ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.dde899ba · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 8/16·16 December 2016·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 440/2016
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket8/16
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2016:440) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 440/2016).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 16 décembre 2016 (n° 8/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 16 décembre 2016 (ROJ STSJAD 440/2016)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala administrativa, 16 décembre 2016, ROJ STSJAD 440/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:440 (Lire sur source officielle)
Note préliminaire : la référence canonique fournie avec le dossier (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir du titre et des métadonnées de la décision. Le texte mentionne par ailleurs « setze de desembre de dos mil setze » dans l'en-tête, alors que les métadonnées indiquent le 16 décembre 2016 ; la date retenue ici est celle des métadonnées (date de résolution : 16/12/2016), l'incohérence n'étant pas élucidée par la décision elle-même.
Faits et procédure
L'entité Canales, une association, a introduit devant le Tribunal de batlles une demande tendant à l'annulation de l'adjudication, par le Gouvernement d'Andorre, du service de nettoyage de plusieurs locaux, au profit de la société Suárez. Par jugement du 27 novembre 2015, la Sección administrativa du Tribunal de batlles a déclaré la demande irrecevable, faute de preuve suffisante de la volonté de l'association d'agir en justice.
Canales a interjeté appel. Elle produisait en seconde instance un nouveau certificat des accords de l'association, tout en reconnaissant que ce document ne mentionnait pas l'organe qui avait adopté la décision. La société Suárez s'opposait à l'appel, en soutenant notamment que la preuve de la volonté d'agir n'avait pas été rapportée en première instance et ne pouvait l'être en appel. Le Gouvernement d'Andorre contestait également la suffisance de la preuve au regard de l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, et sollicitait que la demande soit tenue pour non introduite. Sur le fond, l'appelante invoquait la nullité de l'adjudication pour violation de l'article 7 de la Llei de la contractació pública, la société attributaire ayant selon elle été constituée pour éluder les interdictions de contracter frappant une autre société.
La Cour a rejeté la demande de preuve formulée par l'appelante (ordonnance du 17 mars 2016) et a substitué l'audience orale par une procédure écrite.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première est procédurale : une personne morale doit-elle, pour introduire un recours devant la juridiction administrative, justifier d'une décision spécifique de son organe compétent, au-delà de la production d'un pouvoir de représentation ? Cette question engage la portée des exigences de l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal et leur articulation avec le droit d'accès au juge garanti par l'article 10 de la Constitution andorrane.
La seconde est substantielle : une société peut-elle se voir opposer l'interdiction de contracter prévue par l'article 7, c), de la Llei de la contractació pública, à raison de ses liens avec une autre société redevable envers l'administration ? Plus précisément, la théorie de la levée du voile social, combinée à la notion de fraude à la loi, permet-elle d'étendre cette interdiction à une entité juridiquement distincte ?
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (8/16) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket8/16
Judgment Date16 December 2016
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2700001/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000008/2016
SENTÈNCIA 100-2016
PARTS:
Apel·lant: Canales
Representant: Sra. Benitez
Advocat: Sr. Vaquero
Apel·lat: Suárez
Representant: Sra. Vaquero
Advocat: Sr. Sanç
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Pino
Advocada: Sra. Barba
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil setze.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 8/16 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2700001/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- L'Canales va interposar demanda jurisdiccional en impugnació de l'adjudicació efectuada per GOVERN D'ANDORRA a favor de l'empresa Suárez del concurs de del servei de neteja de diferents locals.
2.- La sentència de 27 de novembre de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha inadmès la demanda interposada per la part agent per no haver-se acreditat la seva voluntat d'impugnar judicialment l'adjudicació d'autes.
3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La voluntat de l'associació sempre ha estat la d'interposar demanda judicial en impugnació de l'adjudicació, i aquesta voluntat es dedueix tant dels poders apud acta atorgats pel President suplent, com dels acords de l'associació transcrits en el certificat de data 21 de maig de 2014.
S'adjunta en aquesta alçada un nou certificat dels acords de l'associació per esvair qualsevol dubte respecte la seva voluntat d'accionar judicialment.
Sobre el fons, es sol·licita la nul·litat de l'adjudicació per contravenció de l'article 7 de la Llei de la contractació pública, al tractar-se la societat adjudicatària d'una estructura constituïda per eludir les prohibicions de contractació pública de la societat Vaquero. Així, ambdues societats tenen els mateixos socis, objecte social similar i els mateixos representants.
4.- En la seva contesta presentada en data 4 de març de 2016, la representació processal de la societat Suárez s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que:
La part recurrent no ha acreditat degudament en primera instància la seva voluntat de recórrer a la via judicial, i en aquesta instància no pot esmenar aquesta mancança.
No es pot acollir la petició continguda en el recurs de condemnar els defenents, atès que la demanda ha estat inadmesa en primera instància i la recurrent no ha formulat en aquesta alçada la petició expressa de retrotraure les actuacions al Tribunal a quo.
Subsidiàriament i respecte al fons, la part agent no ha demostrat en cap moment que la societat defenent tingués un deute vers l'administració, ni que la mateixa fos una societat pantalla de Vaquero. Continua la societat defenent al·legant que ha quedat suficientment acreditat que ambdues societats, l'adjudicatària i Vaquero, són dues societats diferents i independents l'una de l'altra.
5.- La representació del GOVERN D'ANDORRA ha procedit també a contestar el recurs d'apel·lació en el sentit de considerar que:
L'acreditació aportada per la part agent és insuficient per considerar acomplerta la càrrega processal de l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
La inactivitat i la passivitat de la recurrent davant els diferents advertiments respecte aquest defecte processal, han de ser preses en compte i considerar la demanda com no interposada.
De forma subsidiària sobre el fons, ha quedat abastament acreditat que la societat adjudicatària no és deutora de l'Administració, i que disposa d'un patrimoni i recursos propis diferents de la societat Vaquero.
6.- Per providència de data 17 de març de 2016 es va denegar la pràctica de les proves sol·licitades per la part recurrent.
7.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha acordat la inadmissió de la demanda formulada per l'entitat agent, en considerar que no s'ha acreditat de forma suficient la voluntat d'aquesta de recórrer a la via jurisdiccional. En aquest sentit, es considera que la certificació aportada per la recurrent no fa constar la data en què es va prendre l'acord corresponent, ni l'òrgan que el va adoptar i, en fi, que es va resoldre interposar un recurs de reposició i no una demanda davant dels tribunals.
Disconforme amb aquesta interpretació, l'associació recurrent considera que no es pot qüestionar la seva voluntat d'impugnar l'acte d'adjudicació dels contractes discutits i, en aquest sentit, s'ha aportat en aquesta instància una nova certificació que ho acredita, encara que es reprodueix inexplicablement la manca d'indicació de l'òrgan associatiu que va adoptar l'acord. El cert és, però, que segueix sense indicar-se quin és l'òrgan associatiu que va adoptar aquest acord.
La qüestió debatuda s'ha de resoldre en base a l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, segons el qual la demanda ha de comprendre:
"-totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa el demandant i la seva legitimació per a demandar segons l'article 23.
(...)
-poders notarials en cas d'actuar mitjançant procurador o manifestació de voluntat d'atorgar poders "apud acta" en el mateix acte de presentació del recurs segons l'article 26, indicant en tot cas la persona del procurador".
També cal tenir en compte la reiterada jurisprudència que imposa una interpretació dels requisits processals en un sentit favorable a l'efectivitat del dret a la jurisdicció, que garanteix l'article 10 del text constitucional. En aquest sentit, no resulta admissible un rigorisme que resulti incompatible amb aquest dret fonamental.
Des d'aquesta perspectiva, cal considerar que la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció només exigeix que la demanda contingui una identificació clara i completa del demandant i de la seva legitimació per actuar en el procés, així com els poders notarials o apud acta que acreditin la representació del procurador.
A diferència d'altres ordenaments, com succeeix en el dret espanyol, la interposició d'una demanda per part d'una persona jurídica davant de la jurisdicció administrativa no requereix acreditar, a més de la representació processal del procurador, que l'òrgan competent de l'entitat hagi adoptat un acord específic en aquest sentit. Això no impedeix que el tribunal pugui exigir aquesta acreditació quan existeixin dubtes entorn de si la presentació de la demanda obeeix a una voluntat real de l'entitat, però la llei no contempla aquest requisit de forma general.
En el cas que ara s'examina, no existeix en realitat cap dubte sobre la voluntat de l'associació recurrent d'impugnar l'acte d'adjudicació dels contractes discutits i, en aquest sentit, s'ha aportat en aquesta instància una nova certificació que ho acredita, encara que es reprodueix inexplicablement la manca d'indicació de l'òrgan associatiu que va adoptar l'acord. També resulta cert que el requeriment formulat per la Batllia es va complir d'una forma manifestament millorable. Ara bé, la inadmissió de la demanda per aquest motiu, quan la llei no exigeix específicament un acord ad hoc, suposa un rigorisme incompatible amb el dret a la jurisdicció que reconeix l'article 10 de la Constitució.
En conseqüència, procedeix estimar en aquest punt el recurs d'apel·lació, cosa que obliga a examinar les qüestions de fons plantejades en la demanda. A diferència d'allò que sosté l'entitat codemandada, no és necessari retrotraure les actuacions per a que el Tribunal de Batlles dicti una nova sentència, quan es disposa ja de tots els elements de judici que han subministrat les parts per fer possible una resolució sobre el fons.
Tercer.- L'acord de 21 de maig de 2014, pel qual es van adjudicar a la codemandada els lots 3 i 7 del concurs per a la neteja de diversos centres escolars, s'impugna per un únic motiu, segons el qual l'entitat adjudicatària hauria incurregut en el supòsit de prohibició per contractar que contempla l'article 7, apartat c), de la Llei de la contractació pública, que es refereix a les persones que es troben en el cas de:
"Ser deutores a les administracions públiques, un cop transcorregut el període de pagament voluntari, sigui contractual o legal".
En aquest cas, no s'al·lega que la codemandada -adjudicatària del contracte- mantingui deutes amb les administracions. Tanmateix, la recurrent considera que, per les relacions que manté aquella amb una altra societat que sí és deutora de l'Administració general, s'ha produït un frau de llei encaminat a evitar la prohibició legal, i s'invoca la teoria de "l'aixecament del vel" aplicable a les persones jurídiques.
Quart.- Com a punt de partida per resoldre la qüestió debatuda, s'ha de tenir en compte que l'article 7 de la Llei de la contractació pública, en tractar-se d'una regla que impedeix contractar amb les administracions públiques, s'ha d'interpretar de forma estricta, d'acord amb el principi favorabilia amplianda, odiosa restringenda.
D'aquesta manera, en absència de previsió legal específica, cal considerar que la prohibició, quan s'aplica a una societat limitada, no s'estén als seus socis, que no veuen compromesa la seva responsabilitat pels deutes de l'entitat. En el mateix sentit, en tractar-se de persones jurídiques diferents, la prohibició de contractar tampoc s'aplica a altres societats, encara que formin part del mateix grup empresarial.
Les anteriors conclusions sempre tenen el límit del frau de llei. Ara bé, aquesta excepció fa necessària una acreditació suficient de les circumstàncies que la justifiquen. En aquest cas, la part agent ha posat de relleu que les dues entitats en qüestió tenen una estructura social similar, els mateixos representants i un objecte equiparable. Ara bé, això no és suficient per apreciar que ha existit un frau de llei, quan la prohibició de contractar no s'estén a societats connexes, com abans s'ha exposat. D'altra banda, la prova proposada en la instància per la part agent va ser excessivament genèrica ("que s'investigui en la seguretat social la relació dels empleats entre una i l'altra empresa"), oblidant que l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal exigeix que la demanda inclogui la proposta dels mitjans de prova concrets i detallats que vulgui practicar la part agent.
En definitiva, s'ha de concloure que no s'acredita en aquest cas cap motiu que justifiqui l'anul·lació de les resolucions administratives impugnades, cosa que comporta la desestimació íntegra de la demanda.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Canales" contra la sentència dictada el 27 de novembre de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Desestimar la demanda formulada per l'agent contra el GOVERN D'ANDORRA i declarar que les resolucions impugnades de 21 de maig i 24 de setembre de 2014 són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
