ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f6473d76 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 123/15·29 février 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de febrer del 2016 - ROJ: STSJAD 63/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle123/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:63) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de febrer del 2016 - ROJ: STSJAD 63/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 février 2016 (n° 123/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJ Andorre (Sala Civil), 29 février 2016, ROJ STSJAD 63/2016
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Sala Civil, 29 février 2016, ROJ STSJAD 63/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:63) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Caro, S.A. a assigné, le 3 juin 2013, deux débiteurs, MM. Jover et Machado, en condamnation solidaire au paiement de 224 182,35 euros et de 8,16 euros de découvert, avec intérêts et commissions à la charge de M. Jover. M. Machado s'est opposé à la demande et a sollicité la suspension de l'instance jusqu'à la résolution d'un expedient de cessation de paiements et d'arrangement judiciaire. M. Jover n'a pas comparu.
Par jugement du 2 décembre 2014, le Tribunal de batlles a fait droit à la demande à l'encontre de M. Machado, qui a été condamné au paiement du principal, des intérêts de découvert courant depuis le 27 avril 2013 et des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
M. Machado a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que son engagement d'avaliste solidaire avait été obtenu sous contrainte psychique, qu'il n'en connaissait pas le contenu et qu'il avait été déterminé par la crainte de la ruine économique de son fils. Il sollicitait en outre une mesure d'instruction (production d'actes notariés et d'une quittance). Par ordonnance du 22 décembre 2015, la Sala a refusé cette production, la jugeant inutile. L'appelant a ensuite conclu à la révocation du jugement, l'intimé demandant le rejet de l'appel et la condamnation de l'appelant aux dépens d'appel.
La décision commentée est issue du recours 123/15 (NIG 1100386/2013-00), rapporteur M. Joan Manel Abril Campoy.
Question de droit
Le litige posait une double question. D'une part, la menace, par l'établissement de crédit, de ne pas réaliser le prêt en l'absence de cautionnement solidaire pouvait-elle caractériser une intimidation, vice du consentement, au sens de l'exigence d'un mal injuste ? D'autre part, la signature d'un avaliste ayant allégué ignorer le contenu de la clause de cautionnement était-elle affectée d'un défaut de consentement ou d'une incapacité ?
Le moyen tiré de la capacité est en réalité traité comme un moyen d'appréciation des faits : la Sala relève qu'aucune diminution des facultés volitives ou intellectuelles de l'appelant n'a été établie.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'ensemble des moyens. Elle écarte d'abord le grief tiré de la production de pièces, au motif que la question de la nécessité de la preuve a déjà été tranchée par l'ordonnance du 22 décembre 2015 et que les actes invoqués sont antérieurs à l'opération litigieuse, sans l
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (123/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de febrer del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de Caro, S.A. va interposar demanda, de data 3-06-2013, envers els Srs. Jover i Machado, segons la qual sol·licitava la condemna solidària dels defenents a l'abonament de la quantitat de 224.182,35 euros i la suma de 8,16 euros de descobert, amb més interessos i comissions a càrrec del Sr. Jover i amb imposició de les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 123/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
La representació processal del Sr. Machado va oposar-se a la demanda, per escrit en el que demanava la suspensió de la causa fins a la resolució de l'expedient de cessació de pagaments i arranjament judicial. Per la seva part, el Sr. Jover no va comparèixer al tràmit de contesta a la demanda.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 2-12-2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:
Que estimant la demanda interposada per la representació processal de Caro, S.A., contra el Sr. Machado, ha de condemnar i condemna aquest darrer, a pagar a l'agent la quantitat de 224.182,35.- EUR majorada amb els interessos de descobert que es meritin des del dia 27-4-2013 i fins a total i definitiva cancel·lació del deute i finalment a satisfer les costes judicials inclosos honoraris ’dvocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència".
III.- La representació processal del Sr. Machado ha interposat recurs contra la sentència i, en data de registre 16-04-2015, ha articulat llur escrit de conclusions, en virtut del qual i en atenció als motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució dictada a la instància.
Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 11-05-2015, demana la desestimació del recurs i la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.
IV.- Per Aute, de data 22-12-2015, aquesta Sala va denegar la petició de prova documental instada en segona instància, al considerar-la innecessària.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els quals la part recurrent fonamenta la prosperabilitat del seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que procedeix la pràctica de la prova documental, consistent en les escriptures públiques de 9-07-2007, 13-05-2011, 9-03-2010 i la carta de pagament de Caro, S,A a favor del Sr. Machado, per tal de conèixer els antecedents que van precedir els fets i les seves circumstàncies.
Aquest primer motiu no pot prosperar tota vegada que la manca de necessitat de la prova ja fou analitzada en l'Aute d'aquesta Sala de 22-12- 2015, que va refusar la seva pràctica. Així, es tracta d'operacions efectuades amb anterioritat a l'operació que ara s'impugna, sense que existeixi referència en el negoci que ara s'impugna a les mateixes i més quant ara l'objecte del litigi versa sobre l'absència de consentiment o la concurrència de vicis en aquest, relatiu a l'aval solidari del recurrent.
II.- El segon motiu o greuge rau en l'errònia consideració i tractament que s'ha atribuït a la sentència d'instància a la manca de consentiment. Així, manifesta que el Sr. Machado, forçat per l'angoixa davant l'amenaça d'ofegament econòmic del fill i consegüent fallida, va condicionar la signatura del document contra la seva voluntat. Assenyala que el mal era imminent i la gravetat era la ruïna del negoci creat amb el treball de tota una vida. Quant al mal, sustenta que era injust perquè s'havia posat en mans del Banc el patrimoni immobiliari i el préstec de 210.000 euros era un serrell menor.
El tercer greuge, que pot ésser analitzat conjuntament amb el segon, fa referència a la no apreciació de la ignorància del Sr. Machado del contingut del contracte que va signar. Resta provat per l'errada en el domicili del Sr. Machado, pel reconeixement explícit dels dos apoderats del Banc i per signar sense conèixer el contingut, ja que el préstec s'havia tractat amb el seu fill i el lletrat d'aquest.
La sentència d'instància examina, de manera impecable, els pressupòsits de la intimidació com a vici del consentiment que pot originar la ineficàcia del negoci jurídic contractual. I cal convenir amb la mateixa que la coacció psíquica o moral, és a dir, la intimidació, comporta exercir un estat de por de patir un mal imminent i greu que solament es pot evitat amb l'emissió de la declaració de voluntat.
Entre els requisits necessaris per tal que es pugui apreciar la intimidació esdevé necessari que el mal amb el qual s'amenaça sigui un mal injust. Des d'aquesta òptica, la comunicació per part de l'entitat bancària que si no es prestava l'aval solidari del recurrent l'operació no es portaria a terme, per molt negatives que fossin pels Srs. V. les conseqüències de no perfeccionar l'operació, no es pot entendre com a injusta ni il·legal. En efecte, a més de la responsabilitat patrimonial universal del deutor, l'entitat bancària cercava recolzar aquesta responsabilitat amb l'existència d'una garantia personal, de manera que aposés junt al patrimoni del deutor, el patrimoni del fiador, amb caire solidari. I, per tant, l'exigència d'una fiança solidària com a recolzament d'una operació de préstec no es pot entendre des d'aquesta òptica com un mal injust que integrés una coacció, si de no prestar-se comportava que el préstec no es portés a terme.
Per altra part, quant al coneixement de l'existència de la fiança solidària, resulta oportú assenyalar el que segueix. En primer terme, no s'ha acreditat cap disminució en la capacitat volitiva o intel·lectiva del Sr. Machado, de manera que la seva capacitat per a contractar esdevenia intacta i plena en el moment de la signatura de la fiança solidària.
En segon terme, consta a les actuacions que el deutor principal, el seu fill, i el lletrat d'aquest, eren coneixedors de les exigències de l'aval solidari en el marc de les negociacions entaulades amb l'entitat financera. Quant al propi recurrent, i el desconeixement que al·lega de la clàusula de fiança solidària, el cert és que la mateixa es troba redactada de manera clara i comprensiva (cl. VI del préstec hipotecari de 9-3-2010) i es refereix que l'aval és solidari i sense els beneficis d'ordre i divisió. Al respecte de l'errada en el domicili, aquest no pot tenir cap transcendència en relació al coneixement i assumpció de la clàusula de fiança solidària, atès que amb la seva signatura consentia la mateixa. I pel que fa a les declaracions dels apoderats, si s'examinen les posicions formulades (folis 160 i 161) resulta que els apoderats indiquen que tot es va negociar amb el fill del recurrent i el seu lletrat i que era condició imperativa la signatura de l'aval. Així mateix, neguen l'existència de pressions i que la discussió fou entre pare i fill i que finalment el pare va signar després de parlar amb el fill (folis 167 a 170).
Consegüentment, encara que s'admetés que el fill i el seu lletrat no li haguessin explicat al pare que havia de signar com a avalista, de les explicacions dels apoderats resta clar que en el moment de la signatura, van parlar pare i fill respecte de la necessitat de la signatura per a portar a terme l'operació de préstec i el recurrent va decidir signar en la seva condició d'avalista solidari, de manera que en aquell moment podia no signar i cercar una altra forma d'obtenció del préstec o assumir la condició d'avalista amb la seva signatura, que és, precisament, el que va efectuar. Aleshores, tampoc des d'aquest extrem pot estimar-se el motiu de recurs.
III.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús dels diferents motius del recurs i, per tant, comporten que, en seu de costes processals, les mateixes li siguin imposades a la part recurrent, en virtut d'allò que es disposa al Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Machado contra la sentència, de data 2-12-2014, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
