STSJAD ANDORRA, a 30 de gener del 2018 - ROJ: STSJAD 15/2018

En l'audiència de data 20-06-2016, els Srs. Hoyos, Hoyos contestaven la demanda interposant excepció peremptòria de defecte en el mode de proposar la demanda, i en quant al fons s'oposaven a la demanda, sol·licitant que es dictés sentència desestimant la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

En la mateixa data, el Sr. Arnau també contestava la demanda oposant-se a la mateixa i interposant excepció peremptòria de defecte en el mode de proposar la demanda. Alhora que sol·licitava que es dictés sentència desestimant la demanda amb imposició de les costes processals a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions.

III.- Obert el judici a proves, en data 10-10-2016, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

IV.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, en data 04-05- 2017, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment l'excepció de defecte legal en el mode de proposar la demanda articulada pels demandats i alhora estimar la demanda formulada per la societat Bermudez, SA contra el Sr. Arnau condemnant-se'l a satisfer la suma de 1.054.490,86.- EUR i sense fer pronunciament en costes processals.

Segon.- Desestimar íntegrament al demanda interposada per la societat Bermudez, sa contra els Srs. Hoyos i Hoyos absolent-los de les pretensions de la part actora i imposant a la instant les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador."

III.- La representació processal de la companyia Bermudez SA i el Sr. Arnau han interposat recurs contra la sentència dictada a la instància. Així, la part agent va presentar escrit de conclusions, de data 22-09-2017, en mèrits del qual sol·licita la revocació total de la resolució d'instància i que es condemni, solidàriament, als Srs. Arnau, Hoyos i Hoyos al pagament de la quantitat d' 1.072.634,42.-euros incrementada amb la totalitat de les costes judicials en ambdós procediments, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i els interessos moratoris.

El Sr. Arnau va presentar en data 25-09-2017 escrit de conclusions, en virtut del qual demana la revocació de la sentència dictada i es declari la desestimació de la demanda de l'adversa i de les seves pretensions fent expressa imposició de les costes processals causades en ambdues instàncies, incloent els honoraris d'advocat.

Per escrits de data 19 i 20-10-2017 consecutivament, la representació processal de la companyia Bermudez SA i el Sr. Arnau, van procedir respectivament a contestar les conclusions formulades per la contrapart, mitjançant els quals insistiren en llurs pretensions.

Altrament per escrit de data 20-10-2017 els Srs. Hoyos i Hoyos formulaven les seves conclusions demanant la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació presentat per la representació processal de la companyia Bermudez SA amb la conseqüent condemna en les costes processals, i tanmateix s'adherien a les manifestacions expressades en l'escrit de contesta a les conclusions presentat pel Sr. Arnau, en el sentit de revocar la sentència apel·lada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs de la part defenent ha de ser analitzat, de manera prèvia al recurs interposat per l'asseguradora, atès que qüestiona la legitimació de l'asseguradora per a interposar l'acció de repetició. Els motius en els que es recolza el seu recurs són els que segueixen.

En primer terme, considera que no s'ha acreditat el pagament efectuat per la companyia asseguradora per a poder repetir. En aquest sentit, la manca d'aportació inicial dels títols provoca indefensió i preclusió, al no poder-se suplir amb posterioritat. La única cosa que consta provada és una transferència entre companyies sense que consti ni el concepte ni la finalitat. La sentència d'instància presumeix el pagament que no consta acreditat. A l'escrit de rèplica s'acompanyen còpies de documents que provarien els pagaments efectuats, però es tracta de fotocòpies sense valor probatori ni seguretat jurídica. A més, la suma dels imports no coincideix amb la reclamació.

Pel que fa referència a aquest primer motiu de recurs, si s'analitza la demanda, consta adjuntada amb aquesta la sentència de 13-10-2015 del Jutjat Penal 1 Lleida, en la que s'estableix la condemna del Sr. Arnau a abonar un seguit de quantitats, diferenciades entre principal i interessos, alhora que s'explicita que les quantitats determinades han de ser satisfetes per l'asseguradora A SA, representada per B SA en el termini d'un mes i que, passat aquest termini, meritaran l'interès del 20% anual segons LCS.

A les actuacions figuren els documents de transferència a B (folis 195 a 197) per import de 150.000, 350.000 i 573.000 euros, amb la referència pag/sinistre ES 1712-0000-4738-9, de manera que la única cosa que es prova és que s'ha produït una transferència interna per a efectuar el pagament d'un sinistre a Espanya.

No obstant, la jurisprudència d'aquesta Sala exigeix per a que esdevingui procedent l'acció de repetició que s'hagi abonat la indemnització (cfr. SSTSJC 14-04-2015 i 23-12-2015). Ara en aquesta alçada, en el seu escrit de contesta a les conclusions de la part condemnada a la instància, manifesta que la complexitat del procés comporta que en el moment de presentar la demanda i les proves, encara no s'hagués produït la liquidació definitiva de totes les partides, com honoraris d'advocats i procuradors. I indica que en els documents aportats es justifiquen les transferències efectuades al representant a Espanya, per tal que fes l'ingrés al Tribunal corresponent, qui procedirà a l'abonament de les quantitats, tot ignorant perquè a hores d'ara encara no s'ha efectuat a algun dels afectats.

Resulta, per tant, que solament es prova el traspàs de fons intern entre l'asseguradora i el seu representant a Espanya. Però no s'ha produït prova en relació a l'ingrés al Tribunal per a procedir al pagament o l'abonament a les víctimes. I és indubtable que no solament la càrrega de la prova d'aquest pagament correspon a l'asseguradora agent que exercita l'acció de repetició sinó també que la facilitat i proximitat probatòria li permetien provar sense dificultats aquests extrems. I aquesta conclusió no l'obsta l'al·legada complexitat del procés o que les partides d'advocats i procuradors no estiguin liquidades, tota vegada que aquestes no constitueixen un pressupòsit de la pretensió de repetició mentre que la indemnització al perjudicat si ho és.

L'absència del pressupòsit de l'acció de repetició interposada, com és el previ pagament als creditors de la reparació pel dany produït, ha de motivar l'estimació d'aquest primer motiu de recurs, la qual cosa fa innecessari l'estudi dels restants motius i del recurs interposat per l'asseguradora agent.

En efecte, caldrà acollir el defecte en el mode de proposar la demanda, atès que un pressupòsit per a l'exercici de la pretensió de repetició envers el conductor del vehicle és el pagament a les víctimes de la indemnització que ara es sol·licita en via de retorn. La manca d'acreditació d'aquest pagament impedeix reconèixer legitimació a la part agent per a poder interposar l'acció de repetició. I la conseqüència és la revocació de la sentència d'instància i la desestimació íntegra de la demanda contra el conductor pels motius adduïts i contra el altres defenents que va absoldre el tribunal d'instància precisament per raó de la manca de prova del pressupòsit de l'acció de repetició.

III.- L'estimació d'aquest primer motiu del recurs de la part defenent que ha recorregut la sentència fa innecessari l'estudi dels altres motius, així com del recurs de la part agent i fonamenta la no imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Quant a les costes processals de primera instància, l'acolliment de l'excepció articulada per una de les parts defenents, que comporta la desestimació de la demanda de l'asseguradora per manca de prova del pressupòsit de l'acció de repetició justifica la imposició a l'agent de les costes processals de primera instància (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Arnau contra la sentència, de data 4-05-2017, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, que revoquem i en el seu lloc decidim que hem d'acollir l'excepció de defecte en el mode de proposar la demanda articulada pel defenent Sr. Arnau i, en conseqüència, procedeix la desestimació íntegra de la demanda exercitada per l'asseguradora A SA contra els Srs. Arnau, Hoyos i Hoyos. Procedeix imposar a la part agent les costes processals de primera instància i no efectuar pronunciament en relació a les d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

Subir

Diccionario RAE