ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d007fba6 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 93/16·27 octobre 2016·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 307/2016
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle93/16
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:307) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 307/2016).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 octobre 2016 (n° 93/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 octobre 2016 (ROJ STSJAD 307/2016)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 27 octobre 2016, ROJ STSJAD 307/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:307) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Caro, qui exploite des commerces de machines recréatives et projetait d'ouvrir ce type d'activité en Principauté, a introduit une action en paiement contre M. Bueno, gestionnaire professionnel. La demande, formée le 16 juin 2014, tendait à la condamnation du défendeur à une somme présentée comme principale et, subsidiairement, à la restitution d'une partie de fonds versés, avec dépens. Le défendeur s'est opposé à la demande le 21 juillet 2014.
Le juge de première instance (« Hble. Batlle ») a estimé « substancialment » la demande et condamné M. Bueno à verser 8 500 euros, avec intérêts légaux à compter de la fermeté de la décision, ainsi qu'aux dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur à justifier en phase d'exécution. La date de cette décision est indiquée dans le dispositif de l'arrêt d'appel : 20 octobre 2016.
M. Bueno a interjeté appel. Il soutenait, d'une part, que les juges avaient mal apprécié les preuves : il n'aurait perçu que 1 500 euros pour des démarches administratives, et non pour un conseil ; d'autre part, que la condamnation aux dépens était injustifiée, la demande n'ayant été que partiellement accueillie. La société intimée a conclu au rejet de l'appel et à la condamnation de l'appelant aux dépens.
Le dossier comprend une pièce d'identité des parties et des tiers que la décision ne désigne que par leurs noms. Un tiers, mentionné comme « Sr. ENTITY_6 », est cité sans qu'apparaisse son identité complète (non précisé dans la décision). La nature précise du fondement juridique de la demande (restitution, enrichissement sans cause, mandat ou autre) n'est pas indiquée dans le texte (non précisé dans la décision).
Question de droit
Le litige posait deux questions distinctes.
La première portait sur l'appréciation des preuves relatives à la cause du versement litigieux. Il s'agissait de déterminer si les éléments produits (courriels, témoignage de l'intermédiaire M. Gomila, correspondance du 9 mai 2014 réclamant la restitution de 10 000 euros) permettaient d'établir que les 8 500 euros remis à M. Gomila relevaient de l'opération de conseil ou de l'opération de constitution de société, ou bien que cette somme était étrangère à la prestation du défendeur.
La seconde question concernait la répartition des dépens lorsque la demande n'a été accueillie que partiellement, en particulier lorsque la condamnation porte sur une prétention subsidiaire.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (93/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats
M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil Caro va interposar demanda, de data 16-06-2014, envers el Sr. Bueno, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat que demanava com a pretensió principal i subsidiària i, en tot cas, amb imposició de les costes processals a la part defenent.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 93/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de 21-07-2014, en el que demanava la desestimació íntegra de la demanda i amb imposició de les costes processals a la part agent.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Estimar substancialment la demanda formulada per la societat Caro contra el Sr. Bueno he de condemnar i condemno aquest darrer a satisfer a la primera la suma de 8.500.- EUR més els interessos legals des de la data de fermesa de la present Resolució i a satisfer les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de Sentència".
III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 18-04-2016, va articular llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix demana la revocació de la resolució dictada a la instància.
Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 21-07-2016, demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, considera que, respecte de la petició més subsidiària de la demanda, la sentència ha valorat incorrectament les proves. Així, sosté que només va percebre la quantitat de 1.500 euros per les gestions administratives realitzades i en cap cas per l'assessorament. La sentència indica que no es pot prendre en consideració la quantitat lliurada al Sr. Gomila atès que no obren proves que ho corroborin, mentre que sustenta que va lliurar 8.500 euros al Sr. Gomila qui va posar en contacte als Sr. Carranza, Suárez i Anaya i sabia quines eres les intencions d'aquestes persones, de manera que coneixia al Sr. Bueno.
Afegeix que el Sr. Gomila manifesta que el Sr. Anaya li va comentar que rebria una gratificació de 10.000 euros però que no la va reclamar i reconeix que va percebre 8.500 euros del Sr. Bueno però no sap en quin concepte. I el concepte no podia ser un altre que el propi de la present causa, i si no esmenta els orígens és perquè és funcionari i no pot exercir altres activitats, alhora que té problemes amb la justícia.
En segon terme, entén que no procedeix la condemna en costes processals atès que només s'estima substancialment la demanda i per quant la condemna no s'ajusta a dret segons una correcta valoració de les proves. Sustenta també que la desestimació de les pretensions principal i subsidiària i no es condemna a la quantia reclamada fonamenta la no imposició de les costes processals.
II.- La sentència recorreguda ha tingut per acreditat que la mercantil Caro es dedica a l'explotació de negocis de màquines recreatives i que pretenia obrir un negoci d'aquest tipus a Andorra.
Així mateix, consta que el Sr. Bueno és un gestor professional i que els responsables de la mercantil agent coneixien que a Andorra l'explotació d'un negoci de màquines escurabutxaques requeria d'una reforma legislativa o d'una autorització administrativa.
La resolució entén acreditat que es van rebre 10.000 euros en concepte de provisió de fons al Sr. Bueno i que no importa que hagués lliurat 8.500 euros a un tercer (el Sr. ENTITY_6), atès que no consten les raons del pagament i que el propi Sr. Bueno sustentava en els correus electrònics que el preu de 10.000 euros era pels costos de constitució de la societat, alhora que admet que per la seva gestió solament es van meritar uns honoraris de 1.500 euros cal condemnar al defenent a retornar els 8.500 euros.
I aquesta conclusió s'ha de mantenir en aquesta alçada. La mercantil agent va enviar una carta, de data 9-05-2014, al Sr. Bueno en la que reclamava el retorn de la quantitat de 10.000 euros lliurats en concepte de provisió de fons per l'assessorament en la implantació a Andorra d'un negoci de màquines recreatives amb premi. A l'escrit de contesta, el Sr. Bueno reconeix que solament ha efectuat tasques de gestoria per a poder obrir el negoci (reserva de nom comercial, elaboració d'Estatuts i sol·licitud d'inversió estrangera) i es va pactar que per aquestes gestions administratives rebria 1.500 euros (foli 49). I respecte dels 10.000 euros que li foren abonats en compte, sustenta que va lliurar al Sr. Gomila la quantitat de 8.500 euros.
Malgrat aquestes asseveracions de la part defenent en la contesta a la demanda, en el correu electrònic de 24-02-2012, lluny de referir que els 10.000 euros eren aliens a la seva actuació, afirma que el preu dels 10.000 euros són els costos de constitució de la societat (foli 114). I a la prova testifical del Sr. Gomila (folis 133 i 134) aquest manifesta que va posar en contacte al Sr. Bueno amb el Sr. Anaya i que es va desentendre del tema. I sosté que va rebre del Sr. Bueno 8.500 euros en efectiu i que li va exposar que era una gratificació, circumstància que va sorprendre al Sr. Gomila.
De la valoració de la prova documental, conjuntament amb la testifical del Sr. Gomila, no es pot acollir el recurs interposat, tota vegada que no ha quedat acreditada la causa per la qual el Sr. Bueno va lliurar els 8.500 euros en efectiu al Sr. Gomila, ni la relació d'aquest lliurament amb el present procediment civil, alhora que el propi testimoni manifesta que creia que era una gratificació i que això el va sorprendre. En definitiva, no es pot accedir al motiu o greuge formulat.
Quant a la pretensió de la part recorreguda que es doni compte de les presents actuacions a la Batllia per si pogués haver-se produït algun il·lícit penal, aquesta Sala entén que del relat fàctic i del que consta provat en a aquest procés civil, no s'ha de donar lloc, sense perjudici que la part pugui exercitar totes aquelles accions que consideri adients.
III.- Quant a les costes processals, s'ha de mantenir també la solució d'instància. En efecte, la part agent interposa una demanda amb una pretensió principal i una subsidiària, i aquesta darrera ha estat estimada, mentre que les pretensions de desestimació íntegra de la defenent han resultat rebutjades.
Consegüentment, si afegim al fet de la desestimació de les pretensions de la defenent, junt a l'estimació substancial de la pretensió, segons indica el tribunal d'instància, la imposició de les costes processals de la instància esdevé adequada, d'acord amb el principi del venciment objectiu i de la doctrina d'aquesta Sala que en supòsits d'estimació substancial acorda imposar al vençut les costes processals. I encara un argument més. A criteri de la Sala no es tracta d'una estimació solament substancial sinó íntegra de la pretensió subsidiària (condemna a l'adversa a retornar la quantitat que es determini, un cop deduït dels 10.000 euros, el cost dels treballs realitzats pel Sr. Bueno, amb més els interessos legals), de manera que també des d'aquesta òptica la imposició de les costes processals resulta correcta.
IV.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Bueno contra la sentència, de data 20-10-2016, dictat per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar les costes processals a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
