ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1d505d53 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 12/19·27 juni 2019·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 27 de juny del 2019 - ROJ: STSJAD 144/2019
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI12/19
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:144) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de juny del 2019 - ROJ: STSJAD 144/2019).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 27 juin 2019 (n° 12/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 144/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:144)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 27 juin 2019, recours n° 12/19, ROJ STSJAD 144/2019 (ECLI:AD:TSJADAD:2019:144) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un assuré, M. Morillo, a été déclaré médicalement apte à reprendre le travail à compter du 22 décembre 2016. Par décision du 14 décembre 2016, confirmée sur recours administratif par décision du Conseil d'administration de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) du 6 mars 2017, la CASS lui a refusé le bénéfice d'une pension d'invalidité pour maladie commune, au motif que la réduction de sa capacité de gain n'atteignait pas 60 %.
Saisi par l'assuré, le Tribunal unipersonnel du Batlle, section administrative, a fait droit à sa demande par jugement du 5 décembre 2018. Il a reconnu son droit à une pension d'invalidité pour maladie du groupe 1, avec effet au 22 décembre 2016.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, que la expertise judiciaire avait surévalué le caractère invalidant des pathologies de l'intéressé, notamment au niveau du pied gauche. Elle contestait en particulier l'attribution d'un taux de 15 % pour la limitation tibio-tarsienne du pied gauche, dès lors que, selon elle, le barème ne prévoit ce taux qu'en cas de blocage total de la cheville. L'assuré s'est opposé à l'appel et a soutenu que l'expertise retenait une incapacité partielle permanente (IPP) de 58 %, qui devait prévaloir sur les avis médicaux de la partie appelante. La procédure s'est déroulée sans audience orale, par voie de conclusions écrites.
Question de droit
Le litige posait deux questions. La première tenait au degré d'appréciation par le juge d'une expertise médicale ordonnée en procédure, et notamment à la force probante respective de cette expertise et des avis de l'assessoria médicale de la CASS. La seconde, plus ponctuelle, portait sur la licéité, pour l'organisme de sécurité sociale, de contester une évaluation de taux d'incapacité alors qu'il avait lui-même retenu, pour une lésion comparable du pied opposé, le même pourcentage.
Au regard de l'article 166 de la Llei de la seguretat social, la question de fond était de savoir si l'invalidité ouvrant droit à pension, définie comme une détérioration prématurée et médicalement constatée de l'organisme, présumée définitive, entraînant une réduction d'au moins 60 % de la capacité de gain, était établie.
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel dans son intégralité. Sur le plan du raisonnement, elle procède en trois temps.
En premier lieu, elle rappelle, en s'appuyant sur une jurisprudence qu'elle qualifie de constante, que l'absence de lien du juge avec le résultat de l'expertise, prévue à l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, ne prive pas celle-ci de son caractère d'élément de preuve « de particular rellevància », singulièrement lorsqu'il s'agit de mettre en œuvre des connaissances spécialisées de la science méd
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (12/19) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000034/2017 Núm. De Rotlle: TSJA-0000012/2019
SENTÈNCIA 60-2019
PARTS:
Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Puig
Advocat: Águila
Apel·lat: Sr. Morillo
Representant: Sra. Sandoval
Advocada: Sra. Espada
Andorra la Vella, vint-i-set de juny de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000034/2017.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 12/19 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
1.- El Sr. Morillo va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 6 de març de 2017, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior de 14 de desembre de 2016. Per mitjà d'aquestes resolucions s'acordava atorgar l'alta mèdica amb efectes del 22 de desembre de 2016 i, al mateix temps, denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, per no presentar una disminució de la capacitat de guany d'almenys el 60%.
2.- Per sentència de data 5 de desembre de 2018, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Morillo i ha declarat el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 1, amb efectes des del 22 de desembre de 2016.
3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que la pericial ha sobrevalorat l'abast invalidant de les patologies de l'interessat, especialment en quant es refereix al peu esquerre.
En aquest sentit, no procedeix atorgar un 15% per la limitació tibio- tarsiana que presenta el turmell esquerre, quant el barem atribueix aquest percentatge al blocatge total del turmell, en bona posició.
4.- En la seva contesta, la representació de l'agent s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que,
De la prova pericial practicada en les actuacions resulta que les patologies sofertes per l'assegurat comporten una IPP del 58%, que ha de prevaler sobre els informes mèdics de la part apel·lant.
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no discuteix l'aplicació dels elements subjectius que ha fet la sentència impugnada.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència de la Batllia ha estimat el recurs interposat per l'agent contra les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que havien denegat el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia, i ho ha fet en considerar que les patologies de la interessada produeixen una reducció de la capacitat de guany superior al 60%.
En aquesta instància, la representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sol·licita que es revisi la valoració que la sentència apel·lada ha fet de la prova pericial, i que es conclogui que la prova pericial en què s'ha basat aquesta sentència suposa una sobrevaloració de les patologies de l'interessat.
Tercer.- L'article 166 de la Llei de la seguretat social estableix que la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.
En l'aplicació d'aquest precepte, cal tenir en compte que, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.
Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.
Quart.- En el cas que ara s'examina, la prova pericial que s'ha practicat en les actuacions conclou que el grau d'IPP del recurrent s'ha de xifrar en un 58%, per l'existència de limitacions en la mobilitat dels dos peus de l'interessat. El perit atribueix una IPP del 34 per la patologia del peu dret i un 24% per la que correspon al peu esquerre, i afirma que s'ha de fer un sumatori aritmètic, en tractar-se de la mateixa unitat funcional.
A aquest resultat, la sentència apel·lada ha afegit un 2,5%, pels factors complementaris a què es refereix l'article 168 de la Llei de la seguretat social, amb la qual cosa se supera el 60% que requereix l'article 166 de la mateixa llei. Cal tenir en compte que la part apel·lant no discuteix en aquesta instància l'aplicació d'aquests factors complementaris.
Les al·legacions en què es fonamenta el present recurs d'apel·lació no són susceptibles de desvirtuar les conclusions a les quals ha arribat la sentència impugnada. El resultat de la prova pericial és concloent i no està contradit per cap altre element de judici rellevant, a part dels informes de l'assessoria mèdica de la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que, com abans s'ha dit, no poden prevaler sobre el dictamen dels perits designats per l'òrgan jurisdiccional.
D'altra banda, aquest dictamen reflexa l'existència d'una limitació a la mobilitat del turmell esquerre, que presenta una flexió plantar de 30º i una dorsal de 5º. Aquest limitació tibio-tarsiana és valorada en un 15% d'IPP, extrem que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) discuteix, en considerar que el barem només atribueix aquest percentatge a un blocatge total del turmell. Ara bé, aquest argument resulta contradictori amb la pròpia actuació de l'apel·lant, que ha atribuït el mateix grau d'IPP a la limitació tibio-tarsiana del peu dret, de manera que l'Administració no pot anar ara contra els seus propis actes, al·legant que el barem no preveu un percentatge del 15% per una limitació parcial de la mobilitat del turmell esquerre, quan ella mateixa l'ha aplicat respecte d'una patologia similar de l'altre peu.
En definitiva, s'ha de concloure que la valoració de les diverses patologies de l'agent s'ha realitzat correctament, d'acord amb l'informe pericial, de manera que s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 5 de desembre de 2018 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
