ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2b5d71d2 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 10/19·5 mars 2019·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 05 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 54/2019
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle10/19
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:54) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 05 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 54/2019).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 05 mars 2019 (n° 10/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 54/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 5 mars 2019)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 54/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 5 mars 2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:54 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La Sala Penal du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (recours n° 10/19, numéro de rôle TSJP 0000093/2018, NIG 6000141/2016) statue sur l'appel formé par la société Castillo, SLU, contre la sentence du Tribunal de Corts du 25 juillet 2018. Ce jugement avait acquitté une salariée, Mme Azorin, du délit majeur d'appropriation indue (apropiació indeguda), et des poursuites pour délit majeur continué formées par la partie privée. Le Ministère public a été partie à la procédure d'appel.
Les faits retenus par le premier juge sont les suivants. De septembre 2011 à février 2013, Mme Azorin a travaillé pour la société Castillo, spécialisée dans l'organisation d'événements, de spectacles et de congrès. Elle en est devenue responsable le 11 janvier 2012. Dotée de pouvoirs de gestion et de cartes de crédit d'entreprise, elle était habilitée à opérer sur un compte bancaire de la société.
Après un salon organisé en 2012, elle a fait verser sur un compte personnel deux sommes, de 250 et 500 euros, provenant des bénéfices de l'événement. Le premier juge a relevé qu'il n'était pas établi qu'elle ait voulu se les approprier, ces montants étant destinés à compenser des sommes qui lui étaient dues, notamment au titre de frais de déplacement effectués avec son véhicule personnel. Une dépense de 121,60 euros réglée par carte d'entreprise a été regardée de la même façon et n'a pas été retenue comme une appropriation.
Un conflit du travail a ensuite opposé l'intéressée à la société, qui a déposé une plainte pénale. La procédure prud'homale a été suspendue pour cause de préjudicialité pénale.
La société appelante demandait la réformation intégrale du jugement, la condamnation de la prévenue à douze mois de prison conditionnelle avec un délai d'épreuve de deux ans, ainsi qu'au paiement de 750 euros au titre de la responsabilité civile, avec intérêts. Le Ministère public a, selon le texte, soutenu l'appel. La défense a conclu au rejet, en invoquant la présomption d'innocence.
Question de droit
La question posée à la Cour était de savoir si l'élément subjectif de l'appropriation indue, à savoir l'intention d'obtenir un enrichissement illégitime et injustifié (ànim de lucre propi), était établi lorsque les sommes détournées pouvaient avoir servi à compenser des créances de la prévenue sur son employeur.
Un second point, lié au premier, portait sur la valeur probante des éléments du dossier : l'absence de déduction des 750 euros dans la procédure prud'homale, le démenti opposé par l'administrateur unique de la société, et les déclarations de témoins sur l'autorisation des virements.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme l'acquittement. Elle s'appuie sur plusieurs motifs.
Sur le doute quant à la compensation. Le juge relève que la réalité d'une dette de
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (10/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Rotlle: TSJP 0000093/2018 Núm. de Causa: 6000141/2016
SENTÈNCIA 10-2019
PARTS:
Recurrent: Castillo
Advocat: Sra. Manzano
Recorregut: Sra. Azorin
Advocat: Sra. Andrade
Recorregut: MINISTERI FISCAL
Andorra la Vella, cinc de març de dos mil dinou.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 25 de juliol de 2018, dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'apropiació indeguda. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 10/19 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 25-7-2018 amb la següent part dispositiva: "Decidim: Absoldre Azorin del delicte major d'apropiació indeguda del que venia acusada pel Ministeri Fiscal i del delicte major continuat d'apropiació indeguda del que venia essent acusada per l'acusació particular, declarant d'ofici les despeses processals causades."
II.-RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que des de l'1 de setembre de 2011 fins el 25 de febrer de 2013, la processada Azorin, nascuda el XXX a XXX de nacionalitat francesa, i sense antecedents penals, va treballar per l'empresa Castillo -quin objecte social és l'organització d'esdeveniments, espectacles i congressos- essent l'administrador únic de la mateixa Izquierdo, i assolint la processada el càrrec d'encarregada de l'esmentada empresa l'11 de gener de 2012, en la qual havia començat treballant com a administrativa.
Així i en desenvolupament de la seva nova funció i activitat, que era la d'organitzar fires, exhibicions i congressos, la processada M. havia de viatjar per anar a visitar clients i promocionar la societat per a portar a terme esdeveniments al Principat d'Andorra, ostentant a tal efecte àmplies facultats de gestió que li foren atorgades mitjançant poders notarials, i disposava de targetes de crèdit de l'empresa per satisfer les despeses pròpies d'aquesta, estant també facultada la processada per operar a un compte bancari de la societat a l'entitat ORG_0.
Un cop celebrat el Saló de la Infància del Pas de la Casa, de l'any 2012, la processada M. va contactar amb l'administrativa Pera, perquè li ingressés les quantitats de 250 i 500 EUR, provinents de beneficis de l'esmentat esdeveniment, a un compte personal seu, sense que hagi quedat acreditat que existís una voluntat per part de M. de quedar-se aquests diners de l'empresa, sinó de compensar quantitats que li havien de ser satisfetes per Manzanares, especialment pels desplaçaments que realitzava amb el seu propi vehicle amb la finalitat de poder arribar a contractar els diversos esdeveniments.
En data 29 de novembre del 2012, M.va fer servir una targeta de crèdit "Electron" de l'empresa "Castillo SLU", per pagar unes despeses seves de dentista d'un import de 121.60 euros, sense que tampoc hagi quedat demostrat que fes dita operació per apoderar-se de diners de l'empresa, doncs de forma immediata va posar en coneixement l'error sofert pel fet d'haver utilitzat aquesta concreta targeta de la societat.
A principis del 2013, van haver-hi una sèrie de malentesos i controvèrsies dimanants de la manera d'organitzar i portar a terme la gestió dels esdeveniments al Principat entre l'administrador únic de Castillo, SLU, Izquierdo i l'avui processada Azorin, que va concloure, després d'algunes trobades entre ambdós durant el mes de febrer de 2013, en una demanda laboral presentada per aquesta última contra l'esmentada societat en reclamació d'havers i d'indemnització, el dia 8 de març del 2013, que va ser registrada amb el número d'autes civils B-0480-1/13, estant en l'actualitat aquest procediment laboral suspès per prejudicialitat penal, a l'haver presentat Izquierdo, en nom i representació de Castillo SLU una querella criminal contra M., la qual va ser admesa parcialment a tràmit "
III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposà recurs d'apel·lació la representació lletrada de Castillo, en no estar en absolut d'acord amb la sentència dictada, sol·licitant que es revoqui íntegrament la sentència de primera instància i es dicti una nova condemnant a la Sra. Azorin com autora responsable del delicte major d'apropiació indeguda, i imposant-li la pena de 12 mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la pena de 2 anys, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos horaris d'advocat tant de primera com de segona instància, condemna-la també a satisfer la responsabilitat civil en la suma de 750 euros incrementada en els seu interessos.
IV.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal no s'oposa al recurs, entenent que els fets objecte d'acusació resten abastament acreditats i trobant-se a l'ensems tots els elements constitutius del delicte major d'apropiació indeguda, interessant la revocació de la sentència recorreguda en el sentit de que es dicti una de nova de conformitat amb les seves conclusions.
V.- RESULTANT: que la representació lletrada de la Sra. Azorin s'oposa al recurs interposat, considerant que aplicant la presumpció d'innocència, el tribunal va decidir que existien dubtes raonables de que les sumes de les quals es va apropiar la seva defensada podien provenir de compensacions de deutes entre l'empresa i la Sra. Azorin. En aquest sentit, sol·licita que es desestimi el recurs d'apel·lació interposat i es confirmi íntegrament la sentència recorreguda, imposant al recurrent les costes processals incloses honoraris d'advocat.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: que la representació lletrada de la societat "Castillo, SLU", recorre la sentència, amb el suport del MINISTERI FISCAL i limita la seva impugnació a l'absolució de l'acusada en relació a les quantitats de 500 i 250 euros, propietat de l'empresa per a la qual treballava, les quals, seguint les seves instruccions, van ser ingressades en comptes corrents de les que n'era titular.
La sentència impugnada sustenta l'absolució de la Sra. Azorin en l'absència d'acreditació de la concurrència de l'element subjectiu del delicte d'apropiació indeguda, consistent en la intenció d'obtenir un enriquiment il·lícit e injustificat mitjançant l'apropiació de les quantitats que van ser ingressades en els seus comptes.
Considera el Tribunal de Corts que la possibilitat de que l'apropiació del total de 750 euros, es realitzés amb la intenció de compensar deutes que la societat tenia front a l'acusada, exclouria l'ànim de lucre propi del delicte. Aquesta possibilitat la fonamenta el Tribunal en la reclamació de diverses quantitats considerades degudes en concepte de despeses de desplaçaments que la Sra. Azorin va fer en la demanda laboral interposada contra la societat recurrent, circumstància que avalaria la seva declaració en aquest sentit.
La part recurrent considera que l'existència d'una possible compensació de deutes no es pot considerar acreditada perquè el Sr. Manzanares - administrador únic de la societat- ho va negar i en la demanda laboral no es dedueixen els 750 euros de las despeses per desplaçament que es reclamen.
La sentència no considera acreditada l'existència de deutes de la societat en front a l'acusada, sinó que entén que és possible que existissin en consideració a les seves manifestacions, la reclamació de despeses per desplaçament en un procediment laboral, i la declaració de la Sra. Recio en el sentit de que l'acusada feia els desplaçaments en el seu cotxe particular, essent lògic que l'empresa els hi pagués. També el comptable extern de l'empresa, el Sr. Araujo, va declarar en el judici, segons consta en l'acta, que l'empresa assumia les despeses de desplaçament de la Sra. Azorin.
El dubte sobre l'existència de deutes que podrien haver-se compensat amb els 750 euros dels que va disposar l'acusada, el considerem raonable, sense que el fet d'haver estat negat pel Sr. P, sigui suficient per a dissipar-ho en atenció als arguments considerats pel Tribunal. En aplicació del principi "in dubio pro reo", aquest dubte necessàriament ha de determinar l'absolució de l'acusada, en no haver quedat acreditat l'existència de l'ànim de lucre propi del delicte d'apropiació indeguda.
La correcció de la conclusió del Tribunal de Corts tampoc resulta afectada pel fet de que, en el procediment laboral no s'haguessin deduït de les quantitats reclamades en concepte de despeses de desplaçament, els 750 euros dels que va disposar l'acusada. Es desconeix si les despeses a quin pagament podia haver estat aplicades aquesta quantitat, es van o no reclamar en el procediment i, per tant, la manca de menció de la deducció del 750 euros de les quantitats peticionades no equival a la inexistència del deute sobre el que va operar la compensació.
En qualsevol cas, la Sra. Recio va declarar en fase instructora i després va ratificar en el judici que el Sr. P, li va autoritzar a fer els ingressos en els comptes de la Sra. Azorin -tot i que en un primer moment manifestà que li va informar després de fer-los. Si el Sr. Manzanares va autoritzar l'ingrés en els comptes de la Sra. Azorin de 250 i de 500 euros, és evident que no es va poder produir una apropiació indeguda d'aquestes quantitats i l'absolució era obligada atès que no ha estat qüestionada la credibilitat de la testimoni.
II.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recorrent.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
DECISIÓ
1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada de "Castillo, SLU"
2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 25 de juliol del 2018 en la causa 6000141/2016
3.- IMPOSAR al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.
