ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c3a6d844 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 270/17·30 de novembre del 2017·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2017 - ROJ: STSJAD 402/2017
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol270/17
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2017:402) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2017 - ROJ: STSJAD 402/2017).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 novembre 2017 (n° 270/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 402/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2017)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2017, ROJ STSJAD 402/2017 (ECLI:AD:TSJADAD:2017:402) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie au départ est incomplète (« Juridiction andorrane, — »). La référence ci-dessus est reconstituée à partir des métadonnées de la décision elle-même.
Faits et procédure
Le Sr Téllez, employé comme serveur depuis le 12 janvier 2011 dans un restaurant dont le Sr Ribes était titulaire, a été licencié pour faute disciplinaire. La lettre de licenciement porte la date du 28 avril 2014. Les faits fondant la sanction sont datés du 26 avril 2014. Le salarié était en arrêt maladie du 28 avril 2014 jusqu'au 7 octobre 2014, jour de sa reprise. Il a reçu ce jour-là la lettre de licenciement, ainsi qu'un solde de tout compte accompagné d'une clause de quittance.
Le salarié a saisi le Tribunal unipersonnal du Batlle le 16 janvier 2015 d'une demande d'indemnisation pour licenciement injustifié, à hauteur de 6 642,33 euros. Par jugement du 1er octobre 2015, le Batlle a retenu l'exception de caducité soulevée par l'employeur et rejeté la demande. Par arrêt du 29 avril 2016 (sentence n° 486/2015), la Sala Civil a infirmé ce jugement et condamné l'employeur au paiement de l'indemnité. Par ordonnance du 27 juin 2017, la même Sala a fait droit à un incident de nullité soulevé par l'employeur, annulant certains fondements de l'arrêt de 2016 et une partie de son dispositif. Le Batlle, statuant à nouveau le 20 avril 2017, a accueilli la demande.
L'employeur a interjeté appel. Il demandait la réformation du jugement, la déclaration de justification du licenciement et la condamnation du salarié aux dépens. Le salarié concluait au rejet de l'appel.
Question de droit
La Sala Civil était saisie de deux questions :
Le délai de prescription de la faute disciplinaire très grave a-t-il été dépassé, alors que l'employeur soutenait que la lettre de licenciement avait été notifiée le 28 avril 2014, date à laquelle le délai n'aurait pas encore expiré ?
La signature, par le salarié, d'une quittance de fin de relation de travail, comportant une clause de renonciation à toute réclamation, fait-elle obstacle à l'invocation de la prescription et emporte-t-elle renonciation à ce droit ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour écarte la thèse de la notification anticipée. Elle relève que l'employeur lui-même avait soutenu, dans la procédure antérieure, que la lettre avait été notifiée le 7 octobre 2014 et avait fondé son raisonnement sur cette date. La Cour souligne que la motivation de l'arrêt de 2016 sur ce point n'avait pas été annulée par l'ordonnance de 2017. Elle retient ensuite que la lettre de licenciement ne porte aucune date de main du salarié sur l'original produit par l'employeur, et que la mention « 7/10/2014 » ne figure que sur la copie produite par le salarié. Surtout, la Cour juge que la décision de licencier et sa notification conforme à la loi sont deux actes distincts. La notification doit intervenir avant l'expiration du délai de soixante jours prévu à l'article 107 du
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (270/17) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol270/17
Data de la resolució30 de novembre del 2017
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000270/2017 ORIGEN: 2000034/2015 - 00
NIG: 5300542120150001993
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Téllez va presentar, per escrit de data 16-01-2015, demanda laboral contra el Sr. Ribes, demanant la seva condemna a pagar-li la suma mínima de 6.642,33.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, majorada amb els interessos legals corresponents, a cotitzar prop de la CASS, i amb condemna en costes, incloent honoraris d'advocat i de procurador.
II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 01- 10-2015, decidint estimar l'excepció de caducitat aixecada pel defenent i desestimar la demanda formulada pel Sr. Téllez, condemnant a la part agent a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 270/17 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
III.- Per Sentència del 29-04-2016, aquesta Sala va decidir estimar el recurs del Sr. Téllez contra la referida Sentència de l'Hble. Tribunal i revocar-la íntegrament, condemnant al Sr. Ribes a pagar al Sr. Téllez l'import de 6.642,33.-euros, més els interessos legals a partir del 03-03-2015, i a cotitzar dit import prop de la CASS, tot i condemnant al Sr. Ribes a pagar les costes judicials de primera com de segona instància.
IV.- Per Aute del 27-06-2017, vam estimar l'incident de nul·litat d'actuacions formulat per la representació processal del Sr. Ribes en contra de la Sentència del 29-04-2016 en el sentit d'anul·lar l'últim paràgraf del I.- Fonament de dret i els FONAMENTS .-III i IV.-, d'anul·lar la part dispositiva i de substituir-li la següent :
"ESTIMAR el recurs del Sr. Téllez contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de data 01-10-2015 que revoquem íntegrament;
DESESTIMAR l'excepció de caducitat aixecada per la representació processal del Sr. ENTITY_5;
RETORNAR les actuacions a l'Hble. Batllia per que sigui resolt el fons del litigi; RESERVAR les costes processals fins a la sentència definitiva."
V.- Per Sentència del 20-04-2017, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, va decidir estimar la demanda interposada pel Sr. Téllez i condemnar al Sr. Ribes a pagar a l'agent l'import de 6.642,33.- euros, majorada amb l'interès legal a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 3 de març del 2015, fent imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.
VI.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Ribes. Demana la seva revocació, dictant-se una nova desestimant íntegrament la demanda i declarant l'acomiadament com a justificat, amb imposició de les costes a la part agent.
La representació processal del Sr. Téllez, demana la desestimació del recurs, amb imposició de les costes judicials a la part adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- El primer aspecte del recurs concerneix la qüestió de la prescripció de la falta disciplinària i els arguments revocatoris són els següents : 1) no és cert que la carta de comiat fos comunicada el 07-10-2014 sinó el 28-04-2014 com el fet de portar la menció "no conforme" sobre la carta ho prova ; 2) el tribunal d'instància no ha analitzat aquest punt sinó que va agafar els raonaments de la Sentència de la Sala civil anul·lats per l'Aute de la mateixa Sala i 3) és cert que la baixa mèdica no impedeix notificar l'acomiadament, i justament, donat la baixa mèdica, no es va poder portar a terme l'acomiadament fins al 07-10-2014, però la sanció ja estava notificada des del 28-04-2017, sense que hi hagi cap necessitat de tornar-ho a fer.
No es discuteix la relació laboral que existia entre el Sr. Téllez i el Sr. Ribes, ni que el primer treballava pel demandat en qualitat de cambrer des del 12-01-2011 en el restaurant X, titularitat del segon.
Aquesta relació es va extingir com a conseqüència de l'acomiadament disciplinari de l'assalariat mitjançant carta de data 28-04-2014.
Es va plantejar la qüestió de la prescripció de la falta disciplinària molt greu invocada i, donat que l'empresa admet que la suspensió de la relació laboral per causa mèdica (article 35 del Codi de relacions laborals) no comporta la suspensió del termini de prescripció, la qüestió essencial que es discuteix en aquesta alçada i en el marc del present recurs és la de determinar en quina data aquesta carta de comiat fou notificada puix la part empresarial sosté que fou el mateix 28-04-2014 i que per tant els fets del 26-04-2014 que fonamenten el comiat no havien prescrit.
Però, apareix sense cap mena de dubte que és en data 07-10-2014 que la carta fou notificada i no abans.
En primer lloc, val a dir que vam exposar en el Fonament de dret II.- de la nostra sentència 486/2015 del 29-04-2016 que "- en data 07-10-2014 es va notificar l'acomiadament i per tant el termini de caducitat es va iniciar en aquest moment." Aquesta motivació no va donar lloc a anul·lació per part de l'Aute del 27-06-2017.
De fet, en el marc del recurs formulat per l'empleat en contra de la sentència del 01-10- 2015 la part empresarial sostenia que "el propi demandant reconeix que la carta de data 28 d'abril del 2014 li fou notificada el 7 d'octubre del 2014 (...) Atenent el termini de caducitat de 60 dies a comptar del moment en que la persona treballadora té coneixement de l'acomiadament, és a dir el 7 d'octubre del 2014, és obvi que el còmput dels referits 60 dies (de data a data), fa que sigui el 7 de desembre del 2014, la darrera data per la interposició de qualsevol acció en aquest sentit indemnitzatori.". Afegia "Doncs bé, el demandant, si bé els fets varen tenir lloc el 26 d'abril del 2014, no va ser possible comunicar-li l'acomiadament fins al 7 d'octubre del 2014, per haver-se donat de baixa oportunament.".
Difícilment pot ara l'empresa sostenir que la data real de notificació seria el 28-04-2014.
També és cert que la part defenent va sostenir que havia volgut comunicar la carta el 28-04-2014 i que és per això que l'empleat havia escrit la menció "no conforme", tot i comunicant a l'empresa que havia obtingut una baixa.
Però aquesta versió no queda provada i no és coherent amb els altres elements que permeten considerar que és en data 07-10-2014 que l'empleat va aposar la referida menció. Hem de recordar que l'article 106 precisa que la notificació de les faltes requereix una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i cal exposar els fets que la motiven, mitjançant una carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a la persona treballadora, que n'ha de signar la recepció amb la menció de la data i, si aquesta persona es nega a signar, en presència de testimonis.
Ara bé, constatem en l'original de la carta de comiat aportat per l'empresa que l'empleat no ha mencionat cap data, i en la còpia aportada per l'agent que s'ha mencionat la del "7/10/2014".
En segon lloc, una cosa és decidir l'acomiadament i una altra notificar-lo de manera conforme a llei. Ben evidentment aquest notificació s'ha de fer abans de la finalització del termini de prescripció (seixanta dies a partir de la data en què l'empresa ha tingut coneixement que s'ha comès segons preveu l'article 107 del Codi de relacions laborals tractant-se d'una falta molt greu).
En el nostre cas, si bé es pot entendre que l'empresari va decidir sancionar l'empleat en data 28-04-2014 (data de la carta), també apareix que el Sr. Téllez va causar baixa mèdica del 28-04-2014, inclòs, fins al dia 07-10-2014 i que la carta de comiat de data 28-04-2014 no li fou degudament notificada fins al 07-10-2014, dia mateix de la seva reincorporació. Malgrat les insinuacions de la part recurrent al respecte, no queda provat que aquesta baixa mèdica seria fraudulent. Si bé, l'empresari ha sostingut que havia informat l'empleat que el volia sancionar el 28-04-2014, força és de constatar que és només en data 07- 10-2014 que va tenir lloc la notificació, data que el mateix empresari va acceptar com a tal, doncs, com ho hem dit abans, tota la discussió sobre la caducitat es va fer en relació al dia 07-10-2014 i no al 28-04-2014.
Tenint en compte que la suspensió del contracte laboral no feia ni jurídicament ni materialment impossible tal comunicació especialment via carta certificada, i si l'empresa considerava que la baixa mèdica era només una maniobra de l'assalariat, res impedia notificar-li l'acomiadament ja decidit.
D'altra banda, si l'empresa considerava que ja havia degudament notificat el comiat el 28-04-2014 no tenia cap sentit procedir a una altra notificació el 07-04-2014, data en la qual a més es van emetre la quitança i el xec corresponent.
Per conseqüent, essent prescrita la falta, el comiat notificat el dia 07-10- 2014 es troba sense justificació, i és de manera ajustada a dret que el tribunal unipersonal ha decidit que l'empleat podia pretendre a la indemnització de l'article 98.
II.- El segon aspecte del recurs és que l'empresari considera que ha actuat respectant la llei i els drets del treballador i que la renúncia del mateix a res reclamar en és un reconeixement, sobretot que es tracta d'una clàusula clara i unívoca que va acceptar lliurament.
Però aquest argument de la part empresarial no es pot estimar.
En efecte, és cert que la quitança del 07-10-2014 que l'empresa va fer signar al Sr. Téllez conté una clàusula mecanografiada indicant : "Rebo aquesta liquidació de la meva total i absoluta satisfacció, declarant-me totalment liquidat i finiquitat a tots els efectes, prometent res mes reclamar per les meves relacions laborals amb ORG_0"
No obstant això, el fet que l'empleat s'hagi declarat totalment satisfet al rebre la quitança de la relació laboral no permet fer desaparèixer la prescripció ni concloure que hauria acceptat l'actuació empresarial tota vegada que és reiterada la jurisprudència que recorda que, atès el caràcter irrenunciable dels drets de l'assalariat, no pot un treballador renunciar als seus drets pel sol fet d'acceptar la quitança ja que la mateixa no pot comportar cap abandó d'un dret, en el present cas renunciar a invocar la prescripció.
III.- La desestimació del recurs determina la condemna del recurrent a pagar les costes de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs del Sr. Ribes contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25-09-2017 que confirmem íntegrament
;
CONDEMNAR al Sr. Ribes a pagar les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
