STSJAD ANDORRA, a 27 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 331/2016

En data 8-02-2011 la representació processal de Expósito va articular excepcions dilatòries d'indeguda constitució de la litis per manca de legitimació activa i subsidiàriament de manca de litisconsorci passiu necessari.

Estimada l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari per Aute de 25-04-2012, per escrits de 25-06-2014 Expósito i el Sr. Estany, integrat com a part pel triomf de l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari, es van oposar a la demanda.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 15-07- 2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que desestimant íntegrament la demanda formulada per la societat "Plana" contra l'entitat bancària "Expósito" així com contra el Sr. Estany, ha d'absoldre i absol lliurement als darrers de tots el pediments efectuats de contrari, amb imposició de les costes processals d'aquesta instància segons disposa el darrer Considerant".

III.- La representació processal de Plana va interposar recurs contra la resolució dictada a la instància i, en data de registre 20-10-2015, va presentar escrit de conclusions, segons el qual demanava la revocació de l'Aute dictat a la instància.

Pel contrari, les representacions processals del Sr. Estany i de Expósito van presentar, en data 12-11-2015, escrits de contesta a les conclusions, en els que, en mèrits dels arguments que exposaven, demanaven que es desestimés el recurs formulat amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 26-05-2016 es va donar lloc a l petició del Sr. Estany d'incorporar els documents que acompanyava al seu escrit de contesta a les conclusions.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que la part recurrent fonamenta el seu recurs són els que, a continuació, s'exposen. En primer terme, sustenta que, encara que la resolució d'instància no ho expliciti, s'està negant legitimació activa a Plana i a la Sra. Estany per a exercitar l'acció del present judici. Així, per quant la Sra. Estany no és part en el procediment i perquè Plana ha hagut d'acudir a la justícia per a disposar de la informació i exigir el compliment de la prohibició referida com a drethavent del compte bancari.

Considera que aquesta manca de legitimació de Plana i/o de la Sra. Estany ja ha estat resolta en altres procediments judicials per sentències del Tribunal Constitucional, de manera que es conculca de nou el dret a la jurisdicció.

En segon terme, entén que per a traspassar el fons bancaris de compte social de Plana al de Expósito, S.A. no es va comptar amb cap acord social previ i per això no es pot concloure com fa l'Aute que per a exercitar l'acció caldria un acord social. Al fer-ho així, s'infringeix el principi d'igualtat i s'incorre en una errada material en l'apreciació de la prova i qualificació dels fets. Afegeix que l'actuació del Sr. Estany és pròpia d'un empleat infidel i no d'un soci. Exigir un acord social que no demana la llei converteix la decisió en arbitrària.

En tercer terme, afirma que no és acceptable que la Sra. Estany només estigui habilitada per a comparèixer en judici a nom de Plana, perquè aquest criteri no se li aplica també al Sr. Estany. Entén que no es pot considerar que l'acció contra el Sr. Estany sigui equiparable a una acció de responsabilitat civil i que no té sentit que un antic administrador, amb poders revocats des del 3 de desembre de 2008, pugui disposar de tots els saldos i pretengui gestionar-los i administrar-los al marge dels estatuts socials, dels òrgans socials i de la legalitat.

II.- Consta a les actuacions que el Sr. Estany el dia 8-04-2008 va obrir un compte corrent a nom seu i com a apoderat de Plana va ordenar el traspàs dels saldos i havers del compte corrent d'aquesta al compte de la seva titularitat única (operació que l'entitat financera demandada va portar a terme). Al contracte d'obertura es va afegir un document en el que es declara pel Sr. Estany que la veritable drethavent dels actius dipositats al compte és Plana.

El primer dels extrems que ha de ser analitzat és relatiu a la consideració que efectua la part recurrent que no es pot negar a la Sra. Estany que actuï en nom propi i que només ho pugui fer en nom i representació de Plana. Aquest extrem no pot ésser compartit pel Tribunal perquè és la part agent la que interposa la demanda i decideix en quina qualitat actua. I des d'aquesta òptica n'hi ha prou amb la lectura de la demanda per veure que és Plana la que exercita la demanda front a Expósito (després ampliada pel triomf de l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari al Sr. Estany.).

III.- Pel que es refereix als altres motius de greuge que articula la part recurrent convé efectuar les següents consideracions. En primer lloc, s'ha de posar de manifest que, a diferència del que sustenta la part recurrent, la sentència recorreguda no ha acollit cap manca de legitimació activa, de manera que no hagi entrat a analitzar el fons de l'afer i hagi impedit l'exercici de l'acció entaulada a Plana. Precisament, la sentència dictada a la instància examina les diferents relacions jurídiques que existeixen: per una banda el contracte de societat entre els Srs. Estany i Estany i, per l'altra la relació jurídica contractual entre el Sr. Estany i Expósito, S.A., de la que es deriva l'obertura d'un compte corrent, i, en funció de les diferents relacions jurídiques i els drets, facultats, obligacions i càrregues que generen a cadascuna de les parts que es troben vinculades per aquestes, resol les pretensions exercitades. I la desestimació de les pretensions amb l'examen del fons de l'afer, encara que sigui contrària als interessos de la part agent i recurrent, no solament no es pot concebre com una manca de legitimació activa, atès que s'entra a l'estudi del fons, sinó que, a més, cap vulneració del dret a la jurisdicció (ex art. 10 CA) es pot percebre quan les pretensions exercitades són desestimades amb els arguments explicitats que motiven i expliciten les raons del seu rebuig.

Arribats a aquest extrem, és obvi que de l'actuació del Sr. Estany s'evidencia que en l'ús del seu poder notarial, atorgat al seu favor per Plana en data 1-03-1990, va transferir els fondos de Plana a un compte de titularitat única d'ell. Si bé, existeix un document en el que s'indica que els havers són de titularitat de Plana, ens trobem front a una comunicació a l'entitat financera que el titular real dels havers és una societat mercantil,, però qui obre el compte i consta com a titular únic, i, per tant, titular formal del compte i, per tant, amb la capacitat per administrar-lo i gestionar-lo és el Sr. Estany.

A partir d'aquí, la part agent, fonamentada en la seva titularitat material i en la absència de fonamentació legal i estatutària, així com en la manca d'un acord social que permeti a l'administrador emprar els actius societaris (art. 49.4 Llei de societats), sol·licita a l'entitat financera que lliuri la documentació del compte i que permeti l'accés a la Presidenta de Plana al referit compte i que prohibeixi a Expósito, S.A. que obri comptes a mon de tercers sobre els que girin operacions de Plana.

Respecte de la titularitat formal i material del compte, hem de convenir amb l'argumentari de la sentència recorreguda que l'obertura d'un compte a nom d'una persona física com a titular únic del mateix, encara que declari que els havers són de titularitat d'una altra persona, efectuat en virtut d'uns poders eficaços en el moment de l'obertura del compte, i sense perjudici de les accions que es puguin entaular per la societat contra l'apoderat per una eventual extralimitació en l'exercici del poder (contemplatio domini), solament faculta al titular formal a rebre la documentació i a gestionar, administrar i disposar de l'esmentat compte. I aquesta conclusió es desprèn que la relació jurídica d'obertura del compte vincula a l'entitat financera i al titular del compte, sense que altres tercers, per molt que puguin ésser considerats titulars reals dels havers dipositats, puguin adreçar-se contra l'entitat financera en exercici de pretensions adreçades a obtenir informació del compte i l'accés al mateix.

Per altra part, és en l'àmbit de les relacions entre la mercantil Plana i el seu apoderat, el Sr. Estany, que es poden exigir les responsabilitats derivades d'una actuació que es pugui entendre que supera l'àmbit dels poders atorgats; extrem que no es pot oposar a l'entitat financera, qui actua amb la suficient diligència amb la comprovació que l'apoderat actua en virtut d'uns poders amb facultats de disposició. I és també en aquest àmbit que s'haurà d'examinar si esdevé aplicable o no l'article 49.4 de la Llei de societats que exigeix un acord previ, encara que referit als casos en que l'administrador pugui trobar-se en una situació de conflicte amb la societat per la competència amb la mateixa en el mercat; extrem que no sembla que sigui tampoc el present. Però, en tot cas, es tracta d'una pretensió que no pot ésser articulada envers l'entitat financera, la qual és aliena a les relacions internes que es puguin suscitar entre els socis i apoderats i la mercantil.

I el mateix argumentari es pot emprar respecte de la pretensió que Expósito, S.A. no pugui obrir altres comptes corrents a nom de tercers sobre els que girin operacions empresarials de Plana, atès que, a diferència del que sustenta la sentència recorreguda que exigeix una voluntat dels socis, front a l'entitat financera, i per tant, en la relació contractual que es crea amb el compte correntista, cal valorar la capacitat del contractant, així com les facultats que té atribuïdes si actua per compte d'una altra persona. Per tant, també des d'aquesta òptica, i encara que amb uns arguments diferents als de la sentència recorreguda, ha de ser refusada l'esmentada pretensió.

En definitiva, cap vulneració del principi d'igualtat s'ha produït ni tampoc es pot entendre que la valoració de la prova hagi estat inadequada.

IV.- Les anteriors consideracions justifiquen el refús del recurs interposat i, per tant, la imposició a la recurrent de les costes processals (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de Plana contra l'Aute, de data 15-07-2015, dictat per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE