ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4aa3e3d9 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 138/15·23 décembre 2015·Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 316/2015
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle138/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2015:316) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 316/2015).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 décembre 2015 (n° 138/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJ Andorre (Sala Civil), 23 décembre 2015, ROJ STSJAD 316/2015
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, ROJ STSJAD 316/2015, ECLI:AD:TSJADAD:2015:316, recours n° 138/15) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société d'assurances « X » a assigné M. Canals en paiement de la prime d'une police obligatoire d'assurance automobile, pour la période du 1er juillet 2011 au 30 juin 2012, d'un montant de 997,21 euros, outre les intérêts légaux. La prime, présentée à l'encaissement pour la période 2011/2012, avait été rejetée, ce rejet ayant entraîné des frais bancaires de 0,21 euro. Le défendeur avait initialement acquitté sans difficulté les échéances antérieures, jusqu'à l'annualité 2010/2011.
Une procédure d'ordre judiciaire de paiement, enregistrée à la Batllia le 13 juin 2014, n'a pas abouti : le défendeur s'y est opposé par écrit. La demanderesse s'est désistée de cette procédure, « mais non de l'action », le 12 septembre 2014, puis a introduit, le 26 septembre 2014, une demande selon la procédure de minime quantité.
Devant le premier juge, le défendeur soutenait, d'une part, que la créance était prescrite, plus de trois ans s'étant écoulés depuis l'émission du reçu impayé (1er juillet 2011) jusqu'à la demande ; d'autre part, qu'il avait résilié la police à son échéance annuelle, avec effet au 30 juin 2011, sans préciser la forme de cette résiliation ni la manière dont elle avait été notifiée à l'assureur.
Par sentence du 25 février 2015, le Batlle a intégralement fait droit à la demande, en condamnant M. Canals au principal, aux intérêts et aux dépens, incluant les honoraires d'avocat et de procureur. M. Canals a interjeté appel en contestant la prescription, la résiliation préalable du contrat et l'inclusion des honoraires dans les dépens. La Sala Civil était composée des magistrats Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Anière et Carles Cruz Moratones (rapporteur).
Question de droit
La décision soulève trois questions.
La prescription triennale de l'action a-t-elle été interrompue avant son expiration, et, dans l'affirmative, par quel mécanisme ?
La charge de la preuve de la résiliation unilatérale du contrat, invoquée par le défendeur comme fait extinctif ou impeditif, pèse-t-elle sur lui, et quelles sont les mod
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 23 de desembre del 2015 - ROJ: STSJAD 316/2015 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 23 décembre 2015 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (138/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de desembre del 2015.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit enregistrat als vint-i-sis de setembre de l'any passat la Sra. Miró, actuant com a procuradora de la companyia d'assegurances "X.", formulà demanda en judici civil en reclamació de quantitat, pel procediment de mínima quantia, contra el Sr. Canals, en base a que el darrer tenia contractada amb la companyia d'assegurances "Y.", que el 2009 fou absorbida pel ORG_1, una pòlissa obligatòria d'assegurança automòbil pel vehicle marca Bmw model 320d amb matrícula XXXX, amb les condicions generals i particulars que es recullen en el contracte d'assegurança que adjunta al present escrit d'al·legacions. Que aquell abonà sense novetat els rebuts fins l'anualitat del 2010/2011, si bé, presentat a cobrament el rebut del període 2011/2012 per import de nou-cents noranta-set euros (997.- EUROS), aquest fou retornat sense pagar, generant dit retorn unes despeses bancàries a raó de vint-i-un cèntims d'euro (0,21.- EUROS). Que després de diverses reclamacions sense èxit, la seva mandant inicià un procediment d'ordre judicial de pagament contra aquell i que es seguí sota la referència OJ-0580-1/2014, en el marc del qual el defenent contestà tot dient que havia procedit a rescindir la referida pòlissa d'assegurança amb efectes fins el dia 30 de juny del 2011, si bé, sense especificar en quina forma ho hauria fet i comunicat a l'asseguradora, tot el que és negat per aquesta part.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 138/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
I després d'invocar els fonaments de dret aplicables, suplica es dicti sentència condemnant al Sr. Canals a satisfer a la seva mandant la quantitat de nou-cents noranta-set euros amb vint-i-un cèntims (997,21.- EUROS) en concepte de deute principal, juntament amb els interessos legals corresponents segons es descriu en el suplico del present escrit al·legatori i imposant així mateix al demandat el pagament de la totalitat de les costes del present litigi.
II.- En l'audiència fixada pel dia vint-i-dos d'octubre de l'any passat el Sr. A.C.R., actuant com a procurador del Sr. Canals, contestà al fons de la demanda amb oposició a aquesta, indicant al respecte de la reclamació de contrari, fruït aquesta de la pòlissa d'assegurança discutida, que dit deute ha prescrit per haver transcorregut més de tres anys des de la data d'emissió del rebut retornat sense pagar, això és l'1 de juliol del 2011, fins a la data d'interposició de la present demanda, és a dir el 26 de setembre del 2014. Subsidiàriament s'oposa a la pretensió condemnatòria exercitada de contrari segons relata en el cos del present escrit al qual es fa remissió expressa als efectes oportuns.
I després d'invocar els fonaments de dret aplicables, suplica es dicti sentència desestimant íntegrament la demanda amb imposició a l'adversa de la totalitat de les costes judicials produïdes.
III.- En l'acte de judici celebrat en dita audiència la representació processal de la part agent manifestà donar per reproduïts tots aquells documents que adjuntà en el seu escrit al·legatori de demanda; pel que fa al defenent, aquest ha interessat documentals.
IV.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 25 de febrer de 2015 i va decidir : " que estimant íntegrament la demanda interposada per la companyia d'assegurances "X." contra el Sr. Canals, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar a la primera la suma global de nou-cents noranta-set euros amb vint-i-un cèntims (997,21.- EUROS), augmentada dels interessos legals produïts d'ençà el dia vint-i-dos d'octubre del dos mil catorze i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb imposició de costes al vençut segons disposa el darrer Considerant."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Canals i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - En el present procediment la part agent reclama el pagament de la prima de l'assegurança número 10141635 del vehicle ORG_0 sèrie 3 matrícula XXXXX propietat de la part defenent i pel període 1/7/11 a 30/6/12 per un import anual de 997,00 EUR.
La sentència d'instància desestima la prescripció al·legada per la part defenent i entrant en el fons condemna al pagament de la suma indicada més les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Contra tal decisió, s'alça la part vençuda.
SEGON.- Tres són els motius de greuge contra la sentència dictada en el present litigi. La primera d'elles la prescripció, la segona, la resolució prèvia del contracte per part del defenent i la tercera la inclusió dels honoraris de l'advocat i del procurador en la condemna en costes.
Vegem-ho.
TERCER.- Abans d'entrar en els esmentats motius o greuges argumentats per la part recurrent hem de fer referència a la denegació de prova documental que ha dictat la Sala en el seu Aute de 13 d'octubre de 2015. Al que hem dit en el nostre Aute hem d'afegir -per donar completa satisfacció a la part queixosa- que el fet d'aportar una certificació de si existeix una altra cobertura de l'automòbil afectat per una altra companyia asseguradora no aporta res al litigi present. Resulta obvi que el dit automòbil havia d'estar assegurat en alguna companyia perquè l'assegurament és obligatori (almenys en la seva cobertura mínima), i el que aquí es debat és si el contracte que tenia el defenent amb la part agent va ser degudament resolt en finalització del període anyal de cobertura.
QUART.- Dit això, hem d'entrar en el tema de la prescripció. Convé tenir present les coordenades sobre les que ve orientada la qüestió. No per conegudes i acceptades per tothom cal evitar-les. La primera d'elles és que la prescripció és una institució que no està fonamentada en raons de justícia material sinó en raons de seguretat jurídica. No és convenient que l'exercici d'un dret resti permanentment obert sense cap limitació, perquè això genera inseguretat en si realment es vol exercir o no. D'aquí que la prescripció com a límit en l'exercici d'un dret hagi de ser examinada sempre amb caràcter restrictiu com excepció que és. Cal tenir sempre la seguretat que efectivament el transcurs del termini previst per la llei ha transcorregut sense cap actuació del seu titular perquè no ha volgut exercir-lo però no que no ha pogut. És la concurrència del animus conservandi (o element subjectiu) el que descarta tota possibilitat de considerar que un dret ha prescrit.
La segona coordenada és la de que per conèixer quan un termini ha transcorregut resulta fonamental fixar de manera clara quin ha de ser el punt de partida d'aquell termini, és a dir, el dies a quo. Si no el coneixem resultaria impossible poder fer el còmput correcte. No estarà de més recordar que el temps de la prescripció es començarà a comptar des del dia en que podia exercir les accions, previsió que lliga plenament amb tot el que hem dit sobre la finalitat de la prescripció extintiva.
Finalment, la interrupció de la prescripció de l'acció en el nostre ordenament jurídic només es dóna pel reconeixement del deute per part de l'obligat (Codi 7,39,7-5) i per la reclamació judicial (Codi 7,39,7) com ha declarat la nostra jurisprudència (Sentències de 15 de maig i 10 de juliol de 1997, 30 de novembre de 2000, entre moltes d'altres).
CINQUÈ.- Doncs bé, en el present cas en ressurt de les actuacions que la part agent va instar un procediment d'ordre judicial de pagament que fou registrat en la Batllia en el dia 13 de juny de 2014 (autes OJ-580-1/2014), al qual s'hi va oposar la part ara defenent en escrit del dia 1 de setembre següent i en data posterior, 12.9.14, la part sol·licitant va desistir del procediment, però no de l'acció, a fi de interposar el procediment corresponent, cosa que va fer en data de 26.9.14 en què va instar el procediment de mínima quantia que ha donat lloc a les presents actuacions.
Amb aquests fets resulta evident que hi ha hagut una interrupció per reclamació judicial en data 13.6.14 i per això va ser interromput el termini de prescripció de l'acció per tres anys més, cosa que no havia transcorregut quan es va iniciar el procediment de quantia mínima.
Per aquesta raó, està ben descartada l'excepció de prescripció al·legada.
SISÈ.- Quan al segon motiu del recurs consistent en insistir en què el contracte d'assegurança del vehicle va ser resolt en el seu venciment anyal per part de l'assegurat, hem de dir que aquest fet està completament orfe de prova.
Essencialment cal acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (incumbit probatio qui dicit non qui negat" o "onus probandi incumbit ei qui dicit": La càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .
Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre la càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.
SETÈ.- Aplicats aquests criteris al cas present, hem de dir que la part defenent i ara apel·lant ha aportat detalls de manera progressiva sobre aquesta suposada resolució contractual. En la seva oposició al procediment de l'ordre judicial de pagament no ha donat cap detall; en la contesta a la demanda de mínima quantia s'ha limitat a dir que ho havia fet en les oficines de l'asseguradora "davant del seu agent d'assegurances de La Massana" davant del qual va signar "el formulari de baixa de la pòlissa". I finalment en el recurs ja aporta més precisió i afirma que ho va fer encara que "no tractava directament amb la companyia agent, sinó amb un corredor d'assegurances, concretament A., de la Vila La Massana", és a dir, que ja no era l'agent d'assegurances de la companyia sinó d'un corredor, cosa que no cal entrar ara en la seva diferenciació, el cas és que ni ha intentat que declari com testimoni per clarificar el què realment va succeir per resoldre unilateralment el contracte en el venciment temporal de la meitat de l'any 2011. A ell li corresponia aquesta càrrega probatòria i atès que no ho ha demostrat ha d'arrossegar les conseqüències de la seva inactivitat processal.
Aquest motiu ha de fracassar.
VUITÈ.- Finalment el tercer motiu contra la sentència d'instància recau en el fet de la imposició de les costes d'advocat i de procurador que la sentència condemna al defenent. Aquest al·lega en el recurs que en aquesta classe de procediment -de mínima quantia- no és preceptiva la participació d'aquells professionals i que per aquest motiu no pot ser objecta de condemna la satisfacció dels seu honoraris professionals. Qui es vegi defensat i representat pels dits professionals en aquesta classe de procediment ho fa de manera voluntària i per aquesta raó no pot imposar el pagament de la seva acció voluntària a la part contrària.
Efectivament, l'article 97 de la LQJ preveu que la intervenció d'advocat serà facultativa en els procediments de mínima quantia, en els quals tampoc es preceptiva la representació de procurador.
Aleshores, el motiu ha de prosperar i estimar la seva pretensió de l'exclusió dels honoraris de la condemna en costes imposada.
NOVÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Canals contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 25 de febrer de 2015, que revoquem únicament en el sentit d'excloure de les costes imposades els honoraris d'advocat i de procurador, i no imposar el pagament de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
