ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1c80545b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 129/15·26 January 2016·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 26 de gener del 2016 - ROJ: STSJAD 9/2016
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket129/15
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:9) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de gener del 2016 - ROJ: STSJAD 9/2016).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 26 janvier 2016 (n° 129/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 9/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:9), Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 janvier 2016
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 janvier 2016, STSJAD 9/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:9), recours n° 129/15 (Lire sur source officielle)
Référence fournie avec la décision : « Juridiction andorrane, — ». Les éléments d'identification ci-dessus sont tirés du texte lui-même.
Faits et procédure
Par acte du 19 février 2013, deux parents (Mme Viñas et M. Bueno) ont formé une demande en exécution d'une convention régulatrice de divorce, assortie d'une demande de paiement, contre Mme Plaza. Ils réclamaient la moitié des dépenses exposées pour leur fille commune, soit 125 818,12 euros, déduction faite de 12 695 euros déjà versés par la mère. La convention, signée le 14 mars 2007, avait été homologuée par le Juzgado de Primera Instancia n° 18 de Barcelone le 25 avril 2007, puis déclarée exécutoire en Principauté le 29 juin 2012.
La défenderesse a soulevé une exception dilatoire de défaut grave dans la formulation de la demande, qu'elle a ensuite demandé à voir traitée comme péremptoire. Le Tribunal de batlles a arrêté les actions incidentes par ordonnance du 19 avril 2013. Dans le même écrit, Mme Plaza a formé une demande reconventionnelle tendant au paiement de 13 095 euros, somme correspondant à un prêt souscrit conjointement, cautionné et remboursé par elle, avec intérêts légaux.
Par jugement du 2 février 2015, le Tribunal de batlles a :
condamné Mme Plaza à payer 13 938 euros, avec intérêts légaux à compter de la contestation de la demande, sans condamnation aux dépens ;
condamné M. Bueno à payer 6 547,50 euros, avec intérêts légaux à compter de la contestation de la demande reconventionnelle, sans condamnation aux dépens.
Mme Viñas et M. Bueno ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia a statué le 26 janvier 2016.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
Premièrement, il fallait déterminer si M. Bueno devait supporter les dépenses ordinaires de sa fille (loyers, fluides, internet) au titre de la convention de 2007, c'est-à-dire s'il vivait avec elle à Barcelone durant la période litigieuse. Les appelants soutenaient qu'il résidait à Cambrils, où il travaillait, et que la charge de ces dépenses ne lui incombait donc pas.
Deuxièmement, il fallait savoir si la demande reconventionnelle, portant sur le remboursement d'un prêt, pouvait être examinée dans le cadre de la procédure ordinaire de recouvrement d'une créance d'aliments, ou si elle devait faire l'objet d'une instance séparée, comme le soutenait M. Bueno.
Solution et dispositif
Sur la preuve de la résidence
La Cour n'a pas retenu la thèse de la résidence à Cambrils. Elle relève que le fait de travailler dans cette ville n'implique pas n
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (129/15) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket129/15
Judgment Date26 January 2016
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000129/2015 ORIGEN: 2100044/2013
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de gener del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 19 de febrer del 2013 la representació processal dels Srs. Viñas i Bueno va formular demanda d'incompliment de conveni regulador de divorci i reclamació de quantitat contra la Sra. Plaza, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a abonar als seus mandants la meitat de les despeses generades per la filla comú Viñas, que ascendien a 125.818,12 euros, deduïdes les aportacions que fins aquell moment havia fet la Sra. C. i que ascendien a 12.695 euros, tot això en compliment del pacte segon del Conveni Regulador de divorci signat pels progenitors en data 14 de març del 2007, homologat per la Sentència del Jutjat de Primera Instància número 18 de Barcelona de data 25 d'abril del 2007 i declarada executòria al Principat mitjançant la Sentència de data 29 de juny del 2012.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 129/15 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La representació processal de la Sra. Plaza va formular excepció dilatòria de defecte greu en la formulació de la demanda i concretament del "sol·licito", encara que posteriorment va demanar que l'excepció fos observada com peremptòria, raó per la qual l'Aute de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 19 d'abril del 2013 va decidir arxivar les actuacions incidentals endegades per la Sra. C., imposant les costes a la part promotora de l'incident.
En el mateix escrit de data 19 de març del 2013 la representació processal de la Sra. Plaza va contestar la demanda formulada contra la seva mandant oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es dictés Sentència estimant l'excepció de indeguda formulació de la demanda o, subsidiàriament, desestimant totalment les peticions formulades pels agents, absolent a la seva representada de les pretensions de l'adversa i imposant a aquesta les costes del procediment. La representació processal de la Sra. Plaza formulava ensems demanda reconvencional contra el Sr. Bueno sol·licitant que es condemnés al defenent reconvencional a pagar a l'agent la quantitat de 13.095 euros, import d'un préstec que ell havia demanat i que la seva mandant havia avalat i pagat, amb els interessos legals corresponents des del dia 21 de novembre del 2007, o bé, subsidiàriament, des del dia de la contesta a la demanda, imposant-li igualment les costes del procediment.
III.- El dia 21 de maig del 2013 la representació processal dels Srs. Viñas i Bueno van formular escrit de rèplica i contesta a la demanda reconvencional, reiterant en el primer els seus arguments i defensant en el segon que aquesta reclamació no es podia discutir en aquell procediment, raó per la qual sol·licitava que es desestimés l'excepció peremptòria plantejada, que es condemnés a l'adversa al pagament de la meitat de les despeses de la filla comú, més la totalitat de les costes judicials i, amb caràcter subsidiari, que es desestimessin igualment les peticions formulades per la Sra. C. en la seva demanda reconvencional, imposant-li a ella les costes generades per la mateixa.
En data 11 de juny del 2013 la representació processal de la Sra. Plaza va presentar escrit de dúplica i posteriorment les dues parts van aportar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- En data 2 de febrer del 2015 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència:
Estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Bueno i la Sra. Viñas contra la Sra. Plaza, condemnant a aquesta darrera a satisfer la quantitat de 13.938 euros, més els seus interessos legals a partir de la contesta a la demanda i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes del procediment,
Estimant parcialment la demanda reconvencional interposada per la representació processal de la Sra. Plaza contra el Sr. Bueno, condemnant a aquest darrer a satisfer la suma de 6.547,50 euros, més els interessos legals a comptar de la data de la contesta a la demanda, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes generades pel procediment.
V.- Contra l'esmentada resolució formulen recurs d'apel·lació la Sra. Viñas i el Sr. Bueno i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen la seva revocació i que s'estimin les seves pretensions i es desestimin les de l'adversa, imposant a aquesta darrera les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- Com a primer motiu del seu recurs la Sra. Viñas i el Sr. Bueno s'oposen a la decisió de la Sentència d'instància de desestimar la seva petició de que es condemni a la Sra. Plaza a abonar la meitat de les despeses corresponents al lloguer dels habitatges que va ocupar la seva filla mentre estudiava a Barcelona, al consum de llum durant aquest període i al de gas natural i internet, considerant que el Sr. Bueno convivia amb la seva filla i, per tant, s'havia de fer càrrec d'aquestes despeses d'acord amb el conveni signat entre les parts en data 14 de març del 2007, homologat per la Sentència del Jutjat de Primera Instància número 18 de Barcelona de data 25 d'abril del 2007 i declarada executòria al Principat mitjançant la Sentència de data 29 de juny del 2012.
Pel contrari, els recurrents estimen que ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Bueno vivia a Cambrils durant el temps en què es van generar les despeses de lloguer i subministraments de l'habitatge a on residia la seva filla, com ho prova el certificat de l'empresa a on ell treballava en aquesta població (foli 341), mentre que la seva filla residia a Barcelona, com ho acrediten els documents dels folis 52 a 89 que es refereixen al lloguer de pisos als carrers de Bilbao, 210, República Argentina, 263 i Càceres, 20 d'aquesta ciutat.
II.- Malgrat els arguments dels recurrents i com destaca la Sentència d'instància, el fet que el Sr. Bueno treballés a Cambrils no suposa que no visqués a Barcelona, tenint en compte la distància que separa aquestes dues poblacions i considerant igualment que el document que consta al foli 341 fa referència a que portava a terme diverses "tareas comerciales" sense que constin horaris, ni altres dades. D'altra banda, la recurrent tenia al seu abast presentar un contracte de lloguer d'un habitatge a aquesta població, o un certificat d'empadronament a Cambrils, com li va requerir la part adversa entre altres documents (foli 342) i la mateixa Batllia (foli 395), demanant aplaçaments per complir aquest requeriment (foli 397), negant-se a complir- lo (foli 399) i no complint-lo mai, fet que va portar a declarar impracticables aquestes proves mitjançant Aute de data 4 de novembre del 2013 (foli 415).
És cert que en aquesta alçada el Sr. Bueno aporta un certificat de l'empresa a on treballava en el què es manifesta que ho va fer a jornada complerta des del mes de novembre del 2007 fins el de febrer del 2014 essent el seu horari laboral de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00 de dilluns a divendres, tenint domicili a Cambrils durant aquest temps, però aquesta prova extemporània no pot ser admesa en quan no s'ha produït el necessari debat sobre la mateixa, ni ve avalada per altres proves que el recurrent podia haver aportat, de tal manera que aquesta facilitat probatòria que el Sr. Bueno no ha aprofitat no pot fer més que tornar-se en contra seva. D'altra banda, al contracte que el vinculava amb l'empresa "W.S.S.E. S.L." domiciliada a Cambrils, i que també s'aporta en aquesta alçada, consta com a domicili del Sr. Bueno el d'Andorra la Vella, fet que prova, en principi, que no era necessari que es traslladés a viure a Cambrils per portar-lo a terme i en ell es diu que no existeix una relació laboral entre les parts. Consta igualment en ell, pel que fa a la jornada i horari, que prestarà els seus serveis ajustant el seus horaris diaris de treball al desenvolupament de l'activitat concreta que en cada moment porti a terme, mencionant exclusivament que una vegada a la setmana hauria de prestar els seus serveis en el centre de treball que l'empresa tenia a Mora d'Ebre, de tal manera que no consta en cap moment que hagués de treballar diàriament al centre que es trobava a Cambrils.
D'altra banda, els Srs. Canales i Guerrero afirmen que la Sra. Viñas va viure els pisos de la seva propietat a Barcelona (folis 274 i 275) sense afirmar que hi visqués sols ella. En el mateix sentit, encara que aquestes declaracions s'han de prendre amb cautela degut a la relació entre els testimonis i la defenent, la Sra. Plaza declara sota jurament que, malgrat la Sra. Viñas va demanar als seus avis materns de poder viure amb ells a Barcelona i aquests van adequar una habitació per tal que hi pogués residir, posteriorment va decidir no dormir allà i viure amb el seu pare (foli 350) i el mateix manifesten el Sr. Raya i la Sra. Peña (foli 351).
Finalment, si el Sr. Bueno no acredita viure a Cambrils, ni al Principat i l'únic domicili en el qual cal pensar que resideix és en el de la seva filla i com a prova d'aquest fet cal tenir en compte que el contracte de lloguer del pis del carrer República Argentina de Barcelona va a nom de tots dos (folis 53 a 66), sense que es pugui defensar que no es podia fer a nom de la filla exclusivament perquè aquesta no tenia ingressos, ja que alguns dels rebuts de pagament dels lloguers s'emeten exclusivament a nom seu (foli 67) com ara els de l'habitatge del carrer Càceres (foli 68 a 71). El mateix cal dir dels de subministrament de llum (folis 72 a 81) o gas (folis 82 a 89) i alguns de telèfon (148 a 150) que van a nom del Sr. Bueno, mentre que la seva filla tenia un contracte de telefonia mòbil a nom seu (folis 90 a 147) constant a tots ells el mateix domicili.
Per aquestes raons i en compliment del conveni signat per les parts entenem que el Sr. Bueno s'havia de fer càrrec de les despeses ordinàries de la seva filla tant de lloguer, com de subministraments, perquè cal entendre que convivia amb ella malgrat l'empresa que el va contractar tingués en seu domicili en una altre població.
II.- Com a segon motiu del seu recurs defensa el recurrent que el tema dels diners del préstec que van demanar en el seu dia conjuntament amb la Sra. Plaza i que no nega, no té res a veure amb els aliments de la N. i s'hauria de discutir en el marc d'un altre plet. Pel contrari, la Sra. Plaza defensa que van pactar que si ell no li abonava els diners que havia esmerçat en cancel·lar el préstec que havien sol·licitat aquets es destinarien a satisfer les despeses de la filla comú, de tal manera que si ara el Sr. Bueno li reclamava despeses ella estava legitimada per demanar el retorn dels diners abonats per cancel·lar el préstec.
En tot cas, una vegada acreditada l'existència del préstec, el pagament per part de la Sra. Plaza i l'obligació del Sr. Bueno de fer-se càrrec de la meitat del mateix, cal concordar amb la Sentència recorreguda que dins d'aquest procediment ordinari de reclamació de quantitat per un deute d'aliments vençut és possible formular demanda reconvencional sol·licitant el pagament per compensació de altres deutes que l'agent pogués tenir envers el defenent.
III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes generades pel mateix a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Viñas i el Sr. Bueno contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 2 de febrer del 2015 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-