ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9e3a00e4 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 36/19·19 July 2019·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 19 de juliol del 2019 - ROJ: STSJAD 178/2019
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket36/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:178) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 19 de juliol del 2019 - ROJ: STSJAD 178/2019).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 19 juillet 2019 (n° 36/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 178/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 19 juillet 2019)
Le requérant, M. Agullo, ressortissant étranger dont la nationalité n'est pas précisée dans la décision, était titulaire d'une autorisation de résidence et de travail en Principauté. Il a sollicité la régularisation de cette autorisation. Par résolution du Secrétariat d'État à la Justice et à l'Intérieur du 30 janvier 2018, cette demande a été rejetée. Le recours administratif formé contre cette résolution a été rejeté par un acte du Gouvernement d'Andorre du 12 mars 2018.
Saisi par M. Agullo, le Tribunal de batlles (section administrative) a, par jugement du 30 novembre 2018, rejeté la demande, en déclarant la résolution attaquée conforme au droit.
M. Agullo a interjeté appel. Il soutenait, en premier lieu, que le premier juge avait procédé à une appréciation erronée des preuves. En second lieu, il invoquait la violation du principe non bis in idem. Selon lui, la période 2006-2013 avait déjà fait l'objet d'une procédure antérieure, dans laquelle l'autorisation de résidence avait été annulée, puis cette annulation avait été rapportée par le Gouvernement à la suite de son recours. Il faisait également valoir qu'il avait établi sa résidence au Principat pendant la période 2013-2018, au moyen de témoignages de connaissances et de voisins de son lieu de résidence.
Le Gouvernement d'Andorre s'est opposé à l'appel et a demandé la confirmation intégrale du jugement de première instance. Après mise en état, l'affaire a été mise en délibéré devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia.
Question de droit
La question posée à la Cour était double.
Il s'agissait d'abord de déterminer si la régularisation d'une autorisation de résidence et de travail peut être refusée lorsque le titulaire n'a pas démontré une résidence « permanente et effective » sur toute la durée de validité de l'autorisation précédente, au sens de l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració du 14 mai 2002, applicable par renvoi de l'article 83 de la même loi.
Il s'agissait ensuite de savoir si une telle décision de refus, lorsqu'elle s'appuie sur une période déjà examinée dans une procédure antérieure, méconnaît le principe non bis in idem.
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette l'appel et confirme le jugement de première instance.
Sur la preuve de la résidence. Le Tribunal rappelle que la résidence permanente et effective suppose que l'intéressé ait « le centre de ses intérêts personnels et professionnels » en Andorre. Il souligne que l'établissement de cette résidence relève de l'appréciation des faits, fondée sur les éléments probatoires versés au dossier. Il reconnaît une force particulière aux rapports établis par le Service de police, qui consignent les vérifications effectuées sur le terrain et émanent d'agents publ
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (36/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket36/19
Judgment Date19 July 2019
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000034/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000036/2019
SENTÈNCIA 76-2019
PARTS:
Apel·lant: Sr. Agullo
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Cañete
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Ribes
Advocada: Sra. Aguilar
Andorra la Vella, dinou de juliol de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000034/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 36/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1.- El Sr. Agullo va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat el 12 de març de 2018, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 30 de gener de 2018, en virtut de la qual s'havia denegat la regularització de l'autorització de residència i treball de l'agent.
La sentència de 30 de novembre de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la part agent i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- El Sr. Agullo ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual es defensa que s'ha produït una errònia valoració de la prova practicada en les actuacions.
En aquest sentit, al·lega que:
S'ha produït una vulneració del principi non bis in idem, atès que la seva situació durant el període 2006-2013 ja va ser objecte d'un expedient anterior, en què s'havia acordat anul·lar la seva autorització de residència, però aquesta resolució va ser revocada pel Govern en virtut del recurs que va interposar l'interessat.
Durant el període 2013-2018, acredita la seva residència al Principat a través de les proves que ha aportat en la instància, que comprenen diverses declaracions de persones coneixedores de la seva situació i de veïns de la urbanització on resideix.
3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que s'ha valorat adequadament la prova practicada en les actuacions i que l'Administració ha de valorar si l'agent ha residit de forma permanent i efectiva durant tot el període de vigència de l'anterior autorització de residència, com diu l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració.
4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha denegat la regularització de l'autorització de residència i treball del recurrent.
L'article 83 de la Llei qualificada d'immigració disposa que es denegarà aquesta regularització quan, entre d'altres motius, no es compleix qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d'immigració. En conseqüència, s'ha d'aplicar l'article 53.1 de la mateixa Llei qualificada, en la redacció aplicable, segons el qual:
"Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos...".
Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de residir de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat hi tingui el centre dels seus interessos personals i professionals.
Com que l'acreditació d'aquesta residència permanent i efectiva és una qüestió de fet, la decisió que s'adopti sobre el particular ha de partir dels elements probatoris que consten en les actuacions. Aquesta Sala també ha reconegut reiteradament l'especial rellevància que tenen els informes elaborats pel Servei de Policia, en la mesura en que recullen els resultats de les investigacions dutes a terme sobre el terreny i, a més, se'ls ha de reconèixer l'objectivitat que deriva del fet de ser elaborats per funcionaris públics. Això no exclou, lògicament, que els interessats presentin les proves adequades per a desvirtuar el seu contingut.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha fet una valoració exhaustiva de les proves que consten en les actuacions, que aquesta Sala comparteix i fa seva íntegrament, sense que s'apreciïn raons que puguin donar lloc a substituir el criteri de la Batllia pel del recurrent.
En primer lloc, existeixen fins a tres informes de la Policia (folis 185 a 193 de les actuacions), en els quals es fa constar que, després de realitzar diverses comprovacions, aquestes van donar resultat negatiu quan a la residència a Andorra de l'interessat. En el primer d'ells, de 22 de novembre de 2011, es diu que el domicili que indica l'agent es trobava ocupat per una família de nacionalitat francesa, a la qual havia llogat l'immoble. En el segon, de data 18 de desembre de 2012 que complementa l'anterior, es conclou que l'agent no vivia en un altre domicili que havia indicat el recurrent, on vivia sola la persona amb qui aquell manifestava conviure. Més recentment, el 20 de maig de 2017, l'agent de Policia constata que l'habitatge que invoca l'agent només està ocupat de forma esporàdica, i que la seva parella i els seus fills tampoc viuen a Andorra, i que els va ser anul·lada l'autorització de residència.
D'altra banda, com diu la sentència apel·lada, tampoc es justifiquen de forma suficient les despeses que serien habituals en el cas que l'agent tingués la seva residència habitual al Principat, conclusió que no queda desvirtuada en aquesta instància, encara que l'interessat addueixi que no realitza els pagaments amb targeta de crèdit, sinó en efectiu.
En darrer terme, també s'han de compartir les conclusions de la sentència de la Batllia sobre la insuficiència de les declaracions que aporta l'interessat, que no han estat ratificades ni s'acompanyen de còpia del document d'identitat de les persones que les haurien emès.
En definitiva, les proves aportades per l'agent no tenen una força de convicció que pugui desvirtuar les conclusions a què arriben els informes del Servei de Policia, tal com ha considerat la sentència apel·lada. En especial, no s'ha contradit el fet essencial de que no hi ha documents que acreditin la permanència de l'agent a Andorra durant els anys 2006 a 2013. D'altra banda, les declaracions dels seus veïns i coneguts que aporta el recurrent no han estat ratificades en el procés.
Aquest conjunt de circumstàncies porten a concloure que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva del recurrent al Principat durant tota la vigència de l'autorització anterior, com exigeix l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració.
Quart.- Quant a l'al·legació de l'agent de que no es pot examinar la seva situació durant els anys 2006 a 2013, ja que aquesta havia estat objecte d'un expedient anterior, s'ha de tenir en compte que l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració exigeix, per obtenir la renovació (en aquest cas, la regularització) d'una autorització de residència, que s'acrediti la residència permanent i efectiva durant tot el període de vigència de l'autorització anterior, que en aquest cas es va perllongar del 27 de desembre de 2006 a igual data de 2016. En conseqüència, resulta ajustat a dret que l'enquesta de residència s'hagi referit a tot aquest període.
No es pot apreciar cap vulneració del principi non bis in idem, ja que la denegació de la regularització no té naturalesa sancionadora i, a més, el pronunciament de l'Administració, quan va deixar sense efecte l'anul·lació de l'autorització de residència anterior, no vincula aquest Tribunal. En qualsevol cas, com resulta de la prova acordada per aquesta Sala, la resolució governativa de 3 de gener de 2013 no conté una exposició detallada dels motius en què es fonamenta, ni dels elements de prova que ha tingut en compte, de manera que no pot condicionar el contingut de la resolució posterior impugnada en aquest procés.
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació de la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Agullo contra la sentència dictada el 30 de novembre de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
