ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ea68e0d2 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 167/18·28 maart 2019·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 73/2019
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI167/18
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:73) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de març del 2019 - ROJ: STSJAD 73/2019).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 28 mars 2019 (n° 167/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La décision est une sentence de la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, rendue à Andorra-la-Vieille le 28 mars 2019 dans le recours n° 167/18 (NIG 5300531120180000010). Elle porte la référence ROJ STSJAD 73/2019 et l'identifiant ECLI:AD:TSJADAD:2019:73. Le magistrat rapporteur est M. Vincent Aniére, la formation comprenant également MM. Carles Cruz Moratones et Mme Eulàlia Amat Llari. Le texte est rédigé en catalan ; la présente analyse traduit fidèlement les passages cités.
Une société espagnole, la société Gálvez, avait obtenu devant le Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida (section mercantile) une condamnation, prononcée le 16 janvier 2015, de M. Mena et de la société Coll à lui payer, « conjuntament i solidàriament », la somme de 52 088,36 euros, majorée des intérêts légaux, sans condamnation spécifique aux dépens. Un appel formé par les défendeurs a été réputé non présenté le 24 mars 2015, rendant la décision définitive.
La société Gálvez a saisi le Tribunal andorran d'une demande d'exequatur le 6 février 2018. Le ministère public a conclu favorablement le 14 mai 2018, puis le 7 décembre 2018. M. Mena, cité par voie d'édit, s'est opposé à la demande. Il soutenait, en substance, que la juridiction espagnole était incompétente à son égard, qu'il résidait à Andorre jusqu'au 12 décembre 2017, que la décision était contraire à l'ordre public andorran et qu'elle procédait d'une fraude à la loi nationale. Il invoquait également l'absence, en droit andorran, en 2010, d'une disposition prévoyant la responsabilité solidaire des administrateurs et d'une obligation de dépôt des comptes, ce qui aurait interdit l'aménagement de la charge de la preuve retenu par le juge espagnol.
Question de droit
La question centrale est de savoir si la sentence étrangère satisfait aux conditions posées par l'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials du 21 décembre 1993, que la décision énumère ainsi :
la compétence de la juridiction qui a statué ;
la régularité de la procédure suivie devant elle ;
l'application de la loi compétente selon les règles nationales de conflit de lois ;
la conformité à l'ordre public national et international ;
l'absence de toute fraude à la loi nationale.
Accessoirement, le tribunal devait déterminer si la condamnation solidaire permettait de « transférer » l'exécution vers Andorre, dès lors que le débiteur principal ne disposerait pas de biens en Espagne.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'ensemble des moyens d'opposition et accorde l'exequatur. Sur la compét
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (167/18) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de març del 2019.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Vincent Anière, i els magistrats Sr. Carles Cruz Moratones i Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per sentència de data 16-01-2015, el Jutjat de primera instància número 6 de Lleida (Espanya), secció mercantil, va estimar parcialment la demanda presentada per la societat Gálvez, contra el Sr. Mena i la societat Coll, i va condemnar als demandats a pagar conjuntament i solidàriament a l'actora la suma de 52.088,36 EUR, més interessos legals, sense fer especial condemna a costes.
En data 24-03-2015, es va considerar com a no presentat el recurs d'apel·lació de la representació processal del Sr. Mena i de la societat Coll, i la sentència va esdevenir ferma.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 167/18 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
II.- Mitjançant escrit presentat en data 06-02-2018, la representació processal de la societat Gálvez, va formular demanda d'exequàtur de la referida sentència, essent part demandada el Sr. Mena i part en el procés el Ministeri Fiscal.
III.- El Ministeri Fiscal va emetre informe de data 14-05-2018 manifestant que procedeix donar lloc a la demanda d'exequàtur.
IV.- Es va haver de citar el Sr. Mena per Edicte.
La seva representació processal va oposar-se a la demanda d'exequàtur, mitjançant escrit de contesta de data 11-09-2018.
La part agent va replicar en data 01-10-2018 i la part defenent va duplicar per escrit del 26-10-2018, així com ho va fer el Ministeri fiscal el 11-10- 2018.
V.- Proposades i practicades les proves que les parts van sol·licitar, les parts agent i defenent van presentar, respectivament, llurs escrits de conclusions en dates 18-12-2018 i 07-01-2019.
En data 07-12-2018 el Ministeri Fiscal va presentar escrit de conclusions pel qual manifestava que interessava que s'atorgui l'exequàtur sol·licitat per la part actora.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius pels quals la part defenent s'oposa a l'atorgament de l'exequàtur de la sentència espanyola dictada en data 16-01-2015 pel Jutjat d'Instància núm. 6 de Lleida (mercantil), són en resum que : dita jurisdicció no era competent per a decidir sobre la seva responsabilitat solidària amb la societat Coll, tota vegada que ell no residia a Lleida sinó a Andorra durant la tramitació dels autes, i això fins al 12-12-2017, i que per tant el Jutjat de Lleida s'hauria d'haver declarat incompetent. Afegeix que en tot cas s'hauria d'haver controlat si existia a Andorra l'any 2010 una disposició preveient la responsabilitat solidària dels administradors així com una obligació de dipositar els comptes que permetia aplicar la inversió de la càrrega de la prova que va tenir en compte el jutge espanyol, i com que no era el cas de cap dels dos supòsits en aquest moment, la demanda no hauria prosperat.
Treu d'aquests elements la conclusió que es va dictar una sentència contrària a l'ordre públic andorrà i en frau de la llei nacional, i que per consegüent no es donarien tots els requisits de l'article 49 de LTPJ.
Però aquests arguments són insuficients per no concedir l'exequàtur.
II.- L'article 49 de la Llei transitòria de procediments judicials exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits:
. la competència de la jurisdicció que l'ha dictat.
. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.
. l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.
. la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.
. l'absència de tot frau a la llei nacional
III.- Per establir que la jurisdicció espanyola no era competent en relació a la seva persona, el defenent es basa en el fet que l'escrit de demanda de la part agent mencionava com a domicili del Sr. Mena el d'Andorra.
Però aquest argument ens porta a tres constatacions.
La primera és que, si bé l'escrit de demanda menciona aquesta adreça d'XXXX, tanmateix precisa que se'l pot citar XXX en la seva qualitat d'administrador únic de la societat Coll.
La segona és que com ressurt de les diligencies del servei de nuncis que va intentar remetre-li la citació en el present judici d'exequàtur, l'adreça que va tenir a XXXX del 2003 al 2017 corresponia a una residència passiva que no es va renovar.
La tercera és que malgrat l'afirmació que fa el Sr. Mena, no és cert que el Jutge de Lleida tenia que haver-se declarat incompetent. En efecte, donat la natura del litigi i dels elements que li eren sotmès, i donat el fet que la part defenent va comparèixer en tot moment del procediment, sense formular cap excepció d'incompetència, el Jutge no tenia que aixecar d'ofici la suposada incompetència que s'invoca ara.
D'altra banda, pel que fa a la regularitat del procediment seguit davant la jurisdicció lleidatana, de la lectura de la sentència apareix que, admesa la demanda en data 03-12-2013, es va disposar citar a termini la part demandada, perquè, en el termini legal, comparegués a les actuacions, assistida d'un advocat i d'un procurador; que va presentar un escrit de contestació a la demanda, de conformitat amb les prescripcions legals, sol·licitant que es dictés sentència desestimatòria de la demanda amb imposició de costes a la part actora, i, subsidiàriament, es condemnés la demandada a pagar la suma de 47.483,72 EUR amb absolució del Sr. Mena.
No apareix que en qualsevol moment del procediment espanyol el Sr. Mena hagi manifestat cap disconformitat en veure les pretensions de la part actora examinades per la jurisdicció espanyola sinó que es va explicar sobre el fons de la qüestió del crèdit que es pretenia contra ell.
Al contrari, es va poder explicar i exposar tots els arguments i mitjans de defensa i prova que va considerar oportuns en el marc d'un procediment que va respectar els seus drets i les degudes garanties processals.
Per tant, podia sotmetre a dita jurisdicció els elements que invoca ara i no ho va fer.
IV.- La jurisprudència d'aquesta Sala (STSJC 064/97 i 065/97 del 18-12- 1997 i TSJC 182/02 i 110/02 del 17-07-2003) ha definit el frau a la llei com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària.
Tal supòsit no es dóna en el present cas.
Cal explicar que l'afer jutjat a Lleida objecte de la present demanda d'exequàtur concerneix la reclamació per part d'una societat mercantil espanyola ubicada a Lleida contra una altra societat mercantil espanyola també ubicada a Lleida i el seu administrador únic, pel pagament del preu de compra de dos camions.
Ara bé, no existia cap raó per no aplicar la llei espanyola per resoldre tal litigi on el Sr. Mena era demandat en la seva qualitat d'administrador únic pel fet al·legat per la demandant i reconegut pel Jutge d'haver incomplit a Espanya les seves obligacions com a administrador de la societat espanyola. Per tant, no pot ara invocar la seva residència passiva a Andorra per pretendre que aquesta llei no li era aplicable.
A més a més, en relació a l'argument que la part agent vol "traslladar" a Andorra l'execució de la sentència ja que és possible que el "deutor principal" no tindria béns per a executar a Espanya, hem de dir primer que, essent la condemna solidària, no hi ha lloc al concepte de "deutor principal", i segon que, com motivàvem recentment, " No existeix cap principi de caire jurídic o econòmic que impedeixi que una sentència que s'està executant en un altre país sigui també executable a Andorra, atès que la seguretat jurídica i econòmica exigeix per a fomentar el crèdit i la promoció de les transaccions econòmiques que els drets dels creditors siguin efectivament satisfets. En aquest sentit, això pot justificar que interessada l'execució en un determinat país, si aquesta esdevé infructuosa, inviable o de difícil realització, es pugui instar l'execució en un altre país, on el deutor tingui béns que siguin realitzables o que ho siguin de més fàcil realització.", i que per tant tal objectiu de satisfacció dels interessos subjectius dels creditors no és contrari a l'ordre públic.
Així les coses, la sentència de la qual es sol·licita l'exequàtur en res contravé l'ordre públic nacional o internacional, i no existeix cap frau a la llei nacional.
Per totes aquestes consideracions, els motius d'oposició han de ser desestimats i l'exequàtur ha de ser concedit.
V.- L'estimació íntegra de la demanda comporta la imposició de les costes processals a la part defenent que s'ha oposat a l'exequàtur (Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR la demanda d'exequàtur, promoguda per la representació processal de la societat Gálvez, i declarar executòria a Andorra la sentència dictada en data 16-01-2015 pel Jutjat de Primera Instància núm. 6 de Lleida (mercantil).
IMPOSAR a la part defenent les costes processals d'aquesta instància. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
