ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b280810d · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 19/18·19 juillet 2019·Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 19 de juliol del 2019 - ROJ: STSJAD 170/2019
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle19/18
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:170) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de juliol del 2019 - ROJ: STSJAD 170/2019).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 19 juillet 2019 (n° 19/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa
Date : 19 juillet 2019
Numéro de protocole : 1000009/2017 ; rouleau TSJA-0000019/2018 (recours 19/18)
Magistrats : Elsa Puig Muñoz (rapporteure), Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet
Nature : sentence définitive (la sentence est qualifiée de « ferme et exécutoire »)
Faits et procédure
Le litige trouve son origine dans deux demandes de renseignements formées par les requérants, MM. Sancho i Quesada et Mme Quesada, les 5 et 6 décembre 2015, auprès de l'Agence étatique de résolution d'entités bancaires (AREB). Ceux-ci ont obtenu une réponse par lettre de l'AREB du 14 décembre 2016, qu'ils ont contestée devant la juridiction de première instance.
Par sentence 5/2018 du 26 janvier 2018, le Tribunal de Batlles a accueilli partiellement le recours. Les requérants ont interjeté appel, en soutenant notamment que la loi 8/2015 devait être soumise au contrôle du Tribunal constitutionnel et que l'AREB avait abusé de sa position dominante. L'AREB a également formé appel, contestant notamment la qualification d'acte administratif de la lettre litigieuse, la contradiction qu'elle relevait dans le jugement de première instance, et l'impossibilité de communiquer l'annexe I à la résolution du 21 avril 2016.
Par sentence 74/2018 du 28 septembre 2018, la Sala Administrativa a rejeté l'appel des requérants et accueilli partiellement celui de l'AREB, en révoquant le jugement de première instance uniquement en ce qu'il faisait droit au recours des requérants. Un incident de nullité a été rejeté par auto 63/2018 du 22 novembre 2018. Les requérants ont ensuite formé un recours d'amparo devant le Tribunal constitutionnel (cause 2018-61-RE). Par sentence du 8 avril 2019, celui-ci l'a accueilli partiellement, en annulant la sentence de la Sala Administrativa. L'affaire a été renvoyée à la Sala pour nouvel examen.
Question de droit
La Sala devait déterminer si, au regard de l'article 47.1 de la loi 8/2015 (qui transpose en droit andorran l'article 84 de la directive 2014/59/UE), les requérants pouvaient obtenir de l'AREB la communication de données relatives à l'état d'un établissement bancaire, afin d'assurer leur défense dans les procédures en cours. Le Tribunal constitutionnel avait circonscrit la question à celle de savoir si l'interprétation retenue par la sentence 74/2018 avait porté atteinte au droit à la juridiction et plongé les requérants dans une situation d'indéfense matérielle au regard du droit à la défense et de l'équité du procès.
Une seconde question, préalable, portait sur la recevabilité d'une contestation de la constitutionnalité de la loi 8/2015 dans le cadre du présent litige.
Solution et dispositif
La Sala rappelle d'abord que le recours d'amparo constitue un contrôle in concreto de la protection des droits fondamentaux. Il ne peut être utilisé pour contester in abstracto la constitutionnalité d'une loi ou de certains de ses préceptes. Le fait que les requérants aient sollicité devant les juridictions ordinaires la saisine d'une question incidente d'inconstitutionnalité, rejetée pour défaut des conditions formelles, ne les autorise pas à réitérer ce grief par la voie de l'amparo. Les fondements de la sentence 74/2018 sont donc maintenus.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (19/18) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Els agents va interposar demanda jurisdiccional contra la carta de l'Agència Estatal de Resolució d'entitats Bancàries (en endavant ENTITY_8) de data 14/12/2016, en resposta a dues peticions formulades els dies 5 i 6 de desembre de 2015.
2.- En la sentència 5/2018, del 26 de gener, el Tribunal de Batlles es va estimar parcialment la demanda.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 11/04/2018, els Srs. Sancho i Quesada, i la seva mare, la Sra. Quesada, estimen en substància que:
-És necessari sotmetre la Llei 8/2015, de 2 d'abril, al control del Tribunal Constitucional;
-AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha actuat amb abús de la seva posició dominant en el procés;
-El Tribunal de Batlles no pot reinterpretar la motivació de l'acte impugnat.
4.- En la seva contesta de data 9/05/2018, AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) estima en substància que:
-Els agents formulen en el seu recurs d'apel·lació al·legacions que no es contenien al escrit de demanda, per la qual cosa ni varen ser analitzades pel Tribunal de Batlles, ni tampoc es poden al·legar en aquesta segona instància;
-AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) no pot divulgar les dades sol·licitades en via administrativa per impedir-ho la Llei 8/2015.
-Procedeix que s'imposin les costes als agents, en haver fet un abús notori del dret de recurs.
5.- Al recurs d'apel·lació de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), presentat el 11/04/2018, l'esmentada agència va al·legar que:
-La carta remesa als agents no és un acte administratiu, sinó que es la resposta a una carta enviada pel seu advocat per obtenir informació amb la finalitat de procedir a sustentar altres procediments judicials, i, en conseqüència, no pot ser impugnada davant la jurisdicció.
-La sentència del Tribunal de Batlles és contradictòria i errònia, ja que manté que no és necessari elevar una qüestió incidental d'inconstitucionalitat tot i afirmar que la lectura literal de l'art. 47.1 de la Llei 8/2015 és contrària a la Constitució.
-No és possible proporcionar l'Annex I adjunt a la Resolució del 21 d'abril de 2016.
-Els agents han de ser condemnats en costes per la seva temeritat i mala fe processal.
6.- Els Srs. Sancho i Quesada, i la seva mare, la Sra. Quesada, estimen que cal desestimar el recurs d'apel·lació interposat per AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), pels motius següents:
-AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) ha negat de forma sistemàtica la informació requerida, la qual cosa els situa en clara indefensió, i aquesta actuació vulnera el principi d'igualtat d'armes;
-No pot recórrer allò que no coneix, per la qual cosa obtenir la informació sol·licitada és imprescindible per la seva defensa;
-El Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar sobre la constitucionalitat de l'art. 47.1 de la Llei 8/2015;
-Han interposat recurs contra tots els actes que vulneren els seus drets, sense que en cap cas aquesta actuació pot ser considerada com incursa en mala fe processal ni tampoc temerària;
-Les costes s'han d'imposar a AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB).
7.- Els agents i AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) van confirmar els seus respectius arguments a l'acte de la vista celebrada el 20 de juliol de 2018.
8.- Per sentència 74/2018 d'aqueix Tribunal, de data 28 de setembre, es va desestimar el recurs d'apel·lació interposat pels agents, i es va estimar parcialment el recurs de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), tot revocant la sentència recorreguda únicament en la part que estima el recurs dels agents.
9.- Els agents van presentar incident de nul·litat, que fou desestimat per aute 63/2018, de 22 de novembre.
10.- Interposat recurs d'empara pels Sr. R i la seva mare, causa 2018-61-RE, i havent estat admès a tràmit pel Tribunal Constitucional, el procediment va finalitzar per sentència de 8 d'abril de 2019 que el va estimar parcialment, tot anul·lant la sentència d'aquesta Sala Administrativa.
11.- Retornades les actuacions, procedeix novament resoldre el recurs dels agents.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha dit, la sentència del Tribunal Constitucional va estimar parcialment el recurs d'empara interposat pels agents.
Tanmateix, cal destacar que l'Alt Tribunal rebutja les al·legacions relatives a la inconstitucionalitat de la Llei 8/2015, tot declarant que el recurs d'empara estableix un control in concreto de la protecció dels drets fonamentals, i no pot ser utilitzat per impugnar in abstracto la constitucionalitat d'una llei o d'alguns dels seus preceptes, i que el fet que els recurrents sol·licitessin als tribunals ordinaris el plantejament d'una acció incidental d'inconstitucionalitat en relació amb la Llei esmentada, el qual va ser desestimat per la no concurrència dels requisits formals necessaris, no els autoritza a utilitzar de manera ulterior la presentació d'un recurs d'empara per continuar impugnant la constitucionalitat de la Llei en qüestió.
Per això, els fonaments de la nostra sentència 74/2018 es mantenen de forma íntegra.
Així, l'única qüestió que el Tribunal Constitucional va examinar és la de saber si la interpretació que va fer aquesta Sala Administrativa de l'article 47.1 de la Llei 8/2015 -que integra en l'ordre jurídic andorrà allò que disposa l'article 84 de la Directiva 2014/59/UE- ha tingut com a conseqüència la vulneració del dret a la jurisdicció dels recurrents fins al punt de situar-los en indefensió material en termes del dret a la defensa i de l'equitat del procés.
L'Alt Tribunal va considerar que a la sentència 74/2018 va interpretar les disposicions de l'article 47.1 de la Llei 8/2015 a la llum de l'article 84 de la Directiva esmentada i va considerar que l'exigència de la confidencialitat, necessària en el marc de les reestructuracions bancàries i financeres complexes, induïa la impossibilitat de lliurar als recurrents les dades a mans de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) per tal d'assegurar exclusivament la seva defensa, però sense debatre en cap moment l'existència de les excepcions a aquest principi, contingudes en aquesta mateixa disposició.
Dons bé, és cert que l'apartat 6 de l'article 84 de la Directiva estableix que les previsions sobre la confidencialitat s'han d'entendre sense perjudici de la normativa nacional en relació a la difusió de la informació a efectes dels procediments jurídics, i que l'article 47.1 de la Llei 8/2015 disposa que les dades, els documents i les informacions en poder de AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB), en virtut de les funcions que li encomana la pròpia Llei, tenen caràcter reservat amb excepció de requeriment judicial o altres supòsits previstos en la normativa vigent, però, pel que fa el requeriment judicial, cal que es faci en cada procés particular però no permet demanar una informació general sobre l'estat del banc, que és la petició que van formular els agents.
En definitiva, la excepció prevista en l'article 47.1 de la Llei 8/2015 no permetia als agents veure estimada la seva petició d'informació.
Per això, la decisió d'aquest Tribunal necessàriament ha de ser la mateixa que a la sentència 74/2018.
Decisio
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Sancho i Quesada, i la Sra. Quesada.
Segon.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat per AGÈNCIA ESTATAL DE RESOLUCIÓ D'ENTITATS BANCÀRIES (AREB) i revocar la sentència recorreguda únicament en la part que estima el recurs dels agents.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
