ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.3b4f08cb · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 360/15·29 avril 2016·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2016 - ROJ: STSJAD 158/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle360/15
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:158) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2016 - ROJ: STSJAD 158/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 avril 2016 (n° 360/15) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Note : la référence canonique fournie dans les métadonnées est incomplète (« Juridiction andorrane, — »). Les identifiants ROJ et ECLI figurant dans le texte de la décision ont été ajoutés pour permettre l'identification certaine de l'arrêt.
Faits et procédure
La Sra. Manzano a introduit, le 13 novembre 2013, une demande en divorce et en modification des mesures relatives aux enfants à l'encontre du Sr. Diez. Ce dernier a répondu par écrit et formé une demande reconventionnelle tendant à l'établissement d'une garde et d'une autorité parentale partagées.
Par jugement du 8 juillet 2015, le juge de première instance (l'Hble. Batlle) a prononcé le divorce, modifié les mesures paternofiliales primitives et établi un régime de garde et de custodia compartida. Aucune condamnation aux dépens n'a été prononcée.
La mère a interjeté appel. Le ministère public a conclu à l'estimation partielle du recours, en demandant que la garde soit attribuée à la mère, sans préjudice d'une évolution progressive vers un système partagé à l'issue d'un suivi de médiation. Le Sr. Diez a demandé la confirmation du jugement, avec condamnation de l'appelante aux dépens.
Au stade de l'appel, la Sala Civil a admis, par ordonnances des 11 février et 8 mars 2016, plusieurs éléments de preuve : un rapport de la psychologue et experte judiciaire, Mme Amador, daté du 4 novembre 2015, et des certificats de l'établissement scolaire. Ce rapport est postérieur au jugement de première instance.
Les éléments de fait retenus par la juridiction d'appel comprennent notamment : un rapport pericial de Mme Coll (fol. 243), un rapport social de 22 juillet 2014 qualifiant la relation entre les parents de « cordiale » sans bonne communication, une audition du mineur (27 février 2015), et une distance d'environ 20 km entre les domiciles. L'enfant, âgé de quinze ans au moment de l'arrêt, a déclaré souhaiter « être de forme alternée » avec ses deux parents.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil était double. Il s'agissait, d'une part, de déterminer si des désaccords et une absence de communication entre les parents suffisent à faire obstacle à l'instauration d'une garde partagée. Il s'agissait, d'autre part, d'apprécier la portée respective de l'intérêt supérieur de l'enfant, de sa volonté et des critères factuels de proximité géographique, d'horaires professionnels et d'aptitude parentale.
Le débat portait également sur la légitimité d'une injonction de médiation familiale, ajoutée à la partie décisoire du jugement de première instance.
Solution et dispositif
La Sala Civil rejette l'appel et confirme le régime de garde partagée. Elle complète toutefois le jugement par une injonction de médiation. Le dispositif est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Manzano contra la sentència, de data 8-07-2015, dictada per l'Hble. Batlle i afegir a la seva part decisòria remetre els progenitors a una sessió informativa de mediació que es refere
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (360/15) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La Sra. Manzano va interposar, en data 13-11-2013, demanda de divorci i modificacions de mesures envers el Sr. Diez.
El Sr. Diez va contestar a la demanda de divorci i de modificació de mesures, per escrit de 4-12-2013, i formular, a l'ensems, reconvenció, per la qual interessava l'establiment d'un règim de guarda i custòdia compartida.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 360/15 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 8-7-2015, amb la següent part decisòria: "D E C I D E I X : que estimant parcialment la demanda de divorci i de modificació de mesures paternofilials promoguda per la Sra. Manzano contra el Sr. Diez, així com reeixint en part la reconvenció, ha de declarar i declara dissolt per raó de divorci el matrimoni civil celebrat pels darrers el 9 de juny del 2001 a la XXXX, modificant-se les mesures paternofilials primitives segons s'ha motivat en el I.- Considerant i sense que hi hagi lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància segons s'ha articulat en la fonamentació jurídica de la present resolució".
III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 13-10-2015, ha articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la sentència dictada a la instància.
El Mgfic. Ministeri Fiscal va demanar, segons informe de data de registre 28-10-2015, que es mostrava d'acord amb l'estimació del recurs i que s'atribuís la guarda i custòdia a la mare, sense perjudici que després del seguiment de la mediació, s'arribi progressivament a un sistema compartit, així com les demés mesures que interessava.
La part defenent, per escrit de contesta a les conclusions, de data de registre 6-11-2015, va demanar, en consonància amb els arguments continguts, que es confirmés la resolució d'instància, amb imposició a la recurrent de les costes processals.
IV.- Sol·licitada la pràctica de prova en aquesta alçada, per Aute d'aquesta Sala, de data 11-02-2016 es va dictar la següent part dispositiva: "Donar lloc a la pretensió probatòria sol·licitada pel Sr. Diez en el seu escrit de contesta a les conclusions de data 06-11-2015 i incorporar en autes i a efectes probatoris l'informe del 04-11-2015 realitzat per la psicòloga i pèrit Forense, Sra. Amador i en un certificat de la tutora escolar del menor acompanyant l'escrit ans ressenyat i concedir a la part apel·lant i al Ministeri Fiscal un termini de cinc (5) dies hàbils a fi que manifestin el que tinguin per convenient al respecte".
V.- Per escrit d'al·legacions de data 18-02-2016 la Sra. Manzano demanava que s'incorporin als efectes probatoris escaients els documents acompanyant l'escrit ans ressenyat.
Per Aute d'aquesta Sala de data 08-03-2016 s'acordà donar lloc a la pretensió probatòria sol·licitada per la Sra. Manzano en el seu escrit d'al·legacions de data 18-02-2016 i concedir a les parts interessades el termini de cinc dies per a manifestar el que tinguin per convenient al respecte.
Per escrits de data 10 i 15 de març del 2016 el Sr. Diez i el Mgfc. Ministeri Fiscal presentaren les corresponents al·legacions.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius en els quals la Sra. Manzano fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, mostra el seu desacord amb la sentència d'instància, respecte de l'atorgament de la custòdia compartida. Així, de la pràctica de la prova resulta que: a) la pericial psicològica assevera que existeixen indicadors que no aconsellen una opció de custòdia compartida degut a l'absència de cooperació i consens entre els progenitors i la distància entre ambdues residències, b) l'informe social de la treballadora social de 5-05-2015 valora no viable l'atorgament de la custòdia compartida per la relació actual entre els progenitors i la ubicació dels habitatges, c) de l'exploració del menor, de 14 anys, s'extreu que aquest vol estar tant amb el pare com amb la mare.
Afirma que el pare i la mare tenen dos règims educatius diferents i que la mare li exigeix més control, alhora que el pare no l'ha recollit mai els dimecres ni coneix el pediatra ni els professors, ni ha anat a reunions escolars, de manera que és més beneficiós pel menor el règim educatiu de la mare.
II.- El règim de guarda i custòdia compartida, en l'ampli ventall de situacions que poden trobar cobertura sota aquesta denominació nominal, presenta clars beneficis. No hi ha dubte que aquest sistema de guarda presenta grans avantatges per l'evolució i el desenvolupament del menor en aquelles situacions de ruptura familiar, de manera que s'evita el conegut com a "conflicte de lleialtats" dels menors respecte dels seus pares.
Per altra part, aquest règim afavoreix la comunicació dels pares entre sí i permet conceptuar la ruptura matrimonial com una situació en la qual, a diferència d'altres sistemes jurídics, no hi ha vencedors ni vençuts, ni culpables ni innocents, a la vegada que serveix per posar en relleu el repartiment equilibrat dels deures que es deriven de les relacions paterno i materno filial com quelcom natural i consubstancial, així com s'afavoreix en els fills el principi de la igualtat de sexes.
Des d'una òptica enumerativa dels efectes beneficiosos de la guarda i custòdia compartida, es poden enunciar:
Es garanteix als fills la possibilitat de gaudir de la presència d'ambdós progenitors, malgrat la ruptura familiar, de forma que es tracta del model que més s'acosta a la situació prèvia a la crisi.
Evitació de conseqüències negatives en els menors (culpa, negació, temor, lleialtat).
Major acceptació de la nova situació per part dels fills, que evita actituds de manipulació dels pares en relació als fills.
Garanteix que els pares puguin seguir amb l'exercici dels drets i deures de la responsabilitat parental i puguin participar en les millors situacions d'igualtat pel desenvolupament i creixement dels seus fills.
No es qüestiona la idoneïtat i habilitat parental dels progenitors, alhora que els obliga a cooperar necessàriament per adoptar acords en benefici del fill, la qual cosa es tradueix en un exemple positiu pels menors.
Existeixen informes internacionals en aquesta matèria que recomanen els efectes favorables de la custòdia compartida, sobretot quan va acompanyada d'un règim de mediació familiar i de programes d'educació parental (Cfr. l'informe de la Divisió 16 de la American Psychological Association front a la Comisión USA de Bienestar Infantil y Familiar (1995), l'informe Bauserman -Child Adjustment in Joint-Custody Versus Sole- Custody Arrangements: A Meta-Analytic Review (2002)-, l' Informe Kelly - Children's adjustment in conflicted marriage and divorce. A decade review of Research (2000)-i el document Bailly -Etat des connaissances scientifiques sur la résidence alternée (2002)-).
Però, en tot cas, s'ha de partir que per a l'establiment de la guarda i custòdia compartida s'ha d'atendre a una sèrie de paràmetres, com són l'edat dels fills, l'horari professional dels progenitors, la proximitat dels llocs de residència, el comptar amb un domicili adequat per a atendre les necessitats dels fills, el temps lliure o de vacances, l'opinió dels fills o altres criteris semblants.
I resulta adient també exposar que el règim de guarda i custodia compartida no es pot refusar sempre que existeixi conflictivitat entre els progenitors, sinó que cal que aquesta conflictivitat sigui extrema, entesa aquesta com a maltractaments o situacions de violència de gènere o domèstica.
Segons reiterada jurisprudència d'aquesta Sala resulta la supremacia de l'interès del menor com a paràmetre essencial per a la determinació dels règims de guarda i per així possibilitar el desenvolupament essencial del menor, com així ho disposen els Tractats Internacionals (art. 3 Convenció sobre els drets del nen de 1989).
En definitiva, l'aplicació del règim requerirà la ponderació de les circumstàncies de cada cas, com l'edat dels fills, l'horari laboral o professional dels progenitors, la proximitat del lloc de residència d'ambdós progenitors, la disponibilitat d'una residència adequada per als fills, el temps lliure, l'opinió dels menors i altres similars.
Així mateix, s'ha tingut ocasió també de posar de relleu que si bé aquest interès superior del menor és el paràmetre preferent per a resoldre l'atribució de la guarda i custòdia, s'ha d'aplicar de manera curosa i subordinada a la protecció jurídica de la persona i dels seus drets de la personalitat i s'ha de valorar en funció de la prova practicada a les actuacions.
III.- En el cas que ara ens ocupa, s'han de refusar com a obstacles a la instauració del règim de guarda i custòdia compartida les discrepàncies i l'absència de comunicació, tota vegada que no resta provat a les actuacions que aquesta conflictivitat pugui ésser qualificada d'extrema. En aquest sentit, de l'informe sociofamiliar, de data 22-07-2014, la relació del Sr. Diez i la Sra. Manzano es refereix com a cordial, encara que sense mantenir una bona comunicació, de manera que no existeix el grau de conflictivitat extrema que impediria adoptar el règim esmentat.
Quant als següents paràmetres que han de ser ponderats, hem d'analitzar, en primer lloc, l'edat del menor i la voluntat del mateix. L'Ruiz, nascut el xx de gener de 20xx, compta a l'actualitat amb quinze anys d'edat, de manera que gaudeix d'una edat, pròpia de l'adolescència, en la que l'expressió de la seva voluntat s'ha de prendre en consideració de manera rellevant per a la determinació del seu interès. I des d'aquesta òptica, a l'exploració que se li va fer, en data 27-02-2015, el menor Ruiz va manifestar que li agradaria estar de forma alterna amb els dos progenitors.
La pericial de la Sra. Coll (foli 243) considera que existeix una vinculació afectiva amb ambdós progenitors, alhora que de les actuacions ressurt que els progenitors presenten uns horaris laborals que permeten tenir cura adequada del menor i gaudir del temps de lleure i d'oci amb els menor.
Així mateix, resulta que els habitatges del pare i de la mare es troben adequats per a la satisfacció del benestar del menors. I en aquest sentit, no es pot compartir l'argument que la distància entre els progenitors, que es situa en torn als 20 km, pugui ésser un obstacle per la instauració de la guarda i custòdia compartida, no solament pel fet que les distàncies existents es poden cobrir amb transport públic o amb vehicle privat en un curt període de temps, sinó a més per quant l'edat del menor li permet assumir aquests desplaçament per a anar al col·legi els dies en els que es trobi amb el pare.
En definitiva, del que s'ha exposat i argumentat s'ha de concloure que en el present cas no existeixen indicadors que desaconsellin la guarda i custòdia; ans al contrari, les habilitats parentals, els horaris laborals, la curta distància entre domicilis, l'edat i la voluntat del menor abonen, en el present supòsit, la instauració del règim de guarda i custòdia compartida.
I consta a la causa un informe pericial, de la Sra. Amador, admès com a prova en aquesta alçada, de 4 de novembre de 2015, per tant posterior a la data de la sentència, de 8-07-2015 que, conté l'entrevista amb el menor en que exposa que els seus pares parlen més i estan més tranquils i que tot va a millor. Refereix que la comunicació ha augmentat i que ha estat un canvi positiu per a tots.
L'informe conclou que el règim de custòdia compartida és viable, malgrat els problemes de comunicació, i que des de que la mateixa s'ha instaurat (foli 49) el menor s'ha estabilitzat emocionalment i ha viscut canvis emocionals que han afavorit el seu benestar. Nogensmenys, l'informe recomana que els progenitors facin mediació per a fomentar el diàleg de manera òptima i arribar a acords consensuats en benefici del menor, així com una valoració psicològica en el termini de sis mesos per a conèixer l'evolució del sistema de guarda compartida.
La sentència d'instància ja preveu que en el termini de sis mesos es porti a terme una valoració per part del psicòleg forense. Solament esdevé adequat, en consonància amb les recomanacions de les pericials, modificar la part decisòria de la sentència i remetre els progenitors a una sessió informativa de mediació, per tal que potenciïn i fomentin el diàleg en ares a assolir un major grau de comunicació entre ells, un diàleg fluid i possibilitar l'adopció d'acords en funció del menor.
IV.- La desestimació del recurs no ha de determinar la imposició de les costes processals, en atenció a l'existència i natura dels interessos del present procediment.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Manzano contra la sentència, de data 8-07-2015, dictada per l'Hble. Batlle i afegir a la seva part decisòria remetre els progenitors a una sessió informativa de mediació que es refereixen en el fonament de dret III. No procedeix efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
