STSJAD ANDORRA, a 10 d'abril del 2018 - ROJ: STSJAD 418/2018

En data 28-02-2013 la representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda i va articular demanda reconvencional a fi que és condemnés a la contrapart a vendre a la seva mandant 1.870 accions pertanyents a la societat Anaya i altres 1.870 accions pertanyents a la societat ORG_0, al preu de 1.151,50.-euros i 1.-euros per acció respectivament i es declarés el dret de la seva mandant a percebre els dividends per l'exercici 2012 en la part proporcional que correspongués al període transcorregut entre el 7-02-2012 i el 31-12-2012, endemés dels dividends dels exercicis següents, corresponents a 1.870 accions de la societat Anaya i a 1.870 accions de la societat ORG_0, més els interessos legals des del moment de la percepció o subsidiàriament de la contesta a la reconvenció, amb imposició a l'agent de les costes de la reconvenció formulada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions.

III.- Obert el judici a proves en data 23-05-2013, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

IV.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 14-09- 2017, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Pina contra la societat Anaya, havent d'absoldre aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen.

Segon.- Desestimar de forma íntegra la reconvenció plantejada per la representació processal de la societat Anaya contra el Sr. Pina havent d'absoldre aquest darrer de les pretensions que s'hi contenen.

Tercer.- Fer imposició de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al VII. CONSIDERANT de la present resolució judicial".

VI.- La representació processal del Sr. Pina va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 11-01-2018, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts demana la revocació de la sentència en el sentit d'establir l'obligació de la societat Anaya de procedir a la recompra de les 1.870 accions propietat del seu mandant numerades de la 973356 a la 975225 ambdues incloses i les numerades de la 997371 a la 999250 ambdues incloses, al preu de 1.645.-euros cadascuna, i es condemni a Anaya a rescabalar al Sr. Pina per raó de l'incompliment subsistent des del 8-02-2012, subsidiàriament de la data de la presentació de la demanda de citació, el 16- 11-2012, i més subsidiàriament encara, des del 28-02-2013, data de la contesta, fins a la data del compliment de l'obligació de recompra de les dites accions pel preu de 1.645.- euros cadascuna a abonar al seu mandant l'interès legal de la totalitat del preu de la recompra, i subsidiàriament l'interès legal de l'import de la diferència existent entre el preu que s'havia mostrat disposada a pagar la part compradora de les accions, de 1.151,50.- euros, amb imposició de les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador de primera instància.

La representació processal de la societat Anaya, per escrit de contesta a les conclusions de data 05-02-2018, i en consonància amb les consideracions efectuades, demanava que es desestimés el recurs amb imposició de les costes processals de segona instància a la part recurrent.

VII.- Per Aute d'aquesta Sala, de data 20-02-2018, no es va donar lloc a la pretensió probatòria sol·licitada per la representació processal del Sr. Pina, mitjançant escrit de data 11-01-2018.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen.

En primer terme, manifesta que la seva pretensió de condemna a Anaya per tal que li recomprés les 1870 accions al preu de 1.645 euros cadascuna (com ja havia fet extrajudicialment), amb més l'interès legal resulta respectuós amb la prohibició de "mutatio libello" i que en l'escrit de rèplica no es va alterar l'objecte de debat, sinó que es va aclarir i complementar.

Assenyala que no podia fer cap al·legació respecte que el preu de l'acció fos divers de 1.645 EUR sinó que corresponia a la part defenent. Fou la defenent la que es va oposar en la contesta i demanda reconvencional al preu de 1.645 EUR i la recurrent es va oposar a l'escrit de rèplica sense generar indefensió.

Exposa que des de l'any 2009 es venia aplicant un descompte irregular que mai la recurrent havia reconegut i no es pot donar el valor que atribueix la sentència d'instància al fet que no fou fins a la rèplica que es va afirmar que l'acord de 28-04-2011 vulnerava l'article 15.4 de la Llei de Societats anònimes i de responsabilitat limitada.

En segon terme, assevera que les disposicions de la STSJ, Sala civil, de 27-10-2016 que considera ineficaç erga omnes i amb efectes ex tunc el descompte del 30% en el preu de l'acció en determinats supòsits és d'aplicació a les presents actuacions.

Sustenta que ambdues parts sabien que el descompte del 30% s'estava impugnant i que el que es resolgués seria d'aplicació als presents autes, de manera que era evident i no calia incloure-ho a l'escrit de rèplica.

Dóna per reproduït el document núm. 23 i l'escrit de conclusions i manifesta que la nul·litat pronunciada per la sentència del Tribunal Superior no afecta un contracte entre les parts sinó un acord social contrari a la llei amb eficàcia ex tunc. Entén que aquest la nul·litat afecta a tots els acords, a part del de 2009, que fossin redactats en els mateixos termes i es tracta de cosa jutjada material extensible a totes les persones i situacions concernides, com resulta de la STSJ de 23-10-2008, on es determina que un procés que declara la nul·litat d'un acord social vincula a tots els socis. Afegeix que si aquesta Sala nega aquests efectes es reserva la facultat d'impugnar l'acord social de 28-04-2011, sense que hagi caducat l'acció al tractar-se d'un supòsit de nul·litat radical.

En tercer terme, argumenta que si impugnés l'acord social de 28-04- 2011 sí li seria oponible l'excepció de cosa jutjada al concorre la triple identitat: parts, objecte i causa, segons les exigències de la STSJ de 20-01- 2005.

II.- La sentència d'instància argumenta, en el seu V Considerant, que la part agent justifica la seva pretensió de recompra de les accions en el preu fixat per la Junta general d'accionistes vigent en el moment en el que es produeix la petició de recompra i la part defenent contesta que el preu era de 1.645 euros per acció, però que a les juntes de 2009, 2010 i 2011 s'establia un descompte del 30% si la venda resultava de la iniciativa lliure i voluntària de l'empleat i s'argumentava que l'acord de 28-04-2011 no havia estat impugnat.

La resolució d'instància sosté que no es va impugnar l'acord social de 2011, de manera que no ha estat objecte de debat judicial la validesa de l'acord i, per tant, les al·legacions realitzades en període de conclusions són extemporànies. També que fou a la rèplica quan es va mencionar per l'agent que l'acord de 2011 vulnerava l'article 15.4 LSARL i ultrapassa la finalitat de l'escrit que és aclarir conceptes però no introduir nous elements de debat.

I aquesta consideració efectuada per la sentència d'instància ha de ser confirmada per la Sala.

En efecte, a la demanda s'exercita una pretensió de compliment contractual envers Anaya SA, consistent en que se li recompressin les accions (1870) pel preu de 1.645 euros, que era l'establert per la darrera Junta general d'accionistes. Es relatava també que la divergència entre les parts es trobava en que l'entitat financera estava disposada a adquirir les accions al preu de 1.151,50 euros, atès el descompte del 30% aplicable en supòsits de venda voluntària.

Per tant, s'exercitava una pretensió de compliment contractual, amb més els danys i perjudicis generats.

I no fou fins l'escrit de rèplica que la part agent (foli 163) va introduir l'al·legació que la recompra al preu que pretén la part demandada significaria una vulneració de l'article 15.4 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada, al no poder-se tractar de manera diferent accions de la mateixa classe.

Aleshores, resta clar que exercitada una pretensió de compliment contractual pel preu de 1.675 euros per acció, fixat per la darrera junta general d'accionistes, no es podia, per tal de garantir el dret d'audiència i contradicció, introduir en rèplica l'al·legació que l'acord que determinava aquest preu i establia una rebaixa del 30% per les alienacions voluntàries, com era el cas, era il·legal i no podia ser d'aplicació al cas present, comportava la introducció d'una qüestió nova, de tal entitat, que no podia ésser entesa com un aclariment o un complement a les pretensions de la demanda. És a dir, hagués estat necessari que a la demanda s'hagués impugnat la legalitat de l'acord de la junta general de 28-04-2011 per a justificar la pretensió de recompra al preu de 1.675 euros per acció.

Al no haver-ho fet així, la resolució d'instància adequadament raona que la validesa de l'acord no ha estat objecte de debat judicial i no es pot pronunciar, per la qual cosa desestima la pretensió de recompra al preu sol·licitat per la part demandant.

En conseqüència, aquest primer motiu ha de decaure.

III.- El segon dels greuges rau en l'aplicació de l'eficàcia de cosa jutjada material que cal reconèixer a la sentència del Tribunal Superior de 27-10-2016 que considerava il·legal, i anul·lava, l'acord social de 28-04- 2009, la rebaixa del preu de recompra del 30%, per atemptar contra el principi d'igualtat dels drets dels socis de la mateixa classe d'accions. Assenyala que com que l'acord de 28-04-2011 es idèntic al de 2009 i la sentència de la Sala té efectes ex tunc i erga omnes, s'ha de donar lloc a la seva pretensió de compliment del contracte pel preu de 1.645 euros per acció.

La sentència d'instància argumenta que la vinculació que es desprèn de la cosa jutjada requereix la triple identitat de subjectes, objecte i causa petendi i, en el present cas, considera que no s'aprecia cap de les tres, de manera que desestima aquesta al·legació.

Aquesta Sala ha tingut ocasió de posar de manifest (Aute de 14-07- 2005), en consonància amb el que després exposa l'article 44.1 de la Llei de societats, que la nul·litat d'un acord social produeix els seus efectes respecte de tots els socis, per la qual cosa la identitat subjectiva de les parts en aquest supòsit no és necessària, però sí la d'objecte i causa de demanar.

La cosa jutjada es pot classificar en formal i material. La cosa jutjada formal impedeix, una vegada la resolució judicial esdevé ferma, que les parts interposin nous recursos contra aquesta i, per tant, desenvolupa la seva eficàcia en el mateix procediment.

La cosa jutjada material desplega un doble efecte: negatiu o excloent i material. L'efecte negatiu significa que no es pot plantejar un nou litigi entre les mateixes parts i amb el mateix objecte, per tal d'evitar la reproducció indefinida de la mateixa controvèrsia entre les parts i el dictat de resolucions contradictòries i perquè així ho requereix la seguretat jurídica. Es requereix aquí la concurrència de la triple identitat

L'efecte positiu o prejudicial de la cosa jutjada tracta d'impedir que es produeixin resolucions contradictòries, atès que esdevé necessari partir d'allò resolt en el procediment previ, donat que resulta un antecedent o pressupòsit lògic del que s'ha de resoldre. En aquest efecte no s'exigeix la identitat objectiva, ja que aleshores actuaria l'efecte negatiu o excloent, sinó que cal que el resolt en el procediment anterior sigui un antecedent lògic o un pressupòsit del que es resolt en el procediment ulterior. I tampoc resulta necessària la concurrència d'una idèntica causa de demanar perquè el segon procediment ha de resoldre's partint de l'antecedent o pressupòsit resolt en el primer.

Si aquestes consideracions les apliquem al cas present, aquest motiu ha de ser acollit.

Així, ens trobem en un supòsit on els efectes de la sentència d'aquesta Sala, de 27-10-2016, que anul·la un acord social de l'any 2009, idèntic als posteriors que determinaven la reducció del 30% del preu de recompra de les accions, i aquest extrem resulta ser un antecedent lògic o pressupòsit de la demanda de la part actora, ja que la reducció del 30% del preu de venda ha estat declarada il·legal per aquesta Sala pendent el procés en primera instància. En aquest sentit, malgrat l'objecte del procés sigui diferent: impugnació d'acord social front a pretensió de compliment del contracte, ja hem vist com no resulta necessari que per l'efecte prejudicial concorri aquesta doble exigència i al tractar-se d'un soci l'anul·lació de l'acord social també el beneficia, de manera que els efectes de la resolució d'aquesta Sala de 27-10-2016, s'estenen al present procés en virtut de l'efecte prejudicial o positiu de la cosa jutjada i justifiquen l'estimació d'aquest motiu de recurs i amb ell de la pretensió principal de la demanda.

IV.- Pel que fa als interessos legals i a les costes processals, la pretensió accessòria de condemna al pagament dels interessos legals ha de ser acollida, segons el criteri general, des de la data de la contesta a la demanda. No obstant, per tal d'impedir un enriquiment injust s'ha d'acollir l'al·legació de la part recorreguda que aquests interessos legals hauran de ser minorats en els dividends que des d'aquella data i fins el total cobrament del preu s'hagin percebut per la part agent.

Quant a les costes processals d'aquesta alçada, l'èxit del recurs justifica la seva no imposició. Respecte de les de primera instància, derivades de l'estimació de la demanda principal, no procedeix la seva imposició, tota vegada que la sentència de primera instància i de la Sala en relació a la nul·litat de l'acord social es van dictar després de travada la litis i, aleshores, concorren circumstàncies excepcionals que motiven el desconeixement dels efectes prejudicials de la resolució abans dels escrits d'al·legacions, la qual cosa fonamenta (Novel·la 82, cap. X) la no imposició de les costes de primera instància, derivades de l'estimació de la demanda principal.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMEM EN PART el recurs interposat per la representació processal del Sr. Pina contra la sentència, de data 14-09-2017, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, que revoquem exclusivament en el sentit d'estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Pina contra Anaya SA i condemnem a la darrera a la recompra de les 1870 accions (núms. 973356 a 975225 ambdós inclosos, actualment 997381 a 999250) al preu de 1.645 euros cadascuna i als interessos legals establerts en el darrer considerant d'aquesta resolució. No s'efectua imposició de les costes derivades de l'estimació de la demanda principal. Sense imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.

Subir

Diccionario RAE