ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a6df9866 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 6/17·31 januari 2017·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2017 - ROJ: STSJAD 32/2017
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI6/17
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:32) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 de gener del 2017 - ROJ: STSJAD 32/2017).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 31 janvier 2017 (n° 6/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 32/2017, Sala Administrativa, 31 janvier 2017
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 32/2017, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 31 janvier 2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:32 (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie à l'origine (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ STSJAD 32/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:32).
Faits et procédure
La société Calatayud, établie en Andorre, a fait l'objet d'une demande d'échange de renseignements en matière fiscale émanant de l'autorité française. Le Govern d'Andorra (numéro de la résolution : non précisé dans la décision, mention « 20XXXX/2016 » du 23 novembre 2016) a partiellement fait droit au recours d'opposition formé par la société contre cette demande. La demande française avait été fondée sur l'Accord entre la Principauté d'Andorre et la République française pour l'échange de renseignements en matière fiscale, signé le 22 septembre 2009.
Saisi d'un recours, le Tribunal de Batlles a, par jugement du 23 décembre 2016, rejeté la demande et déclaré la résolution gouvernementale conforme au droit. La société a interjeté appel le 20 janvier 2017. Elle soutenait, en substance, trois moyens : l'absence de remise complète du dossier en phase administrative, qui aurait entraîné une indéfense ; le défaut d'intérêt objectif et légitime de la demande d'information ; l'incompétence de l'autorité requérante, la demande émanant de l'attaché fiscal rattaché à l'ambassade de France à Madrid. Le Govern d'Andorra a conclu au rejet de l'appel.
La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia, composée de MM. Albert Andrés Pereira (ponent), Bernard Plagnet et Mme Marie Conte, a été saisie de l'appel, enregistré sous le numéro de rouleau TSJA-0000006/2017.
Question de droit
La Cour devait déterminer si, au regard de la loi 3/2009 sur l'échange de renseignements en matière fiscale sur demande préalable et de l'Accord franco-andorran de 2009, la demande d'information était régulière. Trois questions se posaient :
Droit d'accès au dossier. L'absence de remise d'une copie intégrale du dossier administratif constitue-t-elle une indéfense de nature à vicier l'acte ?
Intérêt vraisemblable. La demande satisfait-elle aux exigences des alinéas d) et e) de l'article 4 de la loi 3/2009 quant à la finalité et aux motifs justifiant que l'information soit pertinente ?
Compétence de l'autorité requérante. L'attaché fiscal signataire peut-il être regardé comme un représentant autorisé du ministre des Finances, au sens de l'article 3.a) de la loi et de l'article 4.c) de l'Accord ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Cour retient que l'article 6 du règlement d'application de la loi 3/2009 prévoit, une fois la procédure engagée, la « possibilité de consulter l'expedient tramitat per l'Autoritat competent ». Elle constate que la société a eu accès au dossier par cette voie et qu'aucune indéfense n'est établie, de sorte qu'il n'existe pas de vice entraînant l'annulabilité au sens de l'article 49.1 du Code de l'administration. Le moyen est rejeté.
Sur le deuxième moyen, la Cour relève que la demande expose de manière précise les circonstances la justifiant : l'utilisation, par l'entité andorrane, des moyens matériels et humains de sa filiale française au profit de clients français, ce qui pourrait traduire une fraude consistant à localiser à l'étranger un chiffre d'affaires réalisé en France. Elle rappelle, en reprenant sa jurisprudence antérieure (arrêt n° 45-2015 du 25 juin 2015), que ni la loi, ni le règlement, ni l'Accord n'exigent de l'autorité requérante qu'elle apporte la preuve des éléments justifiant la demande
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (6/17) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat Calatayud va interposar en temps i forma demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. 20XXXX/2016, de 23 de novembre de 2016, que estimava parcialment el recurs d'oposició formulat contra la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal emanant de l'autoritat competent de la República Francesa, en aplicació de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la República Francesa per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, de 22 de setembre de 2009.
2.- Per sentència del 23 de desembre de 2016 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent, i ha declarat la resolució impugnada de GOVERN D'ANDORRA com ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 20 de gener de 2017, la representació processal de la societat agent estima en substància que:
La manca de lliurament de l'expedient en fase administrativa ha causat indefensió a la societat agent, i no li ha permès consultar el mateix de forma completa i exhaustiva, malmetent-se així el seu dret a la jurisdicció i a la defensa.
La petició d'informació manca d'interès objectiu i legítim per quan: -l'eventual defraudació correspondria a la societat francesa i sobre aquesta les autoritats requeridores no han dirigit cap procediment d'inspecció, sinó únicament contra el Sr. ENTITY_10; -la segona demanda d'informació ha de ser rebutjada al igual que ho va ser la primera per quan la persona objecte de la petició segueix sent la societat andorrana; - l'eventual activitat no declarada correspondria a la societat francesa i no a la societat andorrana.
L'autoritat requeridora és l'Ambaixada francesa a Espanya, i com a tal no disposa de la legitimació per requerir informació de la societat andorrana, ja que no és l'autoritat competent segons l'establert a l'article 4 de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la República Francesa per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, de 22 de setembre de 2009, i a l'article 3 de la Llei 3/2009 del 7 de setembre, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia.
4.- En la seva contesta de data 25 de gener de 2017, el GOVERN D'ANDORRA s'oposa al recurs d'apel·lació i estima en substància:
La societat agent ha pogut consultar l'expedient durant la fase administrativa, sense que s'hagi vulnerat el seu dret a la defensa, ajustant-se l'actuació de GOVERN D'ANDORRA a les disposicions de la Llei 3/2009 i el reglament que la desenvolupa, així com als cànons jurisprudencials.
L'Estat requeridor ha detallat de forma suficient els motius i elements que permeten concloure que la informació sol·licitada és d'interès.
No existeix cap precepte legal que estableixi que la persona objecte de la demanda d'informació sigui la mateixa que aquella que és objecte d'investigació a l'Estat requeridor.
L'intercanvi de la informació no es veu limitat pel lloc de residència.
L'agregat fiscal que es troba integrat en el departament econòmic regional de Madrid és competent per tramitar les peticions d'intercanvi d'informació del territori andorrà, ja que té la condició d'autoritat competent en matèria d'intercanvi d'informació fiscal en el marc de l'Acord entre el Principat d'Andorra i la República Francesa.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació dels articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 8 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb sol·licitud prèvia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el primer dels motius d'impugnació que articula la societat recurrent fa referència al fet que li va ser denegada còpia íntegra de l'expedient, a l'hora de formular el seu recurs d'oposició davant de l'Administració andorrana.
En termes generals, cal establir que no existeix obstacle legal que impedeixi l'accés de l'interessat a l'expedient, excepte en els cassos en què s'hagi declarat el secret total o parcial de la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal, d'acord amb el que disposa l'article 8.2 de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, en la redacció que li va donar la Llei 12/2014, de 26 de juny.
Ara bé, les circumstàncies que concorren en aquest cas no poden donar lloc a la declaració d'invalidesa de les actuacions administratives impugnades. En realitat, es tracta d'una situació equiparable a la que va ser examinada en les sentències d'aquesta Sala núm. 75-2016 i 76-2016, ambdues de 20 de novembre, per la qual cosa procedeix reproduir els arguments que van donar lloc a les esmentades resolucions. Com es va dir en aquells casos:
" ... la recurrent al·lega que va demanar còpia de l'expedient quan va formular el seu recurs d'oposició, i que la negativa al lliurament de la mateixa contravé l'article 109 del Codi de l'Administració.
En tractar-se d'una qüestió que fa referència al procediment, resulten aplicables de forma prioritària les disposicions de la normativa sectorial, que en aquest cas conté la Llei 3/2009 i el seu Reglament de desenvolupament, de 12 de novembre de 2014. Doncs bé, l'article 6 del Reglament, a més de preveure la possibilitat de decretar el secret total o parcial, d'acord amb l'article 8 de la Llei, estableix de forma general que, un cop iniciat el procediment, "existeix la possibilitat de consultar l'expedient tramitat per l'Autoritat competent".
En aquest cas, la recurrent va tenir accés a l'expedient en la forma que preveu la referida disposició reglamentària, mitjançant consulta del mateix, i no consta que aquest fet li hagi causat cap tipus d'indefensió, ja que ha pogut exercir els medis de defensa que ha considerat oportuns, amb ple coneixement de causa, per la qual cosa s'ha de descartar que existeixi cap vici determinant de l'anul·labilitat de l'acte, segons l'article 49.1 del Codi de l'Administració".
En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.
Tercer.- Quant a la manca d'interès objectiu i legítim de la petició d'informació, la recurrent articula diversos motius que, en realitat, fan referència a la qüestió de fons que es troba sotmesa a investigació per part de les autoritats franceses, com són les relatives a qui s'ha d'atribuir l'activitat desenvolupada per la societat agent o per la seva filial francesa, que són dirigides per la mateixa persona física.
Els apartats d) i e) de l'article 4 de la Llei 3/2009 exigeixen que la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal exposi, de la manera més detallada i precisa possible:
"d) La finalitat per a la qual, en aplicació de la normativa fiscal de la Part requeridora, es demanen les informacions.
e) Els motius i els elements que permeten pensar que la informació sol·licitada pugui previsiblement resultar d'interès per a l'administració i l'aplicació de les disposicions fiscals de l'Estat requeridor, en relació a la persona mencionada a l'apartat a)".
En aquest cas, l'examen de l'expedient permet apreciar que aquestes condicions s'han complert de manera suficient, ja que la petició adreçada per les autoritats franceses exposa de forma precisa les circumstàncies que la justifiquen, que consisteixen en la utilització per part de l'entitat recurrent dels mitjans materials i humans de la seva filial francesa per tal de realitzar determinades prestacions en favor de clients d'aquesta nacionalitat, cosa que l'autoritat requeridora considera que podria constituir un frau consistent en localitzar a l'estranger, concretament a Andorra, una xifra de negocis realitzada en realitat a França.
En aquestes condicions, no es pot posar en qüestió que la petició d'intercanvi d'informació en matèria fiscal es troba a bastament justificada, tant pel que fa a la finalitat que es pretén aconseguir com als elements que justifiquen que la informació sol·licitada pot resulta d'interès per a l'autoritat requeridora.
A més, cal tenir en compte que la sentència d'aquesta Sala núm. 45-2015, de 25 de juny, ja va declarar que:
" ... ni la Llei 3/2009 ni el seu Reglament, ni tampoc l'Acord entre els governs andorrà i francès sobre intercanvi d'informació en matèria fiscal exigeixen que l'autoritat requeridora hagi d'aportar una acreditació dels elements que justifiquen la sol·licitud, sinó que només ha d'exposar de forma suficientment concreta les raons per les quals considera que la informació es troba a disposició de la part requerida.
Com diu la sentència apel·lada, les autoritats andorranes no han de resoldre les diferències que enfronten els recurrents amb l'Administració tributària francesa".
Procedeix, doncs, desestimar aquest segon motiu d'impugnació.
Quart.- En darrer terme, s'al·lega que l'autoritat requeridora no és la competent en la matèria, ja que la petició d'intercanvi procedeix de l'ambaixada de la República Francesa a Madrid.
L'article 3.a) de la Llei 3/2009 estableix que:
"L'expressió autoritat competent designa en el cas del Principat d'Andorra, el ministeri encarregat de les finances, i en el cas de l'Estat tercer concernit, l'autoritat competent establerta per aquest".
Per la seva part, l'article 4.c) de l'Acord entre els Governs andorrà i francès per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 22 de setembre de 2009, disposa que el terme "autoritat competent" designa "en el cas de França, el ministre de Finances o el seu representat autoritzat".
En el cas que ara s'examina, la petició d'intercanvi d'informació apareix subscrita per l'agregada fiscal incardinada en l'Ambaixada de França a Espanya, però que depèn a aquests efectes de la Direcció General de Finances Públiques, com resulta de l'encapçalament de la petició. En conseqüència, no es pot negar que es tracta d'un representant autoritzat del Ministeri de Finances francès, als limitats efectes en què es pot revisar aquesta qüestió per part de les autoritats andorranes.
Per tot això, procedeix desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
Decisio
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Calatayud" contra la sentència dictada el 23 de desembre de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
