ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.297088e3 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 5/17·25 janvier 2017·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 25 de gener del 2017 - ROJ: STSJAD 31/2017
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle5/17
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:31) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 25 de gener del 2017 - ROJ: STSJAD 31/2017).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 janvier 2017 (n° 5/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La décision émane de la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, rendue le 25 janvier 2017 (recours n° 5/17, numéro de protocole 2000087/2016, rapporteur M. Bernard Plagnet). Elle statue sur l'appel formé par M. Sainz et la société T. contre un jugement du Tribunal de Batlles du 2 janvier 2017.
Les faits pertinents sont les suivants. Le Gouvernement d'Andorre a rendu, le 30 novembre 2016, une résolution (n° 20XXXX/2016) rejetant le recours d'opposition formé contre une demande d'échange de renseignements en matière fiscale émanant de l'autorité compétente du Royaume d'Espagne. Cette demande se fondait sur l'Accord entre la Principauté d'Andorre et le Royaume d'Espagne pour l'échange de renseignements en matière fiscale, signé le 14 janvier 2010, et sur le Protocole VII de la Convention préventive de la double imposition conclue entre les deux États. La demande espagnole, datée du 12 septembre 2016, portait sur l'impôt sur le revenu et l'impôt sur le patrimoine. Elle désignait une personne physique et une société, et visait, selon les mentions de la décision, les « impuesto sobre la renta » et « impuesto sobre el patrimonio » pour la période 2011-2014 (non précisé dans la décision, s'agissant de la nature exacte des rattachements fiscaux).
Le Tribunal de Batlles a partiellement accueilli la demande et annulé la résolution gouvernementale « únicament respecte a l'exercici fiscal 2011 », soit uniquement pour l'exercice 2011. Les deux parties ont fait appel ou répondu : l'appelant contestait le principe même de l'échange, le Gouvernement contestait l'annulation partielle.
Question de droit
La Cour devait déterminer si la demande d'échange de renseignements était recevable et fondée au regard de quatre séries de moyens :
l'application de la Convention à l'impôt sur le patrimoine, non visé par son article 2 ;
l'incidence de la résidence fiscale des personnes concernées ;
le respect des exigences formelles de l'article 4.1 de la Loi 3/2009 du 7 septembre 2009 ;
l'abstraction temporelle de la demande, et singulièrement la question de savoir si l'exercice 2011 peut être couvert par l'échange.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel sur les trois premiers points et confirme la décision de première instance sur le quatrième, dans une motivation structurée autour de l'interprétation combinée du Protocole VII et de l'article 24 de la Convention.
Sur l'impôt sur le patrimoine. La Cour relève que la Convention n'inclut pas cet impôt dans son article 2. Elle retient toutefois que la phrase de l'article 24, paragraphe 1, selon laquelle « L'intercanvi d'informació no està restringit pels articles 1 i 2 » (« l'échange de renseignements n'est pas limité par les articles 1 et 2 »), permet
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (5/17) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000087/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Sainz i la societat T. van interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de Govern núm. 20XXXX/2016 de 30 de novembre de 2016 que desestima el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent del Regne d'Espanya, en aplicació de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, de 14 de gener de 2010.
2.- Per sentència del 2 de gener de 2017 el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pels agents, i ha declarat la resolució impugnada de GOVERN D'ANDORRA com no ajustada a dret únicament respecte a l'exercici fiscal 2011.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de gener de 2017, el Sr. Sainz estima en substància que:
la petició d'informació ha de ser denegada perquè porta causa en guanys patrimonials "produït l'any 2011 i doncs, quedant fora de l'Acord".
"l'impost sobre el Patrimoni o per obligació real, no sent d'aplicació en el Conveni, la petició d'informació no pot fonamentar-se sobre els mateixos".
no s'han complert els requisits exigits a l'article 4, apartat c) i d) del reglament de desenvolupament de la Llei 3/2009 d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia.
El GOVERN D'ANDORRA havia de valorar la documentació aportada per la part agent respecte la residència fiscal del Sr. Sainz i de la societat, per concloure a la improcedència de la petició impugnada.
4.- En la seva contesta de data 26 de gener de 2017, el GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació i estima en substància:
"la informació sol·licitada s'hauria de lliurar a partir del 10 de febrer de 2011, data d'entrada en vigor de l'acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya, per contenir la petició rendes de meritació instantània, que són susceptibles de generar obligacions fiscals no coincidents amb els exercicis fiscals d'any natural."
l'impost sobre el patrimoni queda inclòs en el marc de l'intercanvi d'informació fiscal del Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal.
el abast temporal de la petició comprèn el període entre els anys 2011 i 2014.
la residència de la part agent no és un element que permeti rebutjar una petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- El present litigi s'ha de resoldre en aplicació dels textos següents:
Als termes del Protocol VII del Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renta i prevenir l'evasió fiscal :
"VII. En relació amb l'article 24 (Intercanvi d'informació)
En relació amb l'intercanvi d'informació mitjançant una sol·licitud prèvia regulat a l'article 24 d'aquest Conveni, s'aplica el que disposa l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 14 de gener del 2010, fins a l'1 de gener del 2016. A partir d'aquesta data, les disposicions de l'Acord esmentat queden substituïdes per les disposicions d'aquest Conveni."
La sol·licitud del Regne d'Espanya es presenta en data 12 de setembre de 2016. Per conseqüent, en aplicació del Protocol citat més amunt, s'aplica l'article 24 del Conveni per evitar la doble imposició.
Aquest text disposa:
"1. Les autoritats competents dels Estats contractants intercanvien informació previsiblement rellevant per aplicar les disposicions d'aquest Conveni o per a l'execució o l'aplicació del dret intern relativa als impostos de qualsevol naturalesa o denominació exigibles pels Estats contractants, per les seves subdivisions polítiques o entitats locals en la mesura que la imposició així exigida no sigui contrària al Conveni. L'intercanvi d'informació no està restringit pels articles 1 i 2." (la negreta és nostra).
La menció, en la resolució del Govern de data 30 de novembre de 2016 (foli 106) no afecta la resolució del fons del litigi.
Tercer.- Sobre l'aplicació a l'impost sobre el patrimoni.
És cert que el Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició no inclou l'impost sobre el patrimoni en el seu article 2. Però, l'article 24, citat més amunt en el fonament de dret segon, precisa que "L'intercanvi d'informació no està restringit pels articles 1 i 2." Aquesta frase significa clarament que la sol·licitud pot incloure impostos que no es troben previstos en l'article 2 del Conveni.
Per conseqüent, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.
Quart.- Sobre la residència de l'interessat.
La sol·licitud del Regne d'Espanya concerneix els impostos del Sr. ENTITY_4: "impuesto sobre la renta i impuesto sobre el patrimonio" (foli 69, revers).
En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Sainz conclou a la improcedència de la petició impugnada, atès que la seva residència es trobava a Anglaterra i que la seu de la societat T. era a Malta.
Però, l'article 24 citat més amunt precisa "L'intercanvi d'informació no està restringit pels articles 1 i 2."
L'article 1 del Conveni disposa:
"Persones concernides
Aquest Conveni s'aplica a les persones residents d'un Estat contractant o dels dos Estats contractants."
La precisió inclosa en l'article 24 significa que la petició pot incloure persones que no són residents d'un dels dos Estats contractants.
Per conseqüent, l'argument relatiu a la residència de l'interessat és improcedent i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar en aquest punt.
Cinquè.- Sobre els requisits de la Llei del 2009.
L'article 4.1 de la Llei 3/2009 del 7 de setembre disposa:
"1. La petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia formulada per una Part contractant és el més detallada possible i precisa, per escrit, almenys...
La natura de la informació sol·licitada.
La finalitat per a la qual, en aplicació de la normativa fiscal de la Part requeridora, es demanen les informacions."
La sol·licitud presentada pel Regne d'Espanya detalla clarament la naturalesa de la informació i la finalitat de la demanda: folis 69 i 70.
"2. CONTRIBUYENTES EN ESPAÑA
PERSONAS O ENTIDADES ACERCA DE LAS QUE SE SOLICITA INFORMACIÓN EN ANDORRA
PERSONA JURÍDICA QUE POSEE LA INFORMACIÓN EN ANDORRA"
ORG_0 i indicació del numero del compte (foli 70, revers).
"5. IMPUESTOS Y PERIODOS SUJETOS A REVISIÓN
DESCRIPCIÓN DE LOS HECHOS"
Resulta d'aquesta lectura de la sol·licitud que la demanda és precisa i suficientment documentada.
En conseqüència, les disposicions de la Llei 3/2009 són respectades i el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar sobre aquest punt.
Sisè.- Sobre l'abast temporal.
És d'aplicació el Protocol VII del Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renta i prevenir l'evasió fiscal :
"x. Sens perjudici de l'entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d'informació es poden efectuar en relació amb aquells exercicis per als quals s'hagués pogut sol·licitar informació en el marc de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 14 de gener del 2010."
Per conseqüent, s'han d'aplicar els principis d'interpretació de l'Acord del 14 de gener de 2010.
Aquesta Sala havia jutjat (sentència 76-2015 del 20 de novembre de 2015):
-Que l'Acord entra el vigor el 10 de febrer de l'any 2011.
-El període impositiu de l'impost sobre la renda de les persones físiques i de l'impost sobre el patrimoni coincideix amb l'any natural.
-Per conseqüent, a la data d'entrada en vigor de l'Acord ja havia començant l'exercici fiscal 2011, ço que ens porta a determinar que el conjunt d'informació sol·licitada no pot abastar l'esmentat exercici, atès que l'Acord no comporta cap disposició que permeti una aplicació retroactiva.
-D'altra part, el període d'impositiu és una unitat i no es pot procedir a un intercanvi parcial, com ho proposa el Govern en el seu escrit de contesta.
En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Sainz escriu: "Essent així, vist que la tributació dels "guanys patrimonials" se circumscriu a l'exercici 2011, segons les pròpies manifestacions de l'Estat peticionari, i que aquest exercici queda fora del marc del Conveni, la petició haurà de decaure per manca de compliment dels requisits exigits" (pàgina 2 de l'escrit).
Aquest argument no pot prosperar atès que en la sol·licitud del Regne d'Espanya els "guanys patrimonials" no se circumscriu a l'exercici 2011.
La frase "Así, en el año 2011, T. obtuvo un Benefico de cerca de un millón de euros..." (foli 70) no és restrictiva i no significa que no hi ha "guanys patrimonials" durant els altres anys, com ho confirma la sol·licitud: "5. IMPUESTOS Y PERIODOS SUJETOS A
REVISIÓN...Impuesto sobre el Patrimonio de 2011 a 2014" (foli 69, revers).
Per aquests motius, s'ha de confirmar, sobre aquest punt, la sentència recorreguda en el sentit que la informació sol·licitada no pot abastar l'exercici 2011, però el abast temporal de la petició comprèn el període entre els anys 2012 i 2014.
Setè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Sainz.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de Govern de data 30 de novembre de 2016 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en relació únicament a l'exercici fiscal 2011.
Tercer- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
