STSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2015 - ROJ: STSJAD 118/2015

II.- Ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La societat "Aguilar" sol·licita la revocació molt parcial de la sentència adoptada pel Tribunal de Batlles, en el sentit que les missions tècniques en ella descrites havien de ser assumides per un tècnic independent designat pel propi Tribunal.

Els arguments revocatoris són els següents: els tècnics contractats per "Daza" serien favorables a l'esmentada societat; la contrapart no era diligent.

La societat "Daza" tampoc es mostra d'acord amb la resolució de la instància i persegueix la desestimació de la demanda, més la condemna de l'adversa a satisfer les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: "Aguilar" admetia, en el seu escrit de rèplica, que exercia una acció en responsabilitat extracontractual; el Tribunal a quo no podia efectuar un canvi de qualificació de l'acció i sense que ella pogués al·legar; l'acció naixia des de la producció del dany i, com a molt tard, al 2004; no existia cap risc d'esllavissament segons el propi pèrit judicial (pàgina 28 del seu informe); l'acció no podia ser imprescriptible; l'acció havia prescrit; la sentència era incongruent respecte de la pretensió de la societat demandant; no es podia deixar la prova de la realitat de la situació de risc al tràmit d'execució de sentència; no es provava la seva responsabilitat en el lliscament de terreny de l'any 2004 (pàgina 18); el perit judicial no havia confirmat el parer de l'enginyer Sr. Azorin (pàgina 26).

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix que la societat "Aguilar" és propietària d'un terreny conegut per "T. M.", com també de la vivenda unifamiliar sobre ell bastit i que en el decurs de les obres de construcció d'un conjunt residencial per part de la promotora-constructora "Daza", es va produir un lliscament de terres al peu de la propietat de "Aguilar". La interessada manté que ha perdut 238 m2 de jardí i que el talús excavat per "Daza" no presenta les condicions de seguretat suficients. La societat "Aguilar" atribueix la responsabilitat del sinistre a la societat "Daza".

Per aquest motiu, la societat "Aguilar" va formular demanda contra "Daza", exigint els pronunciaments següents: "Condemnant-la a realitzar a les seves exclusives costes, tots els treballs d'estabilització del talús d'autes que siguin necessàries per a garantir que la seva seguretat assoleix, el coeficient mínim de 1.5 d'acord amb la normativa aplicable en la matèria. b.- Condemnant la societat defenent a assumir el cost derivat de l'execució dels dits treballs en el cas que es refusés executar-los per si mateixa o que no els realitzés en el termini màxim de 6 mesos a comptar de la data en què sigui ferma la Sentència. c.- Designant al Sr. Azorin com a tècnic responsable de la direcció i supervisió de l'execució dels referits treballs. d.- Condemnant la societat demandada a abonar tots els honoraris derivats de la intervenció del Sr. Azorin i que siguin d'utilitat per a la resolució de la present causa així com els meritats en el marc del procediment d'execució de Sentència. e.- Condemnant la societat demandada a abonar a l'actora la totalitat de les despeses que li siguin ocasionades per la tramitació de la present reclamació judicial incloent les derivades de la intervenció d'advocat i procurador davant la seva manifesta temeritat".

La societat "Daza" es va oposar a la demanda en el fons, tot interposant, preliminarment, l'excepció de prescripció de l'acció.

El Tribunal a quo ha desestimat l'excepció i ha estimat parcialment la demanda, en el sentit de relegar al període d'execució de sentència l'elaboració d'un estudi -a càrrec de "Daza"- sobre l'estabilitat del talús litigiós i, cas de revelar inestabilitat, "Daza" esdevindrà aleshores responsable del seu sanejament.

Ambdós litigants han interposat recurs d'apel·lació.

II.- Començarem pel recurs formulat per la societat "Daza", especialment la qüestió relativa a la prescripció, tota vegada que el seu èxit eventual faria inútil l'examen de l'apel·lació de "Aguilar", limitada exclusivament a la identitat del tècnic que ha d'executar el peritatge ordenat pel Tribunal de Batlles.

La identificació de l'acció exercitada per "Aguilar" és clara. Per una banda, l'esmentada societat es refereix expressament a l'acció de responsabilitat extracontractual en el seu escrit de rèplica. I s'oposa a l'excepció perquè els danys causats "es consolidaran ... al moment que es portin a terme els treballs d'estabilització del terreny" (folis 103-104). Per altra banda, l'acció exercitada per "Aguilar" no és altra que aquella derivada de la lex aquilia, puix la demanda de l'agent persegueix, com és de veure en el "petitum" de la demanda, una sentència de condemna a la reparació o reintegració, en forma específica, del dany patit per la societat perjudicada. És a dir que la víctima sol·licita un resultat que correspongui materialment a la situació anterior, en aquest cas un talús plenament estable. En definitiva, la reparació cerca la creació, de cara al futur, de la situació existent abans de la producció del dany.

La instància estima, contràriament al debat produït en fase d'al·legacions, que "la demandant persegueix evitar el risc de lliscament de terres a través de l'adequació del mur de la defenent a la normativa segons indica, de tal manera que no es pot considerar que l'acció de l'agent es fonamenti en l'acció de responsabilitat extracontractual regulada en la "lex Aquília" en sentit estricte, sinó que cal considerar que aquesta es sustenta en les relacions de veïnatge a que s'ha fet referència, doncs en definitiva allò que es pretén es fer cessar una situació de risc mitjançant reconstrucció del talús que cal considerar si concorre ha de merèixer tutela pels Tribunals". Aquesta Sala no es mostra d'acord amb aquest plantejament. En primer lloc, perquè el risc de col·lapse d'un talús no constitueix una immissió (pols, soroll, fums, olor, calor, pudors ...) en el sentit admès pel dret. En segon lloc, enlloc s'albira que els litigants siguin "veïns" en entaular-se el litigi, ni tant sols que l'actuació d'"Daza" es projecti actualment dins l'òrbita de la part adversa. En darrer lloc, la sentència tampoc identifica quina norma de veïnatge hauria conculcat "Daza".

La instància empra, tanmateix, un segon argument per descartar l'excepció. En efecte, fa valer que el risc continuaria existint fins la seva reparació, cosa que equival a conferir un caràcter imprescriptible a l'acció. S'ha de refusar aquest plantejament, fundat en criteris de justícia, aliens però a la institució de la prescripció que es recolza en consideracions de seguretat jurídica.

Així, reiterada jurisprudència d'aquesta Sala té establert que el termini de prescripció s'ha de computar a partir del dia en què l'acció es pot exercitar i que quan es tracta d'un fet únic generador de danys immediats, el termini s'ha de computar a comptar de la data del sinistre. I que quan és qüestió de danys continuats, el dia a quo no comença a córrer fins que els danys es trobin consolidats (sentències 020/09 del 21 de maig del 2009, 096/14 del 9 d'octubre del 2014 i 164/2014 del 27 de novembre del 2014 per exemple). Si resultés acreditat que els danys al talús es van produir l'any 2004 (folis 31, 40 i 42), com suggereix el pèrit de "Aguilar", l'acció ha prescrit abastament, car la citació a judici té lloc l'11 de febrer del 2010 (foli 1). El requeriment judicial del 4 de desembre del 2008 (folis 53-54) no mereix efectes interruptius, ja que es produeix una volta extingida l'acció.

"Aguilar" torna a insistir, en aquesta alçada, que els danys "no es troben consolidats" (foli 48 d'aquest rotlle). Però és que el terme "consolidat" no significa "reparat", sinó que es refereix a una situació marcada per l'estabilitat. I precisament, el propi expert de "Aguilar" arriba a afirmar que "la no existència de pluges excepcionals durant l'execució de l'obra pot explicar l'estabilitat precària del mateix ... Les pluges posteriors al 2004 han agreujat la situació del talús existent que en l'actualitat es continua erosionant amb despreniments superficials en èpoques de pluges ... Sense pluges excepcionals la situació del talús actual pot considerar-se parcialment estable com a estructura provisional però, en cas de pluges intenses, el coeficient (de seguretat) pot reduir-se sensiblement ... El lliscament local que es va produir en fase de l'obra de construcció de - confirma aquesta precarietat ... Fins aquest moment no es pot garantir l'estabilitat del talús tot i que sense l'actuació negativa de pluges intenses, aquest només manifesti símptomes de degradació superficials. És previsible que en el pas dels anys es puguin produir inestabilitats amb geometries més profundes que cada vegada afectin més terreny de propietat de B." (folis 40, 42, 43 i 44). La foto del foli 82 ofereix una bona panoràmica de la zona durant l'any 2010, caracteritzada, de visu, per un talús molt englevat. Per tant, malgrat el procés erosiu pugui continuar, aparentment de forma lenta, el cert és que les proves van més en el sentit de confirmar molt més una relativa estabilització de la situació que una franca degradació. Fins i tot el pèrit judicial conclou que "es fa difícil assegurar que existeix un perill real tant al cap com al peu del talús que separa les dues propietats" (foli 621).

L'acolliment de l'excepció de prescripció impedeix anar més lluny en l'anàlisi d'aquest litigi. Per conseqüent, la demanda de "Aguilar" no podia prosperar.

L'estimació parcial del recurs d'apel·lació de la societat "Daza" aconsella no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

III.- El recurs d'apel·lació formulat per "Aguilar" s'ha de desestimar conseqüentment, atesa la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la demanda per raó de prescripció de l'acció.

No procedeix efectuar especial condemna en costes judicials (arg. novel·la 82, Capítol 10) compte tingut d'aquesta circumstància.

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Daza"; DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la societat "Aguilar"; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles del dia 14 de maig del 2014; desestimar la demanda de "Aguilar" per raó de l'estimació de l'excepció de prescripció aixecada per "Daza"; imposar les costes judicials de primera instància a "Aguilar", inclosos honoraris d'advocat i de procurador. No efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada a cap de les recurrents.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE