ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f75de392 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 110/17·18 mai 2018·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 18 de maig del 2018 - ROJ: STSJAD 174/2018
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle110/17
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:174) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 18 de maig del 2018 - ROJ: STSJAD 174/2018).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 18 mai 2018 (n° 110/17) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 174/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:174)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 18 mai 2018, STSJAD 174/2018 (ECLI:AD:TSJADAD:2018:174) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
M. Pérez, assuré auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), s'est blessé au poignet gauche le 13 septembre 2012 en abattant un arbre, lors d'un accident de travail. La CASS a suspendu le versement des prestations d'incapacité temporaire à compter du 1er août 2015 et lui a attribué un capital d'invalidité calculé sur un taux de déficit de 20 %. Ces décisions ont été confirmées sur réclamation le 27 octobre 2015, après une décision antérieure du 20 juillet 2015.
M. Pérez a saisi le Tribunal unipersonnel du Batlle (Section administrative). Par jugement du 19 octobre 2017, celui-ci a partiellement fait droit à sa demande. Il a constaté que la pathologie n'était pas consolidée au 1er août 2015 et a maintenu le taux de 20 %.
La CASS et M. Pérez ont interjeté appel. La CASS contestait la constatation de non-consolidation, en soutenant que l'état de santé de l'assuré était consolidé à cette date, ce qui n'était pas incompatible avec la poursuite d'un traitement, et que l'intéressé avait épuisé la durée maximale d'arrêt de travail. M. Pérez soutenait qu'un taux de 30 % devait être retenu, comme l'avait établi l'expertise.
Les parties se sont opposées mutuellement aux recours. La vue orale a été remplacée par une procédure écrite de conclusions (antécédent n° 6). La formation était composée de MM. Albert Andrés Pereira (ponent), Bernard Plagnet et M^me^ Elsa Puig Muñoz. L'arrêt porte le numéro de recours 110/17 et la référence de sentence 37-2018.
Question de droit
La Sala Administrativa devait répondre à une double question, formulée au fondement n° 2 :
La CASS pouvait-elle valablement prononcer, avec effet au 1er août 2015, la fin de l'incapacité temporaire, alors que l'expertise concluait à la non-consolidation des lésions ?
Quel taux d'invalidité permanente partielle (IPP) convenait-il de retenir au regard du barème applicable (barème de l'UCANSS), compte tenu de la divergence entre l'expertise (30 %) et le jugement de première instance (20 %) ?
Sur le plan de la compétence, la Sala se fonde sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia (fondement n° 1). Le fondement de la procédure est précisé par la loi de la juridiction administrative et fiscale, dont l'article 76 régit la transmission des actes après l'arrêt.
Solution et dispositif
Sur l'alta médicale. La Sala confirme l'annulation de l'alta accordée avec effet au 1er août 2015. Elle relève que le rapport d'expertise (f° 128 et suivants) est « taxatiu » lorsqu'il affirme « és evident que les lesions no estaven consolidades ». Elle se fonde sur une nouvelle intervention chirurgicale pratiquée le 21 septembre 2015, dont la programmation était arrêtée depuis la fin du mois de juillet. Elle juge que les rapports des services médicaux de la CASS ne peuvent prévaloir sur l'expertise judiciaire, selon une jurisprudence « reiterada » de la chambre.
La Sala écarte par ailleurs du litige un second arrêt de travail, du 31 août au 13 octobre 2015, car la décision de réintégration, non contestée, est devenue définitive. Elle précise enfin que la sentence de première instance
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (110/17) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000119/2015 Núm. De Rotlle: TSJA-0000110/2017
SENTÈNCIA 37-2018
PARTS:
Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Ramirez
Advocada: Sra. Canales
Apel·lant: Sr. Pérez
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Anaya
M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz
Andorra la Vella, divuit de maig de dos mil divuit.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000119/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 110/17 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Pérez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 27 d'octubre de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 20 de juliol de 2015. Per mitjà d'aquestes resolucions s'acordava suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, amb efectes de l'1 d'agost de 2015, i atorgar un capital d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament del 20%.
2.- Per sentència de 19 d'octubre de 2017, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Pérez, en el sentit de declarar que la patologia de l'agent no estava consolidada l'1 d'agost de 2015 i confirmar el grau de menyscapte del 20% que havien reconegut les resolucions impugnades.
3.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
L'estat de salut de l'agent estava consolidat l'1 d'agost de 2015, tal com van constatar els serveis mèdics de l'entitat parapública, cosa que no és incompatible amb el fet de seguir tractament mèdic, i, de fet, aquell es va reincorporar al seu lloc de treball.
L'interessat ha esgotat el termini màxim de baixa mèdica, com es va dir en la resolució de 23 de setembre de 2015, que no va ser recorreguda per part del seu destinatari.
4.- El Sr. Pérez ha formulat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en el qual defensa que es reconegui un grau d'invalidesa del 30%, com ha establert la prova pericial.
5.- Cadascuna de les parts es va oposar al recurs de la contrària i va confirmar els arguments en què es fonamentaven els seus respectius recursos.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa és doble. D'una banda, s'ha de determinar si resultava procedent l'alta mèdica que va acordar la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) amb efectes de l'1 d'agost de 2015 i, en segon lloc, quin és el grau d'invalidesa que li correspon a l'interessat, com a conseqüència l'accident de treball que va patir el 13 de setembre de 2012, quan es va fer mal al canell esquerre, mentre estava tallant un arbre.
Tanmateix, com a qüestió prèvia, convé deixar constància que l'interessat va iniciar un nou període de baixa el 31 d'agost de 2015 fins al 13 d'octubre del mateix any, data en què va ser donat d'alta, segons resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que va ser consentida, de manera que aquesta segona alta no pot ser objecte d'aquest procés, com ha declarat la sentència apel·lada.
Tercer.- Pel que fa a l'alta mèdica acordada amb efectes de l'1 d'agost de 2015, l'informe pericial (foli 128 i següents) és taxatiu quan afirma que "és evident que les lesions no estaven consolidades", com ho demostra el fet de que l'agent va ser novament intervingut en una data ben propera com és el 21 de setembre del mateix any 2015, i això ja estava previst des de finals de juliol del mateix any.
El recurs d'apel·lació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no desvirtua aquestes conclusions, sinó que reprodueix els informes dels seus propis serveis mèdics, que no poden prevaler sobre l'informe pericial practicat en les actuacions, com ha declarat una reiterada jurisprudència d'aquesta Sala. En conseqüència, s'ha de confirmar l'anul·lació dels actes impugnats, en la mesura en què van acordar l'alta mèdica l'1 d'agost de 2015.
En qualsevol cas, la sentència apel·lada ja assenyala que aquest pronunciament no comporta el pagament d'indemnitzacions de salari, atès que l'assegurat es va reincorporar al treball i, en conseqüència, no es dóna el supòsit de fet de justifica el pagament d'aquestes prestacions.
Quart.- Quant al percentatge d'invalidesa, que discuteix l'agent en el seu recurs d'apel·lació, la sentència de la Batllia ha reconegut una IPP del 20%, apartant-se del percentatge que va determinar l'informe pericial emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense, que era del 30%.
La sentència apel·lada segueix el criteri de l'informe del facultatiu independent que preveu l'article 257 de la Llei de la seguretat social (folis 117 i següents) i considera que el percentatge del 20% que atribueix el perit judicial per la limitació dels percentatge de flexió dorsal i palmar del canell esquerre supera el màxim previst en el barem de la UCANSS.
Aquest pronunciament ha de ser confirmat íntegrament ja que, en realitat, no es discuteix el percentatge atribuït per les limitacions en els moviments de prono-supinació (10%), la qüestió queda circumscrita a la valoració de les limitacions en els moviments de flexió dorsal i palmar. Segons l'apartat 1.1.2 del barem, el blocatge del canell en rectitud, sense afectació de la prono-supinació, té atribuïda una valoració del 10%, quan es tracta del membre no dominant, com és el cas. En conseqüència, les limitacions que pateix l'assegurat no poden superar aquest percentatge, al qual s'ha d'afegir el 10% corresponent a la prono-supinació, cosa que suposa un total del 20%, com ha determinat la sentència apel·lada.
D'aquesta manera, d'acord amb les regles de valoració de la prova que aplica de forma reiterada aquesta Sala, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'agent i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i el Sr. Pérez contra la sentència dictada el 19 d'octubre de 2017 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
