ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.efd343da · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 142/17·30 november 2017·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2017 - ROJ: STSJAD 388/2017
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI142/17
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:388) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2017 - ROJ: STSJAD 388/2017).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 novembre 2017 (n° 142/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD, Sala Civil, 30 novembre 2017 (ROJ : STSJAD 388/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:388)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 388/2017, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2017, recours n° 142/17 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte de la décision. La décision étant rédigée en catalan, les extraits reproduits ci-dessous sont traduits par nos soins.
Faits et procédure
La société San\u00e7 (demanderesse) a introduit, le 28 mars 2013, une action en paiement de honoraires professionnels à l'encontre de la société Capellà (défenderesse). Les honoraires réclamés se rapportaient à un projet de réforme et d'adaptation d'un local sis avenue Meritxell, destiné à être aménagé pour une nouvelle enseigne. La demanderesse s'appuyait sur une proposition d'honoraires remise en octobre 2011, sur le projet de réforme lui-même et sur des échanges de courriels entre les parties.
La défenderesse n'ayant pas constitué avocat dans les délais, elle a été déclarée en rebellion processuelle le 30 mai 2013. La demanderesse a proposé ses preuves, qui ont été administrées, puis a conclu.
Par jugement du 23 février 2017, le Tribunal de batlles a fait droit intégralement à la demande et condamné la défenderesse au paiement de 18 130 euros, majorés des intérêts légaux à compter du 20 juin 2013, ainsi qu'aux dépens.
La défenderesse, qui a entre-temps comparu, a interjeté appel en demandant la révocation partielle du jugement. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a été saisie sous le numéro 142/17, le magistrat rapporteur étant M. Carles Cruz Moratones.
Question de droit
La question posée à la cour était double. Il s'agissait, en premier lieu, de déterminer quel effet la rebellion processuelle du défendeur produit en droit andorran sur la charge de la preuve : la défaillance du défendeur vaut-elle reconnaissance (ficta confessio) des faits allégués par le demandeur, ou ce dernier demeure-t-il tenu de prouver ses prétentions ? En second lieu, il convenait de dire si les honoraires pouvaient être alloués pour l'intégralité des prestations facturées, alors que le demandeur ne démontrait pas avoir dirigé l'exécution des travaux.
Solution et dispositif
La cour rappelle, en reprenant la jurisprudence andorrane (dont la dernière mouture est citée sous la référence STJC 220/2017), que le fondement de la rebellion en droit romain ne se transpose pas en droit andorran vigent. L'adage contra contumaces, omnia iura clamat, qui présumait le bien-fondé de la position de l'absent, n'est plus regardé comme applicable. Le texte du Digeste (5, 1, 68 à 70, de iudiciis) est invoqué à l'appui : la défaillance du défendeur n'implique pas, par elle-même, le reconnaissance des faits, et la demande doit être rejetée si le demandeur ne justifie pas son action. La cour se rattache ainsi au modèle des pays latins, par opposition au système germanique où les allégations non contestées sont tenues pour avérées.
La cour en tire une conséquence précise : la rebellion ne saurait, en elle-même,
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (142/17) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 28.3.13 la representació processal de Sanç va formular demanda en reclamació de quantitat, imposant a la defenent les costes del procediment.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 142/17 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- La representació processal de Capellà no va contestar la demanda i en data 30.5.13 va ser declarada en rebel·lia processal.
III.- La part agent va proposar proves i un cop practicades, va presentar oportunament el seu escrit de conclusions.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 23 de febrer de 2017 i va decidir :
"Primer.- Estimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal de la societat Sanç contra la societat Capellà, i condemnar conseqüentment a aquesta darrera a pagar la suma total de 18.130.-euros, majorada dels interessos legals generats des de la data en què hagués hagut de contestar la demanda a saber el dia 20 de juny del 2013.
Segon.- Fer imposició a la part defenent de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part demandant, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Capellà i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que s'estimi parcialment la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el present procediment, la part agent Sanç reclama front la part defenent Capellà (en acrònim, ENTITY_5) en demanda en la que sosté una petició de condemna per 18.300EUR per honoraris professionals.
La sentència d'instància estima la demanda amb imposició de costes a la defenent rebel.
Contra tal decisió s'alça la part vençuda després d'haver comparegut a les actuacions.
II.- La part agent reclama els honoraris professionals d'acord amb la proposta d'honoraris que va lliurar a la part defenent en el mes d'octubre de 2011 i en relació al projecte de reforma i adequació d'un local situat a l'avinguda Meritxell conegut com a X per adaptar-lo a la nova marca Y.
La part defenent no va comparèixer en temps i forma i va ser declarada en rebel·lia processal.
La part defenent va aportar la proposta d'honoraris, el projecte de reforma i els mails de comunicació entre les parts que denoten el contracte d'obra encarregat.
III.- La part apel·lant posa de relleu que l'obra no es va dur a terme i que per aquesta raó no pot ser condemnada a pagar diverses partides que no siguin la redacció del projecte de reforma que és l'única feina que va realitzar la part agent.
En aquest punt hem d'analitzar el tractament del nostre ordenament dóna a la rebel·lia processal en relació a la càrrega probatòria.
Cal reiterar la doctrina dels tribunals andorrans (la darrera la recull la STJC 220/2017) relatiu a que el fonament sobre la rebel·lia processal en el dret romà, no equival en dret andorrà vigent, a ’planament i consegüent triomf del compareixent, per no regir ’forisme que establia que "contra contumaces, omnia iura clamat", a tenor del qual ’ntenia que els absents i els rebels estaven sempre mancats de raó. Aquesta doctrina ja venia contradita pel propi text del Digest (5, 1, 68, 69 i 70, "de iudiciïs"), segons el qual la rebel·lia del defenent no implica, per si sola, el reconeixement que ’ctor invoca, doncs si no justifica la seva acció, la demanda ha d’ésser rebutjada ja que la incompareixença del defenent no autoritza a tenir per confessats ("ficta confessio") els fets establerts per ’gent, seguint així el nostre ordenament jurídic el sistema dels països llatins veïns, enfront del sistema germànic, en el qual ’stableix que si el defenent no compareix, es tenen per confessades les al·legacions i es falla ’cord amb les mateixes si es justifiquen les pretensions del demandant.
La doctrina transcrita aplicada pels nostres tribunals impedeix el triomf de les pretensions no emparades en ’rdenament jurídic o que manquin del més mínim suport probatori, tot i la incompareixença del defenent rebel, però no ha de portar en si mateixa, una major exigència probatòria per al litigant que no té oposició en el judici, doncs aquesta oposició és el que converteix a un fet al·legat en controvertit i per tant necessari de prova, de manera que en definitiva, quan el defenent hagi restat en rebel·lia serà exigible la demostració dels fets bàsics en que fundi la pretensió, però l’òrgan jurisdiccional no podrà col·locar-se en la posició hipotètica del defenent no comparegut per a ressaltar insuficiències probatòries. Que en definitiva, recordant la sentència del M.I. Tribunal Superior de 14 de setembre de 1995, la rebel·lia del demandat, no ha d’ésser interpretada com a beneficiosa per qui voluntàriament deixa ’ntrar en el procés, cosa que impedeix que es converteixi en un privilegi en el sentit ’bligar a ’gent a un esforç probatori que no es donaria dintre ’na relació processal normalment integrada i constituïda en la qual la seva dinàmica de contradicció la facilitaria.
IV.- Aplicats aquests principis al cas present resulta que si l'objecció que al·lega la part defenent ara compareguda conforme la part agent només ha realitzat el projecte de reforma però que no ha dirigit l'execució de l'obra, aquesta objecció hauria d'estar recolzada per una prova suficient i atès que s'ha incorporat al procés en moment posterior al de proposar prova, la seva al·legació no podria ser atesa ni considerada. Però el cas és que aquesta objecció de no haver dut a terme l'execució de l'obra ja ve reconeguda pel mateix agent en la seva demanda quan diu en el seu fet Tercer: "Aquesta part ignora si les reformes (o part de les mateixes) es van dur finalment a terme, i els motius pels quals la demandada no les ha realitzat. No obstant això, és evident que la defenent, que ha rebut els serveis de la meva representada, ha de satisfer els honoraris per la feina feta".
D'aquestes paraules podem concloure que si l'agent no sap si les reformes les ha dut a terme o no la defenent, és que ella, l'agent, no les ha dirigits. I com molt bé expressa només ha de cobrar la feina feta i, si no ha executat l'obra, no la pot cobrar. Per tant de les pròpies manifestacions de la demandant ja podem concloure que no pot cobrar aquells conceptes d'honoraris vinculats a l'execució de l'obra.
V.- Pel que fa als honoraris reclamats cal estimar únicament la partida de "projecte d'execució d'obra" (8.500EUR) i excloure la resta de "direcció d'obra", "coordinació de seguretat i salut" i "gestió d'obra" per la raó ja apuntada de que els exclosos no han participat en la feina feta per la part agent. Tampoc podem reduir l'import dels honoraris reconeguts perquè el document consistent en una proposta d'honoraris anterior no ha estat ni presentat en deguda forma ni admès en les actuacions.
Aquesta suma reconeguda meritarà l'interès legal des de la data de 25.6.12 en que per primera vegada ha ser reclamat a la part defenent i no va merèixer cap resposta per part d'aquesta.
VI.- En conclusió, doncs, la demanda ha de ser estimada parcialment i per tal raó no fem imposició de costes de la instància.
VII.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Capellà contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 23.2.2017, que revoquem en el sentit d'estimar parcialment la demanda interposada per Sanç, i condemnar la defenent a pagar la suma de 8.500EUR més els interessos legals des del 25.6.12.
No fem pronunciament de les costes causades en cap de les dues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
