ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.033b5014 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 224/15·15 d’octubre del 2015·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 246/2015
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol224/15
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:246) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 15 d'octubre del 2015 - ROJ: STSJAD 246/2015).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 15 octobre 2015 (n° 224/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 246/2015 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 15 octobre 2015)
Une salariée a conclu avec une copropriété (« ORG_0 » dans la version anonymisée, désignée comme « la Comunitat ») un contrat de travail verbal, qui n'est pas contesté. Par lettre du 24 septembre 2012, elle a mis fin à la relation de travail en invoquant un défaut d'occupation effective. La lettre était adressée à l'administratrice de l'immeuble, Mme Caro, présentée comme professionnelle de l'immobilier. Celle-ci a refusé de signer l'accusé de réception, au motif qu'elle n'était pas autorisée par le président de la copropriété.
Saisi par la salariée, le Tribunal unipersonnel du Batlle, par sentence du 2 avril 2015 (procédure n° 6001620/2012), a fait droit à la demande pour l'essentiel. Il a condamné l'employeur au paiement de 10 356,54 euros nets au titre de l'indemnité prévue à l'article 98 du Codi de relacions laborals, assortis des intérêts légaux, ainsi qu'à déclarer et cotiser auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social pour un montant brut de 10 959,30 euros. Il a rejeté la demande au titre des vacances impayées (163,12 euros) pour cause de prescription. Les dépens ont été mis à la charge de l'employeur.
L'employeur a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que la lettre de désistement était inefficace, dès lors qu'elle avait été adressée à une personne dépourvue de pouvoir pour la recevoir, alors que l'article 96 du Codi imposerait de la notifier directement à l'employeur, en la personne du président. Il invoquait également la capacité juridique de la salariée, assistée d'un conseil, et le fait qu'elle n'aurait pas suivi les instructions de la copropriété.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a rejeté l'appel, confirmé la sentence et mis les dépens d'appel à la charge de l'appelant. Le magistrat rapporteur est M. Pere Pastor Vilanova, la formation comprenant également M. Joan Manel Abril Campoy (président) et M. Vincent Anière.
Question de droit
La décision soulève deux questions, étroitement liées.
Première question : une lettre de désistement d'un salarié, adressée à l'administrateur d'une copropriété et non au président de celle-ci, est-elle opposable à l'employeur ? Il s'agissait de savoir si l'administrateur pouvait être regardé comme représentant de l'employeur pour recevoir la notification, en dépit de l'article 96 du Codi de relacions laborals et de l'article 19.5 de la loi sur la propriété horizontale (LPH), qui réserve la représentation de la communauté au président et proscrit la délégation de cette fonction.
Seconde question : le désistement fondé sur le défaut d'occupation effective, qui se déduit de la fermeture de l'accès aux clés de l'immeuble, est-il justifié au sens de l'article 97 g du Codi, de sorte qu'il ouvre droit à l'indemnité de l'article 98 ?
Solution et dispositif
Sur la première question, la Sala retient l'efficacité de la notification. Elle relève d'abord que la lettre n'avait pas été adressée à l'administratrice en cette seule qualité, puisque le document la désignait comme « ADMINISTRADORA Sra. Caro ». Elle observe ensuite que l'article 19.5 LPH, s'il pose le principe de l'indélégabilité de la présidence, admet la délégation par mandat, et que « no existeix cap delegació escrita », sans que cela exclue une délégation verbale ou tacite. La Sala se fonde sur un faisceau d'indices : l'administratrice exerçait depuis vingt ans, au nom de la copropriété, la confection et la signature des bulletins de salaire, la communication des
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (224/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol224/15
Data de la resolució15 d’octubre del 2015
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000224/2015 ORIGEN: 6001620/2012 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 15 d'octubre del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En les actuacions del procediment laboral núm. 6001620/2012, instades per la Sra. Morales contra la ORG_0, en data 2 d'abril del 2015, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Morales contra la ORG_0, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la suma neta de 10.356,54.-euros, en concepte de la indemnització prevista a l'article 98 del Codi de Relacions Laborals, juntament amb els interessos legals meritats des de la fermesa de la present resolució judicial en atenció a l'adagi in illiquidis non fit mora. Segon.- Condemnar a la ORG_0 a declarar i cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a favor de la Sra. Morales la quantitat bruta de 10.959,30.-euros bruts, en el concepte que ha estat precedentment objecte de condemna. Tercer.- Fer imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència".
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 224/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- La ORG_0 sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials d'ambdues instàncies.
Els arguments revocatoris són els següents: l'administradora de la Comunitat no tenia legitimació per rebre la carta de desistiment de la treballadora; la carta s'havia d'adreçar, directament, a l'empresari (el President de la COMUNITAT) segons l'article 96 del Codi de relacions laborals, de compliment irrenunciable; l'administradora de la Comunitat no gaudia de poders per representar al President de la COMUNITAT; la treballadora estava assessorada jurídicament, de manera que els seus drets laborals estaven plenament salvaguardats; l'assalariada feia cas omís a les instruccions de la ORG_1.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball verbal entre la Sra. Morales i la ORG_0, com tampoc la decisió de la treballadora de desistir de la relació laboral per carta del 24 de setembre del 2012, pel motiu de manca d'ocupació efectiva.
La demandant va reclamar, en primera instància, el pagament de vacances pendents (163,12EUR), més la indemnització de l'article 98 (10.356,54 EUR), interessos legals i costes judicials.
El Tribunal a quo ha donat gairebé plena satisfacció a la Sra. Morales en quedar justificat, al seu criteri, el desistiment de la relació laboral. Per contra, la instància ha desestimat la reclamació de vacances, per raó de prescripció de l'acció.
II.- La ORG_0 s'alça contra la resolució judicial, bàsicament perquè considera que la carta de desistiment era ineficaç. En efecte, la ORG_0 sosté que la lletra va ser adreçada a l'administradora de la ORG_1, quina persona no gaudia de cap apoderament per rebre-la.
Si observem aquell document, hom s'adona que es destina a:
"C C EDF C
ADMINISTRADORA Sra. Caro (Immobiliària A-B)" (foli 35).
És pacífic que la Sra. Caro o BTM (A) es va negar a signar la carta, al·legant que no estava autoritzada pel President. La instància entén que la notificació del desistiment va desplegar tots els seus efectes i aquesta Sala comparteix la sòlida motivació desenvolupada per l'Hble. Batlle.
A títol preliminar, cal indicar que la Sra. Caro és una professional del ram de la immobiliària i disposa de despatx obert al públic. Pel que fa al President de la ORG_1, és molt probable que la seva disponibilitat sigui distinta, de manera que no resulta absurd que la treballadora es dirigeixi a la persona que té cura, habitualment, del bon règim de l'edifici i dels seus serveis, entre ells el servei de neteja de les parts comunes (article 30.a de la LPH), per comunicar-li l'extinció del contracte laboral.
A banda d'aquesta primera consideració, escau afegir altres arguments. Segons l'article 19.5 de la llei de propietat horitzontal: "El president exerceix la representació de la comunitat, en judici i fora d'aquest àmbit, en tots els assumptes que l'afectin. El càrrec de president és indelegable. Això no obstant, mitjançant apoderament o delegació pot autoritzar al secretari administrador la realització d'un o més actes o negocis jurídics". Pel que sembla, no existeix cap delegació escrita de les funcions del President en favor de l'administrador. Això no exclou, en absolut, la possibilitat de que l'administrador exerceixi funcions encomanades al President de forma verbal o tàcita. I això succeeix en el cas que ens ocupa, com es demostrarà seguidament.
En primer lloc, l'assalariada no va enviar la carta de desistiment a l'administradora, sinó a la ORG_1 com s'ha evocat precedentment.
En segon lloc, la Sra. Caro és l'administradora de l'edifici des de fa 20 anys (resposta 1, foli 131) i és ella qui, en nom de la ORG_1, confeccionava i signava els butlletins de salari (vegeu les signatures que obren als folis 4-26, 42-53 i 130), comunicava els horaris de treball (foli 24) i, fins i tot, va consignar els havers laborals pendents (foli 39). Per tant, la Sra. Morales podia molt raonablement considerar que l'administradora representava plenament a la ORG_1, fins i tot per notificar-li el seu desistiment. De fet, es constata que la Sra. Caro va recepcionar precedentment un altre escrit de la treballadora (7 de juny del 2011, folis 25- 26), pel qual aquella darrera es negava a formalitzar per escrit les (noves) condicions laborals. Força és de constatar que l'administradora, en cap moment, va negar la seva legitimació per acceptar la notificació. De la mateixa manera, la lletrada de la Sra. Morales es va adreçar a l'administradora per exigir-li la planificació laboral de la seva clienta per fax - no impugnat- del 20 de setembre del 2012 (folis 33-34). L'administradora de l'edifici no va respondre i tampoc va esgrimir cap mena d'excepció.
En tercer lloc, la confessió en judici de la Sra. Caro mostra, de manera diàfana, que actuava seguint les instruccions lliurades pel President de la ORG_1. En efecte, va reconèixer en judici que el President li va ordenar de: 1) no lliurar les claus de l'edifici a la Sra. Morales quan aquesta li ho va sol·licitar personalment el dia 19 de setembre del 2012 (resposta 8, foli 131) i 2) no signar la recepció de la carta de desistiment (resposta 9, foli 131). Per tant, el President de la ORG_1 recurrent estava plenament assabentat de la voluntat de la treballadora de reincorporar-se a la feina després de les seves vacances i va adreçar les ordres pertinents a l'administradora per impedir-ho. En aquestes circumstàncies, la recurrent ha d'assumir totes les actuacions dels seus mandataris.
Una volta admesa l'eficàcia de la carta de desistiment, cal verificar la validesa dels seus motius intrínsecs. I el cert és que la Sra. Morales, com de costum després de les seves vacances, va anar a recollir les claus de l'edifici que netejava al despatx de l'administradora. Això va tenir lloc el dia 19 de setembre del 2012 i l'administradora li va denegar el seu lliurament, tot dient- li de tornar a passar el dia 24 de setembre següent. L'advocada de l'assalariada va denunciar aquella prohibició mitjançant el fax, abans esmentat, del 20 de setembre del 2012. La ORG_1 va preferir el silenci, quin comportament no la pot afavorir. Per conseqüent, el desistiment del dia 24 de setembre s'ajusta plenament a les disposicions de l'article 97.g del Codi de relacions laborals.
La carta d'acomiadament per motius disciplinaris del 24 de setembre del 2012, adreçada per correu el dia següent (folis 36-38), no té efectes, tota vegada que el contracte laboral ja s'havia extingit, a instància de la treballadora, el 24 de setembre del 2012.
III.- La desestimació del recurs de la ORG_0 condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la C C EDF C; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 2 d'abril del 2015; condemnar la ORG_0 a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
