ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5504d26c · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 154/18·26 septembre 2018·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2018 - ROJ: STSJAD 266/2018
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle154/18
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:266) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2018 - ROJ: STSJAD 266/2018).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 septembre 2018 (n° 154/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJ Andorre, Sala civil, 26 septembre 2018 (ROJ STSJAD 266/2018)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justice d'Andorre, Sala civil, 26 septembre 2018, ROJ STSJAD 266/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:266, recours n° 154/18 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été complétée à partir des mentions figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Deux associés, M. Porras (33 %) et Mme Vara (67 %), fondent en 2006 la société AD, SL. À partir de 2008, leurs relations se dégradent : ils organisent une séparation des activités de la société (actes d'entreprise 01/08 et 02/08) puis décident de dissoudre la société le 22 juin 2010.
Le litige porte sur une police de crédit souscrite par la société auprès de l'établissement bancaire ORG_0, qui n'a jamais été liquidée. Les associés ont conclu plusieurs accords successifs :
Acte n° 03/09 du 10 février 2009 : répartition de la dette, alors fixée à 20 100 euros, entre M. Porras (14 000 euros) et Mme Vara (6 000 euros).
Acte n° 04/09 du 1er septembre 2009 : M. Porras devient administrateur et directeur unique de la société et titulaire unique du compte bancaire.
Procédure bancaire : l'établissement assigne en 2012 la société et les deux associés. Une transaction judiciaire intervient ensuite : la société et M. Porras reconnaissent la dette et s'engagent à la rembourser en 120 mensualités, tandis que la banque se désiste à l'égard de Mme Vara. La date de cette transaction figure dans le texte sous la forme « 15-12-20104 », manifestement erronée (non précisé dans la décision).
M. Porras assigne Mme Vara le 21 mars 2017 en paiement de 27 243,58 euros (67 % de 38 919,39 euros), subsidiairement de 23 351,63 euros (60 %), avec intérêts légaux. Le Tribunal de batlles, par jugement du 19 février 2018, condamne Mme Vara à payer 30 % de 38 919,39 euros, sans condamnation aux dépens.
Mme Vara interjette appel et demande la réformation partielle du jugement, avec rejet intégral des prétentions adverses. M. Porras conclut à la confirmation.
Question de droit
La question centrale est de déterminer l'accord des parties relatif à l'apurement de la dette sociale, c'est-à-dire de savoir si le régime convenu entre associés met la totalité ou seulement une part de la dette à la charge de M. Porras. Plus précisément, la Sala civil doit déterminer si l'acte du 1er septembre 2009, qui désigne M. Porras comme titulaire unique du compte, emporte transfert à sa charge de l'intégralité de l'obligation bancaire.
Le tribunal relève d'abord que le premier juge n'a pas pris en considération l'acte du 1er septembre 2009 (fondement 13), ou du moins ne s'en est pas expressément prononcé (fondement 14). Il doit donc procéder à une interprétation de l'ensemble des actes et de leur articulation chronologique.
Solution et dispositif
La Sala civil retient une interprétation qui conduit à l'exonération complète de Mme Vara. Son raisonnement comporte quatre étapes
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (154/18) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 de setembre del 2018.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 21-03-2017, la representació processal del Sr. Porras va presentar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil ordinari contra la Sra. Vara, demanant la seva condemna a satisfer-li :
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 154/18 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
l'import de (38.919,39EUR x 67/100) = 27.243,58.- euros derivat del deute de la mercantil AD,S.L., de la qual és sòcia i subsidiàriament, i pel cas que s'entengui com aplicables els acords assolits entre les parts, l'import de (38.919,39EUR x 60/100)
= 23.351,63.- euros els corresponents interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda.
la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i perit si escau.
II.- Per escrit de data 11-04-2017, la Sra. Vara, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació amb condemna de l'adversa a pagar totes les costes processals.
Les parts van replicar i duplicar, i després de la pràctica de les proves declarades pertinents, van degudament presentar els seus escrits de conclusions, mantenint les seves pretensions respectives.
III.- Per Sentència de data 19-02-2018, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va decidir :
"Estimar parcialment la demanda presentada per la representació processal del Sr.
Porras contra la Sra. Vara, i condemnar a aquesta darrera a pagar al primer el 30% de 38.919,39.- euros, sense efectuar especial imposició de costes processals."
IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Vara demanant la seva revocació parcial i que es dictes una desestimant íntegrament les pretensions de la part agent, amb imposició a aquesta darrera de les costes d'ambdues instàncies.
La representació processal del Sr. Porras demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència en tots els seus extrems, amb imposició de costes a la recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sra. Vara s'alça contra la conclusió de fer-li pagar 30% del deute tota vegada que considera que la sentència no hauria valorat correctament les circumstàncies del cas. Argumenta de manera esquemàtica que és cert que, per la resolució de la controvèrsia d'autes, cal tenir-se a allò que les parts varen acordar i pactar però, contràriament a la conclusió del tribunal, el convingut era que el Sr. Porras s'havia de fer càrrec del 100% i no només del 70% del deute; que malgrat l'acord del 10-02-2009 que preveia un repartiment al 70-30 del deute, el Sr. Porras no en va respectar els termes i va tardar a formalitzar la sortida de la societat de la Sra. Vara, i aleshores es va firmar un nou acord el 01-09-2009 en virtut del qual el Sr. Porras va esdevenir l'únic responsable del compte ; que aquest acord es va veure confirmat posteriorment ja que l'acció judicial instada pel banc es va acabar amb una transacció judicial al terme de la qual la Sra. Vara va quedar exonerada del deute. Conclou que la sentència no té en compte l'evolució dels pactes assolits entre les parts i obvia que durant un temps la Sra. Vara va respectar l'acord del 10-02-2009 fent aportacions de 100 euros així com el fet que la mateixa es va fer responsable d'un altre deute de la societat.
Queda establert que l'any 2006, el Sr. Porras i la Sra. Vara van fundar la societat AD, SL, a raó d'una participació del 33 per cent pel que fa al primer i del 67 per cent per la segona.
A partir de l'any 2008 els dos socis van entrar en una fase de desacord i van mantenir diverses assemblees i reunions per resoldre llur relació fins al punt d'efectuar una separació de les activitats de la societat (actes d'empresa 01/08 del 01-08-2008 i 02/08 del 15-09-2008).
Finalment, el 22-06-2010 van decidir dissoldre la societat.
El present plet troba el seu origen en el fet que la societat havia subscrit una pòlissa de crèdit prop de l'entitat bancària ORG_0 en relació al compte 4041241/OP i que els dos socis van assolir diversos acords al respecte sense però arribar a liquidar el deute.
En aquesta alçada, la qüestió per resoldre és la de dir quin era l'acord entre les parts per la liquidació del deute que s'ha d'aplicar.
Al respecte, apareix que els dos socis varen arribar a un primer acord (acta d'empresa nº 03/09 del 10-02-2009) en virtut del qual "en aplicació de la divisió comercial contemplada a l'acta d'empresa 01/08, i en consonància amb el que estipula el punt 3 de l'acta 02/08, els contraents pacten de mutu acord, la regulació del deute actual de la companyia xifrat 20.100 EUR en pòlissa de crèdit, en els termes que s'exposen a continuació :
1/ El Sr. Porras assumirà la quantitat de 14.000 EUR i la Sra. Vara la quantitat de 6.000 EUR (...)
II.- Ara bé, i per contestar al recurs, cal dir que és cert que els tractes entre les parts no es van acabar amb l'acord del 10-02-2009 sinó que el 01-09-2009, els dos accionistes es van reunir de nou i van firmar l'acta d'empresa 04/09 que estipula:
"1/ Amb la finalitat de donar forma i procediment al pacte financer i comercial establert pels dos socis, restarà com a únic administrador i director de la societat, a partir de la data amunt dita, el Sr. Porras.
2/ A tal fi, i de conformitat amb el que s'especifica a l'apartat anterior, el Sr. Porras restarà com a únic titular en el compte número 40441241/OP (Escaldes), que la companyia té amb l'entitat financera Andbanc".
Sembla que el tribunal no va prendre en compte aquest acord del 01-09-2009.
En tot cas no s'ha pronunciat al respecte.
Malgrat tot, considerem amb la part defenent i ara apel·lant que el sentit del mateix no potser un altre que, al declarar-se com a únic titular del compte, el Sr. Porras es va responsabilitzar de la totalitat del deute bancari en qüestió.
En efecte, es veu que aquest últim acord del 01-09-2009 constitueix una continuació del precedent de data 10-02-2009 i té com a objecte d'ampliar i modificar-lo.
Per tant, el fet de pactar en el seu punt 2, i en els termes que acabem de recordar, que el Sr. Porras restarà com a únic titular del compte només pot tenir com a sentit que el mateix va finalment acceptar fer-se càrrec del deute corresponent.
Aquesta interpretació ve efectivament confirmada pels acords que les parts van assolir posteriorment ja que apareix que el banc va presentar, en data 10-09- 2012, una demanda judicial solidàriament en contra de la societat i dels dos socis. Però dita demanda va donar lloc el 15-12-20104 a una transacció judicial en virtut de la qual la societat AD i el Sr. Porras van reconèixer el deute i es van comprometre a pagar-lo al banc mitjançant 120 quotes mensuals mentre que el banc es va desistir de les actuacions contra la Sra. Vara
Al nostre entendre, aquest acord que allibera totalment la Sra. Vara sense cap reconeixement de deute per part seva no tindria sentit si, anteriorment, dita senyora i el Sr. Porras no haurien pactat que és aquest darrer qui havia d'assumir sol el deute en qüestió.
Per consegüent, s'estima el recurs i es revoca parcialment la demanda en el sentit de desestimar íntegrament les demandes del Sr. Porras .
III.- Malgrat la desestimació de la demanda, considerem que no es escau imposar les costes al demandant vençut ja que apareix que són les actuacions recíproques i confuses dels dos socis que van portar al present procediment i que existia una iusta causa litigandi justificant no efectuar cap imposició de costes, com ho permet la Novel·la 82,10.
IV.- L'estimació del recurs determina, sempre en virtut de la Novel·la 82,10, no efectuar cap imposició de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs de la Sra. Vara contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles secció civil, secció civil, de data 19-02-2018, que revoquem parcialment en el sentit de desestimar íntegrament la demanda del Sr. Porras, sense efectuar cap imposició de les costes judicials de primera i segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
