ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.76a51ad5 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 18/2015·20 November 2015·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 271/2015
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket18/2015
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:271) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 271/2015).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 20 novembre 2015 (n° 18/2015) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 20 novembre 2015 (STSJAD 271/2015)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 271/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:271, rôle TSJA-0000018/2015 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La présente affaire concerne la construction d'un mur de canalisation du Gran Valira, à La Riberola, sur le territoire de la commune de Sant Julià de Lòria. Les faits essentiels, tels que retracés par la juridiction, sont les suivants.
Par des résolutions de 1983 (n° 93 et n° 107) de la Junta de Veedors d'Aigua, les limites officielles du fleuve dans ce secteur ont été fixées. En 2006, la commune a autorisé la société Salamanca à réaliser des travaux (résolution n° 2166/2006), autorisation complétée par une intervention du Gouvernement (résolution n° 46745/2006) puis par une autorisation de modification du projet (résolution n° 2458/2006). Une partie des travaux a été exécutée en 2007.
En 2011, le Gouvernement a délimité par voie analytique la limite du fleuve (résolution n° 575), à la demande d'un tiers, la société Oller. Par courrier du 23 septembre 2011, il a informé la société Salamanca que le mur construit ne coïncidait pas avec la limite officielle et l'a requise de le réaligner. Les travaux, repris, ont été arrêtés par la commune le 28 novembre 2011, qui a ouvert une procédure de sanction.
Par résolution du 5 mars 2012, la commune a considéré qu'aucune infraction urbanistique ne pouvait être sanctionnée, les ouvrages ayant été réalisés conformément à la licence n° 2458/2006, et a requis les sociétés de solliciter une licence conforme aux nouvelles limites. Mme Machado a formé un recours d'alzada devant le Gouvernement, qui a laissé naître une décision implicite de rejet. Elle a alors saisi la juridiction contentieuse.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 23 janvier 2015, a partiellement fait droit à la demande de Mme Machado. Le Comú de Sant Julià de Lòria, Mme Machado ainsi que les sociétés Salas et Bernat ont interjeté appel. Le Gouvernement a également conclu dans l'instance. Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, a statué en appel sur la base de ces écritures.
Question de droit
La juridiction devait trancher deux questions principales.
En premier lieu, la légalité de la résolution n° 575 de 2011, qui fixe la limite analytique du fleuve et qui constituait le fondement des demandes de régularisation, pouvait-elle être examinée dans le cadre du litige ? Les parties s'opposaient sur ce point : Mme Machado soutenait que la résolution n'avait pas été régulièrement publiée et que les limites de 1983 restaient seules en vigueur ; le Comú et les sociétés faisaient valoir que la résolution n'avait pas été contestée préalablement dans la phase administrative.
En second lieu, la juridiction devait apprécier la légalité de la décision communale du 5 mars 2012, qui écartait toute infraction urbanistique au motif que les travaux avaient été exécutés conformément à la licence, alors que la commune avait antérieurement, par courrier du 23 septembre 2011, constaté la non-conformité du mur.
Solution et dispositif
Le Tribunal a d'abord jugé, au troisième fondement de droit, que « le cadre du litige est délimité par les écritures de la procédure administrative : par conséquent, il n'est pas possible d'examiner la légalité de la résolution n° 575 de 2011, qui n'a pas fait l'objet d'un recours administratif préalable ». Il a ensuite constaté, au quatrième fondement, que des travaux de construction avaient été réalisés en contravention de la licence, la
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (18/2015) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket18/2015
Judgment Date20 November 2015
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000044/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-0000018/2015
SENTÈNCIA 74-2015
PARTS:
Apel·lant: Sra. Machado
Representant:
Advocat:
Apel·lant: Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA
Representant:
Advocat:
Apel·lat: D. Salas
E. Bernat
Representant:
Advocat:
Apel·lat: M.I. GOVERN
Representant:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 18/2015 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Advocat:
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint de novembre de dos mil quinze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000044/2012.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Machado va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució tàcita del M.I. GOVERN portant desestimació en alçada del recurs contra la resolució de l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA relativa a la denúncia interposada per la construcció d'un mur de canalització del Riu Gran Valira.
2.- En la sentència del 23 de gener de 2015 l'Hble. Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda per la Sra. Machado.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 1 d'abril de 2015, l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA estima en substància:
materialment no es va produir cap tipus d'invasió de límits, doncs el tram executat era ajustat a l'autorització de la llicència, ja que en aquell tram, no hi ha diferència entre les resolucions núms. 93 i 107 del Tribunal de Veedors d'Aigua i la resolució núm. 575 del M.I. GOVERN, que a partir de la Constitució i de la Llei de delimitació de competències en té la competència,
un acte administratiu no pot imposar obligacions o condicions que encara no són vigents.
En la seva contesta de data 20 de maig de 2015, l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA precisa: la interposició prèvia d'un recurs administratiu en el sentit de sol·licitar la nul·litat de la resolució núm. 575 del M.I. GOVERN no ha estat respectat per la part adversa. És més, d'ençà la obtenció de la documentació interessada (per mitjà de la resolució de Govern núm. 111148/2011 del 9 de gener de 2012), la part adversa té inequívocament coneixement de dita resolució núm. 575.
L'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 25 de juny de 2015.
4.- En el seu recurs d'apel·lació, de data 1 d'abril de 2015, la Sra. Machado estima en substància:
la resolució núm. 575 del M.I. GOVERN no ha estat adoptada de forma conforme a dret (manca de publicació i de publicitat).
els únics límits dels marges del riu, en la zona objecte de les presents actuacions, vigents i en vigor a data d'avui són aquells que figuren en les resolucions núms. 93 i 107 del Tribunal de Veedors d'Aigua; i les obres executades per la societat Salamanca de construcció d'un mur de contenció no poden ésser regularitzades.
En la seva contesta de data 21 de maig de 2015, la Sra. Machado precisa que correspon al Tribunal examinar la legalitat i la validesa de la definició analítica 575 en base al principi d'economia processal.
En el seu escrit de conclusions de data 27 de juliol de 2015, la Sra. Machado escriu que, a la vista del contingut de l'escrit del 21 de maig de 2015, presentat pel M.I. GOVERN, s'ha d'estimar el nostre recurs d'apel·lació.
5.- En la seva contesta de data 12 de maig de 2015, les societats Salas i Bernat estimen en substància:
es mostren d'acord amb el recurs d'apel·lació formulat per l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA.
la societat Salamanca sempre ha actuat i realitzat els treballs d'acord amb els requeriments de l'administració estatal i comunal; no podent ser responsable de cap incompliment de les instruccions donades per Govern i pel Comú.
la resolució núm. 575 no podia ser objecte del litigi perquè no s'havia impugnat en la demanda formulada (la Sra. Machado sí tenia coneixement de la resolució núm. 575).
la petició de compensació econòmica a la Sra. Machado no s'incloïa en la sol·licitud administrativa prèvia.
Les societats han confirmat aquests arguments en l'escrit de conclusions de data 25 de juny de 2015.
6.- En la seva contesta de data 21 de maig de 2015 el M.I. GOVERN estima en substància:
la petició de nul·litat de la resolució núm. 575 no ha estat realitzada en la fase administrativa prèvia.
la voluntat del Govern no era revocar i substituir els decrets núms. 93 i 107, sinó mantenir-los plenament vigents; la diferència del traçat de la resolució núm. 575 respecte al traçat dels decrets núms. 93 i 107 només pot ser deguda a un error material en la confecció de la resolució núm. 575.
el Comú era coneixedor que en cas de divergència de la resolució núm. 575 respecte als decrets núms. 93 i 107 l'obra autoritzada a Salamanca ha de ser executada amb subjecció als esmentats decrets núms. 93 i 107 i no amb subjecció a la resolució núm. 575; deriva d'aquesta consideració que l'obra realitzada per Salamanca no és legalitzable.
El M.I. GOVERN ha confirmat els seus arguments en l'escrit de conclusions de data 12 de juny de 2015.
7.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum de la cronologia dels fets:
Per resolució núm. 93 (de l'any 1983) de la Junta de Veedors d'Aigua es fixen els límits oficials del riu Gran Valira a la zona de la Riberola. La resolució núm. 107 els precisa, essent aquest límits els mateixos que els de la resolució núm. 93 anterior.
Resolució núm. 2166/2006 del 18 de gener de 2006 del Comú: autorització a Salamanca a executar els treballs (foli 456 i ss.)
Resolució núm. 46745/2006 del 18 de febrer de 2006: autorització per part del Govern.
Resolució n° 2458/2006 del Comú, autorització de modificar el projecte.
Una part dels treballs es va dur a terme durant el decurs de l'any 2007.
El M.I. GOVERN, competent per a la fixació dels límits va procedir a la delimitació amb mitjans tècnics més adaptats que la delimitació de caràcter manual de 1983. Però, el M.I. GOVERN ha confirmat en la seva resolució del 9 de gener de 2012 (foli 30) que la definició analítica del límit de riu núm. 575 ha de correspondre a les definicions gràfiques, de caràcter manual, dels límits establers anteriorment mitjançant les resolucions núms. 93 i 107, si bé admetent petites precisions i ajustaments necessaris, sense repercussió significativa per expressar les determinacions gràfiques manuals en forma de traçat geomètric coherent.
És a dir que les autoritzacions de data 2006 havien de respectar les delimitacions resultant de les resolucions núms. 93 i 107 de l'any 1983.
Mentre que les obres s'estaven executant, la societat Oller va sol·licitar al M.I. GOVERN en data 7 d'abril de 2011, que indiqués quin era el límit de riu del seu terreny, ubicat a la mateixa zona de la Riberola.
Per resolució núm. 103594/2011 del 14 d'abril de 2011, el M.I. GOVERN va notificar a la societat Oller, el límit oficial del riu.
Per carta de data 23 de setembre de 2011, el M.I. GOVERN informa la societat Salamanca de que el mur construït no coincidia amb el límit oficial del riu i va requerir expressament a la societat a realitzar els treballs adients per tal que l'alineació del mur coincideixi amb el límit oficial del riu Gran Valira en els termes de la resolució núm. 575.
La societat va començar a refer el mur, fins que les obres van ser aturades pel Comú en data 28 de novembre de 2011, i decideix la incoació d'un expedient sancionador (folis 401 i 402).
La proposta de resolució (foli 36), era requerir a les societats la regularització dels treballs; i imposar a les societats una sanció de 600 EUR.
En la seva contesta de data 10 de febrer de 2012, el M.I. GOVERN escriu (foli 93): la legalització de l'obra executada resoldrà l'expedient de forma plenament coherent amb el decret de límit oficial del riu en el tram del camp de Esteban actualment vigent (decret núm. 575 de 2011); però, demanant l'aplicació d'una multa per infracció (foli 92). En el seu escrit de contesta al recurs d'apel·lació, el M.I. GOVERN es contradiu, escrivint que l'obra no és legalitzable i, per conseqüent, aquest argument no pot prosperar.
En la seva resolució de data 5 de març de 2012, l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA escriu (foli 114):
"Atès que de l'expedient, se'n desprèn que no s'ha produït cap infracció urbanística per la que s'ha de sancionar a la responsable degut el fet que en el moment de l'aturada de les obres, el mur s'estava executant de conformitat amb la llicència amb resolució núm. 2458/2006 de data 20 de setembre de 2006.
Resolució:
Requerir a les societats Salamanca, i Bernat la demanda de la corresponent llicència urbanística preceptiva, en el termini improrrogable de 60 dies, de conformitat amb els nous límits oficials del riu marcats pel Govern d'Andorra amb núm. 575...".
En data 26 de març de 2012, la Sra. Machado va presentar un recurs d'alçada (foli 105 i ss.), amb els arguments següents:
"el document 575 no pot ésser qualificat com a decret ni com a resolució sinó que el mateix correspon únicament a una demanda d'informació efectuada per la societat Oller. (...) el document núm. 575 de l'any 2011 en cap cas pot modificar les canes del riu establertes en les resolucions núms. 93 i 107 de l'any 1983 que són vigents des de fa 30 anys (...), les obres executades no poden ésser regularitzades en base a la definició analítica 575 de l'any 2011 i sol·licita (foli 110):
que correspon l'enderroc de la part del mur que no es correspon amb les canes i els límits del riu en la zona (...).
que correspon la imposició de les corresponents multes i sancions administratives que corresponguin per infracció a les disposicions de la LGOTU.
que es mantingui l'atur de les obres".
En data 12 de juny del 2012, la Sra. Machado va presentar una demanda judicial contra la resolució del Comú del 5 de març de 2012 i contra la resolució tàcita denegatòria del M.I. GOVERN del recurs d'alçada contra la resolució del Comú.
Tercer.- El quadre del litigi és delimitat pels escrits del procediment administratiu: per conseqüent, no és possible examinar la legalitat de la resolució núm. 575 del 2011, que no ha estat objecte d'un recurs administratiu previ.
Quart.- Resulta de l'examen del dossier que es van realitzar obres de construcció en contravenció de llicència (v. fonament de dret Segon). La resolució del 5 de març de 2012 es contradiu, sobre aquest punt, amb la resolució del 23 de setembre de 2011 (v. fonament de dret Segon).
Per conseqüent, escau anul·lar les resolucions impugnades i requerir al Comú a fi que dicti una nova resolució imposant la sanció que correspongui d'acord amb l'establert als articles 155 i s. de la LGOTU.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació presentats per les representacions processals de l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA i de la Sra. Machado.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació presumpta per silenci administratiu negatiu del M.I. GOVERN en relació al recurs d'alçada interposat contra la resolució de l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA de data 5 de març de 2012, la qual quedava confirmada en tots els seus termes, no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, declarant-ne la seva anul·lació.
Tercer.- Ordenar la retroacció de l'expedient incoat contra les societats referenciades a fi que l'Hble. COMÚ DE SANT JULIÀ DE LÒRIA dicti una nova resolució imposant la sanció que correspongui d'acord amb l'establert als articles 155 i ss. de la LGOTU.
Quart.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
