ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.63c8b372 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 81/15·17 mars 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2016 - ROJ: STSJAD 69/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle81/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:69) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2016 - ROJ: STSJAD 69/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 mars 2016 (n° 81/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Identifiants figurant dans la décision : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentence du 17 mars 2016, recours n° 81/15, numéro de protocole 2000015/2015, ROJ STSJAD 69/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:69. Ponent : Albert Andrés Pereira. Les magistrats Marie Conte et Bernard Plagnet complètent la formation de jugement.
Faits et procédure
Un fonctionnaire communal, M. Gibert, a fait l'objet, par décision de la Junta de govern du Comú d'Andorra la Vella du 13 novembre 2014, de deux sanctions disciplinaires fondées sur l'ordonnance de la fonction publique communale du 10 décembre 2002 : une suspension de fonctions et de salaire pendant quinze jours, pour une infraction grave, et un avertissement écrit, pour une infraction légère. La décision ne précise pas, de manière homogène, les articles dont relèvent les deux infractions : l'antécédent 1 vise l'article 67 j) pour la faute grave, tandis que l'exposé des moyens du Comú mentionne l'article 66 j). Il s'agit d'une incohérence matérielle du texte qui n'affecte pas la solution.
Saisi par l'intéressé, le Tribunal de batlles a, par jugement du 17 juillet 2015, annulé la sanction grave, confirmé la sanction légère et condamné le Comú à verser à M. Gibert la somme de 1 135,69 EUR, correspondant à la rémunération perdue. Les deux parties ont interjeté appel. M. Gibert contestait uniquement le refus de mettre les dépens à la charge de la commune ; le Comú contestait l'annulation de la sanction grave. Le Govern d'Andorre a conclu au bien-fondé de la sanction. La vue orale ayant été remplacée par la procédure par conclusions, les parties ont repris leurs moyens par écrit.
Question de droit
La Sala Administrativa devait résoudre deux questions.
Première question : le fait, pour un fonctionnaire, de laisser son épouse prendre connaissance d'un courriel de nature professionnelle adressé par une subordonnée constitue-t-il un manquement au devoir de réserve prévu par l'article 57.7 de l'ordonnance communale ? Ce texte impose aux fonctionnaires de « guardar reserva sobre els assumptes de l'Administració en general i del seu treball en particular ».
Seconde question : la condamnation aux dépens de la première instance doit-elle être prononcée contre la commune, en l'absence de temérité ou de mauvaise foi de sa part ?
Solution et dispositif
Sur le fond, la Cour considère que le devoir de réserve, qui sert le bon fonctionnement du service public et la confidentialité des données des administrés, ne revêt pas un caractère absolu. Elle retient deux éléments : le message avait été adressé à l'adresse personnelle du supérieur, alors que celui-ci se trouvait en vacances avec son épouse, de sorte qu'il revêtait un caractère personnel ; son contenu ne révélait pas de données substantielles relatives au service, mais de simples griefs personnels. Aucune atteinte au fonctionnement du service et aucune diffusion à l'extérieur n'étant établies, la faute n'est pas caractérisée.
Sur les dépens, la Cour rappelle sa jurisprudence antérieure (sentences 32-1995, 48-1995, 04-1996 et 05-1996) : le critère du succès objectif est écarté au profit de celui de la témérité ou de la mauvaise foi, en raison de la position différente de l'administration et des administrés. Ce critère n'étant pas rempli en l'espèce, la commune n'est pas condamnée aux dépens.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (81/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000015/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Gibert va interposar demanda contra el Govern i el Comú d'Andorra la Vella, en impugnació de l'acord adoptat per la Junta de govern del Comú en data 13 de novembre de 2014, per mitjà del qual li van ser imposades dues sancions disciplinàries, una de suspensió de funcions i salari durant 15 dies i una altra d'amonestació escrita, com a responsable respectivament d'una infracció greu de l'article 67 j) i d'una infracció lleu de l'article 66 e), ambdues de l'ordinació de la funció pública comunal del 10 de desembre de 2002.
2.- La sentència de 17 de juliol de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha anul·lat la resolució únicament respecte la infracció greu, condemnant el Comú d'Andorra la Vella a satisfer al Sr. Gibert la quantitat de 1.135,69EUR deixada de percebre com a conseqüència de la sanció imposada.
3.- La representació del Sr. Gibert ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia. Al·lega com a únic motiu del seu recurs d'apel·lació el fet que s'han d'imposar les costes judicials al Comú, atès que d'una part aquest darrer hauria actuat amb manifesta temeritat a l'imposar la falta greu objecte dels presents autes. I d'altra part, la manca d'imposició de la totalitat de les costes judicials al Comú suposaria un trencament del dret a la igualtat processal.
4.- La representació del Comú d'Andorra la Vella també va interposar recurs d'apel·lació el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents consideracions:
El supòsit d'autes reuneix totes les condicions establertes a l'article 66 j) de l'ordinació comunal de la funció pública per ser qualificat com a falta greu.
Així ha restat provat que el treballador comunal va fer partícip a la seva esposa d'un afer de caire exclusivament laboral i va permetre que la mateixa prengués part en la controvèrsia.
L'expedient sancionador s'ha resolt de forma ajustada a dret.
5.- Es va donar trasllat dels respectius escrits d'apel·lació a la respectiva contrapart, que els van contestar oposant-se a les peticions que contenien, en els termes que resulten de les actuacions.
6.- La representació del Govern ha passat a contestar ambdós recursos en el sentit de considerar que la resolució disciplinària és ajustada a dret per quan ha quedat establert l'existència de la infracció de falta de reserva. Respecte la petició del Sr. Gibert de condemna en costes a l'administració considera que no es pot qualificar l'actuació comunal de temerària, i la postura de Govern s'ha sostingut d'acord amb posicions jurídiques explicades i sustentades respectant-se els principis de bona fe i lleialtat processal.
7.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta dels antecedents, la resolució impugnada de la Junta de Govern del Comú d'Andorra la Vella va imposar al Sr. Gibert dues sancions disciplinàries, com a responsable de sengles infraccions, una de caràcter greu per falta de reserva respecte dels assumptes dels quals el funcionari tingui coneixement per raó de les funcions pròpies del seu lloc de treball, i una altra de caràcter lleu consistent en la poca diligència o atenció a les instruccions del superior en el compliment de les seves funcions.
La sentència del Tribunal de Batlles ha anul·lat la sanció imposada per la falta greu i ha confirmat la que correspon a la falta lleu. Atès que l'agent no impugna aquest darrer pronunciament, la qüestió litigiosa queda reduïda a revisar la procedència de la sanció que es va imposar per la falta greu. A més d'això, s'haurà d'examinar la petició de l'agent de que s'imposin les costes de la instància al Comú.
Tercer.- L'article 57.7 de l'Ordinació de la funció pública del Comú d'Andorra la Vella disposa que els funcionaris tenen l'obligació de guardar reserva sobre els assumptes de l'Administració en general i del seu treball en particular, i vetllar per la seguretat dels valors i els documents que tenen a càrrec seu.
Aquesta obligació incideix lògicament en l'adequat funcionament dels serveis públics i, a més, pretén assegurar la confidencialitat de les dades dels ciutadans dels quals disposa l'Administració per raó de l'exercici de les seves potestats. És, doncs, en funció d'aquestes finalitats que s'haurà d'interpretar el precepte litigiós.
Quart.- En aquest cas, la resolució sancionadora va considerar que el funcionari havia infringit el seu deure de reserva, ja que havia permès que la seva esposa conegués el contingut d'un correu electrònic que li havia tramès una funcionària del seu servei, de contingut estrictament laboral, cosa que havia donat lloc a que la primera contestés el correu, formulant diversos retrets pel seu contingut.
La sentència apel·lada, en sentit contrari, ha conclòs que el deure de reserva que afecta els funcionaris no té un caràcter absolut i que, vistes les circumstàncies del cas, no es pot considerar com una contravenció d'aquest deure el fet de compartir, en el si del matrimoni, determinades impressions o vivències experimentades en el lloc de treball, especialment quan els fets no han transcendit a l'exterior.
Cinquè.- La resolució de la qüestió debatuda s'ha de fer essencialment des d'una doble perspectiva.
En primer lloc, cal tenir en compte que la funcionària va trametre el correu electrònic a l'adreça personal del seu cap (aquí recurrent) i, a més, quan aquest estava de vacances fora d'Andorra amb la seva esposa. En aquestes condicions, tractant-se d'un missatge personal, no pot sorprendre que l'esposa del destinatari en tingués coneixement, de manera que només la concurrència d'altres circumstàncies que aquí no consten podria donar lloc a imputar una infracció del deure de reserva. D'altra banda, el fet de que l'esposa, sentint-se molesta, decidís contestar el correu, fent determinats retrets a la seva autora, és una qüestió que no pot ser reprotxada a l'interessat.
En segon lloc, l'examen del contingut dels missatges no permet afirmar que s'hagi revelat el contingut de dades substancials relatives al servei públic. En realitat, es tracta de simples retrets personals que una funcionària adreça al seu cap, ja que no s'havia sentit recolzada per aquest en el curs d'una actuació artística organitzada pels serveis del Comú, fet que va motivar la resposta de l'esposa de l'interessat, defensant el capteniment del seu cònjuge. En conseqüència, no s'ha vist compromès el funcionament del servei públic ni ha transcendit a l'exterior cap dada rellevant, de manera que no es pot considerar que s'hagi infringit el deure de reserva del funcionari. Procedeix, doncs, desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa el Comú d'Andorra la Vella.
Sisè.- Per la seva part, l'agent interposa recurs pel fet de que la sentència no ha imposat al Comú el pagament de les costes causades en la instància.
Aquesta qüestió ja ha estat examinada en anteriors resolucions d'aquesta Sala (sentències 32-1995, de 6 de setembre, 48-1995, de 19 de desembre, 04-1996 i 05-1996, de 19 de gener, entre d'altres) en les quals s'afirmava que el criteri del venciment objectiu, atesa la diferent posició en que es troben l'Administració i els particulars recurrents, no sembla el més adequat en el procés contenciós-administratiu, ja que pot retreure els ciutadans a l'hora de formular recursos contra aquella, de manera que cal atendre, malgrat la seva subjectivitat, al criteri de la temeritat o mala fe en la defensa de les respectives pretensions de les parts davant el Tribunal.
En aquest cas, hi ha hagut un debat real i efectiu sobre l'abast del deure de reserva dels funcionaris, de manera que no es pot considerar de cap manera que l'actuació de les parts hagi estat temerària o de mala fe.
A més, s'ha de tenir en compte que la demanda interposada per l'agent només ha sigut estimada en part, i que s'ha confirmat la sanció que es va imposar per una infracció lleu. Aquesta estimació merament parcial encara desvirtua més la procedència d'una condemna en les costes de la primera instància.
Setè.- Per les mateixes raons que s'acaba d'exposar, no s'aprecia tampoc en aquesta segona instància una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen el Comú d'Andorra la Vella i el Sr. Gibert contra la sentència dictada el 17 de juliol de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
