ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.87ae1112 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 25/17·17 July 2017·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 237/2017
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket25/17
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:237) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 237/2017).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 17 juillet 2017 (n° 25/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 17 juillet 2017, n° 25/17 (STSJAD 237/2017)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 237/2017 (Lire sur source officielle)
✦ ⁂ ✦
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le 6 mars 2010, aux alentours de 11 heures, un accident corporel d'une gravité exceptionnelle s'est produit au sein du domaine skiable de la station de sports d'hiver Amorós, située en Principauté d'Andorre. La victime, le jeune Palau, alors mineur âgé de quinze ans (né en octobre 1994), évoluait à ski en compagnie de sa sœur Galan.
Entamant sa descente par la piste balisée dénommée « B », l'adolescent s'était ensuite engagé sur la piste « H » avec l'intention de rejoindre une troisième piste désignée sous la lettre « E ». Pour opérer cette transition à la croisée des deux tracés, le jeune skieur a emprunté une bande de terrain intermédiaire – décrite matériellement au cours de l'instruction comme un îlot de délimitation ou une zone neutre située entre les pistes « H » et « E ».
Cette zone présentait, sur l'un de ses flancs uniquement, une rupture brutale de pente formant une dénivellation d'environ cinq mètres de hauteur, laquelle séparait en contrebas la piste « E ». Ne disposant ni d'un balisage continu ni d'un dispositif physique de retenue ou d'avertissement adéquat, et la visibilité de la déclivité se trouvant altérée depuis la piste « H » par la présence d'une couche neigeuse uniforme recouvrant la végétation arbustive rase, la configuration des lieux masquait le vide aux yeux des usagers. Précipité du haut de cet escarpement rocheux et neigeux, le mineur a fait une chute de cinq mètres sur la piste inférieure.
L'impact au sol a occasionné des lésions corporelles irréversibles. Le rapport d'expertise médicale et les constatations judiciaires ont mis en évidence des fractures bilatérales du premier métacarpien et des deux os scaphoïdes aux membres supérieurs, ainsi qu'un traumatisme cervical majeur assorti d'une lésion médullaire par fracture vertébrale C4-C5. Cette dernière atteinte neurologique a entraîné une tétraplégie complète sous-lésionnelle au niveau C5, générant une incapacité permanente partielle fixée au taux de 85 %. Le retentissement médico-légal a en outre été caractérisé par un quantum doloris évalué à 7/7, un préjudice esthétique chiffré à 6/7, un préjudice d'agrément fixé à 6/7, ainsi qu'une incapacité temporaire médico-scolaire totale s'étant étendue du jour de l'accident jusqu'au mois de septembre 2011.
Au moment de la survenance de ces faits, la direction des opérations techniques et de la sécurité du domaine skiable de la station Amorós était confiée à M. Manzano, en sa qualité de chef de pistes (Cap de pistes). À ce titre, ce dernier était investi d'une délégation générale de compétence et de vigilance portant sur l'ensemble des mesures de sécurisation matérielle de la station, lesquelles comprenaient de plein droit l'évaluation des périls, le balisage, la signalisation et la protection passive des pistes ouvertes à la circulation du public.
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
À la suite de l'information judiciaire diligentée par la juridiction d'instruction (Batllia), des poursuites pénales ont été engagées à l'encontre de M. Manzano du chef d'atteinte involontaire à l'intégrité physique. Par un jugement rendu le 22 mars 2017 (dossier n° 6000
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (25/17) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket25/17
Judgment Date17 July 2017
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Penal
Núm. de Causa: 6000143/2015 Núm. de Rotlle: TSJP-0000025/2017
Andorra la Vella, disset de juliol de dos mil disset.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 22 de març de 2017 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte menor de lesions per imprudència greu, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 25/17 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 22 de març de 2017 amb la següent part dispositiva:
"FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Manzano, com autor d'un delicte menor de lesions per imprudència greu, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de VUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, AMB UN TERMINI DE SUSPENSIÓ DE LA PENA DE DOS ANYS i INHABILITACIÓ PEL CÀRREC DE CAP DE PISTES PER UN PERÍODE DE DOS ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat de l'acusació particular, a acreditar en període d'execució de sentència.
I en concepte de responsabilitat civil, Manzano i solidàriament amb ell, la companyia Amorós S.Galan, indemnitzaran a Palau en l'import de CINC-CENTS MIL EUROS."
II.- RESULTANT: que la referida sentència es recolza en els següents fets provats: "Són fets provats i així es declara que en data 6 de març de 2010, vers les 11h00, el menor Palau, nascut en data XX d'octubre de 1994, i que per tant comptava amb quinze anys d'edat a la data de producció dels fets, es trobava esquiant en companyia de la seva germana Galan, a l'estació Amorós, concretament baixava per la pista anomenada B.
Des d'aquesta pista, es dirigí vers la de l'H., per tornar després a la de l'E., passant a tal efecte per una zona, sense suficient senyalització ni protecció, situada a l'encreuament d'ambdues pistes i amb un important desnivell per només un dels seus costats, desnivell pel qual el menor Palau es precipità, tot caient des d'una alçada d'uns 5 metres aproximadament.
A conseqüència de l'impacte, Palau patí fractures del primer metacarpià bilateral i d'ambdós escafoïdes de les mans, així com un traumatisme cervical i lesió medul·lar, amb fractura C5-C4 que li produí tetraplegia per sota de C5 i li suposà una incapacitat parcial permanent del 85%, un quantum doloris de un 7/7, un perjudici estètic de 6/7 i de lleure de 6/7; així mateix, va estar de baixa medico-escolar des del 6 de març del 2010 fins al mes de setembre del 2011.
Manzano era, a la data de producció dels fets, Cap de pistes de l'estació Amorós i per tant, encarregat de les mesures de seguretat de l'estació, les quals inclouen la senyalització i protecció de les pistes."
III.- RESULTANT: que contra la dita sentència ha interposat recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Manzano i de la companyia d'assegurances Amorós SA, tot sol·licitant que aquesta resolució sigui revocada en el sentit d'acordar l'absolució del Sr. Manzano, en base a les següents al·legacions:
la illeta on es va produir l'accident és una zona compresa dins del domini esquiable, és a dir, dins d'una vall senyalitzada i amb instal·lacions, però en fora pista, a la qual s'hi pot accedir des de la pista per gravetat, no es retraca ni es trepitja, i en la que l'estació no té l'obligació de senyalitzar ni de protegir;
amb independència de la consideració de la zona (pista o fora pista), el desnivell era plenament visible per qualsevol esquiador prudent que s'aventurés a fer un salt amb una recepció desconeguda; i és habitual que l'esquiador abans de fer un salt miri prèviament el lloc on ha de fer la recepció, precaució no adoptada pel perjudicat.
Subsidiàriament, la part recurrent sol·licita que s'estableixi la concurrència de culpes en un 60% pel perjudicat i en un 40% per al Sr. Manzano, amb la imposició al darrer de les penes d'un mes de presó condicional i d'un mes d'inhabilitació, així com el pagament junt amb la companyia d'assegurances d'un import no superior a 200.000 euros.
IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal comparteix plenament la fonamentació del recurs d'apel·lació interposat en considerar que no s'ha acreditat cap responsabilitat del Sr. Manzano ni de l'estació d'esquí. Manifesta que correspon exercitar l'acció per davant de la via civil, en base a la mínima diligència exigible en aquella jurisdicció, la qual no és transposable a la via penal.
V.- RESULTANT: que la representació lletrada del Sr. Palau s'oposa al recurs formulat d'acord, substancialment, amb les següents al·legacions:
de la prova practicada en la instància el Tribunal de Corts va arribar a la convicció de que la zona de l'accident era un lloc neutre, petit, que induïa a error, i que sobre dita valoració al Tribunal a quem només li correspon pronunciar-se sobre la seva regularitat processal.
la zona per on va passar el perjudicat no és fora pista atesa la seva ubicació, la dimensió reduïda, l'existència de vegetació i arbustos i per la manca de senyalització suficient de les pistes, on les balises es trobaven situades a una distància de 40 o 60 metres entre elles, el què provocava confusió als esquiadors sobre si es trobaven dins o fora de les pistes.
l'estació té l'obligació de senyalitzar en les degudes condicions les pistes d'esquí alpí, i més encara ateses les circumstàncies de planament de la pista per on venia esquiant en Palau, la imprevisibilitat de l'esglaó existent i que els arbustos de la illeta estaven coberts per neu.
la causa eficient de la producció de l'accident fou la manca de senyalització i d'acondicionament de les instal·lacions clara i greu, no podent-se exigir a l'esquiador que s'anticipi a l'existència de circumstàncies imprevisibles.
la sol·licitud d'apreciar una concurrència de culpes és una al·legació introduïda ex novo en segona instància i, per tant, no pot ser atesa per aquest Tribunal.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que la representació lletrada del Sr. Manzano i la companyia d'assegurances Amorós SA impugna la sentència al·legant l'error del Tribunal de Corts en la consideració com a fora pista de la zona en que va ocórrer l'accident, error que estaria determinat pel que es considera una equivocada interpretació de la normativa que estableix el concepte de pista i fora pista.
És cert que una zona no es considera pista pel sol fet de que els esquiadors puguin tornar al punt de sortida dels remuntadors que els han transportat seguint sempre un recorregut descendent -article 12 de la Llei relativa a les estacions d'esquí i a les instal·lacions de transport per cable de 9 de novembre de 2000-, perquè hi ha una zona de fora de les pistes que comparteix la mateixa característica i queda inclosa junt amb la zona de pistes amb el que es denomina "domini esquiable". La diferència entre una zona i l'altra és que, mentre les pistes han d'estar senyalitzades i l'estació té l'obligació d'adoptar les mesures escaients per tal de garantir la seguretat dels esquiadors, en la zona fora de les pistes és l'esquiador l'únic responsable de la seva seguretat.
La sentència no només considera que la zona on es va produir l'accident -una illa situada entre dos pistes- s'havia de considerar fora de les pistes perquè en Palau podia tornar des d'allà al punt de sortida dels remuntadors que l'havien transportat, seguint sempre un recorregut descendent, directament per gravetat, sinó que arriba a tal conclusió per altres raons afegides com són:
Les característiques de la zona: una illa de petites dimensions ubicada entre dues pistes que no estaven suficientment delimitades, de forma que no es podia veure clarament on començava i acabava cada pista, el que podia induir a pensar a l'esquiador que es tractava d'una pista.
Tal conclusió la sustenta el Tribunal de Corts en les manifestacions no només d'en Palau i de la seva germana Galan, sinó que també en la de dos testimonis dels fets, Salcedo i Arnau, quins es van pronunciar en tal sentit, tal com ho recull la sentència. Tots dos van coincidir en que l'illa no la veien com fora de les pistes perquè, segons Salcedo, no estava senyalitzada i semblava una pista que es dividia i es tornava a ajuntar, i, segons Arnau, tot i que en els mapes estaven senyalades dues pistes el que es veia era una pista amb una illeta que les separava en dues i pel lloc on va passar en Palau la neu estava trepitjada. Fins i tot un treballador de l'estació, el pister Sr. Cepeda, que va ser el primer en acudir al lloc de l'accident, va declarar davant del Batlle instructor que el lloc per on va passar en Palau no es podia dir que fos fora de pistes i el propi Servei de Policia, en el seu informe, començà qualificant el lloc com de zona neutra entre dos pistes.
Les concretes condicions en que es trobava la zona el dia de l'accident: les quals només van poder ser reproduïdes pels testimonis, ja que les fotografies aportades es corresponen a dates llunyanes al moment de l'accident. Així, de les declaracions d'en Palau, de la seva germana i dels Srs. Salcedo i Arnau, el Tribunal de Corts va poder raonablement concloure que en la zona hi havia molta més neu de la que es veu en les fotografies, que els arbustos que estaven al començament de l'illa eren més baixos i que estaven coberts per la neu caiguda aquell hivern.
L'absència d'una adequada senyalització de les pistes en la zona que impedia distingir els seus límits: segons la sentència, les balises col·locades cada 40 o 60 metres i la neu trepitjada, inclús els dos pals de color negre i groc que va dir el Sr. Salcedo que estaven situats just en l'illa, eren absolutament insuficients per a fixar els límits de les pistes, perquè el testimoni dels usuaris de les instal·lacions així ho van posar de manifest en considerar que la zona per la que va passar en Palau era pista i no, com es pretén pels responsables de l'Estació, fora de les pistes per estar degudament senyalitzat. Tanmateix, les fotografies obrant en la causa no permeten distingir de forma clara els límits de les pistes.
De totes aquestes circumstàncies, el Tribunal de Corts va poder arribar a la lògica conclusió, que la Sala comparteix plenament, de que la zona per la que va passar en Palau per canviar de la pista de l'H. a la de l'E. havia de ser considerada com a pista perquè aquesta era la raonable percepció per l'usuari, compte tingudes les concretes característiques del lloc.
II.- CONSIDERANT: que la qualificació com a pista de la zona per la que va travessar Palau exigia l'adopció de les corresponents cauteles per tal d'advertir als esquiadors de l'existència d'un perill, com era l'important desnivell entre les dues pistes per la part de la pista de l'E. que aquell dia no era apreciable des de la pista de l'H.
El Tribunal de Corts ha sustentat aquesta conclusió de forma raonable en les manifestacions de Palau i de la seva germana Galan, en les fotografies obrant en autes i en la declaració d'una altre testimoni de l'accident, el Sr. Salcedo, qui va dir que el lloc per on va passar en Palau tenia un desnivell que enganyava, el que es veu corroborat pel fet de que els arbustos situats a la dreta de la illeta en la data de l'accident eren més petits i es trobaven totalment recoberts per la neu caiguda aquell hivern.
Com recull la sentència, les estacions d'esquí del Principat prenen com a referència les normes tècniques franceses i més concretament la denominada NF S 52-102, la qual, pel que fa a la senyalització del perill, indica en el seu article 9 que segons l'abast del lloc a senyalitzar s'han d'emprar fites, dispositius per relligar aquestes fites (cordes amb boles, banderoles ...), o xarxes, existint ensems, diferents triangles per advertir a l'esquiador del perill existent.
Era competència del cap de pistes, el processat Sr. Manzano, com a encarregat de la seguretat de les pistes, advertir de la situació de perill en la zona i protegir a l'esquiador, per a la qual cosa disposava de diferents mitjans que l'estació tenia al seu abast, com pancartes avisant de perill, direccionals fluorescents, pals grocs i negres amb cordó delimitant un perill, xarxes delimitant la pista o tancant l'accés a una zona concreta. Qualsevol d'aquests mitjans hauria advertit de forma clara del perill però no se'n va fes ús de cap i només es van emprar balises, les traces de neu trepitjada i dos pals negres i grocs amb els que no s'advertia ni es protegia amb suficients garanties a l'esquiador del risc existent, tal com s'explica detalladament a la sentència, el que va fer que el Tribunal de Corts qualifiqués, amb bon criteri, la imprudència de greu.
No s'ha produït l'al·legada errònia valoració de les proves pel Tribunal de Corts i la impugnació ha de ser desestimada.
III.- CONSIDERANT: que amb caràcter subsidiari s'al·lega la concurrència d'una conducta imprudent per part de l'esquiador, que es quantifica en un 60% com a mínim i hauria de determinar una reducció de les penes imposades i de la indemnització a favor de l'accidentat menor en el moment dels fets.
Es tracta d'una qüestió que la part recurrent no va plantejar en la primera instància i que, per tant, no pot ser analitzada per aquest Tribunal.
El recurs d'apel·lació té per objecte la revisió dels pronunciaments de la resolució recorreguda sobre les qüestions que han estat al·legades i debatudes en la primera instància, el que fa que les pretensions formulades "per saltum" per primera vegada en el recurs d'apel·lació no puguin ser examinades pel Tribunal perquè són qüestions que no han estat plantejades a l'òrgan en carregat de l'enjudiciament en la primera instància i, per tant, no han pogut ser resoltes pel mateix.
No obstant això, aprofitant la voluntat impugnativa de la part recurrent que demana una reducció de les penes, la Sala considera que tot i ser considerada com a greu l'omissió pel processat Sr. Manzano de les mesures adequades per a senyalitzar i advertir del perill que suposava el desnivell existent entre les dues pistes, la peculiaritat del cas, en ordre a la problemàtica sobre la qualificació de la zona de l'accident com a pista o fora de pistes, entenem que s'ha de valorar a l'hora de graduar la pena i entenem com a més adequada a la responsabilitat en que va incórrer el processat les de sis mesos de presó condicional amb un període de suspensió d'un any i la inhabilitació pel càrrec de cap de pistes per un període d'un any.
IV.-CONSIDERANT: que l'estimació parcial del recurs determina la declaració d'ofici de les costes causades en aquesta segona instància.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- ESTIMAR EN PART el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Manzano i la companyia d'assegurances Amorós SGalan
2.- REVOCAR EN PART la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 22 de març de 2017 en la causa 6000143/2015 i, en conseqüència, FIXAR les penes en sis (6) mesos de presó condicional, amb un període de suspensió d'un any, i la inhabilitació pel càrrec de cap de pistes per un període d'un (1) any, mantenint-se la resta dels pronunciaments de la sentència.
3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades en segona instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
