ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.629b66a3 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 90/16·17 mai 2017·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2017 - ROJ: STSJAD 177/2017
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle90/16
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:177) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de maig del 2017 - ROJ: STSJAD 177/2017).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 mai 2017 (n° 90/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 177/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:177)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 177/2017, Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 17 mai 2017, n° de recours 90/16 (Lire sur source officielle)
Note : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence canonique a été établie à partir du texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Une assurée, Mme Águila, a été reconnue en invalidité pour maladie commune par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par deux résolutions des 3 septembre et 24 octobre 2014, la CASS a suspendu le versement des indemnités journalières et lui a accordé une pension de catégorie A, groupe II, à compter du 18 septembre 2014. L'intéressée a saisi la juridiction de première instance afin d'obtenir une pension de catégorie A, groupe III, au motif qu'elle était incapable d'exercer tout type de travail.
Par sentence du 13 juillet 2016, le Tribunal unipersonnel de la Batllia (Section administrative) a fait droit à la demande et reconnu le droit à la pension de catégorie A, groupe III, après une appréciation conjointe des expertises pratiquées au cours de l'instance (fundament 3 ; antecedent 3).
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait, d'une part, que la résolution administrative était conforme au droit, la requérante pouvant conserver une activité sédentaire adaptée à son déficit visuel partiel, et, d'autre part, à titre subsidiaire, que la pension du groupe III ne devait prendre effet qu'à compter du 19 juin 2015, date à laquelle l'expert avait constaté une aggravation de la pathologie (antecedent 4-5). L'intimée a conclu à la confirmation du jugement, en faisant valoir le caractère seulement théorique de la possibilité d'un emploi adapté (antecedent 6). La vista oral ayant été remplacée par un échange de conclusions (antecedent 7), la Sala Administrativa a statué sur dossier.
Question de droit
La décision soulève deux questions.
La première porte sur les conditions dans lesquelles un assuré atteint d'une incapacité partielle peut être regardé comme apte à exercer une activité professionnelle, y compris différente de son activité habituelle, pour l'application des groupes d'invalidité prévus par l'article 170 de la Llei de la seguretat social. La question est de savoir si la capacité résiduelle doit être seulement théorique ou effective.
La seconde concerne la date d'effet de la pension lorsque l'expertise judiciaire, établie postérieurement aux décisions administratives, constate une aggravation de l'état de santé. Il s'agit de déterminer si le juge peut différer les effets de la résolution contestée à la date du rapport d'expertise.
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Sala rappelle sa jurisprudence constante
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (90/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1700016/2014 Núm. de Rotlle: TSJA-0000090/2016
SENTÈNCIA 42-2017
PARTS:
Apel·lant: Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)
Representant: Sra. Recio
Advocat: Sr. Rius
Apel·lat: Sra. Águila
Representant: Sra. Aguilar
Advocat: Sra. Gaya
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, disset de maig de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1700016/2014.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 90/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la Sra. Águila va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 3 de setembre i 24 d'octubre de 2014, en virtut de les quals es va suspendre el pagament de les indemnitzacions de salari i se li va atorgar a la interessada una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de la categoria A, grup II, a comptar del 18 de setembre de 2014.
L'agent demanava que se li reconegués una pensió de la categoria A, grup III, ja que es troba incapacitada per desenvolupar qualsevol tipus de treball.
2.- La sentència de 13 de juliol de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la referida demanda i ha declarat el dret de l'agent a percebre la pensió corresponent a la categoria A, grup III, en considerar que es troba efectivament incapacitada per realitzar tot tipus de treball, com resulta d'una valoració conjunta de les proves pericials que s'ha practicat en el procés.
3.- La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en el qual defensa que és ajustada a dret la resolució administrativa impugnada, i que correspon a la interessada una pensió de la categoria A, grup II, ja que pot mantenir un treball sedentari que s'adapti al seu dèficit visual parcial.
De forma subsidiària, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) sol·licita que la pensió del grup A- III li sigui reconeguda només a partir del 19 de juny de 2015, data en què el perit ha constatat un empitjorament de la patologia de la interessada.
4.- La representació de la Sra. Águila s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, ja que la possibilitat de que realitzi un treball adequat a les seves condicions físiques és merament teòrica, atesa la gravetat de l'afectació visual que pateix i el seu caràcter progressiu.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si l'agent té dret al reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup III, com postula aquesta part, o bé resulta ajustada a dret la resolució adoptada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que ha considerat procedent una pensió de la mateixa categoria, però del grup II.
Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha conclòs que procedeix estimar les pretensions de la interessada, ja que, com es desprèn dels diferents informes pericials que consten en les actuacions, aquesta es troba incapacitada per desenvolupar qualsevol tipus de treball.
Tercer.- Aquesta Sala ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per declarar que l'assegurat pot continuar desenvolupant una activitat professional, encara que diferent de la seva habitual o d'una altra equivalent. Entre d'altres, la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, va declarar que:
"La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar-se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.
Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència. En efecte, quan es distingeix entre els tres grups que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional".
Quart.- En el cas que ara s'examina, existeix una aparent discordança entre alguns dels dictàmens pericials practicats en la instància. Així, mentre que el Dr. Sanz, oftalmòleg, considera que la interessada no pot exercir de forma regular cap mena d'activitat professional, tenint en compte la inexistència de cap entitat o organisme dedicat específicament a la inserció laboral de les persones afectades de discapacitats visuals al Principat, el Dr. Estany afirma que l'agent no pot realitzar la seva activitat habitual com administrativa, però podria fer un treball sedentari, adaptat al seu dèficit visual parcial, ja que no presenta dificultats per escoltar i, amb les correccions visuals té la possibilitat de llegit tot i que sigui amb dificultats.
Per resoldre la qüestió debatuda, s'han de tenir en compte les següents consideracions:
En primer lloc, no existeix discussió sobre el fet de que el dèficit auditiu que presenta la interessada, que consisteix en una important hipoacúsia neuro-sensorial bilateral, no la incapacita per realitzar algun tipus de treball, ja que es troba corregit per un audiòmetre.
Pel que fa a la disfunció visual, es tracta d'una patologia molt important, ja que arriba al 88%, cosa que suposa una disfunció sobre la persona del 75%, com afirma el perit Dr. Sanz. Tenint en compte aquest grau d'incapacitat, s'han de compartir les conclusions que presenta el seu informe, que considera que l'agent no pot realitzar regularment cap mena de treball. A més, cal considerar prevalent el seu dictamen, que està emès per un especialista en oftalmologia.
L'informe del Dr. Estany no discrepa de l'anterior quant a la descripció de la patologia de la interessada. Ara bé, la possibilitat que descriu de realitzar alguna activitat sedentària no pot ser compartida. Cal tenir en compte que el treball anterior de l'agent era el d'administrativa, de manera que no es pot considerar que sigui viable la substitució d'una activitat que ja era sedentària, per una altra que també presenti aquesta característica. En segon lloc, el propi tècnic afirma que, amb les correccions visuals adients, la possibilitat de llegir per part de la interessada només es produiria amb dificultats.
En conseqüència, en aplicació de la doctrina jurisprudencial abans exposada, s'ha de concloure que l'agent no es troba en condicions de realitzar una activitat laboral de forma regular, ja que l'elevat grau de disfunció visual que pateix ho fa impossible en condicions de normalitat.
Cinquè.- Procedeix desestimar igualment la pretensió subsidiària que formula la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), que sol·licita que el reconeixement de la pensió del grup III tingui efecte només a partir de la data de l'informe pericial emès en les actuacions. En efecte, per la pròpia naturalesa del procés judicial, l'examen per part dels experts designats per la Batllia es produeix necessàriament en data posterior a la de les resolucions administratives que s'impugnen. Ara bé, això no autoritza a retardar els efectes d'aquestes resolucions a la data del dictamen, ja que el procés té per objecte verificar la legalitat de l'actuació administrativa i, en conseqüència, llevat de supòsits especials, s'han de mantenir els efectes temporals de les resolucions impugnades.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) contra la sentència dictada el 13 de juliol de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
