societat "Nogués"; confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 10 de juliol del 2014; condemnar la societat "Nogués" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador del Sr. Salamanca.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
