ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.407e7c4e · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 122/16·23 juin 2017·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 224/2017
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle122/16
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:224) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 224/2017).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 juin 2017 (n° 122/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 224/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:224)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 23 juin 2017, recours n° 122/16, ROJ STSJAD 224/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:224 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une résolution du 13 janvier 2016, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a suspendu le versement des prestations pour incapacité temporaire versées à M. Andrade. Elle lui a accordé une pension d'invalidité pour maladie commune du groupe 1, à compter du 1er février 2016. Cette résolution a été confirmée par le Conseil d'administration de la CASS le 23 mars 2016. M. Andrade a saisi la juridiction de première instance en demandant l'annulation de cette décision et, à titre subsidiaire, la reconnaissance d'une pension du groupe 2, au motif qu'il était incapable d'exercer tout type de travail. Il sollicitait également le maintien de sa situation d'arrêt de travail.
Par un jugement du 21 octobre 2016, le Tribunal unipersonnel de la Batllia a accueilli partiellement la demande. Il a reconnu le droit de l'assuré à une pension du groupe 2, au vu de l'expertise judiciaire établissant son incapacité à exercer toute activité professionnelle. La question de la confirmation de l'arrêt médical n'était pas contestée en appel.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que la décision administrative était conforme au droit et que l'intéressé relevait du groupe 1, car il pouvait exercer un emploi sédentaire. Selon elle, seules les séquelles fonctionnelles devaient être prises en compte, à l'exclusion des douleurs, qu'elle qualifiait de facteur « merament subjectiu ». M. Andrade concluait à la confirmation du jugement. Il invoquait un taux d'invalidité de 79,5 %, retenu par le rapport de l'Àrea de medicina legal i forense, et des douleurs le rendant incapable de toute activité.
Le tribunal a décidé de remplacer l'audience orale par une procédure écrite, les parties ayant ensuite réitéré leurs moyens par conclusions.
Question de droit
La question posée était de savoir si un assuré, dont le taux d'incapacité n'est pas contesté, mais dont la capacité résiduelle est affectée par des douleurs et des contraintes posturales, doit être classé dans le groupe 1 ou dans le groupe 2 de la pension d'invalidité pour maladie commune. Plus précisément, il fallait déterminer si la douleur peut être prise en compte dans cette classification, et si l'aptitude à un travail sédentaire, théoriquement possible, suffit à exclure le groupe 2.
Cette question s'articule autour de deux éléments : le rôle de la capacité de travail effective dans la classification (article 169 de la Llei de la seguretat social, précédemment article 170), et la portée de la distinction entre éléments objectifs et subjectifs de l'incapacité.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa a d'abord rappelé sa compétence, fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia. Elle a ensuite énoncé le critère jurisprudentiel constant, issu de la sentence n° 30-2014 du 11 juillet : il faut apprécier si l'assuré peut exercer son activité habituelle ou une activité équivalente « de manera regular i no excepcional », cette possibilité ne devant pas être « merament hipotètica, sinó real i efectiva ».
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (122/16) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000018/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000122/2016
SENTÈNCIA 58-2017
PARTS:
Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Manso
Advocat: Sr. Ropero
Apel·lat: Sr. Andrade
Representant: Ídem
Advocat: Sra. Estany
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000018/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 122/16 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Andrade va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució d'aquest organisme de 13 de gener de 2016, confirmada pel Consell d'Administració el 23 de març següent, en virtut de la qual es va suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal i se li va atorgar a l'interessat una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 1, a comptar del 1 de febrer de 2016.
L'agent demanava el manteniment de la situació d'atur de treball i, de forma subsidiària, que se li reconegués una pensió del grup 2, ja que es troba incapacitat per desenvolupar qualsevol tipus de treball.
2.- La sentència de 21 d'octubre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la referida demanda i ha declarat el dret de l'agent a percebre la pensió corresponent al grup 2, en considerar que es troba efectivament incapacitat per realitzar tot tipus de treball, com resulta de la prova pericial que s'ha practicat en el procés.
3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en el qual defensa que és ajustada a dret la resolució administrativa impugnada, i que correspon a l'interessat una pensió del grup 1, ja que pot mantenir un treball sedentari, i que només es poden valorar les seqüeles que presenta l'assegurat i no els dolors o les molèsties, que constitueixen un factor merament subjectiu.
4.- La representació del Sr. Andrade s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, ja que els dolors que pateix l'impossibiliten per desenvolupar qualsevol activitat laboral, com resulta de la prova pericial i de l'elevat grau d'invalidesa que presenta, que és del 79,5%, segons l'informe de l'Àrea de medicina legal i forense.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Atès que no es discuteix en aquesta alçada la decisió de la Batllia que ha confirmat l'alta mèdica de l'interessat, l'objecte d'aquest recurs es circumscriu a determinar si l'agent té dret al reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, com postula la part agent, o bé resulta ajustada a dret la resolució adoptada per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), que ha considerat procedent una pensió del grup 1.
Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha conclòs que procedeix estimar les pretensions de l'interessat, ja que, com es desprèn de l'informe pericial de l'Àrea de medicina legal i forense (folis 104- 109 de les actuacions), aquest es troba incapacitat per desenvolupar qualsevol tipus de treball, ja que no és recomanable que realitzi qualsevol feina, fins i tot de caràcter sedentari.
Tercer.- Aquesta Sala ha examinat en nombroses ocasions la qüestió que ara es planteja i ha establert els requisits que han de concórrer per determinar que l'assegurat pot continuar desenvolupant o no una activitat professional. Entre d'altres, la sentència núm. 30-2014, d'11 de juliol, va declarar que:
"La jurisprudència d'aquesta Sala ha declarat de forma reiterada que, quan es tracta de valorar si l'interessat pot dur a terme o no alguna activitat professional, s'ha de tenir en compte que aquest treball ha de desenvolupar- se de manera regular, és a dir, en condicions de relativa normalitat.
Aquesta és la finalitat que presideix la regulació continguda en l'article 170 de la Llei de la seguretat social, a què abans s'ha fet referència (avui article 169). En efecte, quan es distingeix entre els tres grups (avui dos) que contempla aquest precepte, s'ha de tenir en compte si la capacitat residual de l'assegurat li permetrà realitzar o no el seu treball habitual o un d'equivalent, o bé resta incapacitat per a qualsevol activitat professional, però aquesta possibilitat no ha de ser merament hipotètica, sinó real i efectiva. Com s'ha establert en altres supòsits similars, es tracta de determinar si l'interessat pot realitzar o no la seva professió habitual o una altra de diferent, i això de manera regular i no excepcional".
Quart.- En el cas que ara s'examina, el resultat de l'informe pericial de l'Àrea de medicina legal i forense és taxatiu quan afirma que:
"Cal tenir en compte que el pacient manifesta dolor i molèsties a nivell de malucs i de regió lumbar, restant inclús en repòs. Aquest fet el porta a haver de realitzar canvis posturals i adoptar postures antiàlgiques, que dificultarien el normal desenvolupament d'una activitat laboral, inclús sedentària.
(...)
És per aquests motius que el pèrit sotasignat descarta per complert la realització d'una activitat laboral consistent amb esforços físics, i tanmateix considera que no és recomanable el desenvolupament d'una feina, per part del pacient, de caràcter sedentari".
En conseqüència, resulta clar que l'interessat no pot realitzar de forma normal i regular cap tipus d'activitat professional, ni tan sols sedentària, de manera que té dret a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna del grup 2.
Cinquè.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) manifesta que l'existència de dolors i molèsties és un factor subjectiu que no es pot tenir en compte per a la classificació de la invalidesa en un dels grups que preveu l'article 169 de la Llei de la seguretat social, sinó que només s'ha d'atendre a les seqüeles i limitacions que afecten la funcionalitat i la mobilitat. En defensa d'aquesta tesi, cita la sentència d'aquesta Sala núm. 63-2015, de 9 d'octubre.
Cal assenyalar en primer lloc que la referida sentència es refereix a un supòsit diferent al que és objecte d'aquest procés. En aquell cas, es tractava de determinar l'element objectiu d'una invalidesa per accident de treball, cosa que obligava a atendre al barem indicatiu de la UCNSS, segons la disposició transitòria 4ª del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa, i aquest barem valora les limitacions funcionals derivades d'una concreta patologia. Ben al contrari, en aquest cas no es discuteix el grau d'incapacitat de l'agent, que la pericial fixa sense discussió en un 79,5%,
sinó, un cop determinat això, el grup dins del qual ha de ser classificat, cosa que fa necessària una valoració de conjunt de les circumstàncies que concorren, fins i tot la situació de dolor que impedeix a l'interessat restar en repòs sense fer canvis posturals i sense adoptar postures antiàlgiques.
Com abans s'ha dit, una reiterada jurisprudència ha establert que només es pot considerar que l'assegurat pot realitzar una activitat laboral quan aquesta es pot desenvolupar en condicions de normalitat i regularitat, cosa que no succeeix en aquest supòsit, segons el resultat de la prova pericial.
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 21 d'octubre de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
