ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5c032e20 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 58/17·29 janvier 2018·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2018 - ROJ: STSJAD 2/2018
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle58/17
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:2) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de gener del 2018 - ROJ: STSJAD 2/2018).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 janvier 2018 (n° 58/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD, Penal, 29 de gener del 2018, n° 1-2018 (ROJ: STSJAD 2/2018)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, Sentència 1-2018, 29 de gener del 2018, n° de cause 6000115/2015, n° de rôle TSJP-0000058/2017 (Lire sur source officielle)
✦ ⁂ ✦
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le 25 février 2009, au cours d’un poste de nuit s’étendant de 22 heures à 6 heures, M. Alfaro, salarié employé par l'entreprise A au sein de l’Union temporaire d’entreprises (UTE) Escudero — groupement constitué par l’entreprise A et l’entreprise B —, exécutait des travaux de percement et de terrassement sur le chantier de la galerie de services et d’évacuation parallèle au tunnel d’Envalira, au niveau de la bouche sud située à Grau Roig, dans la paroisse d’Encamp (Principauté d’Andorre).
Dans le cadre de ses fonctions, M. Alfaro assurait la conduite d'un engin spécifique de chantier : une chargeuse de déblaiement à profil bas de marque ORG_0, modèle ST-6C « Scooptram », d’un poids à vide de près de trois tonnes, appartenant à l'entreprise B. La tâche assignée à cet ouvrier consistait à évacuer les déblais générés à l'intérieur de la galerie souterraine par les tirs de mine réalisés lors du poste de jour précédent, afin de les déposer à l'extérieur sur une esplanade aménagée à cet effet devant l'entrée sud de la galerie. L'engin utilisé, caractérisé par un centre de gravité particulièrement bas et une articulation facilitant les manœuvres de giration, impose selon les règles de conduite sécuritaire d'effectuer les manœuvres de chargement et de déversement de manière strictement frontale et d'évoluer, durant les trajets de roulage, avec le godet (la pelle) entièrement abaissé.
Vers 2 heures 22 du matin, alors qu'il procédait aux manœuvres de déchargement sur l'esplanade extérieure, M. Alfaro fit monter l'une des roues de l'engin sur un monticule de gravats. L'engin circulait à cet instant avec son godet chargé et maintenu en position haute. La conjugaison du franchissement du déblai et de l'élévation anormale de la charge provoqua la déstabilisation de la chargeuse, qui bascula latéralement d'environ quarante-cinq degrés sur son flanc gauche. Lors de ce renversement, la jambe droite du conducteur, qui n'avait pas attaché la ceinture de sécurité équipant la cabine, se trouva coincée et écrasée sous l'engin, entre l'armature du siège et le sol.
Cet accident provoqua des atteintes corporelles graves. La victime subit notamment une fracture comminutive ouverte du tiers distal du tibia et du péroné droits (stades II et III) avec chevauchement des fragments osseux et compromis vasculaire, des fractures des deuxième et troisième métatarsiens du pied droit, un syndrome des loges au pied droit, ainsi qu'une grave lésion des tissus mous accompagnée de nécrose cutanée. Ces traumatismes nécessitèrent d'importantes interventions médico-chirurgicales et une durée d'incapacité de seize mois jusqu'à la consolidation médico-légale des blessures, laissant subsister des séquelles fonctionnelles permanentes.
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
Des poursuites pénales furent initialement diligentées devant la juridiction correctionnelle de première instance, le Tribunal de Corts, du chef de délit mineur de blessures par imprudence grave (delicte menor de lesions per imprudència greu), incrimination régie par l'article 117.2 du Code pénal andorran. Trois personnes physiques se trouvaient alors renvoyées devant la juridiction :
M. Bermudez, en qualité de directeur des travaux (cap d'obra) ;
M. Criado, en qualité de responsable de la sécurité et de l'hygiène ;
M. Esparza, en qualité de contremaître ou chef d'équipe de nuit (capatàs de l'obra), lequel se trouvait en état de rébellion procédurale.
Étaient également attraits à l'instance la compagnie d'assurances Capellà en qualité de responsable civil solidaire, ainsi que l'UTE Escudero en qualité de responsable civil subsidiaire.
Lors de l'audience de jugement devant le Tribunal de Corts, le Ministère public retira son accusation à l'encontre de l'ensemble des prévenus, estimant que l'instruction à l'audience établissait que l'accident trouvait sa cause exclusive dans la manœuvre imprudente accomplie par la victime elle-même. Par jugement en date du 26 juillet 2017, le Tribunal de Corts prononça la relaxe intégrale de MM. Bermudez, Criado et Esparza du délit reproché, mit les dépens d'office à la charge de l'État et déclara en conséquence la mise hors de cause des responsables civils, l'assureur Capellà et l'UTE Escudero.
M. Alfaro, agissant en qualité de partie poursuivante par le biais de la constitution de partie civile (acusació particular), interjeta appel de cette décision devant la chambre pénale du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. Limitant ses prétentions répressives, l'appelant ne dirigea son recours pénal qu'à l'encontre du seul contremaître, M. Esparza, abandonnant expressément les poursuites contre le directeur de chantier et le responsable sécurité.
À l'appui de son acte d'appel, la victime sollicitait :
L'infirmation du jugement d'acquittement ;
La condamnation pénale de M. Esparza, sur le fondement de l'article 117.2 du Code pénal, à une peine d'interdiction professionnelle d'une durée de 3 ans et à une peine d'amende de 22 000 euros ;
La condamnation conjointe et solidaire de M. Esparza, de la compagnie d'assurances Capellà et de l'UTE Escudero à lui verser diverses sommes à titre de dommages-intérêts : 27 567 euros au titre de l'incapacité permanente partielle (IPP) ; 9 799 euros pour le pretium doloris ; 4 125 euros au titre du préjudice esthétique ; 4 000 euros au titre du préjudice d'agrément (perjudici de lleure) ; 16 604,64 euros pour l'incapacité temporaire totale (ITT) ; 317,80 euros au titre des frais de séances de rééducation ; ainsi que 1 092 euros au titre de frais d'avocat associés, outre l'ensemble des honoraires et dépens de l'accusation particulière.
Sur le fond, l'appelant soutenait que la chargeuse présentait de graves défaillances de fonctionnement, notamment un système de direction et de freinage défaillant ; que l'employeur connaissait ces anomalies ; que la machine, n'étant pas utilisée de manière habituelle, s'était d'ailleurs embrasée quelques jours après l'accident ; que l'engin n'avait pas de carnet d'entretien ni de cabine fermée ; que la visibilité était précaire et la zone de travail mal éclairée ; que le port de la ceinture de sécurité entravait la visibilité et lésait le dos des ouvriers ; et enfin, que les salariés devaient travailler dans l'urgence sans bénéficier d'une formation idoine.
Le Ministère public conclut à la confirmation intégrale du jugement de relaxe, réitérant que l'accident résultait uniquement du comportement fautif du salarié.
La défense de M. Esparza et de l'UTE Escudero conclut au rejet de l'appel, observant le défaut absolu d'éléments probatoires susceptibles de contredire les motifs des premiers juges et soulignant des variations inexpliquées du montant des prétentions indemnitaires entre la première et la seconde instance.
La compagnie d'assurances Capellà sollicita également la confirmation de la relaxe, arguant qu'aucune anomalie mécanique n'était établie, que le basculement procédait d'une manœuvre déraisonnable de l'opérateur et que l'usage de la ceinture de sécurité, parfaitement opérationnelle, aurait à tout le moins prévenu ou atténué les conséquences dommageables du sinistre ; subsidiairement, elle opposait l'application de la franchise contractuelle et la réduction des indemnités réclamées.
✦ ⁂ ✦
II. La question de droit et la solution de la juridiction
A. Le problème juridique posé
L'affaire soumettait à la juridiction supérieure d'appel une problématique classique mais rigoureuse du droit pénal du travail et de la responsabilité pénale du fait de l'imprudence :
D'une part, sur le plan de la causalité matérielle, il convenait de déterminer si le basculement d'un engin de terrassement sur un chantier souterrain résultait de défaillances techniques, organisationnelles ou matérielles imputables à l'encadrement du chantier (défaut d'entretien de la chargeuse, exiguïté ou défaut d'éclairage des pistes, absence de formation du travailleur), ou s'il procédait de manière exclusive de la méconnaissance délibérée des règles fondamentales de conduite par le conducteur accidenté lui-même.
D'autre part, sur le plan de l'imputation de la responsabilité pénale individuelle, il s'agissait d'apprécier si un contremaître ou chef d'équipe de chantier (capatàs d'obra), dont la mission se borne à l'organisation opérationnelle immédiate des tâches dévolues à son équipe, peut voir sa responsabilité pénale engagée pour imprudence grave à raison d'éventuels manquements touchant à l'état mécanique du matériel ou à la formation générale des salariés à la sécurité, domaines relevant par nature de la direction ou des services spécialisés.
B. Le raisonnement et la motivation de la cour
La chambre pénale du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sous la plume de son magistrat rapporteur Mme Marie Conte, rejette l'ensemble des griefs articulés par l'appelant en articulant sa motivation autour de deux axes cardinaux : la détermination de la cause efficiente de l'accident à l'aune de l'administration de la preuve, et la délimitation stricte du champ de la responsabilité pénale du prévenu au regard de la nature de ses prérogatives professionnelles.
1. L'absence de manquement aux normes de sécurité et la faute exclusive de la victime comme cause efficiente
La cour d'appel procède à un réexamen scrupuleux des éléments factuels et matériels versés aux débats :
L'état mécanique et les caractéristiques de l'engin : La cour relève que la chargeuse de marque ORG_0 ST-6C « Scooptram » dispose d'un centre de gravité extrêmement bas. Bien qu'il s'agisse d'un engin articulé afin de faciliter les manœuvres de rotation, les opérations de chargement et de déversement des gravats ne peuvent s'effectuer qu'en alignement rectiligne. De ce fait, l'engin ne peut physiquement verser de son propre chef par le simple fait de franchir des gravats avec l'une de ses roues — circonstance inhérente à l'activité de terrassement —, sauf dans l'hypothèse où le conducteur circule avec le godet chargé et maintenu levé en hauteur.
La carence probatoire sur les vices matériels allégués : En dépit de l'absence d'expertise judiciaire de la machine au cours de l'instruction — expertise qu'aucune partie n'avait d'ailleurs sollicitée du juge d'instruction (batlle instructor) —, les allégations de M. Alfaro tenant à des défaillances de la direction ou des freins sont formellement contredites par l'ensemble des dépositions recueillies. Le mécanicien (M. Serra) et le responsable de la maintenance mécanique (M. Zapata) ont affirmé aux services de police que l'engin ne souffrait d'aucune avarie. En outre, la juridiction accorde une force probante prépondérante aux constatations de l'inspecteur du travail (M. Calderón), qui a certifié qu'aucun conducteur des postes antérieurs ni aucun préposé à l'entretien n'avait signalé d'anomalie mécanique sur la chargeuse, laquelle a d'ailleurs fonctionné normalement dès le lendemain de l'accident. La cour relève qu'un mécanicien était présent en permanence sur le chantier pour pallier toute défaillance.
L'état des dispositifs de sécurité et de l'environnement de travail : Les déclarations concordantes des fonctionnaires de police et de l'inspecteur du travail ont établi que la machine était équipée d'une ceinture de sécurité parfaitement opérationnelle, que la victime s'est abstenue d'attacher. Par ailleurs, l'esplanade de déchargement offrait un espace étendu, amplement suffisant pour manœuvrer sans risque d'encombrement ; l'absence de rampe spécifique de déchargement ne présentait aucun lien de causalité avec l'accident ; enfin, l'aire d'évolution était suffisamment éclairée et la chargeuse disposait au surplus de ses propres projecteurs de travail.
La qualification de l'opérateur et la valeur probatoire des témoignages : L'instruction a démontré que M. Alfaro disposait de la qualification requise, de plusieurs années d'expérience dans le maniement de ce type d'équipement (plus de deux ans d'expérience spécifiquement attestée, voire dix ans selon d'autres mentions) et qu'il travaillait depuis plusieurs mois sur ce même chantier. Des fiches émargées attestent de la délivrance d'une formation à la sécurité. La cour confirme l'éviction judicieuse des témoignages complaisants ou inopérants produits par la partie civile : celui de M. Caro, qui n'avait jamais travaillé sur cette zone de déchargement, et celui de M. Castrillo, motivé par un lien de parenté avec la victime et par un contentieux consécutif à son propre licenciement par l'entreprise.
En conséquence de ces constatations, le Tribunal Superior juge que la cause efficiente unique du dommage réside dans la mauvaise conduite du véhicule par M. Alfaro, qui a manipulé l'engin de façon erronée en circulant la benne chargée et relevée. Circonstance aggravante,
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (58/17) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Andorra la Vella, vint-i-nou de gener de dos mil divuit.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 26 de juliol de 2017 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte menor de lesions per imprudència greu, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 26 de juliol de 2017 amb la següent part dispositiva:
"DECIDIM:
Absolem els acusats Bermudez, Criado i Esparza, aquest darrer en rebel·lia processal, del delicte menor de lesions per imprudència greu, declarant d'ofici les despeses processals causades, absolent també als responsables civils solidari companyia d'assegurances Capellà i subsidiari Escudero."
II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "SÓN FETS PROVATS i així es declara: en data 25 de febrer del 2009 Alfaro, nascut el 00 de novembre del 1975 i treballador per compte de l'empresa A, que formava part de la Escudero formada igualment per l'empresa B, estava treballant a la construcció de la Galeria de serveis i evacuació paral·lela al túnel d'Envalira, a la boca sud a Grau Roig, a la parròquia d'Encamp.
Alfaro treballava en el torn de nit, de les 22:00 hores a les 06:00 hores, conduint la pala carregadora de perfil baix marca ORG_0 ST-6C, Scooptram, amb un pes en buit de gairebé tres tones, propietat de l'empresa B, essent la seva funció la de retirar la runa de l'interior de la galeria ans referida, resultant de la voladura del front d'excavació efectuada durant el torn de dia, havent de dipositar el material a l'exterior en una zona preparada a tal efecte, una esplanada a la boca sud de dita Galeria suficientment àmplia i il·luminada per efectuar les maniobres amb la pala carregadora per tal de dipositar la runa.
Alfaro tenia titulació i més de deu anys d'experiència en la conducció de maquinaria del tipus pala carregadora, i feia temps que treballava en aquella obra amb aquest tipus de màquina, normalment en el torn de nit, essent perfectament sabedor que la concreta pala que conduïa, degut al seu perfil baix, havia de fer les maniobres de càrrega i descàrrega del material de manera frontal, i mentre circulava des del lloc de recollida del material al lloc del seu dipòsit, la màquina havia de dur abaixada la pala o cullera on hi carregava el material. Malgrat això, en aquell mateix torn i moments abans de produir-se l'accident, va ser advertit per maniobrar incorrectament amb la màquina en no efectuar la descàrrega de manera frontal.
Vers les 02:22 hores de la matinada i durant les maniobres de descàrrega de runa a l'esplanada, la pala carregadora va trepitjar un munt de runa el que, unit al fet de que Alfaro duia la pala carregada i en alçada, va fer desestabilitzar l'enginy, bolcant quaranta-cinc graus vers el seu costat esquerre i quedant la cama dreta del treballador Alfaro atrapada sota el giny, entre el seient de la cabina i el terra.
Alfaro no duia cordat el cinturó de seguretat, malgrat que la pala carregadora disposava de cinturó en correcte estat de funcionament.
De l'obra n'era cap d'obra l'acusat Bermudez, nascut el 00 de gener del 1978, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, n'era el responsable de seguretat i higiene l'acusat Criado, nascut el 00 de gener del 1972, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, n'era capatàs de l'obra en el torn en que va ocórrer l'accident l'acusat Esparza, nascut el 00 de maig del 1966, de nacionalitat xilena i sense antecedents penals.
A conseqüència dels fets, el treballador Alfaro patí lesions consistents en una fractura comminuta oberta terç distal de tíbia i peroné drets grau II i III amb encavalcament de fragments i compromís vascular, una fractura del 2 i 3 metatarsià del peu dret, un síndrome compartimental del peu dret, i una ferida greu de parts toves amb necrosi cutània, lesions que han requerit tractament medicoquirúrgic necessari per la curació de les lesions severes patides, havent precisat setze mesos per a la consolidació medicolegal de les lesions, restant-li seqüeles funcionals.
La Escudero estava assegurada per la companyia Capellà ASSEGURANCES."
III.- RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Alfaro, acusació particular en la present causa, sol·licitant:
la revocació de la sentència;
la condemna del processat Esparza pel delicte menor de lesions per imprudència greu de l'article 117.2 del Codi Penal a la pena d'inhabilitació professional per un període de 3 anys i a una multa de 22.000 euros;
la condemna de Esparza i dels responsables solidari, la companyia d'assegurances Capellà, i subsidiari, la Escudero, a indemnitzar a Esparza en les següents quantitats:
IPP: 27.567 euros
Pretium doloris: 9.799 euros
Perjudici estètic: 4.125 euros
Perjudici de lleure: 4.000 euros
ITT: 16.604,64 euros
Sessions de rehabilitació: 317,80 euros
1.092 euros en concepte de factura associada a l'advocat.
els honoraris d'advocat i despeses de l'acusació particular.
Manifesta en primer lloc que la pala carregadora de baix perfil presentava deficiències greus en el seu funcionament i condicions de descàrrega; que segons les declaracions dels cinc testimonis, l'empresa coneixia els greus problemes de funcionament de la màquina; i que mers indicis demostren el mal funcionament d'aquesta (la màquina no treballava habitualment i es va incendiar uns dies després de l'accident).
Sosté que la desestabilització de la màquina venia del problema en la seva direcció i del fet que el terreny què els palistes empraven per maniobrar a la nit no era pla, sinó rugós i emplenat de runa, cosa que feia difícil circular amb la pala abaixada.
Observa que la màquina no duia cabina tancada, que la visibilitat era molt precària, que el cinturó no funcionava i a més l'ús del mateix impedia la visibilitat i perjudicava l'esquena dels operaris; i finalment, que la màquina no tenia cap llibre de reparacions. Afegeix que la zona exterior de treball estava poc il·luminada, els palistes i dinamitadors eren obligats a treballar amb molta pressa, les màquines no eren revisades de forma preventiva i els obrers no rebien cap formació per tal de fer funcionar les màquines.
IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, precisant que a la vista oral de la causa va retirar l'acusació per raó de la prova practicada en el plenari, la qual va demostrar que la causa de l'accident d'autes fou la maniobra imprudent del propi perjudicat.
V.- RESULTANT: que la representació lletrada del Sr. Esparza i de la Escudero també s'ha oposat al recurs, posant en relleu que:
no s'ha aportat cap raonament ni element de prova suficient per contradir els motius de la sentència;
la manca de rigor de la part recurrent es constata també pel fet que en concepte d'indemnització no es reclamin les mateixes quantitats en primera i segona instància.
VI.- RESULTANT: que també s'oposa al recurs la lletrada defensora de la companyia d'assegurances Capellà.
Sosté que contràriament al que pretén la part apel·lant en el seu escrit de recurs, no obra en autes cap prova susceptible d'acreditar el pretès mal funcionament de la màquina, que pel contrari està suficientment acreditat que la màquina no va bolcar per un problema de direcció sinó degut a una maniobra incorrecta per part del treballador accidentat.
Observa que malgrat és cert que la utilització del cinturó de seguretat no hauria causat la producció del sinistre, hauria tanmateix pogut evitar o disminuir les conseqüències del mateix.
Sol·licita de forma subsidiària l'aplicació de la franquícia contractual, així com la reducció de les pretensions indemnitzatòries del recurrent.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que l'acusació particular acusa al capatàs de l'obra, Esparza, en primer lloc, de que la pala carregadora de perfil baix no funcionava correctament, venint la desestabilització d'aquesta, en particular, d'una direcció i frens defallent; de l'absència de formació del treballador i d'una zona de descàrrega poc il·luminada i amb poc espai de maniobra.
La sentència recorreguda, amb bon criteri, ha considerat que de la prova practicada no resulta acreditada cap de les mancances imputades a la presumpta negligència del capatàs de l'obra.
Pel que fa, en efecte, a la pala carregadora de perfil baix marca ORG_0 ST-6C, Scooptram, aquesta tenia el centre de gravetat molt baix, tractant-se d'una màquina articulada per facilitar les maniobres de gir però les maniobres de càrrega i descàrrega només es podien fer en situació recta. D'això en resulta que la màquina no pot bolcar per si sola pel fet de trepitjar uns rocs o runa amb alguna de les rodes (cosa habitual en una obra) salvat en el cas que circuli amb la pala carregada i en alt.
El Tribunal de Corts ha retingut encertadament que no hi ha cap prova de que la màquina no es trobés en correcte estat de funcionament.
En efecte, malgrat l'absència de peritatge judicial de la màquina -que les parts podrien haver sol·licitat al batlle instructor- i tot i que el treballador accidentat va manifestar que tenia avaries en el fre i la direcció i que ho va comunicar al capatàs, en ressurt de les declaracions recollides durant la instrucció del sumari i a l'acte de la vista oral que els testimonis no van confirmar aquesta al·legació. El mecànic Serra i l'encarregat del manteniment mecànic Zapata van manifestar al Servei de Policia que la pala no tenia cap problema.
La Sala considera que no s'ha de prendre en compte la declaració de Criado, encarregat de la seguretat de l'obra i acusat al moment de la vista oral. Nogensmenys, en ressurt de la declaració de l'inspector de treball, el Sr. Calderón -que s'ha de prendre en alta consideració- reiterant a l'acta de la vista oral el què consta a l'acta de la inspecció: cap maquinista de torns anteriors ni el mecànic no van esmentar que la màquina tenia problemes mecànics i aquesta al dia següent va funcionar.
Ha quedat acreditat que a l'obra hi hauria en permanència un mecànic per afrontar qualsevol avaria de la màquina i intervenir diligentment en cas de fallida mecànica.
Ha quedat també acreditat que la màquina disposava d'un cinturó de seguretat d'esquerra cap a dreta que funcionava correctament segons les declaracions dels agents del Servei de Policia i l'inspector de treball.
Pel que fa a la zona on es feia la descàrrega de la runa, l'agent de Policia núm. P0000 i sobretot l'inspector de treball Sr. Calderón van declarar que la zona on es feia la descàrrega era extensa, que hi havia lloc per maniobrar, que no es plantejava problema d'espai, que el fet de no tenir rampa de descàrrega no és la causa de l'accident, que la maniobra no era arriscada, que on hauria de passar la màquina la zona estava il·luminada i que la màquina portava de més la seva il·luminació pròpia.
Pel que fa a la capacitat del treballador Alfaro per dur la màquina, en ressurt dels elements obrant en autes que tenia la titulació necessària i més de dos anys d'experiència en la conducció de màquines d'aquest tipus, i especialment portava varis mesos treballant a la mateixa obra, amb la mateixa màquina (pala carregadora de perfil baix) o altra similar. Els documents signats pels treballadors i també per l'accidentat acrediten que van rebre formació.
La part recurrent no aporta prova de les seves al·legacions i finalment la prova practicada en la instrucció de la causa i en l'acte de la vista oral han permès provar el contrari.
La Sala considera que el Tribunal de Corts, amb bon criteri, va descartar les declaracions dels testimonis Caro i Castrillo, el primer per tenir reconegut que no havia treballat mai a la zona de descàrrega amb la màquina i el segon a raó de la seva relació familiar amb l'acusació particular i del seu acomiadament per l'empresa.
Finalment el Tribunal de Corts, amb bon criteri, va considerar que la causa eficient de l'accident, en absència d'altres mancances a les normes de seguretat, fou una mala conducció del treballador accidentat per una incorrecta manipulació de la màquina duent la pala carregada i aixecada, fet que va desestabilitzar l'enginy, malgrat que d'una part era sabedor que la pala havia de fer -degut al seu perfil baix- les maniobres de càrrega i descàrrega de manera frontal i, mentre circulava, havia de ser abaixada la pala; d'altra part, moment abans de produir-se l'accident va ser advertit per maniobrar incorrectament amb la màquina, tant pel mecànic Serra com pel capatàs Esparza.
II.- CONSIDERANT: que la Sala considera necessari afegir que havent el Ministeri Fiscal retirat l'acusació contra els tres acusats i formulant l'acusació particular tant sols acusació contra Esparza, només resta acusat el capatàs de l'obra al lloc i moment de l'accident.
Ja com té declarat la jurisprudència en els supòsits d'imprudència laboral, correspon la responsabilitat criminal a totes les persones que, ja sigui per les seves funcions de direcció o comandament ja sigui per les seves funcions de mera execució, vinguin observades al compliment de les normes de seguretat en el treball.
Procedeix doncs, per caracteritzar una mancança per part de l'acusat, d'interrogar-se sobre el contingut de les seves funcions, particularment en la perspectiva del respecte de les normes de seguretat en el treball, de la capacitat i del poder de l'acusat de fer-les aplicar.
En el cas d'autes l'acusat Esparza era el capatàs de l'obra en el torn en que va ocórrer l'accident.
Malgrat no s'hagi produït en la instrucció el contracte de treball de l'acusat (ni s'hagi demanat la seva producció), el capatàs de manera habitual és el responsable d'un grup d'obrers. Esparza va declarar davant del Batlle instructor (foli 152) que la seva feina consistia en organitzar els treballadors per tal que realitzessin, al lloc de treball, les feines corresponents.
En ressurt que un capatàs no té la competència, el poder ni la responsabilitat de verificar el bon estat de funcionament dels enginys utilitzats de fer procedir a la revisió d'aquests o de constatar si els treballadors estan capacitats o comunicar a aquests la informació en matèria de seguretat laboral.
Convé deduir que en el supòsit que les mancances haguessin estat establertes -que no és el cas d'espècie- en matèria de formació dels empleats o de verificació del bon estat del material, tampoc podien ser imputades a Esparza, sol acusat en el cas d'autes, qui, tal com ho ha posat en relleu el Tribunal de Corts, va complir les diligències pròpies en qualitat de capatàs, és a dir, va advertir al treballador moments anteriors a l'accident perquè maniobrava la màquina de manera incorrecta, circulant amb la pala carregada i aixecada.
III.- CONSIDERANT: en conseqüència, que procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència absolutòria del Tribunal de Corts, imposant a l'apel·lant el pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat de les parts recorregudes.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Alfaro.
2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 26 de juliol de 2017 en la causa de referència.
3.- Zapatamnar la part recurrent al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat de les parts recorregudes en el present procediment.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.