STSJAD ANDORRA, a 26 de novembre del 2015 - ROJ: STSJAD 290/2015

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 23-01-2015, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X:

Que estimant substancialment la demanda promoguda per la societat Álvarez, contra els Srs. Azorin i Giner, ha de condemnar i condemna solidàriament aquests darrers a pagar a l'agent la quantitat de d'1.237.345.- EUR que cal augmentar exclusivament de la comissió sobre ultrapassaments prevista en la clàusula cinquena apartat b) del crèdit amb garantia hipotecària i dels interessos convencionals pactats per incompliment en la clàusula 4rta des del dia 29-4-2011 i fins a total pagament del deute i a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en tràmit d'execució de Sentència".

III.- Ambdues parts litigants han interposat recurs contra la sentència d'instància. En data 12-06-2015, la representació processal de Álvarez va articular llur escrit de conclusions, en el que demanava la revocació parcial de la sentència. En la mateixa data, la representació processal de la part defenent presenta el seu escrit de conclusions, segons el qual demana també la modificació parcial de la sentència dictada a la instància.

Ambdues parts litigants han presentat els respectius escrits de contesta a les conclusions, de data 22-09-2015.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són dos. El primer, coincideix amb un motiu de recurs que també formula la part defenent i que, per tant, pot ésser examinat de forma conjunta. Es tracta de posar de manifest que l'adversa va satisfer la quantitat de 227.935,63 euros, de manera que aquesta quantitat ha de deduir l'import de la condemna de la part dispositiva.

Si s'examina l'escrit de rèplica de la part agent, es pot observar (foli 154) com la pròpia part recurrent reconeix que, en data 10-10-2011, es va efectuar un ingrés acompte del deute per import de 227.935,63 euros. Consegüentment, i atès que els escrits de rèplica i dúplica cerquen com a missió la concreció i aclariment de les pretensions contingudes en els escrits rectors de demanda i contesta, s'ha d'entendre que la pètita de la demanda pel concepte de principal ha de restar reduïda d'aquest import abonat acompte i, per tant, el primer motiu del recurs de la part agent i també articulat per la defenent ha de ser acollit.

El segon dels motius de la part agent s'adreça a combatre la comissió de l'1,85%, atès que dubta la recurrent si la sentència refusa les dues comissions pactades entre les parts, la d'ultrapassament i la penalització per incompliment. Així, manifesta que ambdues comissions, del mateix import de l'1,85%, s'aplicaven de forma diferent: la d'ultrapassament respecte de l'excés sobre el límit del crèdit quan aquest era vigent, mentre que la penalització per incompliment esdevenia d'aplicació quan el crèdit ja estava vençut. Nogensmenys, finalment conclou que s'ha de donar lloc també a la penalització per incompliment, tota vegada que la mateixa fou pactada per les parts i no compensa doblement cap incompliment com pretén la sentència.

S'ha de concloure amb el jutjador a quo per la solució adoptada. En efecte, no existeix cap confusió entre les dues comissions. Des d'aquesta òptica, el jutjador a quo solament refusa la comissió per penalització per incompliment, ja que indica que el Banc ja percep la comissió per ultrapassament, que el Banc no realitza cap acte positiu adreçat a reclamar el deute als defenents en el moment d'aplicació de la comissió i que la seva operativa significa sancionar dues vegades als deutors pel mateix incompliment.

I aquesta conclusió ha de ser mantinguda. Pel que fa a la comissió per ultrapassament, continguda a l'apartat b) de la clàusula cinquena del crèdit amb garantia hipotecària de 21-04-2009, actua quan els saldos deutors superen el límit, de forma que a més dels interessos remuneratoris produeix una comissió de l'1,85% sobre l'import del major dels excessos sobre el límit que presenti el compte des de la darrera liquidació. Aquesta comissió la manté la sentència d'instància, com ressurt de la lectura del seu fonament V i de la part decisòria de la resolució judicial. En canvi, la comissió per penalització per incompliment, que s'ubica a l'apartat c) de la mateixa clàusula cinquena, actua quan ha vençut el crèdit i opera juntament amb els interessos que a la clàusula quarta, en concepte de penalització per incompliment, també es preveuen. I, de manera lògica i raonada, el tribunal a quo no dóna lloc a una doble penalització, un cop vençut el crèdit, prevista, una a la clàusula quarta, amb un augment en 3 punts del tipus d'interès, i aquesta comissió de l'1,85, contemplada a la clàusula cinquena. Per tant, la decisió de la instància esdevé plenament ajustada, per evitar que l'entitat bancària, percebi una doble penalització pel mateix supòsit (venciment del crèdit) i, aleshores, aquest extrem de la sentència ha de ser mantingut. S'ha de fer notar que la sentència en la seva part decisòria sí manté els interessos convencionals pactats per incompliment de la clàusula quarta, així com la comissió per ultrapassament, però no la clàusula cinquena c).

Consegüentment, aquest motiu es desestima.

II.- El recurs de la part defenent, al marge del motiu ja analitzat i acollit sobre l'import abonat acompte, s'estructura en els següents motius. En primer terme, argumenta que l'entitat financera no ha provat que la suma reclamada sigui la deguda. A l'empara de la documentació aportada considera que no s'ha provat: els imports carregats el 21-04-2009 sota el concepte de COB.REB. PRES.; en la mateixa data el càrrec de 21.729,04 euros amb el concepte CAN.ANT.PRES; en data 23-04-2009 l'import de 22.082,72 euros sota el concepte INTS. N/FAVOR i en data 11-10-2011 l'import de 93.004,98 euros sota el concepte de INTS. N/FAVOR. En segon terme, afirma que els interessos convencionals pactats en la clàusula quarta ni els referents als ultrapassaments no són procedents, ja que no han estat individualitzats en la demanda i calia establir quins eren els tipus d'interès i comissions que havien de majorar la quantitat principal, sense que pugui ésser suplerta pel tribunal, com s'ha fet a la sentència. En tercer terme, sustenta que la Sra. Ribes no és titular del compte i no pot ser, per tant, condemnada al pagament de la suma deguda, a més que les disposicions provenen del compte que és de titularitat única del Sr. Galan i, en darrer terme, sosté que ha existit iustacausa litigandi, no ha hagut mala fe i l'estimació de la demanda ha estat parcial, per la qual cosa no procedeix la imposició de les costes processals.

III.- Els motius de recurs de la part defenent seran analitzats en un ordre diferent al presentat per la mateixa. Així, en primer terme, la petició d'exempció de responsabilitat de la Sra. Ribes, fonamentada en el fet que l'únic titular del compte corrent és el Sr. Galan i que les disposicions provenen del referit compte, no pot prosperar. Esdevé suficient posar en relleu que, encara que el titular únic del compte corrent sigui el Sr. Galan, obert a l'entitat bancària ORG_0, ORG_1 en data 2-11-2004, ambdós consorts van perfeccionar amb la citada entitat financera un crèdit amb garantia hipotecària. En aquest sentit, en l'escriptura pública s'anomena part beneficiària a ambdós consorts i tant en l'apartat I de l'atorgament ("La part beneficiària s'obliga solidàriament a reemborsar el capital disposat, així com els interessos, impostos, taxes, primes d'assegurança i qualsevol altres despeses d'aquesta operació, incloses les de reclamació judicial i extrajudicial, fins al seu total pagament") com en el II ("Els senyors Azorin i Giner accepten el crèdit i es comprometen solidàriament a complir les obligacions contretes") estableix clarament la responsabilitat solidària dels consorts litigants, per la qual cosa la condemna de la Sra. Ribes resulta del títol que fonamenta la pretensió de la part agent i, per tant, s'ha de confirmar també en aquest extrem la sentència recorreguda.

El segon dels motius que esgrimeix la recurrent qüestiona l'acreditació de diferents partides. La primera de les partides és la relativa al concepte COB.REB.PRES. Aquesta respon al pagament del capital pendent, amb més els interessos i demora del préstec, identificat amb el número 04.39.010710.53.1, des dels mesos d'octubre 2008 al 30-03-2009 i, per tant, s'adequa a la previsió continguda a l'escriptura pública que el destí del préstec hipotecari és, exclusivament, per a cancel·lar les facilitats creditícies relacionades a la part expositiva de l'escriptura, a les altres que es mantenen amb el Banc i a una operació de préstec amb L.Ribes I la mateixa conclusió actua quant a la quantitat de 21.729,04 EUR, per la cancel·lació del préstec de 75.000 euros concedit al Sr. Galan i del qual al capital pendent s'afegeix uns interessos de 48,70 euros. La tercera de les partides refereix un càrrec de 23-04-2009, per import de 22.082,72 euros, sota el concepte INTS. N/FAVOR. A diferència del que sosté la recurrent no es tracta de liquidació d'interessos de la clàusula quarta de l'escriptura pública de 21-04-2009, sinó els interessos de demora abans del pagament respecte d'un capital pendent de 1.173,393,80 euros, carregats en data 23-04-2009, la qual cosa s'explica per la destinació del crèdit concedit en data 21-04-2009. I, en darrer terme, quant a la quantitat de 93.004,98 euros, segons ressurt del document 26, es deriva de l'aportació efectuada pels deutors en data 10-10-2011, de manera que el crèdit torna a restar per sota del límit màxim i l'entitat financera procedeix a carregar els interessos de demora per l'import indicat en el document del foli 210.

El darrer dels motius de recurs és el relatiu a les costes processals. Tampoc els arguments de la part recurrent poden ésser acceptats. Així, la imposició de les costes processals a la instància es regeix per allò que es preveu al Codi 7,51,5, que articula el principi del venciment objectiu. No concorre en el present cas cap de les circumstàncies que la Novel·la 82, X contempla, atès que l'estimació de la demanda s'ha de considerar substancial i la deducció de la quantitat parcial abonada per la part defenent ho va ser després de la interposició de la demanda i es posà de manifest a l'escrit de rèplica, de manera que no pot ésser entès com un supòsit d'estimació parcial de la mateixa. Igualment, tampoc es pot acollir l'argument de l'absència de mala fe o de l'existència de iusta causa litigandi, perquè la part defenent fou requerida en reiterades ocasions de compliment per la part agent i l'estimació de la seva oposició quant al principal ha significat una rebaixa de 22.217,70 euros amb una condemna de 1.237.345 euros i amb la inclusió dels interessos convencionals de la clàusula quarta i la comissió per ultrapassament de la clàusula cinquena b.

IV.- L'estimació parcial dels recursos interposats per les parts litigants justifica la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART els recursos interposats per les representacions processals de Álvarez i dels Srs. Azorin i Giner contra la sentència, de data 23-01-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revocar la seva part decisòria exclusivament en reduir la quantitat principal a abonar pels defenents en l'import de 227.935,63 euros, de manera que aquesta resta fixada en 1.009.409,37 euros, tot mantenint la resta dels seus pronunciaments. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE