ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.080cd470 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 194/18·30 octobre 2018·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 d'octubre del 2018 - ROJ: STSJAD 340/2018
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle194/18
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:340) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 d'octubre del 2018 - ROJ: STSJAD 340/2018).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 octobre 2018 (n° 194/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Le litige naît d'un accident de la circulation survenu le 22 janvier 2016 entre deux véhicules, l'un appartenant à une société et conduit par son salarié, l'autre conduit par sa propriétaire, Mme Álvarez, assurée auprès d'une compagnie d'assurances. Le lieu exact de la collision fait l'objet de versions contradictoires : selon la partie recourante, elle serait intervenue à la sortie du giratoire, sur une voie unique menant vers le chemin de Casa del Quart ; selon l'autre partie, elle se serait produite à l'intérieur du giratoire, qui compte deux voies.
Par demande en réclamation de quantité, formée selon la procédure civile abrégée (« procediment civil abreujat »), la société et la compagnie demandeuses sollicitèrent la condamnation solidaire de Mme Álvarez et de son assureur au paiement de sommes respectivement de 1 152,20 euros et de 150 euros. Mme Álvarez et son assureur s'opposèrent à la demande et formèrent une demande reconventionnelle d'un montant de 482,68 euros.
Par jugement du 16 avril 2018, le Tribunal unipersonnel rejeta intégralement la demande principale comme la demande reconventionnelle. Il retint que le seul responsable de l'accident était le conducteur du véhicule de la société, pour avoir coupé la route à l'autre véhicule en méconnaissant les règles de circulation applicables au giratoire, mais refusa d'accueillir la demande reconventionnelle faute de preuve du préjudice. Les dépens furent mis à la charge des parties demanderesses.
La seule société demanderesse interjeta appel, sollicitant la révocation intégrale du jugement et l'adjudication de ses prétentions initiales, avec condamnation aux dépens des deux instances. La défenderesse et demanderesse reconventionnelle conclut à la confirmation du jugement et, par la voie de son mémoire en réponse, à la reconnaissance de son droit à percevoir la somme de 482,69 euros. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (rapporteur : M. Vincent Aniére) était saisie de l'ensemble de ces demandes.
Question de droit
La décision soulève deux questions distinctes.
La première porte sur l'appréciation des faits et des preuves : il s'agissait de déterminer si la collision s'était produite à l'intérieur du giratoire, ce qui emportait application des règles de priorité propres à cet espace, ou après sa sortie, ce qui aurait pu modifier l'analyse des responsabilités.
La seconde, de nature procédurale, est de savoir si la partie qui n'a pas interjeté appel contre le rejet de sa demande reconventionnelle peut, à l'occasion de la réponse aux griefs formée dans le cadre de l'appel adverse, obtenir la réformation de ce chef du jugement, alors que le montant en litige est inférieur au seuil de recevabilité de l'appel dans la procédure de minime importance.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (194/18) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 d'octubre del 2018.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Prèvia petició de citació del 03-10-2016, per escrit de data 04-11-2016, la representació processal de la societat XXX SA, i de la companyia XXX va formular demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment civil abreujat contra la Sra. Álvarez i la companyia XXX, SA, demanant la seva condemna solidària a abonar, a la segona la quantitat de 1.152,20.-euros, i a la primera la quantitat de 150.-euros, amb els interessos legals, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 194/18 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
II.- Per escrit del 16-12-2016, la representació processal de la Sra. Álvarez i de la companyia XXX, SA, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva absolució, tot i formulant una demanda reconvencional en el sentit de condemnar l'adversa a pagar-li l'import de 482,68.-euros més els interessos legals, el tot amb imposició de les costes a la part agent i defenent reconvencional.
III.- Per Sentència de data 16-04-2018, l'Hble. Tribunal Unipersonal va decidir:
"Desestimar íntegrament tant la demanda principal interposada per XXX, SBenítez i XXX contra la Sra. Álvarez esposa P. i la cia. d'assegurances XXX, SBenítez (XXX, SA.) com la reconvencional interposada per aquestes darreres contra les dues primeres, havent de condemnar les parts agents principal i reconvencional en costes judicials per la regla del venciment objectiu introduïda per l'Emperador Zenó: "Victus fert expensas" (Cod. 7, 51, 5), excloent tanmateix de les mateixes únicament respecte de l'agent reconvencional els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."
IV.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la companyia XXX demanant la seva revocació íntegra i que es dictes una nova estimant les seves pretensions tal com formulades en primera instància, amb imposició a les defenents de les costes judicials inclosos els honoraris devengats per la intervenció d'advocat i de procurador, en les dues instàncies.
La representació processal de la societat XXX, SA, sol·licita la revocació de la sentència d'instància en els termes del recurs de la companyia XXX.
La representació processal la Sra. Álvarez i la companyia XXX, SA, sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència recorreguda, amb imposició de les costes a l'adversa, tot i sol·licitant que es declari el dret de la Sra. S. a percebre l'import reclamat per 482,69.-euros.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat establert que va tenir lloc un accident de la circulació el dia 22-01-2016, entre el vehicle, XXX propietat de la societat XXX conduit pel Sr. Codina i assegurat prop XXX, i el vehicle XXX conduit per la seva propietària, la Sra. Álvarez, qui té com a companyia asseguradora la companyia XXX, SBenítez
La sentència d'instància ha considerat que l'únic responsable del sinistre era el conductor del vehicle XXX pel fet d'haver tallat el pas a l'altre vehicle infringint les normes de circulació per una rotonda.
Tanmateix no va donar lloc tampoc a la demanda reconvencional per no haver les parts demandants reconvencionals acreditat el seu perjudici.
II.- La part recurrent s'alça en contra de la conclusió del Tribunal donat que, al seu parer, el mateix no ha fet una deguda valoració de les proves en relació a la mecànica de l'accident. Considera que les proves en autes haurien de portar a considerar que la responsabilitat recau sobre la Sra. Álvarez qui no hauria respectat la preferència de pas.
Argumenta en resumit que la topada no es va produir a la rotonda, sinó just a la intersecció existent per entrar al camí de Casa del Quart, una volta ambdós vehicles havien abandonat la rotonda i un cop fora del punt rodo, en un lloc on hi ha un sol carril de circulació, el vehicle de la societat XXX, SA, va començar a fer la maniobra de gir vers la dreta, moment en que es trobava sent avançat per la dreta pel vehicle conduit per la Sra. S. ; que el tribunal, fonamentant-se únicament en la circulació a la rotonda, no ha tingut en compte que l'accident no es va produir a la rotonda sinó una cop els vehicles ja l'havien abandonat i havien circulat uns quants metres més ; que la sortida de la rotonda en direcció de Pal és d'un únic carril, el vehicle de la societat XXX, SA, es trobava circulant davant del vehicle conduit per la Sra. S. qui estava avançant per la dreta al vehicle marca Mercedes ; que els danys als vehicles demostren que el vehicle XXX realitzava un avançament indegut per la dreta i l'informe de contrapart situa els danys a la part esquerra del vehicle de XXX, SA, però això és impossible, i finalment que el conductor del XXX no va realitzar cap canvi de direcció indegut, envaint el carril de circulació per on circulava l'adversa per quant en aquell indret únicament hi ha un carril de circulació, trobant-se més avançat el Sr. D..
Però aquests arguments no es poden estimar i compartim l'encertada motivació del tribunal Unipersonal sobre la dinàmica de l'accident i la conclusió que el responsable n'és el Sr. D..
El primer que cal destacar és que els conductors no van establir cap declaració amistosa establerta de manera contradictòria o que en tot cas cap de les parts la va aportar als autes.
Malgrat insistir la part recurrent sobre el fet que els dos vehicles ja havien deixat de circular per la rotonda, el que apareix és que, tot i estant maniobrant per deixar-lo, encara s'hi trobaven desplaçant. El vehicle XXX circulava per l'esquerra (interior) i el vehicle XXX per la dreta (exterior) ja que dit giratori compta amb dos carrils. La topada es va produir a la sortida de la rotonda però dins de la rotonda i no pas quan els vehicles l'havien abandonat definitivament.
Per tant, és amb bon criteri que el tribunal ha aplicat les normes de circulació relatives als giratoris i la jurisprudència de la Sala al respecte.
Pel que fa als testimonis invocats per la recurrent, són insuficients per establir la seva versió.
En efecte, va aportar tres declaracions escrites i de les tres una és la del propi Sr. Palmer, el conductor implicat i assalariat de la societat XXX
Els dos altres, la Sra. Calatayud i el Sr. Benítez, no van precisar en quines condicions havien pogut ser testimonis de l'accident ni llur relació amb les parts. En fase probatòria només s'ha pogut localitzar al Sr. Benítez..
És només en aquest moment que aquest darrer ha precisat que era també un treballador de XXX i que era acompanyant en el vehicle XXX.
Ara bé, les seves manifestacions no permeten acreditar que l'accident va tenir lloc fora de la rotonda, sobretot quan el mateix ha realitzat un dibuix del sinistre on es veu que els dos vehicles es trobaven dins del giratori al moment de la topada.
A més a més, en el correu electrònic que va enviar el 29-01-2016, el representant de la companyia XXX va indicar clarament que l'accident "succeeix abans de sortir de la rotonda (no al sortir segons la versió del vostre client)".
Quant al fet, reconegut per l'altra part, que el vehicle XXX anava més avançat, no es veu en que correspondria a un avançament prohibit i no a la possibilitat de circular pel seu carril del giratori.
El fet de posar l'intermitent, com ho hauria fet el conductor del XXX ja que volia sortir per dirigir-se vers l'aparcament situat a la dreta, està destinat a prevenir als altres usuaris de la maniobra però no canvia les normes de circulació relatives a la prioritat de pas a dintre d'una rotonda i no dona cap prioritat.
Quant als danys als vehicles, al costat dret de la part davantera (trencament para-xocs, far frontal, parafang) del XXX i al costat esquerre de la part darrera del KIA (rallades longitudinals del final de la porta fins al nivell de la roda, amb trencament del plàstic de la roda esquerra darrera, sense enfonsament de la xapa) no són incompatibles amb la versió de la Sra. S. i més aviat la confirmen.
Tals elements desvirtuen les afirmacions i interpretacions del pèrit de part intervingut a petició de la companyia XXX.
En aquestes condicions, no es podia donar lloc a les pretensions de l'agent i la seva demanda s'havia de desestimar, decisió que confirmem per tant, desestimant íntegrament el recurs.
La part defenent, demandant reconvencional i ara recorreguda no va formular cap recurs d'apel·lació.
Argumenta que no ho va fer perquè la suma reclamada per ella és inferior a 600.-euros (482,69) però que aquest "motiu formal" no impedeix la Sala de constatar que, contràriament a les consideracions del tribunal, la Sra. S. tenia legitimació per reclamar els danys soferts i que no era necessari produir una factura de reparació per acreditar el perjudici.
Així, sol·licita que es confirmi la sentència però declarant el seu dret a percebre l'import de 482,69.-euros i imposant a l'adversa les costes de primera instància.
Però, el que pretén aquesta part és la modificació del pronunciament desestimatori de la instància pel que fa a la seva demanda i la obtenció al seu lloc d'un pronunciament equivalent a una condemna, així com la modificació de la resolució d'instància sobre les costes en relació a la seva demanda. Val a dir que busca els mateixos efectes que un recurs d'apel·lació.
Ara bé, l'article 8 del Decret dels Veguers del 4 de febrer de 1986 (article 85 LTPJ) disposa que, pel que fa al procediment de mínima quantia, la sentència només serà apel·lable davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra quan la quantia del litigi sigui superior a 100.000 pessetes (601.-euros).
Mitjançant aquesta disposició, el legislador del 1986 confirmat posteriorment amb la LTPJ del 1993 ha volgut fer impossible el recurs d'apel·lació en contra d'una sentència pronunciada sobre una reclamació d'un import limitat i no es pot vorejar aquesta prohibició aprofitant la presentació d'un escrit de contesta als greuges que la contrapart ha presentat en el marc del recurs d'apel·lació que aquesta darrera ha pogut presentar en relació a la seva pròpia demanda.
Per consegüent, no ens podem pronunciar sobre aquest aspecte de la sentència d'instància.
Per tot l'exposat s'ha de confirmar íntegrament la sentència.
IV.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la companyia XXX, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 16- 04-2018, que confirmem íntegrament ;
IMPOSAR a la mateixa companyia les costes judicials de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
