ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9f343146 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 378/13·14 April 2015·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 14 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 94/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket378/13
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:94) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 14 d'abril del 2015 - ROJ: STSJAD 94/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 14 avril 2015 (n° 378/13) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil
Date : 14 avril 2015
Numéro de recours : 378/13 (origine : NIG 3100056/2012)
Magistrat rapporteur : Carles Cruz Moratones
Matière : Droit bancaire, contrats de prêt et de compte courant, cartes de crédit
Faits et procédure
La banque « X » a assigné en paiement deux clients, Mme Escudero et M. Rius, pour le solde débiteur d'un compte courant (3 298,55 euros) et le solde négatif de deux prêts non amortis (10 469,90 euros et 4 767,70 euros). Mme Escudero, titulaire unique du compte et seule emprunteuse des deux prêts, s'est opposée à la demande. M. Rius, codébiteur solidaire en qualité de caution des deux prêts, s'est « aplanat » (acquiescé) à la demande hors délai.
Par jugement du 30 octobre 2013, le Tribunal de Batlles a fait droit intégralement à la demande. Mme Escudero a interjeté appel. Son moyen unique reprenait l'argumentation de sa défense en première instance : M. Rius, alors son compagnon, aurait effectué des opérations sur ses comptes à son insu et sans son consentement, notamment au moyen de deux cartes VISA (Classic et Or) obtenues auprès de la banque sans qu'elle en ait autorisé l'émission. Une plainte pénale avait été classée sans suite provisoirement le 2 mai 2012, décision confirmée le 18 juillet 2012.
Par ordonnance du 26 janvier 2015, la Sala a refusé les mesures de preuve sollicitées à titre de diligencias para mejor proveer : désignation d'une équipe d'experts et communication d'un avis juridique de l'ABA (association professionnelle bancaire), ainsi que d'un protocole.
Question de droit
La question centrale était de savoir si l'appelante pouvait écarter son obligation de paiement en invoquant des opérations irrégulières effectuées sur ses comptes par un tiers, en l'occurrence son ancien compagnon, codébiteur solidaire, sans que soit établie la responsabilité de la banque. Plus précisément, la Sala devait apprécier :
la charge et la suffisance de la preuve de l'irrégularité alléguée ;
l'incidence des stipulations contractuelles de compensation et de transfert entre comptes ;
la portée de l'usage de cartes de crédit émises au nom de l'appelante ;
le bien-fondé du refus des mesures probatoires sollicitées en appel ;
l'effet, sur la créance de la banque, des rapports internes entre codébiteurs.
Solution et dispositif
La Sala a rejeté l'appel et confirmé le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur plusieurs constats.
Sur l'absence de preuve. La Sala relève qu'« aucune preuve n'existe » des affirmations de l'appelante. Elle précise que, même si le Sr. Rius a effectué des opérations sur le compte, celles-ci consistaient en des versements au crédit du compte de Mme Escudero et non en retraits ou virements vers des tiers, et que des virements provenant de la mère de M. Rius y étaient également reçus. Ces opérations ne caractérisent pas, selon elle, des opérations frauduleuses ou irrégulières au préjudice de la titulaire.
Sur les clauses contractuelles. Les contrats de prêt (clauses IV et VII) autorisaient la banque à transférer discrétionnairement les fonds nécessaires à l'apurement du solde débiteur depuis tout compte de l'emprunteur, et à exercer un droit de compensation sur les soldes disponibles dans d'autres comptes. La Sala est
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (378/13) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket378/13
Judgment Date14 April 2015
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000378/2013 ORIGEN: 3100056/2012
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 14 d'abril del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 7-03-2012 la representació processal de l'entitat bancària X. va formular demanda en reclamació de quantitat pels deutes derivats del saldo en descobert en compte corrent i pel saldo negatiu de dos préstecs que no han estat amortitzats i demanant la imposició a les parts defenents les costes del procediment.
II.- La Sra. Escudero va contestar la demanda en data 19-09-2012 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, i demanant que fos desestimada Amb imposició de les costes a la part agent. Per la seva banda el codemandat Sr. Rius va aplanar-se a la demanda, fora del termini processal adient.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 378/13 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 30-10- 2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:
que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "X." contra els Srs. Escudero i Rius, ha de condemnar i condemna a la primera dels mencionats a pagar al banc la suma de tres mil dos-cents noranta-vuit euros amb cinquanta-cinc cèntims (3.298,55.- EUROS), i a aquesta darrera i al Sr. Rius, de forma solidària entre ells, a pagar al banc les sumes de deu mil quatre-cents seixanta-nou euros amb noranta cèntims (10.469,90.- EUROS) i de quatre mil set-cents seixanta-set euros amb setanta cèntims (4.767,70.- EUROS), totes elles augmentades dels interessos bancaris de descobert fixats per l'ORG_0 segons ho té interessat l'instant d'aquest plet; imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el IV.- Considerant de la present resolució."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Escudero i, en data de registre 27-01-2014, ha presentat el seu escrit de conclusions, segons el qual, i en atenció als arguments continguts en el mateix, demana la seva revocació de la resolució d'instància, imposant a l'adversa les costes del procediment.
VI.- Per Aute de data 26 de gener del 2015, aquesta Sala va refusar les pretensions probatòries, com a diligències per a millor proveir, interessades per la part recurrent en el seu escrit de conclusions de data 27 de gener del 2014.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present litigi la part agent X. (en endavant, X.) va presentar una demanda en reclamació de quantitat contra la seva clienta pels descoberts (3.298,55 EUR) que presentà en el seu compte corrent número 0 actualment amb número d'IBAN 1 i per l'incompliment de la devolució de dos préstecs, números 78867 i 78868, ja vençuts i amb un ròssec total de 10.469,90 EUR i de 4.767,70 EUR respectivament. La part demandada Sra. Escudero (titular del compte corrent i prestatària dels dos préstecs) s'oposa a la reclamació i l'altra codefenent Sr. Rius (com a fiador solidari dels dos préstecs) es va aplanar a la demanda.
La Sentència d'instància va resoldre entenent que el deute estava plenament acreditat i va estimar íntegrament la demanda. Contra aquest darrer pronunciament que s'aixeca la recurrent Sra. Escudero.
SEGON.- El motiu únic del seu recurs -coincident amb la seva contesta a la demanda- consisteix en què -segons la Sra. Escudero.- el codefenent Sr. Rius que era la seva parella sentimental aleshores, va fer disposicions dels seus comptes sense el seu consentiment ni coneixement, inclús va operar amb targetes VISA Clàssic i VISA OR que havia obtingut de l'entitat sense que aquesta li hagués demanat autorització a ella.
Aquestes al·legacions -que ja varen ser objecte de denúncia penal primer, i posteriorment de querella que va ser arxivada provisionalment en data 2-05-2012 i confirmada la decisió pel Tribunal de Batlles en data 18-07- 2012 posen de relleu quatre fets inalterables: 1) que no nega la Sra. Escudero que sigui la titular única del compte corrent ni l'única prestatària dels dos préstecs ja ressenyats; 2) que no discuteix el ròssec que se li reclama ni es fa impugnació de cap apunt comptable ni del càlcul dels interessos imputats;
que la imputació d'operatives concretes que s'imputen a una actuació unilateral del Sr. Rius, no consten detallades; i 4) que la codefenent no distingeix entre el deute provinent de l'amortització dels préstecs i el saldo negatiu del compte corrent.
TERCER.- Aleshores, cal examinar aquestes objeccions sobre l'actuació il·lícita del Sr. Rius que -segons la titular del compte corrent i prestaria dels dos préstecs- hauria obtingut de manera incorrecta i amb la connivència de l'entitat bancària, dues targetes VISA (Clàssic i Or) i hauria "operat" amb els seus comptes. Bé, cap prova existeix d'aquestes afirmacions.
En primer lloc, resulta evident que si "operar" vol dir que havia fet disposicions de diners d'ella o bé ordenar traspassos a altres comptes, cap constància hi ha d'aquestes actuacions. No hem d'oblidar que en els dos contractes de préstecs aportats existeixen dues clàusules, la IV (folis 44 i 53) que autoritzen a l'entitat a "...transferir discrecionalment de qualsevol compte individual, mancomunat o indistint dels quals aquella en sigui titular o cotitular, respectivament, -en la mesura en què estiguin aprovisionats-, els fons necessaris per a la cancel·lació o rebaixa del saldo deutor exigible derivat d'aquest préstec"; i també la Clàusula VII (folis 46 i 55) que diu "Sense perjudici de les restants garanties que s'hagin estipulat a resultes del present préstec, X. té dret de compensació de saldos, certificats de dipòsit i altres valors que la part prestatària tingui dipositats en altres comptes per cobrir, en la mesura concorrent, el saldo deutor derivat dels present préstec". En compliment d'aquest pacte contractual, X. podia fer les corresponents operacions entre els comptes de la Sra. Escudero.
En segon lloc, el Sr. Rius ha reconegut -i la documental aportada per l'entitat també acredita- que ha fet imposicions de diverses quantitats en el compte de la Sra. Escudero, cosa ben allunyada de la de fer reintegraments o traspassos o transferències a altres comptes que no fossin de la Sra. Escudero. I també s'ha acreditat que en aquell compte hi arribaven transferències fetes per la mare del Sr. Rius. Tot això no són operatives defraudadores o irregulars en perjudici de la titular.
En tercer lloc, la codefenent no distingeix entre el ròssec negatiu del compte corrent (del qual no impugna cap càrrec o moviment) i la devolució dels dos préstecs que tampoc ha negat que n'hagués estat la perceptora. Per tant, com a prestatària estava obligada contractualment a la seva devolució.
En quart lloc, pel que fa l'ús de les targetes VISA ha quedat demostrat que la Clàssic va ser sol·licitada per ella personalment acompanyada del Sr. Rius i que posteriorment la va recollir el seu company sentimental. La targeta VISA Or la va recollir ella personalment. En qualsevol cas, el contracte de la targeta Clàssic (foli 118) ja especifica que es tracta d'una targeta personal, individual i intransferible i que va vinculada a la identitat del seu titular i d'un número d'identificació personal. Això significa que si algú va fer ús de la seva targeta va ser perquè ella li va autoritzar i, fins i tot, facilitar el seu número secret. I encara que no disposem del contracte de l'altra targeta (VISA Or), aquelles condicions son comuns a totes les targetes de crèdit, com ja es un fet notori en els temps actuals. En conseqüència, a tot això no podem concloure que hagi existit alguna actuació bancària irregular, com acusa la Sra. Escudero.
QUART.- Especialment es fa convenient fer referència a la negativa a la pràctica de la prova proposada en aquesta alçada i que era la mateixa que li va denegar l'Hble. Tribunal de Batlles. Les proves denegades tenen la seva justificació en què: 1) Resultava innecessari que un equip d'experts (V. Requeriment) examinés la documentació aportada o bé que ho fes sobre moviments anteriors als dos préstecs, quan a més la mateixa entitat ha donat (escrit de data 15-02-2013, folis 171 i seg.) plenes explicacions i ha aportat documentació justificativa davant el IV Requeriment que li va ser efectuat; 2) tampoc resultava necessària conèixer l'opinió jurídica de l'ABA sobre l'operativa dels contractes de préstec i de compte corrent tota vegada que aquesta correspon fer-la als Tribunals segons el contracte subscrit entre les parts ni tampoc era necessari conèixer cap protocol que sense tenir caràcter vinculant res podia aportar a la resolució del present litigi.
Finalment, no cal dir que la resolució del litigi en res pot afectar a les relacions entre els codefenents (res inter alios acta) perquè el present conflicte només podia veure's afectat si l'entitat bancària hagués tingut alguna actuació contraria allò que s'havia pactat en els contractes amb la seva clienta.
En conclusió, el recurs ha de ser desestimat i la sentència d'instància plenament confirmada.
CINQUÈ.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Escudero contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 30-10- 2013, que confirmem íntegrament, i imposar les costes judicials d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
