ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.56beaa66 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 57/17·29 June 2017·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 260/2017
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket57/17
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:260) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2017 - ROJ: STSJAD 260/2017).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 29 juin 2017 (n° 57/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2017 (recours n° 57/17)
La société ORG_0 a réalisé, les 25 et 26 février 2015, une prestation de déménagement pour le compte de Mme Porras, moyennant un prix de 1 435 euros hors IGI. Ces faits ne sont pas contestés ; la cliente a été satisfaite de la prestation (fdt. 2).
Une facture n° 015121 datée du 6 mars 2015, correspondant à un bon de travail (albarà) du 25 février 2015, a été émise pour un montant de 1 500,32 euros. Les deux documents portent la mention « al comptat » (au comptant) dans la rubrique « forme de paiement ». Le bon de travail comporte en outre les coordonnées bancaires de la cliente, inscrites et signées de sa main. La facture renvoie à une mention « nostre rebut N° XXXXXX » (notre reçu n° XXXXXX) (fdt. 5 à 8).
Par une demande de citation du 22 décembre 2015, puis une demande écrite du 3 février 2016, la société a saisi le tribunal de première instance selon la procédure civile abrégée, en réclamant le principal, les frais de retour bancaire, les intérêts légaux et les dépens. Mme Porras s'est opposée à la demande, en soutenant avoir déjà payé la facture (antécédents II).
Par jugement du 20 décembre 2016, le juge unipersonnel a fait droit intégralement à la demande et condamné Mme Porras au paiement de 1 500,32 euros, avec intérêts légaux et dépens (antécédents III). Mme Porras a interjeté appel, en demandant la réformation totale du jugement et la condamnation de la demanderesse aux dépens des deux instances (antécédent IV).
Question de droit
La question posée à la Sala Civil porte essentiellement sur la charge et l'appréciation de la preuve du paiement d'une obligation pécuniaire. Plus précisément, il s'agissait de déterminer :
à qui incombe la charge de prouver la libération du débiteur qui invoque un paiement, alors que la créance elle-même est établie ;
si les mentions figurant sur les documents contractuels (« au comptant », référence à un reçu) suffisent à renverser la présomption en faveur du créancier ;
quelle valeur accorder aux témoignages des salariés du créancier et à une attestation émanant de la directrice du prestataire de facturation ;
si la règle de la facilité de la preuve peut conduire à reporter la charge sur le créancier.
Le moyen d'appel soulevait sept griefs : une appréciation erronée des preuves ; l'absence de vraisemblance de l'erreur administrative invoquée ; le défaut d'objectivité des témoins salariés ; la prétendue facilité probatoire de la société ; le recours à la preuve par présomptions ; l'exécution d'une attestation et la possibilité d'un témoignage du mari de l'appelante « pour mieux juger » ; enfin, l'inscription volontaire des données bancaires sur le bon de travail (fdt. 1).
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel après une analyse progressive des éléments de preuve.
Sur la charge de la preuve. Le tribunal rappelle que, la créance étant établie, il appartient à la débitrice de prouver sa libération. Il se réfère à l'adage
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (57/17) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket57/17
Judgment Date29 June 2017
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000057/2017 ORIGEN: 3000502/2015 - 00
NIG: 5300542120150009070
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Prèvia petició de citació del 22-12-2015, per escrit de data 03-02- 2016, la representació processal de la societat ORG_0, va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la Sra. Porras demanant que se la condemnés a abonar-li la quantitat total de 1.500,32.-euros en concepte d'una factura relativa a uns treballs de mudança realitzats pel compte de la demandada el 25-02-2015 més despeses de retorn bancari, amb els interessos legals corresponents, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 57/17 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
II.- La representació processal de la Sra. Porras es va oposar a la demanda demanant la seva íntegra desestimació exposant que ja havia satisfet al pagament de la factura.
III.- Per Sentència de data 20-12-2016, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir "que estimant íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil andorrana per accions "T., S.A." contra la Sra. Porras, ha de condemnar i condemna a la darrera a satisfer a la primera la suma global de mil cinc-cents euros amb trenta-dos cèntims (1.500,32.- EUROS), més els interessos legals descrits en el I.- Considerant, imposant tanmateix al vençut les costes judicials produïdes en aquesta instància segons preveu la fonamentació jurídica de la present resolució.".
IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Porras demanant la seva revocació íntegra en el sentit de desestimar totalment la demanda amb imposició a la demandant de les costes judicials d'ambdues instàncies.
La representació processal de la demandant sol·licita la desestimació del recurs, amb imposició de les costes a l'adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs de la Sra. Porras es fonamenta sobre la consideració general que el Tribunal ha valorat de manera incorrecta i errònia la prova practicada. Argumenta al respecte i de manera sintètica que: 1) com ressurt de l'albarà i de la factura el pagament s'havia de fer "al comptat" ; 2) aquesta menció només es pot fer aparèixer en aquests documents de manera expressa i l'error invocat per la part agent no es pot presumir i no és versemblant ; 3) els testimoniatges dels empleats de la societat no gaudeixen de les suficients garanties d'objectivitat i imparcialitat ; 4) era a la societat demandant, que disposa de la facilitat probatòria al respecte, de provar que la menció "al comptat" no implicava el pagament efectiu de la factura ; 5) la prova de presumpcions permet considerar que la factura s'ha pagat ; 6) no hi ha cap dubte que és a petició de la societat agent que el dia 25 ella va inscriure a títol de garantia les seves dades bancaries en l'albarà i 7) la pràctica d'una testifical en la persona del seu marit era innecessària i es pot ordenar per a millor proveir.
No es discuteix que la Sra. Porras va contractar a la societat agent perquè realitzi la mudança del seu mobiliari pel preu de 1.435.-euros més IGI, i que els referits treballs es van dur a terme els dies 25 i 26 de febrer del 2015, a la satisfacció de la clienta.
Tota la controvèrsia ve de la qüestió de la prova del fet que la Sra. Porras hauria pagat la factura corresponent com ho pretén.
Recordarem que, establerta l'obligació, és sobre la Sra. Porras que recau la càrrega de provar que s'ha alliberat del pagament de la factura i satisfet el dret de la societat demandant, aplicant-se el principi general segons el qual pertany a la persona que al·lega haver pagat el deute, de justificar-ho (Digest 22,3,25-2). A partir del moment, on l'agent havia acreditat els fets propis a establir el seu dret a reclamar en contra de la defenent, pertocava a aquesta oposar-se a la reclamació i acreditar els fets impeditius, obstatius o extintius.
El que queda provat mitjançant la documentació aportada és que es va establir un albarà nº015121, el qual porta la data del 25-02-2015. En l'apartat "forma de pagament" apareix la menció "al comptat" i queda firmat per la Sra. Porras qui a més hi va inscriure les seves dades bancaries del seu puny i lletra.
Es va establir també un formulari de control de servei, que també porta la data del 25-02-2015, i que la Sra. Porras va firmar valorant en 9/9 el seu grau de satisfacció.
Remarquem que si aquests dos documents porten la data del 25, apareix més lògic que la Sra. Porras les hagi emplenat i firmat el 26 ja que és al final dels treballs que el client valora la feina i firma l'albarà per a confirmar la realització de la prestació.
Es va establir finalment una factura nº015121 de data 06-03-2015, la qual apareix conforme a l'albarà, i que també conté la menció "al comptat" així com en la part "forma de pagament venciment" la menció "nostre rebut NºXXXXXX".
És en base a aquests elements que la part defenent pretén establir que ja s'ha alliberat del deute i que pretén invertir la càrrega de la prova.
Però, si és evident que la menció de l'existència d'un rebut podria portar a considerar l'existència d'un pagament anterior, la part agent ha fet un esforç probatori significatiu que permet aclarir les condicions en les quals dites mencions van aparèixer als documents.
En efecte, el Sr. Pla, encarregat de l'empresa i que va participar a les operacions de mudança dels 25 i 26, explica que va remetre l'albarà a la Sra. Porras i que havia de pagar per transferència i no en efectiu.
Sobre tot, la Sra. Vilar, l'administrativa de l'empresa, explica que és ella que va emetre l'albarà i el va remetre al Sr. Pla per tal que el remetés i el fes emplenar per la clienta, com era habitual. També és ella que va establir la factura. Confirma que el pagament s'havia d'efectuar pel banc però que, pel fet d'escriure "al comptat" per error, no es va generar la corresponent lletra pel banc ; que el fet d'inscriure "al comptat" en el programa informàtic genera automàticament un número de rebut que en realitat no existeix i que en tot cas quan el client paga realment al comptat, s'anota "cobrat" en els dos exemplars de l'albarà.
És clar que tractant-se d'empleats de la societat demandant, les seves manifestacions s'han de valorar amb precaució però no es pot treure tota força probatòria a les seves manifestacions donat que es tracta de les persones que van participar directament als fets, que no existeix cap element objectiu per considerar que manquen a la veritat i que existeix una confirmació exterior de la versió de l'error administratiu i de l'absència de qualsevol rebut.
Aquest element exterior és la certificació de la Sra. Sandoval, la directora de l'empresa D., la qual gestiona el programa de facturació de la societat T. La mateixa va certificar que a posar com a clau de facturació "1" (al comptat), el programa posa a peu de la factura el número de rebut que genera el programa i que la frase "Nostre rebut NºXXXXXX" indica quin seria el número d'un rebut associat a aquesta factura però que aquesta "enumeració" no s'utilitza i que no s'emet cap document físic de rebut. La mateixa senyora va afegir que el format dels rebuts de cobrament que s'utilitzen en l'empresa és completament diferent de la referida menció.
Així les coses, queda clar que la menció de l'existència d'un rebut en la factura del 06-03-2015, no correspon a un pagament sinó a un problema administratiu.
A més, res permet confirmar que la Sra. Porras hauria inscrit les seves dades bancàries en l'albarà només a títol "de garantia", quan al contrari, tot apunta que ho va fer tot senzillament perquè el pagament s'havia de realitzar per via bancària, com la societat ho va fer finalment quan es va adonar que el deute quedava pendent.
Tampoc res permet confirmar l'existència d'un pagament en efectiu.
Del seu costat, la part defenent no ha presentat cap element per establir la seva versió. I força és de constatar que no ha provat haver pagat i que no aporta cap document, en particular cap rebut, per acreditar el pagament efectiu que pretén que el seu marit hauria fet en metàl·lic a un personal de la societat demandant, quan, fins i tot si el pagament s'havia de fer al comptat, és al debitor que pertoca aportar la prova del seu alliberament.
En quant a la qüestió de la facilitat probatòria, el tribunal ha remarcat de manera encertada que la defenent no havia proposat cap testifical en la persona del seu marit, quan seria aquest darrer que hauria pagat en efectiu a una persona de la societat i que per tant hauria pogut precisar a qui havia pagat i explicar-ne les circumstàncies.
D'altra banda, no es pot reprotxar a la societat T. de no produir la matriu del rebut Nº XXXXXX ja que el mateix no existeix, com ho ha confirmat la Sra. Sandoval, afirmació que porta necessàriament a dubtar de l'afirmació de la defenent que va disposar d'aquest rebut però que el va perdre.
Finalment, la demandant ha aportat elements suficients per acreditar que era creditora de la defenent, la qual no ha aportat cap element significatiu per contradir-ho.
Per tot l'exposat s'ha de desestimar íntegrament el recurs i confirmar la sentència.
II.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la Sra. Porras contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 20-12-2016, que confirmem íntegrament;
IMPOSAR a la Sra. Porras les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
