ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.c6e104fa · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 7/18·22 juin 2018·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 22 de juny del 2018 - ROJ: STSJAD 201/2018
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle7/18
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:201) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de juny del 2018 - ROJ: STSJAD 201/2018).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 juin 2018 (n° 7/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD Andorre, 22 juin 2018 (ROJ : STSJAD 201/2018)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, sentència n° 58-2018, 22 juin 2018, recurs n° 7/18, ROJ : STSJAD 201/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:201 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Plusieurs clients d'une entité bancaire placée en procédure de résolution ont saisi la juridiction administrative. Les demandeurs, MM. Mercader, Conde et Moliner (et Mme Mercader selon la désignation des parties), agissaient contre l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) et contre l'entité bancaire elle-même, désignée par la lettre « X ». Ils sollicitaient l'annulation des communications émanant de cette entité et, pour autant que de besoin, de la résolution de l'AREB du 21 avril 2016 ordonnant le transfert immédiat de leurs positions vers un autre établissement, « amb abonament dels interessos contractualment pactats ». Ils réclamaient en outre une indemnisation pour préjudice moral et la condamnation des défenderesses aux dépens.
Par sentence du 16 novembre 2017, le Tribunal de Batlles (section administrative) a accueilli partiellement la demande. Il a condamné l'AREB à verser les intérêts prévus contractuellement, courus entre le blocage des comptes et le transfert des positions, et à acquitter les dépens exposés par Mme Mercader. Les deux parties ont interjeté appel.
Les motifs de la sentence de première instance, rappelés par la Sala, établissaient deux points. D'une part, le défaut de légitimation passive de X, fondé sur l'article 24 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. D'autre part, la perte d'objet de la contestation de la résolution de l'AREB, les positions ayant été transférées à un établissement tiers, ce qui constituait une satisfaction extraprocessuelle de la prétention principale. Ces deux points n'ayant pas été contestés en appel, l'objet du litige se trouvait circonscrit aux intérêts, aux dommages moraux et aux dépens.
Question de droit
La Sala devait trancher trois questions :
La réparation d'un préjudice moral peut-elle être accordée en l'absence de preuve, même par indices, de son existence et de son montant ?
Une condamnation de l'AREB au paiement d'intérêts contractuels est-elle légitime alors qu'aucun lien contractuel ne l'unit aux titulaires des comptes ?
Les conditions de la condamnation aux dépens, fondée sur la témérité ou la mauvaise foi, sont-elles réunies lorsque les prétentions du demandeur n'ont pas été tranchées au fond ?
Solution et dispositif
Sur le préjudice moral. La Sala confirme intégralement l'analyse de première instance. Elle rappelle que le dommage moral, de nature extrapatrimoniale, touche aux biens immatériels de la personnalité, sans que cela dispense de justifier son existence, « almenys a través d'indicis ». En l'esp
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (7/18) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació dels Srs. Mercader, Conde y Moliner van interposar demanda contra l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) i contra X (X), en què sol·licitaven l'anul·lació de les comunicacions rebudes d'aquesta darrera entitat i, en el que correspongui, de la resolució de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) de 21 d'abril de 2016, ordenant la immediata transmissió de les posicions dels agents a una altra entitat bancària, amb abonament dels interessos contractualment pactats. També sol·licitaven una indemnització pels danys morals que havien sofert i la condemna de les demandades al pagament de les costes processals.
2.- La sentència de 16 de novembre de 2017 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha condemnat l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) a satisfer als agents els interessos contractualment previstos, que s'havien meritat entre el bloqueig dels comptes i el traspàs de les posicions a ORG_0. Al mateix temps, ha imposat a l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) el pagament de les costes processals generades per la Sra. Mercader.
3.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Procedeix condemnar l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) al pagament de les costes causades pels Srs. Conde i Moliner, ja que concorren en ells les mateixes circumstàncies que en la Sra. Mercader, de manera que procedia adoptar idèntic criteri respecte de tots ells.
El bloqueig dels seus comptes els ha produït un dany moral que ha de ser indemnitzat, per la incertesa i el neguit que se'ls ha causat, sense necessitat de cap certificació mèdica.
4.- La representació de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància, que es basa en les següents al·legacions:
La resolució de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) de 21 d'abril de 2016 no ha estat impugnada, per la qual cosa, en tractar-se d'un acte vàlid, no pot generar cap mena de perjudici als agents.
No existeix cap mena de contracte entre l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) i els agents, de manera que no procedeix la condemna al pagament d'interessos. En tot cas, els interessats haurien d'haver provat el dany, si pretenien el reconeixement d'una indemnització.
La decisió sobre el traspàs dels comptes depenia de la valoració realitzada per una empresa externa i, en aquest cas, es donaven circumstàncies que justificaven una anàlisi específica, en funció de les connexions dels titulars, el que exclou qualsevol temeritat en l'actuació de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) i fa improcedent la condemna en costes.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents de fet, els agents van formular demanda contra l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) i contra X, com a conseqüència de que no se'ls havien traspassat els seus comptes a una altra entitat bancària, en el marc del procés de resolució d'aquella societat.
La sentència apel·lada ha declarat, en primer lloc, la manca de legitimació passiva de X, d'acord amb l'article 24 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal. En segon lloc, ha considerat que la impugnació de la resolució de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) havia perdut l'objecte, atès que les posicions dels agents ja havien estat traspassades a Y i, en conseqüència, s'havia produït una satisfacció extraprocessal de la seva pretensió principal.
Des del moment en què aquests pronunciaments de la Batllia no han estat objecte d'impugnació per cap de les parts, l'objecte d'aquest recurs d'apel·lació queda circumscrit a les altres qüestions que eren objecte de la demanda, les quals es refereixen a l'abonament d'interessos, a la indemnització per danys morals i a la condemna al pagament de les costes processals.
Tercer.- Pel que fa als danys morals, s'han de confirmar íntegrament les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, ja que, com aquesta afirma, no s'ha produït cap prova en les actuacions que acrediti la seva existència ni la seva quantia.
El dany moral es caracteritza per la seva naturalesa extrapatrimonial, ja que afecta els béns immaterials de la personalitat, cosa que no exclou la necessitat de justificar la seva existència, almenys a través d'indicis.
Tanmateix, en aquest cas, no es pot considerar degudament justificada la seva concurrència. El fet d'haver-se produït una demora en el traspàs dels comptes, com a conseqüència del procés de valoració realitzat en el marc del procediment de resolució de X, no comporta per si mateix la producció dels perjudicis que invoca la part agent, a manca de qualsevol prova concreta.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació que articulen els demandants.
Quart.- Sobre la condemna al pagament dels interessos, que la sentència de la Batllia circumscriu al període comprès entre el bloqueig dels comptes i el traspàs de les posicions a Y, s'han d'aplicar els mateixos criteris que ja va tenir en compte aquesta Sala en la sentència núm. 24-2018, de 16 de març, en què es va examinar un supòsit similar al present.
Com es va dir llavors, no existia una relació contractual entre l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) i el clients de X, que seria la base jurídica que podria donar lloc al pagament dels interessos reclamats. La reclamació a l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) per aquest concepte hauria de basar-se en una responsabilitat extracontractual, fonamentada en alguna de les causes que preveu l'article 59 del Codi de l'Administració, que no es justifica que concorrin en aquest cas.
Procedeix, doncs, estimar en aquest punt el recurs d'apel·lació que formula l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB).
Cinquè.- En darrer terme, s'ha d'examinar el pronunciament relatiu al pagament de les costes processals, sobre el qual es manifesten disconformes ambdues parts. Mentre que els agents consideren que la condemna imposada per la Batllia s'ha d'aplicar en relació amb els tres recurrents, l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) defensa que no hi ha hagut per part seva una actuació temerària que justifiqui la imposició de les costes.
És reiterada la jurisprudència d'aquesta Sala sobre l'aplicació del criteri de la temeritat i mala fe com a element determinant de la condemna al pagament de les costes processals. Ara bé, aquest criteri descansa sobre un pressupòsit previ, que no és altre que la necessitat de que hagin prosperat les pretensions respectives, mitjançant l'estimació o desestimació de les mateixes. Això implica que difícilment es pot considerar temerària o de mala fe la posició processal de la part que ha vist acollides les seves pretensions per la sentència, o quan no han sigut estimades les de la contrària.
En aquest cas, la pretensió principal anava encaminada a discutir el bloqueig dels comptes que els agents mantenien a X i, sobre aquest punt, no s'ha produït un pronunciament de fons, per la pèrdua d'objecte del procés abans referida. En conseqüència, no es pot avançar cap valoració sobre un extrem que no ha estat objecte de la sentència. D'altra banda, les altres pretensions dels agents sobre la indemnització dels danys morals i el pagament d'interessos han estat finalment desestimades.
En conseqüència, no es pot considerar temerària l'actuació de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), atès que les pretensions formulades en contra seva no han trobat acollida, per un o altre motiu.
Procedeix, doncs, revocar la condemna al pagament de les costes de la primera instància i, en base al mateix criteri, no efectuar un especial pronunciament sobre les causades en aquesta alçada.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Mercader, Conde y Moliner contra la sentència dictada el 16 de novembre de 2017 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Segon.- Estimar el recurs que formula l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) contra la mateixa sentència, la qual es revoca i deixa sense efecte, amb desestimació de la demanda interposada pels agents.
Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
