ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d3b4491d · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 27/2015·23 July 2015·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 23 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 211/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket27/2015
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:211) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de juliol del 2015 - ROJ: STSJAD 211/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 23 juillet 2015 (n° 27/2015) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 211/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:211)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 211/2015 (ECLI:AD:TSJADAD:2015:211), Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 juillet 2015, n° de rouleau TSJA-0000027/2015 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
M. Elías, né le 26 février 1947, a été victime d'un accident du travail le 1er décembre 2011. La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a fixé la date de sa consolidation au 9 septembre 2013 et a ordonné sa remise au travail à cette date. Elle a refusé de lui accorder une pensión d'invalidité, au motif qu'il était déjà bénéficiaire d'une pension de retraite. La décision du 19 août 2013, confirmée le 30 septembre 2013 sur recours administratif, a donné lieu à une demande juridictionnelle.
M. Elías a demandé, à titre principal, son maintien en arrêt de travail jusqu'à consolidation de ses douleurs, et, à titre subsidiaire, l'octroi d'une pension d'invalidité pour accident du travail, avec un taux d'incapacité de 30 %, convertible en pension de retraite à 65 ans. Le Batlle (Tribunal unipersonnel de la Batllia, section administrative) a accueilli partiellement sa demande par jugement du 17 février 2015 (sentence n° 06/2015).
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que l'assuré présentait le même état six mois après sa remise au travail malgré deux cents séances de physiothérapie, et que les lésions étaient consolidées au 9 septembre 2013 selon les experts judiciaires, la CASS et le médecin traitant. M. Elías a également relevé appel. Il soutenait que le fait générateur de la pension d'invalidité était la date de l'accident, moment où il n'avait pas atteint l'âge de la retraite, et qu'il convenait d'appliquer l'article 174 de la loi sur la sécurité sociale (LSS).
La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice a été saisie des deux appels. Le magistrat rapporteur était M. Pere Pastor Vilanova, la présidence étant assurée par M. Albert Andrés Pereira, avec M. Bernard Plagnet comme autre magistrat.
Question de droit
La décision soulève deux questions connexes.
La première porte sur le bien-fondé de la remise au travail au 9 septembre 2013. Il s'agit de savoir si les éléments du dossier permettent au juge de s'écarter de l'appréciation médicale des experts judiciaires sur la date de consolidation.
La seconde, qui constitue le cœur du litige, concerne la détermination du fait générateur (fet causant) de la prestation d'invalidité. De cette date dépend l'application de l'article 174 LSS, qui prévoit une pension d'invalidité transformable en pension de retraite à 65 ans, ou de l'article 175.1 LSS, qui exclut le droit à pension d'invalidité pour les personnes qui, à la date du fait générateur, remplissent les conditions de la retraite.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa retient la date du 9 septembre 2013 comme date de consolidation et reprend les conclusions des experts sur ce point. Elle relève que la kinésithérapie n'avait produit aucune amélioration substantielle après plus de trente-cinq séances, que les douleurs étaient constatées par les experts lors de l'examen du 12 mars 2014, et que la nécessité d'une intervention chirurgicale n'était pas datée. Elle écarte l'argument tiré de l'incompatibilité psychologique avec une opération, au motif que les troubles dépressifs se sont manifestés postérieurement à l'acte attaqué, la première consultation en centre de santé mentale ayant eu lieu le 15 janvier 2014.
Sur le fait générateur, la Cour retient que l'article 121.3 LSS le situe « à la date à laquelle se produit la réduction de la capacité de gain ou au
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (27/2015) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket27/2015
Judgment Date23 July 2015
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 1100085/2013 (SS-0085-1/2013) Núm. de Rotlle: TSJA-0000027/2015
Andorra la Vella, vint-i-tres de juliol del dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1100085/2013 (SS-0085-1/2013).
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 27/2015 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1.- El Sr. Elías va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 30 de setembre del 2013, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 19 d'agost del 2013, tot sol·licitant la revocació de la decisió impugnada i la declaració del seu dret a ser reposat en situació de baixa mèdica fins la consolidació de les dolències, subsidiàriament que la pensió d'invalidesa per accident de treball fos reconduïda en pensió de jubilació, la qual s'havia d'incrementar fins l'import més elevat.
2.- Mitjançant sentència del 17 de febrer del 2015, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Elías..
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 13 d'abril del 2015, la CASS manifesta principalment que:
l'assegurat presentava el mateix estat sis mesos després de l'alta mèdica i malgrat la realització de 200 sessions de fisioteràpia;
les lesions estaven consolidades al 9 de setembre del 2013 segons els forenses, la CASS i el metge tractant Sr. Valverde..
4.- Per la seva banda, el Sr. Elías al·lega que:
el fet generador de la pensió d'invalidesa per accident de treball era la data de l'accident (1 de desembre del 2011), de manera que, en aquell moment, no reunia els requisits necessaris per tenir dret a la pensió de jubilació doncs tenia 64 anys;
procedia la valoració de les seqüeles de l'accident (30%);
li era d'aplicació l'article 174 de la LSS;
subsidiàriament, calia revocar la sentència apel·lada, en el sentit d'atribuir-li una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau de menyscabament del 30% a comptar de l'1 de desembre del 2014, a reconvertir en pensió de jubilació.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- No es discuteix que el Sr. Elías va patir un accident laboral el dia 1 de desembre del 2011. La CASS va ordenar la seva alta mèdica a comptar del 9 de setembre del 2013, en considerar que les seqüeles estaven consolidades. Tanmateix, la parapública va descartar la concessió d'una eventual pensió d'invalidesa, tota vegada que l'assegurat era tributari d'una prestació de jubilació.
L'assegurat va formular recurs administratiu i, més endavant, demanda jurisdiccional contra l'esmentada decisió. El Sr. Elías reclama actualment la seva reposició en situació de baixa i, subsidiàriament, l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per accident de treball, transformable en pensió de jubilació a comptar dels 65 anys, amb conservació de l'import més elevat.
El Tribunal a quo ha determinat que el Sr. Elías havia de romandre en situació de baixa mèdica entre els dies 9 de setembre de 2013 i 1 de desembre del 2014.
Ambdues parts s'alcen contra la sentència de la instància.
Tercer.- Començarem pel recurs de la CASS. Aquesta oposició es circumscriu, exclusivament, en l'anul·lació judicial de l'alta mèdica del dia 9 de setembre del 2013. L'Hble. Batlle dissenteix del criteri dels forenses - coincident amb aquell dels metges de la ENTITY_6- perquè el traumatòleg de l'assegurat (Dr. ENTITY_9) entenia que calia finalitzar el tractament de fisioteràpia prescrit i que l'estat psicològic del pacient no era compatible amb una tercera intervenció quirúrgica.
Pel que fa el tractament de recuperació funcional, el fisioterapeuta Sr. Vara es limita, en data 9 de setembre del 2013, a descriure l'estat del malalt i el tractament en curs (foli 16). Ara bé, en cap moment assenyala quina evolució ha experimentat des de l'inici de les sessions (19 de juliol del 2013, foli 18). De fet, el mateix professional explicava anteriorment (12 d'agost del 2013, foli 19) que, al cap de 20 sessions, el pacient encara presentava "dolor important" a nivell del turmell dret, qual cosa ja posava de manifest una certa cronicitat. A més, figura també a les actuacions, l'informe d'un altre fisioterapeuta (Sr. Esparza, foli 21) que va realitzar altres 15 sessions abans del Sr. Vara. Per tant, força és de constatar que l'estat del turmell del recurrent no havia experimentat cap millora substancial després de més de 35 sessions de rehabilitació. Els dolors són constatats també pels forenses en l'exploració del 12 de març del 2014.
També és cert que, en data 10 d'octubre del 2013, el Dr. Valverde advertia que l'assegurat requeriria "a mig plaç" una altra intervenció quirúrgica "si no millora amb fisioteràpia i/o infiltració" (foli 20). Enlloc figura que aquesta operació tingui data. La instància entén, endemés, que l'assegurat no està en condicions d'assumir-la. Aquesta Sala no comparteix aquesta afirmació, doncs el psiquiatra del Sr. Elías atribueix el trastorn depressiu que pateix a l'alta mèdica, objecte d'aquesta apel·lació, i, en cap cas, refereix que aquest estat sigui incompatible amb una operació de turmell (foli 128). En qualsevol cas, els problemes psicològics del Sr. Elías s'exterioritzen posteriorment a l'acte impugnat, doncs la primera visita al Centre de salut mental té lloc el 15 de gener del 2014.
Per conseqüent, aquesta Sala no veu motius suficients per apartar-se de l'opinió mèdica dels forenses. El recurs de la CASS ha de ser estimat per aquest motiu.
Quart.- Quant al recurs del Sr. Elías, l'interessat persegueix, en aquesta alçada, l'atribució d'una pensió d'invalidesa per accident de treball amb un grau de menyscabament del 30%.
El Sr. Elías va néixer el dia 26 de febrer de 1947 (foli 23) i va assolir el 65 anys en data 26 de febrer del 2012. L'assegurat és titular d'una prestació de jubilació amb efectes des d'aquell mateix dia en mèrits de la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 27 de maig del 2013. Aquesta decisió és ferma segons resulta de la sentència d'aquesta Sala 22-2014 del 27 de juny del 2014.
El recurrent fonamenta la seva petició en base a l'article 174 de la LSS del 3 d'octubre del 2008: "Pensió d'invalidesa en arribar als seixanta-cinc anys.
En arribar als seixanta-cinc anys, les persones beneficiàries d'una pensió d'invalidesa han de fer valer els seus drets a la jubilació prenent com a base les regles fixades als articles 194 i següents.
Si la pensió de jubilació resultant és inferior en quantitat a la pensió d'invalidesa que rebia, la pensió de jubilació s'incrementa automàticament fins a igualar l'import de la pensió d'invalidesa que percebia.
Si la persona beneficiària d'una pensió d'invalidesa, en arribar als seixanta-cinc anys, té dret al capital de jubilació, percep una pensió de jubilació igual a la pensió d'invalidesa que rebia, sense tenir dret a percebre el capital de jubilació que li correspondria".
Per contra, tant el Tribunal a quo com la CASS, fan aplicació de l'article 175.1: "Pensió d'invalidesa després dels seixanta-cinc anys.
No tenen dret a la pensió d'invalidesa les persones que a la data del fet causant reuneixin els requisits per accedir a la pensió de jubilació".
El punt litigiós consisteix en situar la data del fet causant, doncs d'aquest punt de partida dependrà l'aplicació de l'article 174 o 175 de la LSS.
En aquest sentit, l'article 121.3 de la LSS ubica temporalment el fet causant a "la data en què es sofreix la reducció de la capacitat de guany o el moment que es declara la deterioració prematura de l'organisme". Els conceptes relatius a la "reducció de la capacitat de guany" i a "la deterioració prematura de l'organisme" queden definits a l'article 2 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social del 26 de gener del 2011. Ambdós queden connectats amb l'apreciació objectiva de la consolidació de les seqüeles:
"Reducció de la capacitat de guany: És la pèrdua consolidada de capacitat de treball que sofreix la persona assegurada com a conseqüència de malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals invalidants, que pot comportar la reducció dels ingressos derivats de l'activitat laboral o professional",
"Deteriorament prematur de l'organisme: En la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna, és l'alteració de l'estat de l'organisme de la persona assegurada, presumiblement definitiva i mèdicament comprovada, que li produeix una pèrdua de la capacitat de treball".
Endemés, cal recordar que el fet causant, per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal, queda constituït pel certificat mèdic (inicial) que estableix un metge a resultes de malaltia o accident (articles 121.3 i 144). Si seguíssim el raonament del recurrent, arribaríem al resultat absurd que la data de l'accident seria el punt de partida de la prestació d'incapacitat temporal i de la prestació d'invalidesa. Per tant, cal confirmar el criteri de la instància, en el sentit que el fet causant s'ha d'establir a comptar del 9 de setembre del 2013 pel que fa la prestació d'invalidesa. Compte tingut que el Sr. Elías reunia els requisits per accedir a la pensió de jubilació en aquella data, resultava d'aplicació l'article 175.1 de la LSS. El recurs de l'assegurat no pot prosperar per via de conseqüència.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la CASS contra la sentència 06/2015, de 17 de febrer del 2015, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia; revocar la sentència apel·lada; declarar ajustada a dret la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 30 de setembre del 2013.
Segon.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Elías.
Tercer.- no efectuar cap condemna en costes judicials.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
