ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1836353f · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 276/16·28 février 2017·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2017 - ROJ: STSJAD 35/2017
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle276/16
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:35) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de febrer del 2017 - ROJ: STSJAD 35/2017).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 février 2017 (n° 276/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 35/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:35)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 35/2017, Sala Civil, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 28 février 2017, recours n° 276/16, ECLI:AD:TSJADAD:2017:35 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le 2 juin 2000, la demanderesse, M^me^ Anaya, souscrit auprès de la compagnie d'assurances Ruiz, ORG_1 (désignée « DKV » dans les motifs) une police garantissant, notamment, un subsidio (indemnité journalière) pour maladie et accident, ainsi qu'une indemnité pour hospitalisation. Le 9 décembre 2009, elle cesse son activité pour raisons médicales et est opérée le lendemain d'une ostéotomie varisante fémorale du genou gauche, destinée à corriger un genu valgum de 14°. Elle est hospitalisée pendant 42 jours et demeure en arrêt de travail pendant plus d'un an.
Par demande du 5 décembre 2013, elle réclame 9 976,35 EUR, correspondant à l'indemnité d'arrêt de travail et à l'indemnité d'hospitalisation, majorés des intérêts légaux et des dépens. L'assureur conclut au rejet, subsidiairement à une réduction des montants, en invoquant l'exclusion contractuelle des affections, lésions ou défauts physiques d'origine antérieure à la date de formation du contrat.
Par jugement du 28 avril 2016, le Tribunal de batlles (tribunal unipersonnel de première instance) fait droit « substantiellement » à la demande et condamne l'assureur au paiement de 9 674,45 EUR, ainsi qu'aux dépens.
L'assureur interjette appel, en demandant la révocation partielle du jugement et l'absence de condamnation aux dépens. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, statuant en formation collégiale, rejette l'appel par la présente décision, rendue sous la présidence de M. Joan Manel Abril Campoy, avec pour rapporteur M. Carles Cruz Moratones et pour second magistrat M. Vincent Anière.
Question de droit
La décision soulève deux questions. La première porte sur la répartition de la charge de la preuve lorsque l'assureur invoque une exclusion de garantie : l'assuré doit-il démontrer que la pathologie ayant motivé la prise en charge n'était pas préexistante à la conclusion du contrat, ou appartient-il à l'assureur d'établir l'existence de cette préexistence ? La seconde, subsidiaire, concerne le calcul du montant de l'indemnité journalière due pour la période d'arrêt de travail, l'appelant soutenant que la somme allouée excède de 62,95 EUR celle qu'il estime due.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'ensemble des moyens et confirme le jugement de première instance.
Sur la charge de la preuve. La juridiction rappelle, en s'appuyant sur sa jurisprudence antérieure (STJC 265/14), la distinction classique entre faits constitutifs, qui inc
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (276/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- En data 5 de desembre de 2013 la Sra. Anaya formulava demanda, en reclamació de quantitat, contra la predita, exposant substancialment que el 2 de juny de 2000 va contractar prop de la demandada una pòlissa d'assegurances que garantia, entre altres el subsidi per malaltia i accident (amb 19,31 EUR/dia) i, hospitalari per qualsevulla causa (de 19,31 EUR/ dia). Que sempre havia complert amb les seves obligacions contractuals, pagant la quota pactada. Que el 9 de desembre de 2009 va causar baixa laboral, sent intervinguda l'endemà, a causa d'una osteotomia varitzant femoral del genoll esquerre en presentar un genoll valg "genus valgus" de 14º. Que va romandre hospitalitzada 42 dies i, de baixa laboral durant més d'un any. Que la demandada hauria d'haver-li satisfet la quantitat de 8.640,45 EUR en concepte de subsidi per la baixa i, 1.104,50 EUR, per raó de l'hospitalització. I després de citar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al present litigi, sol·licitava que es dictés sentència condemnant a la predita al pagament a favor de l'agent de la suma de 9.976,35 EUR, més els interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda, més totes les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procurador, fins a total execució de sentència.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 276/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
SEGON.- En l'audiència del dia 19 de desembre de 2013 la Sra. Morell, Procuradora actuant en nom i representació de la companyia d'assegurances Ruiz, ORG_1 va formular escrit de contesta a la demanda, oposant-se a la mateixa. Subsidiàriament, s'oposava als imports reclamats per la contrària, considerant que li correspondria en tot cas la quantitat de 8.577,50 EUR per la baixa mèdica i, 1.034 EUR en concepte de dies d'hospitalització. Demanà que es dictés sentència desestimant íntegrament la demanda i, imposant les costes processals causades a l'adversa, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència i, subsidiàriament, que se la condemnés a abonar a l'agent la quantitat de 8.577,50 EUR en concepte de subsidi per baixa mèdica i de 1.034 EUR en concepte de subsidi per hospitalització i, sense efectuar especial condemna en costes, a defecte de temeritat o mala fe.
TERCER.- que obert el judici a proves s'han dut a terme aquelles proposades per les parts i considerades pertinents per a la resolució del litigi, amb el resultat que figura en autes i, en el termini impartit han conclòs reiterant en substància les seves anteriors pretensions.
QUART.- L'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle va dictar Sentència en data 28 d'abril de 2016 i va decidir: "Estimar substancialment la demanda formulada per la Sra. Anaya contra Ruiz, ORG_1 i, condemnar aquesta darrer a pagar al primer la quantitat de 9.674,45 EUR i, imposant-li les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador."
CINQUÈ.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Ruiz, ORG_1 i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que no es fes pronunciament sobre les costes de la instància.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - En el present procediment abreujat la part agent reclama el pagament del subsidi per malaltia concertat amb la part defenent Ruiz,SAE (en endavant DKV) en raó de la pòlissa d'assegurances número xxxxxxxxxxxxx, que garantia des del dia 1 de juny de 2000 aquella contingència tant pel que fa als dies d'hospitalització com els dies de baixa mèdica.
La sentència d'instància estima molt substancialment la demanda i imposa les costes a la part defenent.
Aquesta part s'alça contra la sentència d'instància.
SEGON.- La part recurrent fonamenta el seu recurs en una errònia valoració de la prova i més concretament en què la part agent havia de demostrar que la lesió de genoll valg ("genus valgus") que va requerir d'intervenció quirúrgica no era una lesió congènita, anterior, per tant, a la data de la perfecció del contracte (1.6.00). Cal que recordem un cop més els fonaments de la càrrega probatòria.
Com dèiem en la nostra sentencia STJC 265/14, essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes (" ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" -D.22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23-: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .
Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.
TERCER.- Dit això, ens trobem en el cas d'espècie que la part agent ha acreditat que 1) tenia una pòlissa d'assegurança amb la defenent des del dia 1.6.00 que li cobria el subsidi de malaltia tant en l'hospitalització com en el dies de baixa; 2) que va tenir una intervenció quirúrgica per un genoll valg amb inici el dia 9.12.09 i que va estar hospitalitzada fins el dia 22.1.10 i posteriorment va estar de baixa imputable a aquesta intervenció un any més des de l'alta hospitalària; 3) que estava la pòlissa en vigor i al corrent de pagament en data de 9.12.09. Aquests foren els fets "constitutius" de la seva reclamació.
I la demandada no al·lega que això no fos així, sinó que aquella pòlissa tenia una excepció (foli 33) que consistia en excloure aquelles malalties, lesions o defectes de constitució i físics d'origen anterior a la data de perfecció del contracte que les vinculava. Aquesta era la seva "excepció" o fet "impeditiu". I era a ella qui li corresponia demostrar-ho. No ho ha fet i una prova pericial mèdica sobre aquella patologia ho podia haver acreditat. Aleshores, ella ha de patir les conseqüències de la seva passivitat probatòria.
Així doncs el seu greuge contra la sentència conforme no ha demostrat la part agent que la lesió per la que va ser operada no era un defecte físic existent abans de la primera baixa mèdica, resulta fora de lloc i no pot ser atès.
QUART.- També argumenta com a segon greuge, subsidiari de l'anterior, que la suma d'indemnització pels dies de baixa hauria de ser de 8.640,45EUR, inferior en 62,95EUR a la suma reconeguda per la sentència per aquell concepte. Però no explica clarament la recurrent el motiu, malgrat que ella imputa a la sentència una manca d'explicació. Però la raó cal buscar-la en la indemnització diària, la qual en el període fins a l'1.6.09 era de 23,50EUR i en el període posterior era de 23,83EUR, com figurava a la demanda sense que rebés oposició a l'increment ni en la contesta ni en conclusions. Per això el moriu ha de ser rebutjat en resultar confirmada la sentència d'instància també en aquest extrem. Cal fer esment que també la imposició de les costes de la instància ha estat plenament ajustada a dret en haver estat estimada molt substancialment la demanda.
CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Ruiz, ORG_1 contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 d'abril de 2016, que confirmem plenament.
Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
