ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.3f8cad24 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 79/15·26 février 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2016 - ROJ: STSJAD 45/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle79/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:45) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de febrer del 2016 - ROJ: STSJAD 45/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 février 2016 (n° 79/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 février 2016 (STSJAD 45/2016)
Le requérant, M. Pla, est affilié à la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) dans une situation de pluriactivité, c'est-à-dire l'exercice simultané d'une activité salariée et d'une activité non salariée. Par une décision du 21 novembre 2014, remplacée le 9 décembre 2014, la CASS lui a accordé une pension d'invalidité pour maladie commune, de catégorie A, groupe II, calculée sur une base de 4 013,64 EUR. Cette décision a été confirmée sur recours administratif par une résolution du Conseil d'administration de la CASS du 17 février 2015.
M. Pla a saisi le Tribunal unipersonnel du Batlle, qui, par jugement du 30 juin 2015, a rejeté sa demande et validé la base de calcul retenue par l'organisme. Il a interjeté appel en soutenant que les textes applicables, clairs et complets, prévoient expressément l'hypothèse de la pluriactivité, et que la base de calcul doit résulter de l'addition des bases salariée et non salariée sur la période de référence. Il évaluait la base correcte à 5 735,42 EUR.
La CASS a conclu au rejet. Elle soutenait que l'assuré ne justifiait pas de la période minimale de cotisations en tant que travailleur indépendant, condition qui conditionnerait l'accès à la prestation. À titre subsidiaire, elle proposait de calculer la pension en deux versements, l'un correspondant à la base salariée et l'autre à la base non salariée. Elle évaluait la base de calcul à 3 873,14 EUR, revalorisée à 4 031,64 EUR pour l'année 2014.
La Sala Administrativa a substitué l'audience orale par une procédure écrite sur conclusions.
Question de droit
La question posée est formulée par le Tribunal lui-même : dans l'hypothèse où un assuré se trouve en situation de pluriactivité au moment du fait générateur d'une invalidité pour maladie commune, la période de carence prévue à l'article 167.2 de la Llei de la seguretat social doit-elle être satisfaite au titre de chacune des activités salariée et non salariée exercées (fonaments de dret, second considérant) ?
Corrélativement, il s'agit de déterminer si l'article 5 du Reglament regulador del càlcul de prestacions, qui prévoit la sommation des bases de calcul en cas de pluriactivité, s'applique de manière inconditionnelle ou seulement lorsque chaque condition d'ouverture du droit est remplie dans chaque modalité d'affiliation.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (79/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000017/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000079/2015
SENTÈNCIA 10-2016
PARTS:
Apel·lant: Sr. Pla
Representant: Sr. Téllez
Advocat: Sr. Calatayud
Apel·lat: Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)
Representant: Sra. Conde
Advocada: Sra. Ruiz
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000017/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 79/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Pla va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de data 17 de febrer de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 9 de desembre de 2014, que venia a substituir la de data 21 de novembre de 2014, per la qual i entre altres, es resolia atorgar a la part agent una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna de la categoria A grup II, calculada sobre la base de 4.013,64EUR.
2.- La sentència del 30 de juny de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Pla, en el sentit de determinar que la base de càlcul de la pensió d'invalidesa emprada per Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) era la correcta.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
els textos legals aplicables al supòsit d'autes són clars i sense llacunes, i contemplen expressament el supòsit de pluriactivitat, i no s'escau forçar cap interpretació de la norma ni sistemàtica ni integradora que sigui contrària al text literal de la mateixa.
la base de càlcul de la prestació econòmica en el supòsit de pluriactivitat ha de ser la resultant de sumar pel període de referència, les bases de càlcul com a persona assalariada i com a persona que realitza una activitat per compte propi.
la base de càlcul corresponent al Sr. Pla és de 5.735,42EUR.
4.- En la seva contesta de data 9 d'octubre de 2015, Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:
la interpretació integradora i sistemàtica efectuada pel Tribunal a quo no és contrària a la interpretació literal de la llei.
l'assegurat no justificava el període mínim de cotitzacions com a compte propi per tenir dret a la pensió d'invalidesa.
s'han de considerar les bases de càlcul del col·lectiu de compte propi sempre que es compleixi el requisit previst dels mesos de cotització, qual cosa no succeeix en el cas d'autes.
la base de càlcul en el supòsit concret és de 3.873,14EUR, revalorada a l'any 2014 en 4.031,64EUR.
subsidiàriament, si es considerés que s'ha de tenir en compte la base de càlcul de les persones que realitzen una activitat per compte propi, la pensió d'invalidesa s'hauria d'efectuar en dos pagaments, un corresponent al col·lectiu de persones assalariades, i l'altre al col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs té un caràcter exclusivament jurídic, i consisteix en determinar, en el supòsits en què un assegurat està en situació de pluriactivitat en el moment del fet causant d'una invalidesa per malaltia comuna, si resulta exigible o no el període de carència que estableix l'article 167.2 de la Llei de la seguretat social, respecte de cadascuna de les activitats assalariada i no assalariada que desenvolupa l'interessat.
Convé recordar que, segons l'article 2.d) del Reglament regulador del càlcul de prestacions que llavors estava vigent, aprovat per Decret de 20 de gener de 2010, la pluriactivitat és la situació en la qual una persona desenvolupa una activitat assalariada i una activitat per compte propi.
Tercer.- Per a resoldre la qüestió debatuda, s'ha de partir del contingut dels articles 117 i 118 de la Llei de la seguretat social, que regulen les prestacions a què tenen dret, respectivament, les persones assalariades i les que realitzen una activitat per compte propi. En ambdós casos, es conté una referència als "requisits particulars exigits per cada prestació", cosa que remet al període de carència que contempla l'article 167.2 de la pròpia llei, el qual, en el cas del recurrent, comporta la necessitat d'haver cotitzat a la branca general durant noranta-sis mesos, ja que es troba comprès en la franja d'edat situada entre 50 i 64 anys.
L'aspecte més rellevant, als efectes d'aquest recurs, és que els articles 117 i 118 de la Llei de la seguretat social regulen per separat les prestacions corresponents a les persones assalariades i les que pertoquen a qui realitza una activitat per compte propi, cadascuna de les quals presenta característiques pròpies. En el mateix sentit, l'article 121 de la mateixa llei estableix una base de càlcul diferent, segons es tracti d'una o de l'altra modalitat d'afiliació, i l'article 105 també regula de manera específica la cotització de les prestacions que perceben els assalariats i els treballadors per compte propi.
Quart.- És, doncs, des de la perspectiva que ofereixen els preceptes anteriors que cal interpretar l'article 5 del Reglament regulador del càlcul de prestacions, vigent quan es van dictar els actes impugnats, el qual disposa que:
"En el cas que en el moment del fet causant una persona estigui en situació de pluriactivitat, o hi hagi estat durant el període de referència, la base de càlcul de la prestació econòmica serà la resultant de sumar, per al dit període de referència, les bases de càlcul com a persona assalariada i com a persona que realitza una activitat per compte propi, d'acord amb el previst en els articles anteriors".
D'això en resulta que, si les prestacions reconegudes a les persones assalariades i a les que realitzen una activitat per compte propi tenen la seva regulació específica, i en ambdós casos s'exigeix haver cotitzat durant un període mínim -en aquest cas de 96 mesos-, segons la remissió que tant l'article 117 com el 118 de la Llei de la seguretat social fan a l'article 167.2 de la mateixa, això ha de comportar que, per al reconeixement de les prestacions respectives, s'hagi d'haver completat per a cadascuna d'elles el període de carència que exigeix el darrer dels preceptes esmentats.
En definitiva, això suposa que l'aplicació de l'article 5 del Reglament regulador del càlcul de prestacions, relatiu al supòsits de pluriactivitat, requereix que s'hagi complert el període de carència exigit en cada modalitat d'afiliació, que resulta aplicable tant als assalariats com als treballadors per compte propi.
En conseqüència, en aquest cas, en què el recurrent només acredita 11 mesos de cotització com a persona que realitza una activitat per compte propi, i per tant no arriba en aquesta modalitat als 96 mesos que exigeix l'article 167.2 de la Llei de la seguretat social, s'ha d'aplicar la base de càlcul corresponent a les persones assalariades, ja que és en aquesta modalitat que es compleixen tots els requisits legalment establerts per percebre la prestació.
Procedeix, doncs, desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Pla contra la sentència dictada el 30 de juny de 2015 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
