ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d7d0b55c · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 138/16·28 September 2017·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 28 de setembre del 2017 - ROJ: STSJAD 337/2017
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket138/16
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:337) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de setembre del 2017 - ROJ: STSJAD 337/2017).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 septembre 2017 (n° 138/16) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 337/2017, Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, 28 septembre 2017
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 28 septembre 2017, ROJ STSJAD 337/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:337, recours n° 138/16 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Duque était assurée auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par deux décisions des 9 décembre 2014 et 27 janvier 2015, la CASS a prononcé son alta médicale, c'est-à-dire la fin de sa période d'incapacité temporaire, et l'a réintégrée dans l'activité. Elle a saisi la juridiction de première instance d'une demande tendant, à titre principal, à l'annulation de ces décisions et au maintien de la situation de baixa laboral. À titre subsidiaire, elle sollicitait la reconnaissance d'une pension d'invalidité pour maladie, catégorie A, groupe 3.
Par sentence du 9 novembre 2016, le Tribunal Unipersonal del Batlle a rejeté la demande. Il a estimé que la pathologie de l'assurée était consolidée et a écarté la demande d'invalidité pour maladie commune au motif qu'elle n'avait pas été présentée dans le recours administratif préalable.
Mme Duque a interjeté appel. La CASS a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Le litige a été jugé sur conclusions écrites, l'audience orale ayant été remplacée par cette procédure.
Le tribunal a retenu sa compétence au titre de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Question de droit
La décision soulève deux questions.
La première est d'ordre procédural. Il s'agit de savoir si la demande juridictionnelle tendant à la reconnaissance d'une pension d'invalidité pour maladie est incongrue au regard du recours administratif préalable, qui ne visait expressément que l'alta médicale. Le tribunal rappelle que la Sala exige, en principe, la congruence entre la demande et le recours administratif préalable, comme le prévoit l'article 34 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. Il relève toutefois que certaines décisions antérieures (sentences n° 36-2010 du 17 juin et n° 82-2011 du 16 décembre) ont tenu compte des particularités du contentieux de la CASS en matière d'incapacité.
La seconde porte sur le fond. Il s'agit de déterminer si l'assurée peut prétendre à une pension d'invalidité pour maladie, compte tenu de la nature consolidée ou non de sa pathologie et de la gravité de ses atteintes.
Solution et dispositif
Sur la congruence, le tribunal adopte une interprétation finaliste. Il juge que l'alta médicale et l'éventuelle pension d'invalidité sont « intimement liées » et doivent être examinées conjointement. Le fondement 15 reprend un raisonnement déjà énoncé dans la sentence 82-2011 : la décision sur la suspension des prestations est
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (138/16) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket138/16
Judgment Date28 September 2017
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 1000019/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000138/2016
SENTÈNCIA 84-2017
PARTS:
Apel·lant: Sra. Duque
Representant: Ídem
Advocat: Sra. Alvarado
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Vilar
Advocat: Sr. Hoyos
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-vuit de setembre de dos mil disset.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000019/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 138/16 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Duque va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 9 de desembre de 2014 i 27 de gener de 2015, en virtut de les quals s'havia acordat l'alta mèdica de la interessada, i que se la reposés en la situació de baixa laboral. Amb caràcter subsidiari, va demanar el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A grup 3.
2.- La sentència de 9 de novembre de 2016 del Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, en considerar que la patologia de l'agent es troba consolidada i, a més, ha rebutjat la pretensió relativa a la invalidesa per malaltia comuna, ja que no s'havia sol·licitat en el recurs administratiu previ.
3.- La Sra. Duque interposa recurs d'apel·lació contra la referida sentència, que es fonamenta en les següents al·legacions:
Procedeix mantenir la situació de baixa laboral, ja que el dictamen pericial exposa la possibilitat de diversos tractaments per millorar el seu estat de salut.
En altre cas, procediria reconèixer una pensió d'invalidesa, en base a les patologies que recull l'informe del perit, consistents en una fibromiàlgia i una síndrome de fatiga crònica, a més de patir sensibilitat química múltiple.
4.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La pretensió principal que formula la part apel·lant va encaminada al manteniment de la situació de baixa laboral, que va finir en virtut de les resolucions administratives impugnades.
Aquesta qüestió ha de ser resolta d'acord amb els criteris que resulten dels articles 143 i següents de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, que regulen les prestacions d'incapacitat temporal.
Como ha declarat una reiterada jurisprudència, d'aquesta normativa en resulta que l'abonament de les prestacions de salari es pot perllongar, en el cas de malalties de llarga durada, fins a un període total de tres anys, però sempre amb la perspectiva de què, durant aquest temps, l'assegurat pugui assolir el seu guariment o, en altre cas, mantenir l'estabilitat del seu estat de salut mitjançant un tractament adequat.
Per contra, quan es tracta de seqüeles consolidades, o fins i tot progressives, la Caixa Andorrana de Seguretat Social podrà acordar el cessament de les prestacions de incapacitat temporal i el correlatiu reconeixement d'una invalidesa per malaltia quan l'interessat pateixi una disminució de la capacitat de treball d'almenys el 60%, tal i com ho disposa l'article 166 de la Llei de la seguretat social.
En conseqüència, la dada fonamental a tenir en compte la constitueix el fet de què la patologia de l'interessat es trobi o no consolidada, ja que la persistència d'aquestes lesions consolidades no impedeix en sí mateixa l'alta mèdica, que podrà donar lloc a reprendre l'activitat laboral, o bé, quan procedeixi, al reconeixement d'una invalidesa.
Tercer.- En aquest supòsit, encara que el dictamen pericial practicat en les actuacions (folis 109 i següents) assenyala la possibilitat d'intentar alguns tractaments, com la teràpia psicològica, el mindfulness i la sofrologia, per tal d'alleujar els símptomes que pateix la interessada, no es preveu en realitat una milloria apreciable, atès el caràcter crònic i progressiu de la malaltia, el fet de que no té curació en l'actualitat "i altres factors com poden ser l'edat de la pacient o les patologies co-mòrbides que afegeix (distímia)".
En conseqüència, encara que el perit consideri adients certs tractaments pal·liatius, es tracta sens dubte d'una patologia consolidada, de manera que procedeix confirmar en aquest punt la sentència apel·lada.
Quart.- Pel que fa a la pretensió subsidiària, la primera qüestió que cal resoldre és la relativa a si la demanda incorre en incongruència, pel fet que el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia no va ser inclòs entre les peticions del recurs administratiu i només es va introduir en la demanda jurisdiccional de la part agent.
Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada la necessitat de que les peticions de la demanda han de ser congruents amb el recurs administratiu previ, com exigeix l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal. Tanmateix, és necessari realitzar algunes matisacions, derivades de la regulació de la Llei de la seguretat social sobre la durada de la situació de baixa mèdica i el reconeixement correlatiu d'una pensió d'invalidesa.
Encara que algunes sentències han fet una interpretació literal de l'esmentat article 34 de la Llei reguladora d'aquesta jurisdicció, hi ha altres pronunciaments que tenen en compte les singularitats que presenta el procediment que segueix la CASS en aquesta matèria, i que arriben a conclusions més ajustades als principis tuïtius que la presideixen, que procedeix reproduir en aquest cas. Es poden citar en aquest sentit les sentències núm. 36-2010, de 17 de juny, i 82-2011, de 16 de desembre.
Cinquè.- Com afirma aquesta darrera sentència:
"Sobre aquesta qüestió, cal tenir en compte, en primer lloc, que la resolució inicialment impugnada de la C.A.S.S., de data 9 de febrer de 2010, no es pronunciava només sobre la suspensió de les prestacions de salari, sinó que també denegava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa-malaltia, de manera que s'ha de considerar que aquesta darrera qüestió va ser igualment objecte del procediment administratiu i, en conseqüència, pot ser revisada posteriorment en via jurisdiccional.
En segon lloc, no es pot interpretar en sentit limitatiu el contingut d'un recurs administratiu que subscriu un ciutadà sense especials coneixements tècnics. En aquest cas, la interessada va demanar expressament que es reconsiderés l'alta mèdica, però, al mateix temps, va manifestar la impossibilitat de desenvolupar qualsevol activitat laboral, qüestió que remet ineludiblement a la procedència del reconeixement d'una pensió d'invalidesa.
En darrer terme, no es pot oblidar que la decisió de la C.A.S.S. sobre la suspensió de les prestacions de salari es troba necessàriament vinculada a la resolució sobre si procedeix o no atorgar ulteriorment una prestació d'invalidesa. L'article 24 in fine del Reglament Tècnic disposava que, a l'expiració del termini de tres anys, "la Caixa podrà estudiar la transferència de l'assegurat a l'assegurança invalidesa, o bé decidir la pròrroga durant un altre any de les prestacions de reembossament, si semblés que pot obtenir- se d'aquesta forma el guariment de l'interessat". D'aquesta manera, l'acabament del període de percepció de les prestacions de salari comporta que la C.A.S.S. adopti una decisió sobre l'atorgament d'una pensió d'invalidesa, cosa que resulta igualment predicable quan aquestes prestacions quedin suspeses abans d'exhaurir-se el període de tres anys. En el mateix sentit es pronuncia l'article 149.3 de la vigent Llei de la seguretat social, segons el qual "les pròrrogues (de les prestacions econòmiques d'incapacitat temporal) s'atorguen per períodes màxims de sis mesos, i són renovables fins a l'expiració del tercer any (...) mentre no acordi l'alta de la persona assegurada abans d'expirar el dit termini, amb atorgament de pensió d'invalidesa, si correspon". Del contingut d'aquests preceptes es desprèn que el reconeixement o no de la invalidesa és conseqüència necessària de la suspensió o acabament de la situació de baixa laboral, de manera que es tracta de dues qüestions íntimament vinculades, que s'han d'examinar de forma conjunta.
Com a conseqüència de tot això, s'ha de concloure que la petició que l'agent va formular en la demanda no resultava incongruent, per la qual cosa procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula aquesta part i, al mateix temps, abordar la qüestió de fons que reprodueix en aquesta instància.
Sisè.- En el cas que ara s'examina, concorren circumstàncies similars a les que va examinar la referida sentència 82-2011. En efecte:
La interessada va manifestar en el seu recurs administratiu que no podia desenvolupar la seva activitat laboral, per la seva patologia, i aquesta al·legació plantejava, al menys implícitament, la qüestió de si procedia o no una pensió d'invalidesa.
La decisió d'atorgar l'alta mèdica feia necessari examinar correlativament si havia lloc a una pensió d'invalidesa, segons l'article 149.3 de la Llei de la seguretat social i 6.2 del Reglament de les prestacions d'incapacitat temporal.
En conseqüència, s'ha de concloure que la demanda no ha incurregut en incongruència, i que l'examen de si procedia una pensió d'invalidesa no ha suposat cap indefensió per a la CASS, ja que aquest punt es va plantejar en la demanda i ha estat objecte de la prova pericial, de manera que la demandada ha pogut articular tots els mitjans de defensa que ha considerat necessaris.
Setè.- Quant a la procedència de la pensió d'invalidesa, el dictamen pericial indica que l'agent pateix diverses patologies de consideració, com són una fibromiàlgia, una síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple.
Tanmateix, l'informe no ha precisat la gravetat d'aquestes dolences, segons els criteris del barem a què es refereix la disposició transitòria 4ª del Reglament regulador de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social.
En conseqüència, amb estimació parcial del recurs d'apel·lació i de la demanda, procedeix retornar l'expedient a la Batllia, a fi de que resolgui si procedeix atorgar una pensió d'invalidesa per malaltia, recorrent si és necessària la pràctica d'un complement de la prova pericial.
Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui un especial pronunciament en matèria de costes.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Duque contra la sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 9 de novembre de 2016, la qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Retornar les actuacions al Tribunal de procedència, a fi que determini si procedeix reconèixer a l'agent una pensió d'invalidesa per malaltia, en els termes que resulten del fonament 7è d'aquesta resolució.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
