ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.16dd2935 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 63/17·10 juillet 2017·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 10 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 241/2017
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle63/17
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:241) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 10 de juliol del 2017 - ROJ: STSJAD 241/2017).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 10 juillet 2017 (n° 63/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 241/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 10 juillet 2017)
Par des résolutions du 17 mai 2017, le Govern d'Andorra avait rejeté les recours d'opposition formés par deux particuliers, MM. Escudero et Mme Pombo, à l'encontre de demandes d'échange d'informations fiscales émanant des autorités tributaires espagnoles. Les intéressés ont saisi le Tribunal de batlles d'un recours tendant à l'annulation de ces résolutions.
Par jugement du 13 juin 2017, la Sección Administrativa du Tribunal de batlles a rejeté la demande et déclaré les décisions administratives conformes au droit. Les requérants ont interjeté appel devant le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa.
Leurs moyens d'appel sont de trois ordres :
Application temporelle. Les demandes visent les exercices fiscaux 2011 à 2014, antérieurs à l'entrée en vigueur du Convenio hispano-andorran signé le 8 janvier 2015. Le Protocole additionnel, qui prévoit son application aux demandes fondées sur l'Accord du 14 janvier 2010, n'aurait été signé qu'ad referendum par les ministres et n'aurait pas été approuvé par le Consell General.
Conditions formelles. Les demandes ne seraient pas accompagnées des certifications exigées par l'article 4.1, lettres h) et i), de la loi 3/2009 du 7 septembre 2009 relative à l'échange d'informations en matière fiscale sur demande préalable.
Ordre public. La communication de données relatives à la société andorrane S. SL serait contraire à l'ordre public andorran, et ne pourrait être fondée sur les commentaires du modèle de convention de l'OCDE.
Le Govern a conclu à la confirmation intégrale du jugement entrepris.
Question de droit
La Cour devait répondre à trois questions :
Le Protocole additionnel, signé ad referendum et non approuvé par le Consell General, est-il opposable et applicable aux demandes portant sur les exercices 2011 à 2014 ?
La déclaration de l'État requérant, faute de certification distincte, satisfait-elle aux exigences de l'article 4.1, lettres h) et i), de la loi 3/2009 ?
La transmission d'informations relatives à une société andorrane porte-t-elle atteinte à l'ordre public ?
Solution et dispositif
1. Sur l'applicabilité du Protocole. La Cour rappelle que les protocoles additionnels aux traités ou conventions internationales « amplien o realitzen precisions sobre el contingut d'aquests darrers, però que tenen la seva mateixa naturalesa, eficàcia i validesa » (fdt. 3, traduction libre). Elle relève que le Protocole lui-même stipule qu'il « formarà part integrant del Conveni » (fdt. 3). En conséquence, « el Protocol té la mateixa força obligatòria que el Conveni del qual forma part » (fdt. 3).
S'agissant du défaut d'approbation par le Consell General, la Cour retient que le Protocole et la Convention ont été publiés au Bulletin officiel de la Principauté (BOPA) le 14 octobre 2015, après approbation parlementaire de la ratification et signature par les Coprinces. L'exposé des motifs publié au BOPA mentionne expressément le Protocole, ce qui démontre, selon la Cour, que la ratification porte sur les deux instruments.
Sur le fond de la temporalité, la Cour relève que le paragraphe VII.2.x du Protocole permet d'effectuer des demandes « en relació amb aquells exercicis per als quals s'hagués pogut sol·licitar informació en el marc de l'Acord » du 14 janvier 2010. Les demandes couvrant les exercices 2011 à 2014 entrent dans ce champ, les dispositions de l'Accord de 2010 ayant été remplacées par celles de la Convention, selon le paragraphe VII.1 du Protocole.
2. Sur les conditions formelles. La Cour interprète l'article 4.1, lettres h) et i), de la loi 3/2009 et les paragraphes VII.2, vi.g) et vi.h), du Protocole comme exigeant que l'État requérant
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (63/17) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000047/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000063/2017
SENTÈNCIA 68-2017
PARTS:
Apel·lants: Sr. Escudero
Sra. Pombo
Representant: Sra. Oller
Advocat: Sr. Machado
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Cañete
Advocat: Sra. Ribes
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, deu de juliol de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000047/2017.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 63/17 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació dels Srs. Escudero i Pombo va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions de 17 de maig de 2017, que havien desestimat els recursos d'oposició que van formular els interessats, en relació amb sengles peticions d'intercanvi d'informació fiscal procedents de les autoritats tributàries espanyoles.
2.- La sentència de 13 de juny de 2017 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada pels agents i ha declarat que les resolucions administratives impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Les peticions d'intercanvi d'informació fiscal es refereixen als períodes impositius de 2011 a 2014, en els quals encara no estava en vigor l'actual Conveni entre Andorra i Espanya, signat el 8 de gener de 2015. A més, el Protocol addicional al Conveni, que preveu la seva aplicació als períodes posteriors a l'anterior Acord de 14 de gener de 2010, només va ser signat ad referendum pels respectius Ministres però no va ser aprovat pel Consell General, de manera que no pot emparar la petició que és objecte d'aquest procés.
La sol·licitud no compleix els requisits de l'article 4.1, apartats h) i i), de la Llei 3/2009, de 7 de setembre, ja que no s'acompanyen les certificacions que justifiquin que la petició és conforme a les disposicions legals i reglamentàries de l'Estat requeridor i que aquest ha utilitzat tots els mitjans disponibles en el seu propi territori.
La petició de dades relatives a la societat andorrana S. SL és contrària a l'ordre públic i no es pot emparar en els comentaris al model d'acord de l'OCDE.
4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents argumentacions:
El Protocol addicional forma part integrant del Conveni signat el 8 de gener de 2015 i és aplicable des de la mateixa data d'entrada en vigor d'aquest darrer.
Les peticions trameses per les autoritats espanyoles incorporen la declaració de que són conformes a les pràctiques legals i reglamentàries d'aquell país i que s'han utilitzat tots els mitjans disponibles en el seu territori, de manera que s'han complert els requisits legals.
La sol·licitud d'informació sobre l'entitat S. SL no és contrària a l'ordre públic andorrà, concepte que s'ha de restringir als supòsits que afecten els interessos vitals de l'Estat.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Segons l'apartat VII.2.x del Protocol addicional al Conveni hispano-andorrà per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal, signat el 8 de gener de 2015:
"Sens perjudici de l'entrada en vigor del Conveni, les sol·licituds d'informació es poden efectuar en relació amb aquells exercicis per als quals s'hagués pogut sol·licitar informació en el marc de l'Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per a l'intercanvi d'informació en matèria fiscal, signat el 14 de gener del 2010".
No hi ha dubte que les sol·licituds d'intercanvi d'informació fiscal que constitueixen l'objecte d'aquest procés (que comprenen els exercicis de 2011 a 2014) es troben emparades per aquest precepte, ja que les disposicions de l'Acord signat en data 14 de gener de 2010 han quedat substituïdes per les del Conveni vigent, segons l'apartat VII.1 del Protocol abans esmentat.
Tercer.- La part agent defensa que el Protocol no és aplicable, ja que només va ser signat ad referendum pels Ministres d'ambdós països, però no va ser aprovat pel Consell General.
Com és ben sabut, els protocols addicionals o complementaris als tractats o convenis internacionals són instruments que amplien o realitzen precisions sobre el contingut d'aquests darrers, però que tenen la seva mateixa naturalesa, eficàcia i validesa.
En aquest sentit es pronuncia el Protocol de referència, quan afirma en el seu paràgraf inicial que:
"En el moment de procedir a la signatura del Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renda i prevenir l'evasió fiscal, els signataris han convingut les disposicions següents, que formaran part integrant del Conveni".
En conseqüència, el Protocol té la mateixa força obligatòria que el Conveni del qual forma part.
No concorre cap element de judici que permeti compartir l'al·legació dels recurrents, segons la qual el Protocol no hauria estat aprovat pel Consell General. En efecte, tant el Protocol com el Conveni van ser publicats al Butlletí Oficial del Principat de 14 d'octubre de 2015, un cop aprovada la seva ratificació per part de l'òrgan parlamentari i signada pels Coprínceps.
Si s'examina l'exposició de motius publicada al BOPA, s'observa que hi ha nombroses referències explícites al Protocol, cosa que demostra que la ratificació es refereix als dos instruments. Així resulta de les següents afirmacions:
"El Conveni (...) està constituït per 27 articles (...) i s'acompanya d'un Protocol que completa i interpreta certs articles del Conveni".
"A més, es defineix el concepte de resident fiscal (...) però amb la limitació de l'apartat II del Protocol ...".
"El procediment per a l'intercanvi efectiu d'informació prèvia sol·licitud es regula de forma exhaustiva en el Protocol. Aquest protocol preveu el procediment per a l'intercanvi en termes molt similars al TIEA vigent".
"El Protocol disposa que les sol·licituds d'informació efectuades a l'empara del Conveni, i les que es trobin pendents de resposta l'1 de gener de 2016 en virtut del TIEA, seran tramitades de conformitat amb les disposicions d'aquest Conveni".
Resulta clar i manifest, doncs, que la ratificació del Conveni va incloure el Protocol addicional, com és lògic en funció de la naturalesa d'aquest instrument, de manera que s'han de desestimar íntegrament les al·legacions dels recurrents sobre aquesta qüestió.
Quart.- Tampoc pot prosperar l'argument relatiu a l'incompliment dels requisits de l'article 4.1, apartats h) i i), de la Llei 3/2009, de 7 de setembre.
Aquests preceptes exigeixen que la petició d'intercanvi d'informació fiscal inclogui una declaració que certifiqui que la petició és conforme a les disposicions legislatives i reglamentàries, així com a les pràctiques administratives de l'Estat requeridor, i que també s'acompanyi una declaració que certifiqui que el requeridor ha utilitzat tots els mitjans disponibles en el seu propi territori, salvat aquells que li puguin comportar dificultats desproporcionades.
En el mateix sentit es pronuncia l'apartat VII.2, subapartats vi.g) i vi.h) del Protocol addicional al Conveni entre ambdós països de 8 de gener de 2015.
Aquests requisits s'han complert de forma suficient en aquest cas, ja que la petició tramesa per les autoritats espanyoles fa constar de forma explícita que: "Aquesta sol·licitud d'informació es realitza d'acord a les lleis i pràctiques administratives vigents a Espanya", i que: "Espanya ha esgotat tots els mitjans disponibles en la seva jurisdicció per obtenir la informació que sol·licita".
No té cap sentit entendre que, quan la llei exigeix una "declaració que certifiqui" els extrems abans indicats, això suposi un requisit doble (la declaració i una certificació), ja que aquesta conclusió seria contrària al tenor literal del precepte, a la seva finalitat i a la seva utilitat. El que tant la Llei com el Protocol exigeixen és que l'Estat requeridor declari explícitament que la sol·licitud s'ajusta a la seva normativa interna i que ha esgotat els procediments que podia utilitzar en la seva jurisdicció, però no imposa una forma determinada en què aquesta manifestació s'hagi de produir.
Cal tenir en compte, a més, dos criteris suplementaris. D'una banda, que la certificació que consideren exigible els recurrents no aportaria cap garantia addicional als interessats, ja que el contingut i els efectes de la declaració emesa per l'Estat requeridor serien plenament equiparables a la que s'ha produït en aquest cas. En segon lloc, que no correspon a les autoritats andorranes verificar l'exactitud de la declaració emesa per l'Estat requeridor.
Per aquestes raons, s'ha de desestimar aquest motiu d'impugnació.
Cinquè.- En darrer terme, els recurrents al·leguen que el subministrament de la informació relativa a l'entitat andorrana S. SL seria contrària a l'ordre públic.
Com a punt de partida, s'ha de tenir en compte que no es discuteix que la informació sol·licitada pot ser rellevant per determinar la situació fiscal dels recurrents a Espanya. En conseqüència, es troba compresa en l'àmbit d'aplicació del Conveni entre els dos països de 8 de gener de 2015.
Des de cap punt de vista es pot considerar que la tramesa d'aquesta informació sigui contrària a l'ordre públic andorrà, ja que no afecta els interessos vitals del Principat ni resulta contrària als principis generals que informen l'ordenament jurídic d'Andorra.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Escudero i Pombo contra la sentència dictada el 13 de juny de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.