ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.260b16b6 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 328/18·20 December 2018·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2018 - ROJ: STSJAD 409/2018
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket328/18
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2018:409) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2018 - ROJ: STSJAD 409/2018).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 20 décembre 2018 (n° 328/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJ Andorre (Sala Civil), 20 décembre 2018, ROJ STSJAD 409/2018
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorra (Sala Civil), 20 décembre 2018, recurs n° 328/18, ROJ STSJAD 409/2018, ECLI:AD:TSJADAD:2018:409 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une employée de maison, Mme Vendrell, exerçait depuis décembre 2013 des tâches de nettoyage pour le commerce « XXX », dont la titulaire est Mme Yuste. À compter du 23 octobre 2016, la salariée était en arrêt maladie. Son employeur lui a notifié un licenciement disciplinaire par lettre datée du 21 octobre 2016, envoyée le 22 octobre et reçue le 24 octobre 2016. Selon les constatations du tribunal, le licenciement a produit ses effets à la fin de l'arrêt, soit le 28 novembre 2016.
La lettre reprochait à la salariée un comportement grossier lors d'un échange téléphonique avec l'employeur, au cours duquel elle aurait notamment qualifié celle-ci de « mentidera » (menteuse), de « desvergonyida » (effrontée) et de « maltractadora » (maltraitante). Elle qualifiait ces faits de faute très grave au sens de l'article 104.6 du Codi de relacions laborals (loi n° 35/2008 du 18 décembre 2008), et fondait la sanction sur l'article 105.c du même code.
Saisi d'une demande en paiement d'une indemnité pour licenciement injustifié, improcédent et irrégulier dans la forme, pour un montant provisoire de 8 021,58 euros, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande par jugement du 14 mai 2018. La salariée a interjeté appel, en sollicitant une indemnisation de 7 068,80 euros. L'employeur a conclu à la confirmation du jugement.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia, composée des magistrats Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Aniére (rapporteur) et Eulàlia Amat Llari, a rejeté l'appel.
Question de droit
La décision soulevait deux questions principales.
Première question : la forme du licenciement. Il s'agissait de savoir si la lettre de licenciement satisfaisait aux exigences de motivation, permettant à la salariée de se défendre et au juge d'exercer son contrôle. La recourante soutenait, sans développer d'argument précis, que le licenciement avait été prononcé de manière irrégulière alors qu'elle se trouvait en arrêt maladie.
Seconde question : le fond. Il fallait déterminer si les faits reprochés étaient établis et s'ils constituaient la faute très grave prévue à l'article 104.6, à savoir « une faute grave de respect et de considération envers l'employeur ». La salariée invoquait une insuffisance de la preuve, la réciprocité des propos (l'employeur aurait également été excité et criant), et l'absence d'insulte au sens strict.
Le tribunal devait donc articuler la charge de la preuve de la faute, la qualification de celle-ci au regard de l'article 101 du Codi, et l'exigence de proportionnalité de la sanction.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Sur la forme, il estime que la
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (328/18) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket328/18
Judgment Date20 December 2018
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000328/2018 ORIGEN: 1000006/2017 - 00
NIG: 5300542120160003667
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2018.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data del registre 23-12-2016, la representació processal de la Sra. Vendrell va presentar demanda laboral en reclamació de quantitat en contra de la Sra. Yuste com a titular administrativa del negoci "XXX", radicat a XXXX.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 328/18 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Demanava la condemna de la demandada a satisfer-li en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, improcedent i fet de forma indeguda l'import provisional de 8.021,58.-euros, el tot a cotitzar a la CASS, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda i les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
II.- La representació processal de la demandada es va oposar a la demanda sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de totes les costes processals a la demandant.
III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 14-05-2018, decidint :
"Que desestimant en la seva totalitat la demanda formulada per la Sra. Vendrell, ha de condemnar aquesta darrera a satisfer les despeses processals causades segons allò previst a l'anterior Fonament de Dret Cinquè, a la part defenent, Sra. Yuste ."
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Vendrell demanant la seva revocació i que es dictes una nova estimant íntegrament les seves pretensions i condemnant a la contrapart a pagar-li l'import de 7.068,80.-euros, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies.
La representació processal de la Sra. Yuste demana la confirmació íntegra de la sentència d'instància amb imposició al recurrent de les costes d'aquesta alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat que des del mes de desembre del 2013, la Sra. Vendrell treballava fent tasques de neteja pel negoci "XXX" del qual n'és titular la Sra. Yuste.
A partir del 23-10-2016, la treballadora es va trobar de baixa mèdica. La relació laboral es va extingir com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari mitjançant carta del 21-10-2016, enviada el 22-10- 2016 i rebuda el 24-10-2016, que diu :
"Distingida Senyora,
Des que Vostè ha reprès la seva feina, en acabar-se el seu període de vacances, la seva actitud ha esdevingut insuportable per l'empresa, i és ja constitutiva de situació de mereix sanció disciplinària.
El passat dimarts dia 18 Vostè es va queixar de males maneres del seu horari. Abans ja m'havia dit que no li convenia, i jo havia fet esforços, com bé li consta, per adaptar-li al màxim a la seva conveniència.
Però el dimarts passat, dia 18, Vostè em va dir literalment, i grollerament, que no li convenia el seu nou horari perquè tenia moltes hores de descans. Massa. Jo li vaig respondre que el li havia adaptat el millor possible, tenint en compte la seva invalidesa. I Vostè em va respondre que, per temes de salut, precisament, no podia estar tan de temps parada. Més tard, aquell mateix dia, em va telefonar, tot dient-me que jo podria tenir-li més consideració canviant-li el seu horari, i demanant-me, a més, que la canviés de lloc de treball, perquè no volia anar segons a quins indrets a fer les tasques de neteja. Jo li vaig respondre educadament que, com Vostè ja veia, això no era possible, doncs la meva empresa és petita, i la feina s'ha de realitzar sense tenir gaires possibilitat d'elecció de lloc.
Ahir dia 20 d'octubre -dia de descans setmanal de Vostè-, a les 16:37, em va telefonar molt alterada, cridant. Des d'ara li dic que va donar la circumstància que quan em va trucar em trobava en companyia de dues persones. I aquestes la van sentir, perquè com bé Vostè sap, jo la vaig avisar a Vostè que posaria el telèfon en altaveu, a tall de poder millor acreditar la nostra conversa. Vaig fer-ho en denotar el seu to ferotge. Avisant la expressament a Vostè abans d'activar l'altaveu, com de ben segur recorda.
Vostè va dir cridant que volia un calçat de seguretat, unes ulleres, una màscara i uns guants. Quan sap que Vostè té tot això des del dia 13 d'octubre. Quan jo li vaig que ja ho tenia, em va dir que sí que li ho havia donat, però que li ho havien agafat de la seva bossa, dient-me que jo li ho havia pres, o algú altre de l'empresa.
A continuació Vostè em va dir que avui a primera hora volia tornar-se a fer visitar pel metge expert en medicina del treball per prevenció de riscos. AI qual jo li vaig respondre que això ja s'havia fet quan Vostè va acabar la baixa laboral, fa poques setmanes.
Llavors Vostè em va tractar de mentidera! juntament amb la meva advocada. I, finalment em va dir que era una desvergonyida i una maltractadora i desconsiderada; i desprès, em va penjar el telèfon.
Considero que aquesta conducta s'encabeix en l'apartat 6 de l'article 104 del Codi de Relacions laborals, i que constitueix una falta molt greu de manca de respecte i consideració a l'empresari; pel qual, fent aplicació de l'apartat c) de l'article 105 del cos legal referit, li comunico per la present el seu acomiadament disciplinari a comptar d'avui, a partir del moment que rebi aquesta carta.
La seva liquidació queda a la seva disposició de manera immediata.
Amb el ben entès que agrairé que retorni a l'empresa el seu equip de protecció individual."
El tribunal va jutjar d'una part que la situació de baixa mèdica esdevinguda a partir del 23-10-2016 no havia impedit l'enviament de la carta de comiat el 22-10-2016, i que la mateixa desplegues els seus efectes al final de la baixa, el 28-11-2016.
D'altra part, va considerar que els fets exposats en la carta eren provats i proporcionals a les faltes imputades.
II.- El primer que cal dir és que la part recurrent torna a afirmar en el punt cinquè del seu escrit de greuges que va ser acomiadada de forma indeguda tot i trobant-se de baixa mèdica. Però no exposa, cap argument ni cap greuge al respecte, i res permet rebatre l'encertada motivació del tribunal unipersonal exposada en el fonament TERCER de la resolució criticada relatiu a les modalitats del comiat.
Pel que fa a la forma del comiat, només volem indicar que la carta del 18-10-2016, és prou detallada ja que conté tots els elements suficients per a saber quins fets fonamenten el comiat i en quina data s'haurien comés així com la qualificació de la falta, i que per tant permet a la treballadora defendre's i al tribunal poder exercitar el control degut.
III.- Quant al fons, la part recurrent fonamenta el seu recurs sobre la consideració que el tribunal hauria fet una indeguda valoració de la prova en relació a la testifical practicada en la persona de la Sra. Castillo. Argumenta que és a l'empresari provar la falta reprotxada i que no ho ha aconseguit ; que la Sra. Castillo ha afirmat que mai ha existit cap insult a excepcions d'expressions com mentider ; que el tribunal no ha pres en compte que l'empresària també es trobava excitada i cridant ; que per tant la falta de respecte i consideració seria mútua i que finalment no existeix el supòsit de l'article 104.6 del codi de relacions laborals.
Sobre el caràcter justificat del comiat, és cert que pertany a l'empresari provar la realitat de la falta que invoca com a fonament del comiat disciplinari que practica i que la mateixa correspon a una falta tipificada com a molt greu.
D'altra banda, tota falta comesa per una persona treballadora s'ha de qualificar com a lleu, greu o molt greu, tenint en compte la importància, la transcendència o la intencionalitat així com les circumstàncies concurrents (article 101 del Codi de Relacions Laborals). Per tant, malgrat el debat judicial de primera instància entre les parts quasi no ha evocat la qüestió de la proporcionalitat de l'acomiadament, aquesta darrera forma part de la problemàtica de la seva justificació, i s'ha de tenir en compte a l'hora de determinar si un comiat és justificat.
En el present cas, s'invoca l'article 104.6 del Codi de relacions laborals que defineix com a falta molt greu "Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general."
Concretament, la carta es refereix essencialment al fet d'haver, en data 18-10-2017, parlat de manera grossera a la Sra. Cañellas i el 20-10- 2017 d'haver-li cridat i dit mentidera, desvergonyida, maltractadora i desconsiderada, i desprès, penjar-li el telèfon.
Ara bé, constatem que la prova practicada permet confirmar la versió de l'empresària.
En particular, constatem que si en la seva confessió en judici la treballadora va negar estar alterada quan havia trucat a l'empresària per telèfon i al contrari va afirmar que havia trucat de manera normal i amb educació, afegint que l'empresària tampoc li havia parlat malament (però si en to alt), no obstant això, en aquesta alçada, invoca el caràcter recíproc de la falta de respecte.
En tot cas, no nega ara haver tractat la Sra. Cañellas de "mentidera" sinó que critica la valoració efectuada per la Batlle de les manifestacions de la Sra. Badía (folis 48 i 158).
Aquesta senyora explica que era present el 20-10-2016 quan la Sra. Cañellas va rebre la trucada i com la va veure amoïnada al contestar, i la va sentir dir a l'interlocutor que posava l'altaveu del telèfon, de tal manera que havia sentit tota la conversa.
La part recurrent invoca el fet que la Sra. Badía va manifestar que cap de les dues s'havia insultat, i això és veritat, però no és al testimoni qualificar les paraules que es van pronunciar sinó d'indicar quines es van dir i com.
I justament la Sra. Badía va ser molt clara en indicar que la persona que havia trucat, sia la Sra. Vendrell, era molt alterada i cridava i que havia tractat la Sra. Cañellas de "poca vergonya" i "desconsiderada" i que si bé ella considerava que no s'havien insultat va confirmar que s'havia parlat de mentider i de ser una persona faltada de consideració. També va confirmar que després d'haver pronunciat aquestes paraules i que la Sra. Cañellas li hagués dit que havia persones escoltant, la Sra. Vendrell va penjar el telèfon.
Aquests elements permeten confirmar els fets reprotxats a l'assalariada i exposats en la carta de comiat.
En tot cas, no sabem el que la Sra. Vendrell o la Sra. Badía consideren com a insult (paraula que es diu amb la intenció d'ofendre algú), però el cert és que la llei no fa servir aquest terme, sinó que, de forma més genèrica, es refereix a uns maltractaments de paraula o d'obra, o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, els quals poden revestir formes diverses.
Ara bé, en el nostre cas, tenint a més en compte les circumstàncies concurrents, tot i el desacord que podia existir entre les parts sobre l'organització del treball de l'assalariada, considerem que el fet per una empleada de comportar-se de tal manera amb la seva superior jeràrquica en el marc de la relació laboral és constitutiva de la falta molt greu de l'article 104.6 donat que aquest comportament, incompatible amb el degut respecte i que ofensa greument la persona, fa impossible la continuació d'aquesta relació.
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
IV.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant vençuda.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la Sra. Vendrell contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 14-05-2018 que confirmem íntegrament, imposant a la mateixa les costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
