ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.04a58648 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 10/16·28 de juliol del 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 de juliol del 2016 - ROJ: STSJAD 260/2016
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol10/16
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:260) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de juliol del 2016 - ROJ: STSJAD 260/2016).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 juillet 2016 (n° 10/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La requérante, M^me^ Barberá, a été victime d'un accident du travail le 19 décembre 2013, lorsque les roues du véhicule qui la transportait lui ont roulé sur le pied droit. Par deux décisions successives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a suspendu le versement des prestations économiques pour incapacité temporaire et lui a accordé une pension d'invalidité fixée à un taux de déficit de 19,5 %. La seconde décision confirmait la première sur recours interne.
Saisi par l'intéressée, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a rejeté la demande par jugement du 30 novembre 2015. L'appelante a interjeté appel devant la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia, qui a statué par sentence n° 51-2016 du 28 juillet 2016 (rôle TSJA-0000010/2016, recours n° 10/16, dossier n° 2000035/2015). Le magistrat rapporteur est M. Albert Andrés Pereira ; la formation comprenait également M^me^ Marie Conte et M. Bernard Plagnet.
L'appel soulevait deux moyens principaux. Le premier portait sur la valorisation du rapport médical produit par la demanderesse, que l'appelante estimait mal apprécié au profit de l'expertise judiciaire. Le second concernait la détermination de l'élément professionnel, l'appelante soutenant que le juge de première instance aurait dû d'office établir la baisse de ses revenus. La partie adverse concluait au rejet de l'appel. Les demandes d'administration de preuves formulées en appel ont été rejetées par ordonnance du 22 avril 2016 (faits non contestés dans la décision).
Question de droit
La décision pose deux questions, qui structurent le raisonnement de la Cour :
Question de l'évaluation du taux d'incapacité : une expertise judiciaire ordonnée par la juridiction doit-elle prévaloir sur un rapport médical produit par une partie, et le juge peut-il retenir l'un en écartant l'autre sans méconnaître son office ?
Question de la charge de la preuve de l'élément professionnel : lorsque la reconnaissance d'un élément professionnel dans le calcul de la pension d'invalidité suppose d'établir une perte de revenus consécutive à l'accident, incombe-t-il à la juridiction de l'administrer d'office, ou à la partie qui en tire avantage ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Sala retient que le tribunal de première instance a bien pris en considération le rapport produit par la demanderesse. Il a estimé, par une appréciation qualifiée de « pl
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (10/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol10/16
Data de la resolució28 de juliol del 2016
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000035/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000010/2016
SENTÈNCIA 51-2016
PARTS:
Apel·lant: Sra. Barberá
Representant: ídem
Advocat: Sr. Farré
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Yuste
Advocat: Sr. Izquierdo
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-vuit de juliol de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000035/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 10/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Barberá va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 24 de març de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior de 23 de febrer de 2015. Per mitjà d'aquestes resolucions s'acordava suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i atorgar una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament del 19,5%.
2.- Per sentència de data 30 de novembre de 2015, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Barberá.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Constituïa una obligació del tribunal d'instància valorar el peritatge mèdic aportat pel demandant, i aquesta valoració no va tenir lloc.
El peritatge aportat per l'agent detalla suficientment i de forma científica els menyscaptes patits per l'assegurada, i per conseqüent ha de prevaldre respecte la pericial forense.
Li pertocava al Batlle practicar les proves escaients per determinar la pèrdua d'ingressos soferta per l'agent.
Finalment, s'impugna l'informe pericial elaborat a instància de la Batllia per no ser contradictori, i per no rebatre de forma raonada les seqüeles i perjudicis reconeguts en el peritatge de part.
4.- En la seva contesta de data 21 de març de 2016, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que,
El tribunal a quo ha valorat la prova aportada pel demandant, tot i que no ha donat prevalença a l'informe pericial de part.
L'informe elaborat pel perit judicial ha de prevaldre a l'informe aportat pel demandant, per motiu del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.
L'informe mèdic de part presenta unes mancances que no permeten fer prevaldre el mateix per davant la pericial judicial.
La determinació de l'element professional no ha de ser fixada en el peritatge forense per no tractar-se d'una qüestió de caire mèdic.
5.- Per providència de data 22 d'abril de 2016 es va denegar la pràctica de les proves sol·licitades per la part recurrent.
6.- En l'acte de la vista oral, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió que és objecte de debat en aquest litigi versa sobre la determinació del grau d'invalidesa que pateix la recurrent, com a conseqüència de l'accident de treball que va tenir lloc el 19 de desembre de 2013, quan les rodes del cotxe que la transportava a la feina li van passar per sobre del peu dret.
Les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) han valorat aquesta invalidesa en un 19,5%, i el perit de l'Àrea de medicina legal i forense designat per la Batllia ha arribat a la mateixa conclusió, en considerar que correspon assignar un 7,5% per la moderada limitació dels moviments de prono-supinació de l'articulació tibio-tarsiana, un 2% per la lleugera limitació del dit gros i un 10% per la limitació de la mobilitat de l'avantpeu dret, de manera que la IPP total s'ha de fixar en l'esmentat percentatge del 19,5%, conclusió que ha estat acceptada íntegrament per la sentència de la Batllia.
Tercer.- L'apel·lant considera que no s'ha valorat degudament el contingut de l'informe mèdic que va acompanyar a l'escrit de demanda (document 3 - folis 6 a 9 de les actuacions). Tanmateix, aquesta al·legació no pot ser compartida, i això per dos arguments fonamentals. En primer lloc, perquè no és cert que la sentència apel·lada no hagi valorat la prova aportada pel demandant. Encara que el Tribunal a quo considera que seria discutible la procedència de que l'agent aporti un informe mèdic per primer lloc en seu judicial, no per això deixa de valorar aquest mitjà de prova, que considera que no és concloent en les seves conclusions, ja que no justifica la valoració global de la incapacitat que fixa en un 30%. En paraules de la pròpia sentència apel·lada "sense necessitat d'entrar a valorar la procedència de presentar un informe mèdic per primer cop en seu judicial, el Dr. Tamarit no precisa ni detalla, a diferència de l'òrgan gestor i del perit judicial, com arriba al grau de menyscapte reconegut, no presentant per tant el grau de motivació que davalla del contingut dels informes de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i del pèrit obrant". Queda clar, doncs, que la sentència ha valorat el contingut de l'informe que l'agent va acompanyar a la seva demanda, però ha considerat que estaven més justificats tant l'informe dels serveis mèdics de la demandada, com el dictamen pericial practicat en les actuacions. Aquesta valoració de la prova resulta ser plenament raonable i raonada, i no s'aporten en aquesta instància altres elements de judici que puguin conduir a substituir el criteri de la sentència per l'argument de la part interessada.
En segon lloc, ja que es produeix en aquest cas una discrepància entre les conclusions a que arriben els diversos informes mèdics, d'una banda convé recordar que, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, el fet de què els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.
D'altra banda, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.
Per tot això, procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació i confirmar que el grau d'IPP s'ha de fixar en un 19,5%.
Quart.- Pel que fa a l'element professional, l'apel·lant considera que la Batllia no ha realitzat la mínima prova encaminada a determinar que els ingressos de la interessada són inferiors als que percebia abans de l'accident de treball, quan el Tribunal a quo estava obligat a practicar-la d'ofici.
Aquesta al·legació resulta contrària als principis que regeixen la càrrega de la prova en el procés contenciós-administratiu. D'una banda, perquè no s'adiu amb la regla general segons la qual correspon la prova d'un fet a qui pretén fer-lo valer (ei incumbit probatio qui dicit, non qui negat -cfr. Digest 22, 3, 2). En segon lloc, perquè l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal estableix que l'escrit de demanda ha de contenir, entre d'altres extrems, "la proposta dels mitjans de prova dels que el demandant vulgui servir-se per a recolzar les seves pretensions", i aquest extrem no és sinó la plasmació de l'anterior principi general.
És cert que l'article 49 de la mateixa llei disposa que "el Batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d'ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament". Ara bé, aquesta disposició atribueix una facultat al Batlle i no una obligació, de manera que la part no pot pretendre que la seva inactivitat en matèria probatòria sigui substituïda en qualsevol cas per l'actuació d'ofici de la Batllia.
Cinquè.- Aplicant aquests principis al cas que ara s'examina, resulta que, si es tractava de determinar l'existència d'una pèrdua d'ingressos derivada de l'accident de treball, a fi de poder establir si procedia aplicar l'element professional, segons l'article 8 del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, de 12 de gener de 2011, el cert és que la recurrent no va aportar cap tipus de prova sobre el particular. Ara bé, l'extracte dels punts de vellesa incorporat a les actuacions (folis 18 i següents) permet apreciar que la interessada no s'havia reincorporat encara a l'activitat laboral, de manera que procedia aplicar la disposició transitòria 5ª d'aquell reglament. En conseqüència, com que la reducció de la capacitat de treball és inferior al 50%, no corresponia assignar un percentatge en concepte d'element professional. Procedeix, doncs, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació.
Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Barberá contra la sentència dictada el 30 de novembre de 2015 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
