ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.99f37d7b · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 258/16·20 septembre 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 20 de setembre del 2016 - ROJ: STSJAD 289/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle258/16
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:289) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de setembre del 2016 - ROJ: STSJAD 289/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 septembre 2016 (n° 258/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 289/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 septembre 2016)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 289/2016, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 septembre 2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:289, recours n° 258/16 (Lire sur source officielle). La référence canonique n'étant pas renseignée dans les métadonnées fournies, les identifiants ROJ et ECLI ont été retenus.
Faits et procédure
Depuis avril 2011, M^me^ Pino exécutait des travaux domestiques au profit de M. Sanç, sans qu'aucun contrat de travail écrit ne soit conclu. Placée en arrêt de travail jusqu'au 28 février 2015, elle ne reprit pas son poste à l'issue de cette période. La question centrale du litige était de déterminer si cette absence de reprise était imputable à l'employeur ou à la salariée.
Par demande enregistrée le 26 mars 2015, M^me^ Pino réclama 2 875,74 euros nets au titre d'une indemnité pour désistement justifié, les intérêts légaux, la déclaration et la cotisation auprès de la CASS, ainsi que les dépens. Elle soutenait que l'employeur l'avait licenciée de manière déguisée (acomiadament disfressat) en modifiant unilatéralement ses conditions de travail et en l'empêchant de réintégrer son poste.
M. Sanç s'opposa à la demande et en sollicita le rejet intégral. Par jugement du 18 avril 2016, le Tribunal unipersonnel du Batlle rejeta la demande et mit les dépens à la charge de la demanderesse. La motivation retenue en première instance est rapportée par la Cour : la demande fut rejetée sans examen au fond, au motif que l'absence de lettre de désistement faisait obstacle à l'invocation du caractère justifié de la rupture.
M^me^ Pino interjeta appel en demandant la réformation du jugement et l'octroi de ses prétentions initiales. L'intimé conclut à la confirmation.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions :
Question de recevabilité et de forme : l'absence de lettre de désistement justifié, exigée par l'article 97.2 du Codi de relacions laborals (loi n° 35/2008), interdit-elle au salarié d'invoquer le caractère justifié de la rupture et permet-elle de rejeter la demande sans examen au fond ?
Question de fond : le salarié qui invoque un licenciement déguisé, résultant d'une modification unilatérale des conditions de travail et d'un empêchement de reprise, établit-il la matérialité de ces faits ?
Solution et dispositif
La Cour répond à la première question par la négative. Elle rappelle que, contrairement à la matière du licenciement, la loi ne sanctionne pas expressément l'irrégularité de forme du désistement. Se référant à sa jurisprudence (sentence n° 303/08 du 26 mars 2009, et sentence n° 034/12 du 31 mai 2012, citée a contrario), elle juge que la méconnaissance de la forme n'affecte que la date de computation du délai de caducité ou de prescription, non l'existence du droit. Le juge doit donc entrer dans le fond pour apprécier s'il existe un licenciement déguisé. La Cour censure ainsi la solution de première instance sur ce point.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (258/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de setembre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data del registre del 26-03-2015, la Sra. Pino va presentar demanda laboral contra el Sr. Sanç, sol·licitant que es condemnés al demandat a satisfer-li la suma neta total de 2.875,74.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 258/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- La representació processal del Sr. Sanç es va oposar totalment a la demanda, demanant la seva íntegra desestimació.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 18-04-2016, decidint "Desestimar íntegrament la demanda formulada per la Sra. Pino contra el Sr. Sanç, havent d'absoldre al darrer de totes les pretensions exercitades de contrari en aquest plet, amb imposició de les costes processals ocasionades en aquesta instància a la part vençuda segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present resolució."
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Pino demanant la seva revocació, dictant-se una nova estimant les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes del procediment.
La representació processal del Sr. Sanç demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix en les actuacions que, des del mes d'abril del 2011, la Sra. Pino treballava com a dona de fer feines pel Sr. Sanç, sense que es formalitzi cap contracte de treball. La treballadora es va trobar de baixa mèdica fins al dia 28-02-2015. A partir d'aquest moment no es va reincorporar a la feina i tota la qüestió del plet era de determinar si això és per una raó imputable a l'empresari o a la treballadora.
La versió d'aquesta darrera va ser que l'empresari no la va deixar reincorporar-se al lloc de treball i li va modificar unilateralment les condicions de treball, actuació constituint un acomiadament "indirecte" o disfressat i donant-li dret a desistir i a percebre la corresponent indemnització.
La versió de l'empresari és que ella tenia un horari flexible i que li va informar de la modificació del mateix desprès de la baixa però que mai li va impedir reincorporar-se a la feina ni tenia intenció d'acomiadar-la.
El tribunal ha considerat que, malgrat la llei no fixa expressament la conseqüència de la manca de compliment de les formalitats del desistiment justificat, el fet de no haver adreçat cap carta de desistiment justificat impedeix al treballador al·legar el caràcter justificat del mateix, tota vegada que l'absència d'una carta causa indefensió a l'altra part i no permet el control jurisdiccional. Així, va decidir desestimar la demanda sense entrar al fons.
II.- El recurs de l'empleada es fonamenta sobre la consideració general que el tribunal no hauria efectuat una adequada valoració de la prova. Argumenta en essència que: 1) ella volia continuar treballant però la modificació radical de les seves condicions de treball per part del seu patró constitueix en realitat un acomiadament indirecte; 2) l'empresari no la va deixar reincorporar-se el dia 02 de març com ho prova la testifical del Sr. Castrillo i 3) li va il·legalment imposar prendre vacances i un nou horari com ho prova la conversa telefònica aportada per l'adversa.
Quant a l'absència de carta, és un fet innegable que la treballadora no va adreçar cap carta de desistiment justificat al Sr. Sanç quan l'article 97.2 del Codi de relacions laborals relatiu a les formalitats del desistiment disposa que s'ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a l'empresari, que n'ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis, o per conducte notarial.
Nogensmenys, la posició del tribunal a quo no pren en compte la jurisprudència de la Sala al respecte.
En efecte, de les nostres sentències 303/08 del 26-03-2009 i 034/12 del 31-05-2012 (aquesta a contrario) en ressurt els principis que s'han d'aplicar en tal supòsit. En la primera, en un cas semblant al present (on els treballadors havien presentat llur demanda laboral per acomiadament il·legal sense enviar cap carta de desistiment i sense que existís en aquell moment cap carta de comiat), indicàvem : "Nogensmenys, al contrari del que està previst en matèria d'acomiadament, la Llei no sanciona de cap manera aquest requisit de forma, sinó únicament els requisits de fons, el que fa que un desistiment justificat per un dels supòsits de l'article 75 de la Llei té plena eficàcia encara que no hagi estat comunicat en forma deguda. Aquesta vulneració de la norma de forma només pot haver conseqüències respecte a la data a la qual s'ha de computar el termini de caducitat o de prescripció de l'acció en indemnització per desistiment injustificat. Ara bé, el desistiment, que sigui justificat o no, exigeix la voluntat del treballador de rescindir unilateralment la relació laboral. Quan aquesta voluntat no existeix, el treballador que es troba en una situació no acceptable per culpa de l'empresa, pot legítimament considerar-se com acomiadat de manera disfressada. En conseqüència, l'incompliment de l'obligació de l'empresa de pagar puntualment el salari al treballador constituïx a més d'un motiu de desistiment justificat del treballador, un acomiadament disfressat del mateix, el que fa que en qualsevol cas, l'empresa és la responsable del trencament il·legal de la relació laboral, i ha d'indemnitzar el treballador...".
En la segona, es va refusar la indemnització perquè en cap moment la treballadora havia sostingut la producció d'un comiat.
Dit d'una altra manera, quan l'assalariat invoca un acomiadament disfressat el sol fet que no hagi adreçat cap carta no permet desestimar la demanda i cal entrar al fons per determinar si existeix o no tal acomiadament justificant que l'assalariat acudeixi directament a la justícia per reclamar la corresponent indemnització.
Per tant, en el nostre cas on s'invocava el fet que s'havia impedit a la treballadora accedir al seu lloc de treball (fet que equival a un acomiadament disfressat, vg. TSJSC 278/11 del 20-12-2011) i que s'havia canviat unilateralment els horaris per uns impossibles de complir (fet que també podria equivaldre a un comiat disfressat) s'havia d'entrar al fons malgrat la manca de compliment de les formalitats legals.
III.- Tot i així, el recurs no pot prosperar, justament perquè en el present cas no existeix la prova d'un acomiadament disfressat.
En efecte, cal recordar que la prova de tal fet recau sobre l'assalariat, i força és de constatar que la Sra. Pino no ho ha aconseguit.
La demandant no ha aportat cap prova del seu horari laboral abans de la baixa mèdica ni sobre les conseqüències d'un canvi d'aquest horari.
Tampoc ha interessat cap prova relativa als desplaçaments que diu que va fer prop del servei d'inspecció de treball.
Pel que fa al canvi horari, no apareix en què el canvi que critica no respectaria l'article 57.1 § 3 del Codi de relacions laborals. La prova que invoca al respecte, és a dir la transcripció de la conversa telefònica que va tenir el dia 05-03-2015 amb el Sr. Sanç i que ell mateix va aportar en autes, si bé permet constatar que aquest darrer la va informar que a partir del moment de la seva reintegració li volia modificar l'horari, no permet considerar que li va imposar dit canvi.
Quant al fet d'haver-la impedit accedir al seu lloc de treball, aquest fet tampoc queda acreditat. La prova que invoca al respecte és totalment insuficient puix es tracta d'un sol testimoni, el Sr. Castrillo, que es presenta com un amic seu i que la contrapart va tatxar perquè en realitat es tracta de la seva parella sentimental, i les declaracions del qual no venen recolzades per cap element objectiu.
Així les coses, i utilitzant els termes de la sentència 303/08, no ha quedat acreditat que per culpa de l'empresa la Sra. Pino es va trobar en una situació laboral no acceptable i equivalent a un acomiadament.
Per conseqüent, no pot obtenir la indemnització a la qual pretén.
IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la Sra. Pino contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 18-04-2016 de la qual confirmem íntegrament la part decisòria;
IMPOSAR a la Sra. Pino les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
