STSJAD ANDORRA, a 23 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 208/2015

4. Verificatie Authentieke Bron

Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.

1.- L'entitat mercantil Manzanares va interposar demanda contra el M.I. M.I. GOVERN, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 30 d'abril del 2014, que va desestimar el recurs d'alçada formulat contra una anterior resolució d'11 de juliol del 2012, en virtut de la qual s'havia imposat a l'entitat TDP. SL una sanció de 19.018,70 EUR, com a responsable d'una infracció d'importació sense declaració, tipificada a l'article 248.1.a) del Codi de Duana.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 9 de gener del 2015 ha desestimat la demanda, en considerar que la societat agent manca de legitimació activa per impugnar una resolució que va imposar a un tercer una sanció en matèria de duana, conclusió que és discutida per la recurrent.

3.- Contra la referida sentència de la Batllia, la part agent ha interposat el present recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

Manzanares té legitimació activa per recórrer la resolució sancionadora impugnada, ja que va fer front al pagament de la sanció, extrem que no ha estat discutit. L'agència de duanes és un simple intermediari, i no disposa de cap altre informació que aquella que li facilita el transportista.

Quant al fons, el fet de que el camió de l'agent transportés 90 paquets que no havien estat inclosos a la declaració d'importació, es va produir per error, ja que inicialment estava previst carregar-los en un segon camió. El conductor del primer camió, un cop es va donar compte de l'errada, va informar immediatament i de forma espontània els agents de duana, de manera que en cap cas s'haurien deixat d'ingressar els drets corresponents.

4.- La representació del M.I. M.I. GOVERN s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret. En aquest sentit, al·lega que:

La sanció va ser imposada a l'agència de duana, en la seva condició de declarant, ja que li corresponia dur a terme les verificacions corresponents sobre el contingut de la càrrega que va ser declarada.

D'altra banda, l'agent no va informar de l'existència dels 90 embalums no declarats fins que va conèixer que es duria a terme un control físic a destinació, i amb aquesta finalitat va ser requerida per presentar les declaracions en suport paper. En conseqüència, no s'ha produït en cap moment una declaració addicional espontània.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta dels antecedents, la sentència apel·lada ha declarat la manca de legitimació activa de l'entitat agent, ja que considera que no té un interès directe en impugnar una resolució que va imposar a un tercer una sanció en matèria de duana, conclusió que és discutida per la recurrent.

Per tal de resoldre aquesta qüestió, s'ha de partir del contingut de l'article 23 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, el qual disposa que:

"Poden demanar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal:

(...)

-qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès, dret, expectativa de dret, etc. Vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa i fiscal segons l'article 1.b)" (avui l'article 39.3.b de la Llei qualificada de la Justícia).

La jurisprudència d'aquesta Sala s'ha pronunciat en diverses ocasions sobre la interpretació que cal donar a aquest precepte. Com diu, entre d'altres, la sentència núm. 27-2003, de 16 de juny:

"La jurisprudència interpretativa d'aquest pressupòsit processal (sentència 94-24, de 17 de desembre de 1994, aute 97-08, de 18 de novembre de 1997, i sentència 98-56, de 17 de desembre de 1998) indica que la legitimació correspon a aquelles persones que posseeixen un interès directe en l'anul·lació de l'acte impugnat i que en termes generals cal reconèixer l'existència d'aquest interès directe quan el particular obté qualsevol mena de benefici o evita un perjudici mitjançant la declaració d'invalidesa de l'acte administratiu".

Tercer.- Aplicant en el present cas aquests principis, es pot afirmar que, en principi i en termes generals, només el destinatari d'una resolució sancionadora ostenta la legitimació activa necessària per impugnar-la en via jurisdiccional, ja que els efectes d'aquella es limiten a la seva esfera jurídica.

Ara bé, aquesta afirmació ha de ser contrastada degudament en cada cas, ja que també es poden produir situacions en les quals els efectes d'una sanció es projecten sobre persones que no són els destinataris directes de la mateixa, supòsit en el qual caldrà reconèixer que són titulars d'un interès legítim en impugnar la sanció. Només cal recordar que la sentència d'aquesta Sala núm. 32-2003, de 24 de juliol, ja va admetre la legitimació activa d'un tercer per impugnar una resolució sancionadora, tractant-se en aquell cas del propietari real d'un establiment, quan s'havia sancionat el titular administratiu del mateix, per raó de que podia haver de respondre davant del darrer, en el marc de les relacions que els vinculaven.

En el supòsit que ara s'examina, l'Administració va sancionar l'agència de duanes com a responsable d'una infracció d'importació sense declaració. Ara bé, això no exclou en realitat la legitimació activa de l'agent (l'empresa transportista). Cal tenir en compte, en primer lloc, que l'agència de duanes actua com a mer representant de l'importador, segons disposa l'article 17 del Codi de Duana, de manera que la sanció pot incidir també en la persona que és representada per aquella.

Aquesta situació s'ha produït clarament en aquest cas, en què l'import de la sanció va ser dipositat en realitat per la societat recurrent, com afirma la pròpia sentència apel·lada, i això amb la finalitat de que s'aixequés la immobilització de la mercaderia. En conseqüència, no es pot negar que l'agent té un interès legítim en l'objecte del procés, en la mesura en què havia avançat l'import de la possible sanció, determinat en l'acta de contenciós (foli 139 de les actuacions).

No es pot compartir l'argument de que s'havia d'haver impugnat en el seu dia la immobilització de la mercaderia, ja que la recurrent no discuteix en realitat la procedència d'aquesta mesura cautelar, sinó la pròpia sanció, que no podia ser recorreguda fins que es va dictar la resolució final del procediment.

Per tot això, procedeix estimar en aquest punt el recurs d'apel·lació de la part agent, la qual cosa determina que s'hagi d'examinar la qüestió de fons plantejada en el procés.

Quart.- Del contingut de les actuacions resulta que la societat recurrent, que actuava com a transportista d'unes mercaderies introduïdes al Principat, no va declarar 90 paquets que contenien diversos productes. En el seu recurs, la part agent al·lega que aquest fet es va produir per error, ja que estava previst que els embalums es transportessin en un segon camió. També addueix que el conductor va fer palès als agents de duana aquesta circumstància, de forma espontània, per la qual cosa no s'haurien deixat d'ingressar els drets corresponents.

Aquesta argumentació no pot ser compartida. Com resulta de l'acta de contenciós (foli 137) la declaració d'importació va ser presentada de forma informàtica, i no va ser fins al moment en què els agents de duana van reclamar la totalitat de les declaracions, per tal de dur a terme un control físic de la totalitat de la mercaderia al magatzem de Manzanares, que es va informar els agents de l'omissió dels 90 embalums de referència. Posteriorment, en el control de la mercaderia, es va comprovar l'existència de la mercaderia no declarada.

En conseqüència, no es pot parlar d'una declaració espontània per part de la recurrent o de l'agència de duanes, ja que l'omissió no va ser manifestada als agents fins al moment en què aquests havien informat de que s'anava a realitzar un control físic de la mercaderia.

En aquestes condicions, cal concloure que s'ha comès efectivament una infracció d'importació sense declaració, prevista a l'article 248.1.a) del Codi de Duana, per la qual cosa procedeix desestimar quant al fons la demanda interposada per l'agent.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en les dues instàncies.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Manzanares contra la sentència dictada el 9 de gener del 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Desestimar la demanda formulada per l'entitat recurrent contra el M.I. M.I. GOVERN i declarar que les resolucions impugnades d'11 de juliol del 2012 i 30 d'abril del 2014 són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE