ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e5ffa114 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 426/17·27 februari 2018·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2018 - ROJ: STSJAD 75/2018
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI426/17
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:75) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2018 - ROJ: STSJAD 75/2018).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 février 2018 (n° 426/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par une demande déposée le 15 février 2016 devant la Batllia, Mme El\u00edas, assurée, a engagé la procédure ordinaire contre la compagnie d'assurances A. Elle sollicitait la condamnation de l'assureur au paiement de factures échues, d'une somme au titre des frais médicaux postérieurs à un accident survenu le 17 avril 2014 et jusqu'à consolidation, d'une indemnisation au titre de l'incapacité permanente partielle (IPP) à établir, ainsi que la communication formelle des calculs de capitalisation des sommes garanties en cas de décès ou d'incapacité. Elle réclamait en outre les intérêts légaux et les dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
La défenderesse s'est opposée aux prétentions et a sollicité, à titre subsidiaire, l'absence de condamnation aux dépens, en invoquant une iusta causa litigandi.
Par jugement du 31 juillet 2017, le Tribunal de Batlles (section civile) a fait partiellement droit à la demande. Il a condamné l'assureur au paiement de la somme de 1 511,24 euros et à la délivrance d'une attestation explicative relative à la police. Il a rejeté les autres prétentions et n'a pas statué sur les dépens, chaque partie devant supporter les siens et, le cas échéant, moitié des dépens communs.
Mme El\u00edas a interjeté appel, limité au seul point relatif aux dépens de première instance, et demandé qu'ils soient mis à la charge de la partie adverse, avec les dépens d'appel. L'assureur a conclu à la confirmation intégrale.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre était double :
Le régime de la condamnation aux dépens en droit civil andorran repose-t-il sur un critère subjectif (la témérité) ou sur un critère objectif (le succès de la prétention) ?
Une partie qui obtient une condamnation partielle, sans qu'il soit démontré de mauvaise foi ou de témérité de l'adversaire, peut-elle prétendre à la mise des dépens à la charge de celui-ci ?
Solution et dispositif
La Cour rappelle, en reprenant une décision antérieure (TSJC, 22 juin 2000, n° 1392), que la condamnation aux dépens constitue un droit de la partie qui obtient un résultat favorable. Elle énonce ensuite que, « en droit civil andorran, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment ». La témérité n'est pas requise : le seul fait de succomber rend la condamnation préceptive, sauf circonstances particulières permettant au tribunal de faire usage de la faculté d'exception prévue par la novella 82 du Capítol 10, telle que citée dans la décision. La mauvaise foi et la témérité peuvent toutefois être invoquées comme argument de renfort.
La Cour précise que l'imputation des dépens n'est pas mécanique. Elle implique une appréciation globale : il convient de déterminer si le demandeur a été contraint de agir en raison de l'attitude du défendeur, et si l'opposition de ce dernier était justifiée ou, au contraire, passive, obstructive, voire téméraire ou de mauvaise foi.
Appliquant ces principes, la Cour examine les quatre prétentions. Elle relève que deux ont été accueillies (paiement de la facture et obligation de remettre une attestation
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (426/17) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2018
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 15-02-2016, la representació processal de la Sra. Elías va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la companyia d'assegurances A a fi d'obtenir, d'una part, la seva condemna a pagar-li :
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 426/17 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
la suma de 1.511,42EUR per les factures emeses fins a la data,
les despeses mèdiques que es derivin de l'accident de data 17-04-2014 fins la consolidació i/o cura de la Sra. Elías,
l'IPP que correspongui a la Sra. Elías de resultes de l'indicat accident, i d'altra part que s'ordeni a la defenent informar-la formalment dels càlculs i còmputs de capitalització de les sumes garantides pel cas de decés i/o incapacitat acordades en la pòlissa,
tot amb els seus interessos legals, i imposant les costes a la demandada, incloent els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- La representació processal de la companyia d'assegurances A es va oposar a la demanda sol·licitant que es dictés una sentència desestimant les pretensions formulades per l'agent, concedint-se una indemnització fonamentada en principis de justícia i equitat, basada en els termes exposats per la part defenent i sense efectuar expressa condemna en costes, donada l'existència de iusta causa litigandi.
Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després d'haver-se practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions.
III.- Per Sentència de data 31-07-2017, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :
"Estimar parcialment la demanda articulada per la Sra. Elías contra ORG_0, sa, condemnant-se aquesta darrera a satisfer a la primera la suma de 1.511,24.- EUR i a emetre una certificació en relació a la pòlissa d'assegurança H- 8.752.798-L explicativa dels índexs aplicables, de les fórmules de càlcul emprades i del concret articulat de la pòlissa d'assegurança en què es sustenten per les garanties decés i incapacitat, tot i desestimant les restants pretensions articulades, i sense fer especial pronunciament en costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats els comuns cas d'existir.".
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Elías demanant la seva revocació parcial en el sentit d'imposar les costes a la part adversa, amb imposició també de les costes de segona instància.
La representació processal de la companyia d'assegurances A demana la seva total confirmació, amb imposició de les costes a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- La part recurrent només s'alça en contra del fonament V.- de la resolució, relatiu a la no imposició de les costes de primera instància.
Argumenta en resum que les costes s'haurien d'haver imposat a la contrapart perquè s'ha vist obligada a acudir a la via judicial per reclamar el que legalment li corresponia, que malgrat reconèixer la part defenent ésser deutora de la suma reclamada de 1.511,24.-euros mai l'ha pagada ni dipositada, que la companyia no va respectar la seva obligació d'informar-la dels índexs de càlcul malgrat la seva reclamació, que el procediment s'ha derivat de la conducta negativa, passiva i injusta de la societat defenent la qual no es pot premiar quan la pròpia resolució reconeix que comporta una infracció del pactat i als drets de la seva principal i que es va estimar substancialment la demanda.
Però aquests arguments no ens poden portar a revocar la sentència.
En efecte, pel que fa als principis aplicables per a decidir de la imposició o no de les costes, com ja ha recordat aquesta Sala, la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." (vg. TSJC 22-06-de 2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que es resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complet i efectiu del dret del vencedor.
Així, en el dret civil andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No es precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la novel·la 82 Capítol 10.
Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.
Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas. Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent. Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.
En el present cas, de l'estudi dels fonaments I a IV de la sentència apel·lada, amb els quals la part apel·lant manifesta la seva conformitat, ressurt el següent en relació a cada una de les quatre pretensions principals de l'agent.
La primera demanda era la condemna de la companyia a pagar-li la suma de 1.511,42.-euros en concepte de factures entre les quals una per import de 210.-euros EUR en concepte d'honoraris del Dr. Azorin i que la companyia no volia satisfer per tractar-se d'un informe de part redactat fora del procediment.
El tribunal va jutjar que es tractava d'un informe redactat per un metge liberal especialista en la valoració de lesions i que amb el mateix es perseguia fonamentar una reclamació, i que en tal supòsit s'havia d'estimar la demanda. Per tant, va condemnar la defenent a pagar l'import reclamat de 1.511,42.- euros.
La segona demanda era relativa a la satisfacció de les despeses mèdiques fins a la consolidació. L'asseguradora va fer valer que només era cobert un període de 365 dies des de la data de l'accident.
El tribunal va constatar que efectivament la pòlissa contenia una clàusula limitant l'assistència sanitària passats 365 dies des de la data de l'accident i que la demandant en cap moment n'havia discutit l'abast, de manera que les prestacions posteriors al 18-05-2015 no tenien que ser assumides per la part defenent i que per consegüent la demanda per aquest concepte havia de ser rebutjada.
La tercera pretensió era que es condemnés a l'asseguradora a satisfer el "que correspongui" en concepte d'IPP. Front a aquesta demanda, la companyia va sostenir que cap tipus de reclamació s'havia articulat però que en tot cas seria el dictamen medicoforense que establiria si aquest perjudici concorria i quin era el seu grau.
El tribunal va constatar que les parts convenien que l'IPP s'havia d'establir en mèrits de la valoració medicoforense a practicar i que aquesta prova no havia estat practicada en autes i tampoc podia intervenir en seu d'execució sinó que tal extrem necessàriament s'havia de demostrar en seu declarativa.
Per consegüent, va desestimar la demanda tot precisant que això era sense perjudici de que la part demandant pogués un cop consolidades les seves lesions introduir la corresponent reclamació per aquest concepte.
L'últim punt de les reclamacions era obtenir la informació formal dels càlculs i còmputs de capitalització de les sumes garantides pel cas de decés o incapacitat. La defenent va oposar que mai havia negat dita informació de la qual la part agent disposava des de feia temps però que en tot cas aportava novament el certificat que havia estat entregat.
Al respecte, el tribunal va considerar que la informació facilitada no era clara ni permetia a una consumidora com la demandant tenir coneixement de les garanties concertades de la concreta contraprestació, fet que contravé els drets del client consumidor. Així va estimar la demanda en el sentit de condemnar la companyia a emetre una certificació explicativa dels índexs aplicables, de les fórmules de càlcul emprades i del concret articulat de la pòlissa d'assegurança en que es sustenten.
Es veu que si bé la sentència dona lloc a dos de les quatre pretensions de la part agent, les dos reclamacions desestimades són de les més significatives.
Per tant, no estem al davant d'una estimació substancial. S'ha de confirmar l'afirmació del tribunal de que estem davant d'una estimació parcial, supòsit que justifica la no imposició de les costes.
II.- D'altra banda, no és perquè les parts no van arribar a un acord i que això va portar a un judici que s'hauria necessàriament d'imposar les costes a la companyia asseguradora.
Les circumstàncies del cas no permeten considerar que el refús de dita companyia de donar lloc a totes les pretensions de l'asseguradora correspondrien a una actuació característica de mala fe o d'abús.
L'oposició al pagament de les factures ja pagades era parcial i si finalment el tribunal va contradir el criteri de la companyia per refusar a fer-se càrrec d'una factura, tal circumstància és insuficient per a considerar que el refús de la referida companyia era abusiu. De la mateixa manera, el fet que la companyia no pagués o diposités l'import reconegut per ella, es pot justificar per l'existència de les negociacions globals desenvolupades entre les parts.
El fet que el tribunal hagi considerat que el respecte del dret del consumidor de la Sra. Elías havia de portar a obligar a la companyia a emetre un certificat més clar i complet del que ja havia emès no permet tampoc qualificar la seva oposició com constitutiva de mala fe o d'abús.
Pels dos altres conceptes, s'ha de considerar que l'oposició era legítima puix que el tribunal va rebutjar les pretensions de l'assegurada en base als mateixos arguments que els de la companyia.
Per tot l'exposat, hem de confirmar íntegrament la sentència recorreguda.
III.- La desestimació del recurs justifica imposar a la part recurrent vençuda les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Elías contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 31-07-2017 que confirmem íntegrament.
Imposar a la Sra. Elías les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
