ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c46737d5 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 89/15·26 février 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2016 - ROJ: STSJAD 42/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle89/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:42) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2016 - ROJ: STSJAD 42/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 février 2016 (n° 89/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Note de métadonnées : la référence canonique indiquée à la saisie (« Juridiction andorrane, — ») ne figure pas dans le texte. La référence retenue ci-dessus est celle qui apparaît dans l'en-tête de la décision (ROJ et ECLI, recours n° 89/15, sentence n° 7-2016).
Faits et procédure
Le Sr Briones exerçait une activité de compra-venda et d'intermédiation de véhicules d'occasion. Par décision du ministre de l'Économie et du Territoire du 2 avril 2014, il a été sanctionné d'une amende de 11 500 euros et s'est vu ordonner la cessation immédiate de l'activité non autorisée. Cette décision a été confirmée, sur recours d'alçada, par une résolution du Gouvern d'Andorra du 9 juillet 2014.
Le fondement de la sanction est une infraction très grave prévue à l'article 102, f), de la loi 12/2013 du 13 juin 2013 sur le commerce, appliquée avec une sanction pécuniaire comprise entre 6 001 et 60 000 euros en vertu de l'article 107.1.a) de la même loi. Le plec de càrrecs, situé au folio 57 du dossier, reprenait les faits imputés, leur qualification et le montant de la sanction encourue. Il se fondait initialement sur le procès-verbal d'inspection n° 4446 du 28 novembre 2013.
Par jugement du 1er septembre 2015, la Section administrative du Tribunal de Batlles a rejeté le recours formé par l'intéressé. Celui-ci a interjeté appel en soutenant, en substance, deux moyens :
la sanction reposait sur des faits qui n'avaient pas été exposés dans le plec de càrrecs, ce qui emporterait nullité ou, subsidiairement, annulabilité de la procédure pour atteinte aux droits de la défense ;
la résolution sanctionnatrice avait été notifiée directement à l'intéressé alors qu'il avait désigné un avocat pour recevoir les notifications.
Le Gouvern d'Andorra conclut au rejet de l'appel et sollicite la condamnation de l'appelant aux dépens, au motif d'une mauvaise foi et d'une témérité alléguées.
Question de droit
La Sala administrative devait trancher deux questions distinctes de procédure administrative répressive :
Le contenu du plec de càrrecs satisfait-il aux exigences de l'article 3.2 du Règlement régissant la procédure sanctionnatrice du 21 octobre 1998, et l'adoption ultérieure de nouvelles preuves, sans extension des faits imputés, porte-t-elle atteinte aux droits de la défense au point d'entraîner l'invalidité de la sanction ?
La notification irrégulière de la résolution sanctionnatrice, adressée à la partie et non à son avocat désigné, entraîne-t-elle la nullité de l'acte, ou seulement un défaut d'efficacité ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette les deux moyens.
Sur le premier moyen, il pose une distinction décisive entre l'exposé des faits et l'énumération des preuves. Selon lui, l'article 3.2 du Règlement n'exige que le premier : le plec de càrrecs doit énoncer les faits imputés, non l'ensemble des éléments probatoires qui les étayent. Il est donc loisible à l'instructeur de produire de nou
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (89/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000076/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000089/2015
SENTÈNCIA 7-2016
PARTS:
Apel·lant: Sr. Briones
Representant: ídem
Advocat: Sr. Blasco
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Salcedo
Advocat: Sra. Farré
M. I. Sr. Vincent Anière
Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000076/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 89/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Briones va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA de data 9 de juliol de 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió del M.I. Ministre d'Economia i Territori de data 2 d'abril de 2014 i per la qual s'acordava imposar a la part agent una sanció econòmica d'11.500EUR pel desenvolupament d'activitats comercials sense gaudir de les perceptives autoritzacions administratives, i se li ordenava el cessament immediat de l'activitat no autoritzada.
2.- La sentència de 1 de setembre de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Briones.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
s'han vulnerat els principis rectors del procediment sancionador per quant no s'exposen en el plec de càrrecs tot el conjunt de fets i proves que constituirien la infracció administrativa;
la manca de precisió respecte els fets que s'imputaven comporten una clara vulneració del dret a la defensa i del principi contradictori;
la notificació de la resolució es va realitzar de forma defectuosa, ja que es va adreçar directament a la part agent i no al representant que aquesta havia designat per davant l'Administració, i per tant no hi ha eficàcia de l'acte administratiu notificat de forma defectuosa;
la manca de notificació de nous fets i noves proves comporta una indefensió de la part agent que s'ha vist privada del dret a defensar-se i al·legar, i per conseqüent la nul·litat o anul·labilitat del procediment sancionador seguit.
4.- En la seva contesta de data 11 de desembre de 2015, el GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:
el plec de càrrecs conté tots els fets detallats que es dirigeixen contra la part agent, i que són els mateixos que posteriorment li són imputats;
el contingut del plec de càrrecs motiva suficientment que el Sr. Briones ha realitzat una activitat de naturalesa comercial de compra-venda de vehicles;
l'interessat no ha sol·licitat la pràctica de proves, ni ha presentat cap element que permeti qüestionar l'actuació del ENTITY_6;
tot el conjunt de proves porten a determinar que la part apel·lant va mantenir una activitat comercial de compra-venda de vehicles sense estar-ne autoritzat;
el lletrat de l'agent va tenir accés a l'expedient administratiu quan tots els elements probatoris ja s'hi trobaven incorporats, llevat de la relació de vehicles inscrits al Registre que es va incorporar posteriorment, document al qual la part agent hi hauria pogut tenir accés però no va voler exercir el seu dret;
la notificació realitzada a la part agent no es pot titllar de defectuosa;
sol·licita la imposició de costes a la part agent per considerar que l'actuació del Sr. Briones ha estat en tot moment presidida per la mala fe i la temeritat.
5.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, l'agent ha estat sancionat per una infracció molt greu de l'article 102.f) de la Llei 12/2013, de 13 de juny, del comerç, com a conseqüència d'haver desenvolupat activitats comercials, consistents en la compravenda i/o intermediació de vehicles d'ocasió, sense gaudir de les preceptives autoritzacions administratives.
Atès que la sentència del Tribunal de Batlles ha confirmat la resolució sancionadora, l'interessat interposa el present recurs d'apel·lació, que es basa en unes al·legacions que poden ser reconduïdes a dos grans apartats. En primer lloc, s'afirma que la sanció es va fonamentar en un fets que no havien estat objecte del plec de càrrecs, ja que aquest només es basava en l'acta d'inspecció núm. 4446, de 28 de novembre de 2013, de manera que el procediment sancionador és nul, o subsidiàriament anul·lable, en haver causat la indefensió del recurrent. En segon terme, s'al·lega que la resolució sancionadora va ser notificada directament a l'interessat, quan aquest havia designat el seu advocat per rebre totes les notificacions derivades de l'expedient.
Tercer.- Com es desprèn de l'examen de l'expedient administratiu, el plec de càrrecs (foli 57) conté la indicació dels fets que s'imputaven a l'interessat ("es constata que realitzeu la compravenda i/o intermediació de vehicles d'ocasió, sense les preceptives autoritzacions del Govern d'Andorra"), la tipificació dels mateixos segons l'article 102.f) de la Llei 12/2013 i la sanció econòmica que podia ser imposada, que anava de 6.001 a 60.000EUR, d'acord amb l'article 107.1.a) de la mateixa llei.
En conseqüència, no es pot negar que el referit document contenia les indicacions precises, segons l'article 3.2 del Reglament regulador del procediment sancionador, de 21 d'octubre de 1998. D'altra banda, la posterior resolució de l'expedient es va fonamentar en els mateixos fets i va confirmar la qualificació jurídica que havia anticipat l'instructor, imposant una multa d'11.500EUR. Des d'aquesta perspectiva, doncs, no es pot apreciar cap vulneració de les normes reguladores del procediment, que hagi produït una situació d'indefensió per a l'interessat.
En realitat, allò que el recurrent vol fer valer és el fet de que, quan es va redactar el plec de càrrecs, encara no s'havien reunit tot el conjunt de proves de càrrec que, posteriorment, justificarien la imposició de la sanció. En concret, no s'havia incorporat en aquell moment a l'expedient l'informe del Registre de vehicles, segons el qual l'interessat n'havia adquirit fins a 88 des de 1995 fins a 2013, dels quals 33 en els darrers cinc anys, i que gran part d'aquests vehicles havien estat donats de baixa en un període de menys d'un mes, o de pocs mesos, com recull la sentència apel·lada. De fet, aquest és un indici ben rellevant a l'hora d'apreciar que l'activitat de compravenda tenia una finalitat mercantil, tal com va declarar aquesta Sala en un supòsit similar, en la sentència núm. 41-2006, de 28 de juny.
Ara bé, allò que exigeix l'article 3.2 del Reglament regulador del procediment sancionador és que el plec de càrrecs contingui l'exposició dels fets que s'imputen a l'interessat, el que no és el mateix que la enumeració de les proves que justifiquen la imputació. De fet, res impedeix que es practiquin noves proves amb posterioritat al plec de càrrecs, ja sigui a petició de l'interessat o bé d'ofici, com ha succeït en aquest cas. Allò que resulta essencial, per evitar qualsevol indefensió, és que el ciutadà conegui els fets que li són imputats, i que la posterior resolució sancionadora no alteri aquests fets ni n'afegeixi de nous.
A efectes merament interpretatius, ja que encara no estava en vigor quan es van dictar les resolucions impugnades, cal recordar que el nou article 123 quinquies, apartat 4t., del Codi de l'Administració preveu expressament la possibilitat de que, a més de les proves proposades per l'interessat quan contesta el plec de càrrecs, l'instructor pugui decidir, d'ofici, l'obertura d'un termini de prova, amb la qual cosa s'ha recollit en la llei la possibilitat que ja estava implícita en el Reglament regulador del procediment sancionador.
En el supòsit que ara s'examina, la imputació ha estat centrada en tot moment en la realització d'activitats d'intermediació comercial sense disposar de la preceptiva autorització administrativa, i l'interessat ha pogut articular els mitjans de defensa que ha considerat adients. D'altra banda, també ha pogut prendre coneixement en qualsevol moment del contingut de les actuacions. En conseqüència, no es pot apreciar cap situació d'indefensió que pugui determinar la invalidesa de la resolució sancionadora, en els termes que preveu l'article 49.1 del Codi de l'Administració.
Quart.- Pel que fa al segon motiu d'impugnació, és cert que la resolució sancionadora havia d'haver estat notificada a l'advocat del recurrent, que havia estat designat expressament amb aquesta finalitat. Tanmateix, el fet de que la notificació s'adrecés al propi interessat no justifica l'anul·lació de la resolució impugnada. Aquest és un vici que afecta l'eficàcia de l'acte, però no la seva validesa. Així ho determina l'article 47 in fine del Codi de l'Administració, quan estableix que "l'absència o la irregularitat de la notificació suspendran els terminis de recurs".
Segons aquest precepte, la notificació adreçada a l'interessat, quan s'havia designat una tercera persona, podia produir que quedessin en suspens els terminis per interposar recurs contra la resolució sancionadora, però aquest defecte va quedar convalidat quan el recurrent es va donar per assabentat de la resolució i va formular el corresponent recurs d'alçada. Per tot això, s'ha de desestimar aquest segon motiu d'impugnació.
Cinquè.- El recurs d'apel·lació es circumscriu als vicis de procediment que han estat examinats, i no discuteix en realitat la qüestió de fons. En tot cas, l'elevat volum de vehicles que l'interessat va adquirir en un reduït espai de temps justifica de forma suficient la imputació de que es dedicava realment a una activitat comercial sense disposar de la preceptiva autorització administrativa. Són aplicables sobre aquesta qüestió els mateixos criteris que es contenen en la sentència d'aquesta Sala núm. 41- 2006, de 28 de juny, que va tractar un supòsit de naturalesa similar.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.
Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Briones contra la sentència dictada l'1 de setembre de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
