ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ef0bcb69 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 4/15·21 July 2015·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 180/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket4/15
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:180) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 180/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 21 juillet 2015 (n° 4/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 180/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 21 juillet 2015)
Note de l'éditeur : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 180/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:180) a été retenue. La date de la décision est indiquée comme le 21 juillet 2015 dans les métadonnées, mais le texte de l'arrêt mentionne « Andorra la Vella, vint-i-sis de maig del dos mil quinze » (26 mai 2015). Cette divergence n'est pas résolue dans la source.
Faits et procédure
Le requérant, M. Roda, de nationalité géorgienne et disposant d'antécédents pénaux en Principauté, est contrôlé le 19 juin 2010 à 23 heures à la frontière par un agent du service de police. Il est porteur d'un permis de conduire russe portant son nom, dont il s'avère ultérieurement que le document est faux.
Le ministère public l'a poursuivi pour un délit majeur d'usage de document public inauthentique. Par un jugement du 28 janvier 2015, le Tribunal de Corts l'a toutefois déclaré coupable d'un délit mineur de possession de document public inauthentique, avec la circonstance aggravante de récidive, et l'a condamné à six mois d'emprisonnement. Il a été acquitté du délit majeur d'usage.
La défense a formé appel. Elle soutient que la condamnation pour un délit différent de celui visé par l'acte d'accusation méconnaît le principe accusatoire, tel que protégé par les articles 10.1 et 10.2 de la Constitution. Elle fait valoir que la stratégie défensive avait été construite autour de l'usage du document, sans contestation de sa fausseté ni de la connaissance de celle-ci, éléments qui auraient été discutés si l'accusation avait visé la possession. Le ministère public conclut au rejet, en relevant que les éléments constitutifs de la possession sont inclus dans ceux de l'usage et que les deux infractions relèvent du même article 435 du Code pénal.
Question de droit
La question posée à la Sala Penal est de savoir si la condamnation d'un prévenu pour un délit mineur de possession de document public inauthentique, alors qu'il était poursuivi pour un délit majeur d'usage du même document, méconnaît le principe accusatoire et porte atteinte à son droit d'être informé de l'accusation et de se défendre, lorsque les deux infractions sont homogènes et que la qualification retenue est moins sévère.
La juridiction devait donc articuler deux exigences : la congruence entre l'accusation et la décision, et la faculté, pour le prévenu, de contredire les éléments de l'infraction retenue.
Solution et dispositif
La Sala Penal rappelle le contenu du principe accusatoire. Ce principe, qui n'est pas proclamé en tant que tel à l'article 10.2 de la Constitution, en constitue toutefois le contenu essentiel : le droit d'être informé de l'accusation formulée. Il implique une « congruence » entre l'accusation et la décision de condamnation. Le juge ne peut condamner pour des faits substantiellement différents, ni pour un délit plus grave, ni pour des circonstances aggravantes, ni pour des degrés de perfectionnement ou de participation plus sévères.
La juridiction précise toutefois que les termes factuels peuvent être complétés par des éléments accessoires issus des débats, et que les termes juridiques peuvent être modifiés lorsque la qualification retenue est techniquement plus correcte, à la condition qu'il s'agisse d'une infraction d'égale ou moindre gravité et qu'il existe une homogénéité entre les infractions.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (4/15) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket4/15
Judgment Date21 July 2015
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Causa: 4400019/2014 (TC-019-4/14)
Núm. de Rotlle: TSJP-0000004/2015
SENTÈNCIA 12-2015
PARTS:
Recorrent: Sr. Roda
Advocat: Sr. Suárez
Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-sis de maig del dos mil quinze.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 28 de gener de 2015 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'ús de document públic inautèntic. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Fátima Ramírez Souto.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 28 de gener del 2015 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Roda, com autor responsable penal d'un delicte menor de possessió de document públic inautèntic, amb l'agreujant de reincidència, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ i al pagament de les despeses processals causades.
Que hem d'absoldre i absolem Roda del delicte major d'ús de document públic inautèntic del que venia acusat.
No hi ha lloc a exigir responsabilitat civil".
II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats que, el processat Roda, nascut el dia 22 de gener del 1974, de nacionalitat Georgiana i amb antecedents penals al Principat, fou controlat el passat dia 19 de juny del 2010 a les 23.00 hores per un Agent del Servei Policia a la frontera de - en possessió d'un permís de conduir rus, amb número - on figurava el seu nom que ha resultant ser fals".
III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Roda al·legant que s'ha vulnerat el dret a la jurisdicció i a un procés degut de l'article 10.1 de la Constitució i a ésser informat de l'acusació emmarcat dins de l'article 10.2 de la Constitució perquè el Mgfc. Ministeri Fiscal va formular acusació contra Roda per un delicte major d'ús de document públic inautèntic i el Tribunal de Corts va condemnar per un delicte menor de possessió de document públic inautèntic. Considera el recorrent que la condemna pel delicte de possessió de document públic inautèntic li ha causat indefensió perquè la seva defensa es va centrar en rebatre l'ús del document que li atribuïen però no la seva possible falsedat ni el coneixement per part del Sr. Roda de la mateixa, elements aquests que hauria intentat rebatre si se l'hagués acusat del delicte de possessió de document públic inautèntic pel que finalment ha estat condemnat.
IV.-RESULTANT: Que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs per considerar que la condemna del recorrent pel delicte de possessió de document públic inautèntic no ha produït una vulneració del principi acusatori perquè tots els elements del delicte de possessió es troben inclosos en el d'ús i, per tant, l'acusat ha pogut defensar-se dels mateixos. Així, l'ús del document fals comporta la possessió del mateix, la seva falsedat i el seu coneixement por part de l'acusat i, per tant, ha tingut coneixement i s'ha pogut defensar de tots aquets extrems. Els delictes d'ús i de possessió de document públic es troben dintre del mateix article 435 del Codi Penal, són dos delictes homogenis i el de possessió objecte de la condemna té una pena inferior, no produint la condemna pel tipus més favorable ni indefensió ni vulneració del principi acusatori.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que la defensa de Roda al·lega, en síntesi, que la sentència dictada pel Tribunal de Corts vulnera el principi acusatori perquè ha estat condemnat per un delicte -possessió de document públic inautèntic- diferent del que va ser objecte d'acusació pel Mgfc. Ministeri Fiscal -ús de document públic inautèntic- i no ha pogut defensar-se respecte a alguns dels seus elements, com la falsedat del document i el coneixement per part del Sr. Roda de la mateixa.
II.-CONSIDERANT: que en essència, el contingut del principi acusatori consisteix que ningú pot ser condemnat si no s'ha formulat contra ell acusació d'una part acusadora aliena a l'òrgan judicial, en tals termes que hagi tingut oportunitat de defensar-se de manera contradictòria, estant obligat el Jutge o Tribunal a pronunciar-se en l'àmbit dels termes del debat, tal com han quedat formulats per l'acusació i la defensa, la qual cosa significa que ha d'existir correlació entre l'acusació i la decisió de la sentència condemnatòria.
El principi acusatori constitueix un pressupost bàsic de l'enjudiciament penal, encara que no estigui proclamat amb tal denominació en l'article 10.2 de la Constitució, que el que recull és únicament la manifestació del seu contingut essencial, consistent en el dret a ser informat de l'acusació formulada. Dret d'informació que implica necessàriament la deguda congruència entre l'acusació de la qual s'informa i la sentència que pugui dictar-se.
Per això, el contingut essencial del principi acusatori es concreta en la necessitat que es formuli acusació d'una part aliena a l'òrgan Jurisdiccional i que aquest es mantingui en el seu enjudiciament dins dels termes fàctics i jurídics delimitats per aquesta acusació o els introduïts per la defensa. Això implica que no es pot condemnar per uns fets substancialment diferents dels quals han estat objecte d'acusació, ni per un delicte més greu ni per circumstàncies agreujants, graus de perfeccionament i graus de participació més severs.
Els termes fàctics poden ser completats o aclarits amb elements accidentals que sorgeixin de la prova practicada davant el Tribunal o que estimi aquest convenient introduir en la redacció del fet per a major claredat, sense que constitueixin alteracions essencials. Els termes jurídics també poden ser modificats si s'acull una qualificació tècnicament més correcta o d'acord amb el que el Tribunal estimi realment acreditat, sempre que es tracti d'una infracció d'igual o menor entitat i sigui homogènia.
III.-CONSIDERANT: que l'aplicació de la doctrina exposada a l'anterior considerant determina la desestimació de la impugnació efectuada per la part recorrent perquè la condemna per un delicte menor de possessió de document públic inautèntic no ha vulnerat el principi acusatori, ja que aquest delicte es homogeni amb el delicte major d'ús de document públic inautèntic i és una infracció de menor entitat.
Són delictes homogenis perquè comparteixen els mateixos elements estructurals ja que en ambdós és contempla la possessió d'un document públic inautèntic, tenint en compte que necessàriament l'ús del document pressuposa la seva possessió, i l'element subjectiu del coneixement de la falsedat també ha de concórrer en els dos delictes.
Cap indefensió ha produït al recorrent la condemna pel delicte de possessió de document públic inautèntic ja que, tant la falsedat del document com el coneixement per Roda, són elements del delicte de possessió, el recorrent es va poder defensar i va tenir la possibilitat de rebatre'ls.
El que la part recorrent considerés que, com Roda no va fer ús del document, seria absolt del delicte d'ús del document i decidís no discutir i rebatre -proposant proves o fent més preguntes a l'acusat i a l'agent actuant- la falsedat del document i el coneixement per l'acusat de dita falsedat és una qüestió aliena al principi acusatori, perquè respon a una estratègia defensiva lliurament triada pel Lletrat recorrent. El que és essencial, és que va tenir la possibilitat de defensar-se i discutir els elements del tipus pel que ha estat condemnat i el delicte de possessió de document públic fals té a atribuït una pena inferior.
Respecte a la intenció de que el document sigui introduït al tràfic jurídic exigida pel tipus de l'article 535.2 del Codi Penal a la que va fer referència el Lletrat en la vista del recurs, és evident que si l'acusat portava a sobre el permís de conduir era per a utilitzar-lo, ja sigui com a títol habilitant per a conduir o, inclús, per a identificar-se encara que en el dia dels fets no ho fes, perquè és la única finalitat que justifica de forma lògica i raonable la seva possessió, i resulta corroborada per les declaracions de l'acusat admetent que portava a sobre el document i que pensava que era autèntic, cosa que pressuposa que si hagués sigut necessària la seva exhibició per a justificar que tenia permís per a conduir, ho hagués fet.
Decisio
El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima.
IV.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recorrent.
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la defensa de Roda.
2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 28-01-2015 en la causa TC-019-4/14.
3.- Imposar al recorrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
