ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.32d4ba57 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 68/16·20 de desembre del 2016·
Rejet du pourvoi
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 401/2016
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol68/16
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:401) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par rejet et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 401/2016).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — rejet
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 décembre 2016 (n° 68/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (rejet).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (rejet), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par un arrêt du 20 décembre 2016 (recours n° 68/16, NIG 5300542120140000853), la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra statue sur les appels formés contre un jugement du Tribunal de Batlles du 11 juin 2015. Le magistrat rapporteur est Carles Cruz Moratones ; la présidence est assurée par Joan Manel Abril Campoy, avec Vincent Anière.
Le litige naît d'une opération que la décision qualifie de simulée. En 2008, M. Plana, de nationalité française et résidant en France, souhaite acquérir un bien immobilier dans ce pays. Les fonds dont il dispose se trouvent sur un compte ouvert en Suisse. Pour les rapatrier, il sollicite M. Badía, qui reçoit la somme sur un compte andorran avant de la transférer à M. Plana. Pour justifier l'entrée de devises en France, les parties conviennent de présenter l'opération comme un prêt consenti par M. Badía. Le document de reconnaissance de dette correspondant prévoit un remboursement au 31 octobre 2013. Selon la décision, la finalité réelle était de « rapatrier des fonds » vers le domicile fiscal des époux Plana.
M. Plana est ensuite placé sous tutelle par décision du 13 janvier 2012, sa fille, Mme Mercader, étant nommée tutrice. En septembre 2012, M. Badía engage en France des mesures d'exécution fondées sur ce document, notamment un commandement de payer. Mme Mercader obtient l'annulation de la mesure devant le juge de l'exécution. Le Tribunal de grande instance de Montauban condamne ensuite M. Badía à indemniser Mme Mercader pour le préjudice causé par le maintien d'une saisie-attribution préalablement annulée.
Saisi en 2013 d'une demande en paiement d'un million d'euros, le Tribunal de Batlles rejette la demande sans condamnation aux dépens. Les deux parties interjettent appel. La société S.,
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 401/2016 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (rejet), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« PRIMER.- Prèvia citació a judici de data 11 de desembre de 2013, en l'audiència del subsegüent dia 15 de novembre de 2013, la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "condemnant al demandat a satisfer als nostres representats el import d'UN MILIÓ D'EUROS (1.000.000 Eur) en mèrits de la transferència bancària efectuada en data 25 de juliol del 20… »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 20 décembre 2016 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (68/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol68/16
Data de la resolució20 de desembre del 2016
Dispositiu / FalladaRejet du pourvoi
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000068/2016 ORIGEN: 7100702/2013 - 00
NIG: 5300542120140000853
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, a 20 de desembre del 2016
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- Prèvia citació a judici de data 11 de desembre de 2013, en l'audiència del subsegüent dia 15 de novembre de 2013, la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "condemnant al demandat a satisfer als nostres representats el import d'UN MILIÓ D'EUROS (1.000.000 Eur) en mèrits de la transferència bancària efectuada en data 25 de juliol del 2008 des de Suïssa mitjançant serveis de la empresa fiduciària panamenya, S., SA. més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins a la definitiva liquidació del deute, les costes processals, honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits d'aquesta part que seran degudament acreditats en període d'execució de sentència."
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 68/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
SEGON.- En l'Audiència de data 6 de desembre de 2013, la part defenent va contestar a la demanda, oposant-s'hi i interposant, amb caràcter peremptori, una excepció de manca de legitimació passiva -posteriorment rectificat i formulada com a activa- en la seva vessant ad processum i en la de ad causam, oposant-se al fons a la petició formulada; i després d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "estimant íntegrament l'excepció processal de manca de legitimació activa dels demandants plantejada per aquesta part demandada, sense entrar en el fons de la demanda, i condemnant la societat demandant a satisfer totes les despeses processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, si s'escau; i subsidiàriament, pel negat cas que no fos estimada l'excepció processal interposada, vulgui dictar Sentència absolent íntegrament el senyor Badía de la demanda formulada contra ell, això es desestimant íntegrament la demanda judicial, i condemnant els demandants, de manera solidària entre ells, a assumir totes les costes que generi el present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i de perits si escau."
TERCER.- En les audiències dels subsegüents dies 10 i 31 de gener de 2014, les parts litigants van replicar i duplicar, insistint en les seves respectives posicions
QUART.- Obert el judici a proves el dia 21 de març de 2014, la part agent va proposar la pràctica de les següents I.- DOCUMENTAL PRIVADA; II.- ALTRA DOCUMENTAL PRIVADA; III.- CONFESSIÓ EN JUDICI i IV.- DOCUMENTAL PÚBLICA. Per la seva part, el defenent va proposar la pràctica de les següents: I.- DOCUMENTAL; II.- ALTRA DOCUMENTAL; III.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT i IV.- CONFESSIÓ EN JUDICI.
CINQUÈ.- Desprès d'haver procedit a la pràctica de la totalitat de les proves proposades, per diligència de data 11 de juliol de 2014 es va procedir al tancament del judici de proves fent lliurament a les parts del resultat de les mateixes.
SISÈ.- Finalment, per escrit de data 5 de setembre de 2014, les parts van formular les seves respectives conclusions, insistint en les seves respectes posicions.
SETÈ.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 11 de juny de 2015 i va decidir :
"Primer.- No donar lloc a l'excepció plantejada per la defenent.
Segon.- Desestimar íntegrament la demanda plantejada per la part agent, sense fer especial condemna en costes.
Tercer.- Donar coneixement dels presents autes al Magnífic Ministeri Fiscal als efectes en dret escaients, segons allò previst al Fonament de dret SISÈ de la present resolució."
VUITÈ.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les dues parts.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - En el present procediment la part agent Galván i el Sr. Plana varen instar una demanda de reclamació de quantitat per import d'UN MILIÓ d'EUROS contra el Sr. Badía com a deute derivat d'una transferència que el primer va fer al segon en data de 25.7.08 des de Suïssa, mitjançant serveis de la societat fiduciària panamenya Galván, més els interessos legals corresponents i les costes.
La sentència d'instància, després de rebutjar les excepcions processals aixecades per la part defenent, va desestimar la demanda sense fer imposició de les costes de la instància.
Contra tal decisió s'alcen les dues parts.
SEGON.- Antecedents d'interès
Són fets no controvertits per les parts, recollits en la sentència i que no han estat impugnats en aquesta alçada que, "amb la finalitat d'adquirir un bé immoble a França i disposant de la suma necessària per dur a terme tal operació en un compte obert a Suïssa, l'any 2008 el Sr. Plana, de nacionalitat francesa i resident a França, va sol·licitar l'ajuda del defenent, suposat amic seu, el qual havia de rebre en un compte d'aquest darrer obert a Andorra els fons provinents de Suïssa, i el demandant havia de revertir-ho al compte del Sr. Plana obert a França. Per tal de justificar l'entrada de divises a França, les parts van acordar simular que es tractava d'un préstec que feia el Sr. Badía al Sr. C. junt amb la seva esposa, per tal de comprar el referit bé -quan en realitat el que es cercava era repatriar diners al domicili fiscal dels consorts Plana.
És igualment incontrovertit entre les parts que el Sr. Badía va transferir íntegrament la referida quantitat -rebuda d'un compte de S.- al Sr. Plana, i que aquest va procedir a la compra del referit bé immoble.
I resta igualment acreditat en autes que en data 13 de gener de 2012, el Tribunal d'Instance de X. va declarar la incapacitat del Sr. Plana nomenant tutora la seva filla Sra. Mercader.
Ara bé, resulta que el document instrumental que va permetre al Sr. Plana recuperar els seus havers que tenia dipositats a Suïssa via Andorra -per tal, segurament, d'evitar haver de donar explicacions al Fisc francès- preveia que els Srs. Plana havien de retornar el referit préstec -simulat- al Sr. Badía al cap d'un temps, precisament el 31 de octubre de 2013.
I consta igualment en autes que, basant-se justament en aquell document, simulat segons ambdues parts tenen admès en els presents autes, en data 17 de setembre de 2012, el Sr. Badía va sol·licitar judicialment a França el reembors de la suma principal del referit préstec simulat, havent instat la Sra. Mercader en la seva qualitat de "tutrice de Mr. Plana." un "commandement de payer avant saisie" (cf. f. 51) per la suma de 999.900 EUR més despeses, així com una "denonciation de procés verbal de saisie attribution EXT" (cf. f. 56); que posteriorment la Sra. Mercader en la qualitat en què actuava, va haver de recórrer primer al "juge de l'execution" (cf. f. 59 iss.) per obtenir l'anul·lació del "commmandement de payer avant saisie-vente" i en data 14 de febrer de 2013, el Tribunal de Grande Instance de Montauban va condemnar al Sr. Badía a indemnitzar a la Sra. Mercader pels danys i perjudicis causats per no haver procedit el Sr. Badía a aixecar en els deguts terminis la mesura cautelar "saisie-attribution" prèviament anul·lada".
Per acabat el relat de fets, afegirem que ja en aquesta alçada la part defenent en conèixer el decés del Sr. Plana, ha dipositat en favor de la part contrària la "copie executoire" original del reconeixement de deute controvertit, document que li ha estat admès com a documental per a millor proveir.
TERCER.- La sentència d'instància en coherència amb el que s'ha declarat provat i a la vista de la prova de confessió dels protagonistes de l'acció analitzada de que no es deuen res respectivament i de les manifestacions contingudes en l'escrit de conclusions de la part agent en el qual reconeix quina és la finalitat darrera del present plet, desestima la demanda i no fa imposició de costes per la temeritat i mala fe dels defenent. Vegem els dos recursos presentats.
QUART.- Recurs de la part agent Galván i el Sr. Plana.
Com a únic motiu del seu recurs aquesta part continua insistint en quina és la finalitat del present litigi: "...per tal d'evitar novament la interposició d'aquesta demanda civil en territori francès, el nostre representat o/i la societat S. han de disposar d'una sentència ferma dels tribunals andorrans condemnant al senyor Badía a satisfer solidàriament als codemandants el import que s'interessa en el suplico de la demanda a fi i efecte de poder fer jugar la compensació de crèdits en el cas que la part demandada torni a instar novament una demanda contra el nostre representat en territori francès."
És a dir, que malgrat reconèixer la inexistència de cap dret a reclamar a la part contrària perquè el reconeixement de deute va ser simulat i ja va rebre en el seu moment el Sr. Plana la suma transferida des de Suïssa, pretén que se li reconegui de manera preventiva un dret que no ha nascut per tal de neutralitzar una hipotètica actuació fraudulenta del Sr. Badía davant els tribunals francesos, com ja va intentar en una ocasió, cosa que va obligar a un esforç litigant per evitar l'èxit de la seva fraudulenta actuació forense.
Resulta evident que l'acció exercitada és absolutament desafortunada i mancada del rigor jurídic per les raons ja exposades sobre el no naixement de cap dret al seu favor i en contra de la part defenent. Podia haver instat una acció declarativa d'inexistència del deute per ser el document de reconeixement absolutament simulat, però no podia inventar-se un dret de crèdit que era inexistent, com a eina preventiva. Com bé diu la sentència d'instància ha estat un intent d'instrumentalitzar els tribunals andorrans per combatre una eventual condemna dels tribunals francesos.
Per tot això cal desestimar el motiu d'impugnació.
CINQUÈ.- Recurs del Sr. Badía.
També com a únic motiu del seu recurs, argumenta que atesa la desestimació de la demanda procedia fer imposició de les costes de la instància.
Recordem la doctrina de la Sala en matèria d'imposició de les costes. Dèiem en la STJC de 5-2-15, rotlle 244/14) quan diu que : "... la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." ( TSJC 22-06-2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complert i efectiu del dret del vencent.
Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10. Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.
Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas.
Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent.
Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.
És des d'aquesta òptica que l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.
Fins i tot, és doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha estat objecte d'un requeriment extrajudicial previ.
És també en la mateixa lògica que es considera que si es desestimen en part les pretensions de l'agent, s'està necessàriament reconeixent el dret del defenent a oposar-se al seu requeriment." Criteri reiterat en la nostra STJC de 30.6.16 (332-15).
SISÈ.- Recordats aquests principis cal veure'n l'aplicació al cas present i, en especial, l'actitud del defenent que és el que reclama el seu dret. Ara en el seu escrit de recurs mostra el seu penediment per la seva actitud davant els Tribunals francesos en els que va intentar executar (amb embargament inclòs) un document de reconeixement de deute que sabia que era simulat. En la contesta a la demanda origen del present procés, no ha fet cap mínima autocrítica de la seva actuació. Per contra, es va oposar a la demanda al·legant excepcions processals peremptòries i només va negar la inexistència del dret de crèdit de la contrària derivat de la transferència feta al seu compte des de Suïssa, ni va fer en aquell moment dipòsit del document executiu original de reconeixement de deute en prova de la seva bona fe. És a dir, que no va donar a entendre en cap moment que estava penedit i que tot va ser una simulació per afavorir al Sr. Plana.
Per tant, no es pot dir que va tenir una conducta processal arrenglerada amb la bona fe que cal exigir a tot litigant. Això fa que compartim plenament l'encertada decisió de l'Hble. Tribunal de Batlles de fer ús de l'excepció que ens atorga Novel·la 82, cap. X.
En conclusió el seu motiu ha de ser rebutjat i el seu recurs ha de ser desestimat.
SETÈ.- En resultar desestimats els recursos procedeix imposar les costes per ell generades a cada part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de S., SA i el Sr. Plana (representat per la seva filla Mercader com a tutora) i el Sr. Badía contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de juny de 2015, que confirmem íntegrament.
Imposem les costes dels recursos a cada part apel·lant.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-